El DCVB , des de fa pocs dies, disposa d’una consulta avançada que, entre altres coses, permet fer recerca de “text lliure” referit a múltiples diccionaris.
Això permetrà treballar algunes expressions en desús, com la que es presenta Continua
Pescat en un programa televisiu, no l’havia sentit en el nostre entorn.
Mot curiós. Segons el poble on és recollit la paraula té un o altre significat.
Si es cerca en el Normatiu no recull cap dels significats assenyalats sinó que remet a la planta boixerola. Un arbust que no es troba a les Illes Balears.. Continua
El diumenge, 5 de febrer, a les 19.00 h es durà a terme el COMBAT DE GLOSAT, a l’Espai 36. El preu de l’entrada és de 3€. Es pot comprar a través de ticketib.com o a la mateixa taquilla de l’Espai.
Aquest esdeveniment serà a càrrec de Mateu Xurí, Maria Bel Servereta i altres glosadors locals. Durant l’acte es farà l’entrega de premis del concurs de gloses Card.cat 2023.
Vos esperam! Continua
Un d’aquests mots que s’han anat perdent.
Tres accepcions. Segons moments i sentit. En el Sant Llorenç tural, a vegades, s’ebarriolaven i penjaven els molons. Generalment s’ambarriolaven els camaiotsts i també els camaiots.
Les altres dues accepcions eren, encara, menys usades. Continua
Mot ben nostrat i no recollit en el Normatiu.
Mot ben viu en el segle passat. Amb el temps es va substituint per “tombarella”, més general o per “voltereta”, també recollit per l’Alcover-Moll.
La semblança amb el castellà de “voltereta” podria suggerir que es castellanisme. Tampoc es contempla en el Normatiu. En tot cas no recollit en el “Vocabulari de Barbarismes del Català de Mallorca” de Jaume Corbera i Pou. Continua
Jaume Ferrer adesiara proposa mots que fa estona que no ha sentit. El darrer que proposà fou “trescalamena” un mot, que ja havia sortit.
Al fer-li-ho saber contestà un “tualmón i la bolla”
Els “vatua” (tualmón n’és una varietat) no ha sortii encara i en certa manera es pot considerar un mot en procés de desaparició. De cada dia es flastoma manco. Certament ja sorprèn quan topes amb alguna persona que enfila vatues i altres paraules abans considerades “flestomies”.
La intuïció i el recortd em diuen que en el Sant Llorenç preturístic es flastomava més. Continua
Es deia així, en pluiral.
Parlàvem del fred i de l’absèncis de vaques i sedes, altre temps ben habituals.
Els meteoròlegs assenyalen que abans feia més fred. També es ver que les persones no disposaven de tants recursos, ni econòmics ni textils.
Cert és que ara, ben poques vegades es sent parlar de vaques a les cames. Continua
En el nostre entorn en diem “revinglada”. En general s’empra en situacions de moure’s de forma ràpida i inesperada.
Una llebre pega una revinglada per botar una paret.
En Serafí assenyala que l’ha sentit en sentit d’arribada inespertada de dolor a l’esquena “Batualmón quina revinglada que m’ha pegat!” Continua
Es mot que es pot considerar ben perdut. Primer perquè és agrícola i les eines manuals, també a fora vila, en general, són en desús. A més el contum de comprar i tirar ha arraconat la reutilització de les eines. Avui, ja ningú fa acerons
El suggeriment d’aceró es va fer, a la par,d’un altre mot perdut ja comentat a la secció “perboc”. Un d’aquell mots on, segons l’edat de l’interlocutor, pot tenir un significat o altre. Per un pagès vell tendria a veure amb les eines de fora vila, per un més jove amb la sorpresa. Continua
Si miram el lloc de recollida dels diversos significats del mot veurem que, en general, es mot usat en altres indrets.
Tal vegada s’usava aquí la primera de les accepcions.
He sentit contar que en el nostre entorn agrícola, sense maquinetes d’afaitar i amb els raors gairebé objectes de luxes o eines estrictes de barberia, amb unes tisores, pacientment, alguns pagesos que vivien a fora vila, s’escatien la barba. Continua
En sentit estricte no és pot considerar “mot perdut” però si, tal vegada, en desús.
En la primera de les accepcions “fer nusos” substitueix el verb.
La segona i tercera accepció, éssent vives, no s’usen gaire al aplicar-se paraules substitutives. Continua
Encara que en desús, havia sentit el mot. Si no vaig errat, fFonamentalment el dia de les matances i referit a la part baixa de les galtes del porc.
També referit a persones, la part destacada entre la barra i el coll, com el de la fotografia
En el llenguatge popular també s’anomenen galamons, als penjolls que, sota el coll, tenen els porcs de raça mallorquina.
Cercant el mot en el diccionari resulta que, en la parla popular del nostre entorn, en el meu entendre, s’estableix certa confusió entre galamó i papada. Continua
I després de les festes, toca rescabalar.
Els excessos en el menjar, a partir de certa edat, s’hauran de compensar amb analítiques i exercici físic.
El mot té el valor afegit de la referència a “Flor de card” de Salvador Galmés
Continua
Durant uns minuts havia sortit publicat a la revista el mot tastalejar, però després de molt discutir i investigar hem arribat a la conclusió que se tracta més d’una deformació personal del mot “destralejar” i no col·lectiva. Ens sap greu la precipitació i esperem que accepteu la nostra rectificació.
Igualment aprofit l’avinentesa per acomiadar-me d’aquesta secció fent la meva darrera aportació. Continua
I els 2023 ja ha fet tat!
Taaat, així amb la a allargada és el joc infantil, amb infants ben tendres, que s’aplicà en el nostre entorn.
És idoni en el moment en que els infants comencen a descriminar elements extern.
Segurament no es pot considerar mot perduts, els jocs infantils són eterns, però potser si s’ha de considerar en desús. Ara és moda comprar objectes perquè els infants juguin en comptes de jugar amb els infants. Continua
Avui dissabte de Cap d’Any.
Festejar la nit de Cap d’Any amb sopars, felicitacions i desitjos, darrerament s’ha convertit en una festa gairebé universal.
Un bon moment, com qualsevol altre, per porgar l’anyada i comprovar les porgueres que hem deixat, i també, si fos el cas, les que s’han escolades en el gra.. Continua
Era un insult si més no desagradable, si no era dit amb ironia, ja que t’emparentaven amb la fastigosa mosca vironera, que produeix els temuts virons que poden fer malbé la carn o qualsevol producte que toquin. Ara no és no se diguin coses desagradables precisament, però aquest insult en concret ja quasi no se sent. Continua
La conversa girava a l’entorn de les al·lotes “robades”, aquells matrimonis que es formalitzaven sense el consentiments dels pares. Les conseqüències, barallats de per vida, representen un exemple radical de l’arrelat patriarcat.
I dels matrimonis la conversa passà a les amonestacions. Primer verbalitzades des de la trona i posteriorment anunciades, en un paperet, a l’entrada de l’església.
Un mot definitivament perduts en la tercera de les accepcions. Continua
Per Nadal (per ser Nadal de ver) ha de fer un poc de fred. No ho trobau? Miam si és així idò… Continua
Donant prioritat a les aportacions que ens fan els nostres lectors, avui en feim arribar una (cotonada) que Aina Maria Puigròs ens va fer arribar a través del Facebook. Si bé és una accepció que ja havíem posat a l’article anterior (vànova), és ver que quedava molt dissimulat. Així que encantats de fer cas a n’Aina li dedicarem una entrada exclusiva, que bé el mot s’ho mereix. Continua