Segurament no es pot considerar mot perdut. Tal vegada mot en desús.
Però, es tan nostre!! Continua
Mots perduts: tibulet
Respon
Arxiu de la categoria: Mots perduts
Mots perduts: Entabanar
Cert és que en el nostre entorn “Entabanat” o “pareixes entabanat!” es diu a una persona descentrada, que no posa esment en el que fa…que, si fa no fa, respondria a la primera de les accepcions.
Ara mateix, però, època de presentació de candidatures, potser convé destacar la segona.
Atès que no hi ha una realitat objectiva sinó tantes com persones. Atès la importància del gradient emocional en el vots, convendrà entabanar un poc l’electorat, no? Continua
Mots perduts: xanxa
Mot bell i curiós.
No sabria ben bé dir d’on vaig treure “xanxejar”. Escrit a llàpis era en un gastat paper reciclat que serveix de punt de lectura. Continua
Mots perduts: posada
Tant els amos de posessió com , poisteriorment els petits propietaris amb casa a fora vila solien tenir una casa en el poble, sa posada, que utilitzaven els diumenges i festes de guardar, quan venien a missa.
La posada, amb l’abandonament de les cases de foravila dels anys seixanta i setanda, passà a convertir-se en vivenda habitual.
Les cases de fora vila, en els anys 90 i amb la compra de terres, a la nostra zona generalment per part dels alemanys, adquiriren nou valor.
Amb la nova situació les “posades” i també el concepte, han desaparegut Continua
Mots perduts: obac
Ara mateix no és mot perdut perquè és una marca de vi de la bodega Binigrau de la família de qui va ser molts anys company de feina Maties Batle (D’altra banda creadors de la marca Macià Batle).
El mot es va destapar parlant del vi. No sé si en el nostre entorn anys enrera, era paraula utilitzada. Crec que a nivell familiar no l’havia sentit mai. Continua
Mots perduts: péixer
En el nostre entorn, pronunciat amb accentuació aguda (peixí), es refereix fonamentalment a l’alimentació que fan els coloms a les seves cries.
Crec recordar haver-ho sentit també referit al pasturar de les ovelles.
Si miram el concepte en castellà “pacer” ens adonarem de l’amplitud del mot
Però és una paraula amb set accepcions, moltes d’elles ben perdudes Continua
Mots perduts: escapció
Ve de la conversa de les panades. De la descripció que, els tertulians, en feien de la tècnica de preparar la carn del me.
Normalment es feien amb les petites “escapcions” sobreres del desnossat. Continua
Mots perduts: brosta
La conversa anava de panades. Cosa ben habitual aquests dies.
Es veu que “desfer el me” també precisa d’una determinada tècnica i que no tothom ho fa de la mateixa manera.
Ls panades també han evolucionat des de les de pasta dura i ossos amb trocets de carn, s’ha passat a les actuals sense ossos i de pasta més refinada.
-Les panades de Pasqua es solien fer amb la brosta del me. Brosta?
No sé si és per extensió de “coses petites”, o de “parts sobrants” però es veu que a l’hora de desfer el me, de desnossar les cuixes, o el coll van sorgint petites escapcions de carn. Idò aquestes són les que s’empren (empràven) per fer les panades.
Continua
Mots perduts: brulla
-Has anat a veure la Casa Santa?. Hi ha més de vint brulles!!
Vaig sentir la conversa de passada. També vaig sentir que les brulles (en la parla habitual “bruies”) es podien fer de diverses maneres,, de llenties, de veça… Que per fer-se han d’estar a les fosques -sinó tortnarien verdes!- en lloc humit, deixant les llavors superficials –Just un polsimet de terra!. Continua
Mots perduts: “vis” (Combinació)
A vegades els castellanismes són tan arrelats que ni te n’adones. Vas al diccionari segur de trobar una descripció i…no trobes res!.
Sort de Gabinet d’Assessorament Lingüístic als Mitjans de Comunicació (GALMIC) que, en situcions com la present t’ajuda a sortir del desconeixement. Continua
Mots perduts: bri
Al ser un mot fonamentalment pagès es pot considerar en vies de desaparició.
Un bastonet, una “pisca”, una palla…han anar substituint els conceptes diversos i primigenis dels mot.
(Un indicador de l’ús dels mots també en podria ser el resultat de la consulta e les imatges de Google)
Mots perduts: curolla
Segurament considerar el mot “perdut” seria desconsideració vers les persones -en determinades famílies i grups d’edat- que encara l’usen. Feria part, idò, de la llista dels mots en desús.
“Idea fixa acompanyada de desig“, la definició porta a reconèixer la feina d’Alcover i Moll, nodrint-se de fonts diverses -cançons, contes, escrits…- a l’hora de redactar les definicions de tots i cada un dels mots de la magna obra del Diccionari.
La parla habitual -generalment i segons entorn i families-, enfoca i posa limitacions a les paraules.
En el nostre entorn “dur curolles” tenia, també, el sentit d’estar ocupat en coses diferses i no gaire productives. Continua
Mots perduts: arrap
-Li va donar un bon arrap!
A vegades posam, als mots, el significat que ens interessa. En definitiva adaptam els mots a les idees en comptes de cercar mots escaients o exactes a les idees.
L’interlocutor quan va amollar la frase “Li va donar un bon arrap”, pel context explicatiu ho va dir, o ho vaig entendre -això és una altra vessant- en sentit de “renyada”. o “passada”.
Mires en el diccionari i apareix la sorpresa.
Continua
Programació Espai 36 abril 2023
Ja tens les teves entrades?
A l’Espai 36 trobareu una gran oferta d’actes per a tots els gustos: música, poesia, teatre… Continua
Mots perduts: agatge
Mot habitual en el Sant Llorenç d’abans de l’establit de les possessions del Terme (Per dir alguna cosa entre 1900 i 1940). La paraula no surt en el Normatiu.
En els vells contractes s’hi estipulaven el preu del lloguer i un enfilall de objectes a aportar (un moltó, una olleta de brossat, dos capons…)
En la segona de les accepcions, la paraula no s’usa, però el concepte, amb altres noms -propines, hores extres…- és ben viu encara. Continua
Mots perduts: peonar
Aquest entretingut i participatiu joc dels mots perduts, a vegades, presenta sorpreses.
Tal és el cas. No recodava haver sentit mai el mot. Lògic si es considera que en la nostra família ni van ser caçadors de perdius ni diriguen -si seguien- aquelles sucoses converses a l’entorn de les eixides de caça. Segurament en altres famílies era un mot habitual.
La disparitat dels mots familiars es pot establit, també, segons edat, entorn…. Continua
Mots perduts: aregar
El mot , en la primera de les accepcions, resta en mans d’especialistes. Quan hi havia bísties a cada casa i moltes a les possessions el concepte era ben viu. Encara que realment, els aregadors també eren especialistes. No tothom servia per aregar un animal, o dit d’altra manera en el sí de la família sempre hi havia persones amb més enginy, coneixements de la conducta animal i paciència que les altres.
En la segona de les accepcions, s’usa molt però se’n parla poc. No s’empra la paraula. Continua
Do Natural a l’Espai 36
El grup musical mallorquí Do Natural va presentar dissabte 18 de març a la sala Principal de l’Espai 36 de Sant Llorenç des Cardassar el seu primer disc: A laudes.
Mots perduts: plegamans
Es una versió, ben local, del “besarmans” -que intentarem tractar a manerfa d’anècdota-
–Anau a plegar mans an es padrí! I es padrí allargava la ma, uns la besaven i els altres es limitaven a fer una capadeta d’un tros enfora, assenyala l’informador.
A vegades -no sempre- el padrins i oncles responien a la deferència, amb una llepolia o una peça (cèntims de pesseta) que reforçava l’acció
Indubtable senyal de submissió, vigent en en Sant Llorenç preturístic.
L’acte, la submissió dels infants cap als majors, fonamentalment cap als majors mascles, ajuda a entendre una de les arrels dels vigent patriarcat. Continua
Mots perduts: cucalons
Qüestió d’atzar. Amb altres finalitats he demanat el nom a una persona més gran i m’ha contestat sense pensar gens.
La sorpresa esdevé quan mires el diccionari: és paraula tan llorencina… !. Paraula local que no surt en el Normatiu.
Algunes cases encara guarden polsoses cabeçades penjades en una estaca, abans eines d’ús diari. Els temps canmvien i el vocabulari habitual també.
La mateixa pretensió de les persones que portaven la bístia sense cucalons (veus la meva bístia no els ha de mester!) ara es manifesta d’altres formes.
M’agrada el mot i el concepte, En sentit figural tots portam els nostres cucalons Continua