Aquest cap de setmana (divendres 25 a Artà i dissabte 26 a Sant Llorenç) és l’últim cap de setmana que l’obra Un vespre per morir-se de riure es representarà. Després d’una gira que ens ha duit per diversos llocs com Sant Llorenç, Son Carrió, Cala Millor, Porto Cristo, Sencelles, Son Servera… ens toca donar punt i final i per això us convidam a tots vosaltres a assitir al darrer passi que farem.
Segur que serà especial! Continua
Més que un mot perdut no sé si paralr d’un mot reemplaçat, concretament pel castellanisme acceptat “caspa”. Però acceptat no vol dir que sigui genuí i efectivament aquí tota la vida s’havia dit “arna”. Continua
Vos deix la pàgina on podeu ajudar el grup de refugiats ucraïnesos que han estat acollits a Sant Llorenç culpa d’aquesta cruel guerra que s’hi està vivint: Continua
Pedro Servera ens fa arribar un d’aquests mots que a simple vista pareix que es diuen, però que si ens fixam en l’accepció localitzada en la qual ens l’envia ja no tant. En aquest cas pedro es refereix a la forma mallorquina d’anomenar “la tisi o una malaltia llarga”. Continua
Una altra bona aportació que Pep Lluís Soler ens ha fet arribar. Si bé a primera vista pot semblar un mot gens en desús, en el sentit que ens ho ha enviat en Pep sí que se sent de cada cop manco, referit a “parella o matrimoni”.
Com diu el mateix Pep “anava caminant i vaig sentir dues padrines que deien: Ara he vist una colla…”. I és que les padrines valen un món! Continua
Aquí teniu els partits del Cardassar en totes les categories per aquesta setmana: Continua
Durant dos dies Card.cat no ha anat bé a causa de la renovació del nostre domini. Per sort, ja hem pogut arreglar els deutes pendents i tornam a estar a la vostra disposició. A poc a poc anirem publicant els articles que ens han quedat retardats.
Perdonau les molèsties…
Si bé encara és un mot més o manco viu (almanco al poble), per altres zones ja no se sent tant i, en ser ben dialectal, ni tan sols és recollit pel DIEC. No així a aquest gran tresor dialectal que és el Diccionari Alcover-Moll. Continua
Aquests dies hi ha cert desconcert i sorgeixen molts dubtes respecte a la nova reforma circulatòria del poble, englobada dins el Pla de Mobilitat Urbana Sostenible. És el que tenen els períodes de prova i per això davant un esdeveniment que consideram clau i necessari per al poble (canviarà la fisonomia de Sant Llorenç) volem aprofitar la revista per apropar la veu del poble als nostres polítics. Continua
Avui presentam una nova aportació que ens ha fet arribar Pedro Servera: sembatuda. Segons comenta l’ha sentida dir per Sant Llorenç Continua
Des del club ens han fet arribar la convocatòria d’eleccions: Continua
A vegades els mots són ben curiosos i juganers. Un grup d’amics l’altre dia vam esmentar l’expressió “Istro… això està a Penita” (en sentit de llunyania). Sorprenetment alguns del grup no la van conèixer a pesar de ser més o manco de la mateixa edat. Va ser llavors que vaig reparar que els que la desconeixien no eren llorencins. Uep! “un mot més al sac” vaig pensar tot d’una, i aquest cop ben local. Tant… que ni el bo de mossèn Alcover el va recollir al seu immens diccionari català-valencià-balear. Continua
Mot més que curiós que Mossèn Alcover va destacar com a paraula dialectal exclusivament manacorina i llorencina en el seu monumental diccionari. Continua
Després de l’ajornament per covid, tenim el gust de reprendre la nostra obra de teatre Un vespre per morir-se de riure. Serà aquest divendres, 18 de febrer, a les 20 hores a l’auditòrium de sa Màniga. Continua
Tantes setmanes sense emoticar-nos se paga i, és clar, avui el plat ve ple. Així que no bereneu gaire que hem posat menjar per a un exèrcit: els polèmics arbres des Quesito, murals reivindicatius a Son Carrió, nova àrea recreativa infantil a Sant Llorenç… i molt més! Continua
Si bé encara se pot sentir és un mot de cada cop menys usat entre el jovent i si no canvia la tendència pot arribar a desparèixer en el futur. Continua
El Cardassar estrena enguany nou equip femení de futbol, la qual cosa sempre és una bona notícia. Per això ens hem atracat al Moleter per saber un poc més d’aquesta bona iniciativa parlant amb els entrenadors de l’equip (Miquel Puigròs Popossa, Toni Santandreu Paler i Miquel Munar), el president (Jaume Soler Barbot) i la regidora d’Esports (Antònia Bauçà Fil). També hauríem volgut parlar amb algunes de les jugadores (autèntiques protagonistes de tot plegat) , però, coses de l’edat, han estat empegueïdes i han rebutjat l’oferta. Elles, com se sol dir, parlen en el camp 💪💪💪 Continua
Un dels insults lletjos (i masclistes) que sentia dir a pics d’infant era “mala pècora”. Curiosament d’altres més moderns i igualment mal sonants (que ara, si m’ho permeteu, no reproduiré aquí) han substituït aquest insult més antic.
Mai és bo perdre una paraula, però en cas d’insults com aquest potser no sàpiga tant de greu. De totes maneres veurem que té altres curioses accepcions que fora bo de no perdre: Continua
El passat dissabte a l’Espai 36 es va dur a terme l’assemblea anual de la revista amb la presència dels editors de Card.cat i la novetat d’en Biel de Son Trobat, que va venir en representació de Giralluna. Continua
Avui en dia més habitualment sentim dir peladura, pelleta, pell prima, tel… que no pellerofa. Per això es mereix un espai en aquesta secció.
Significat:
1. Membrana exterior o coberta prima de certs fruits, com ametlles, cebes, etc. (St. Feliu de G., Camp de Tarr., Priorat, Gandesa, Maestrat, Cast., Sueca, Mall., Eiv.); cast. hollejo.a) Membrana exterior dels grans de raïm, sobretot quan l’han separada de la molla del gra (Tremp, Urgell, Penedès, Camp de Tarr., Mall.); cast.hollejo, orujo.
2. Porció de pell seca o separada del cos d’un animal (Mall.); cast. piltrafa. Continua