Aquest dissabte, 3 de febrer, a les 19.30 h, a l’Espai 36 hi haurà una Glosada a càrrec dels Glosadors de Mallorca.
Aquest acte ja s’ha realitzat altres anys i és per finalitzar les festes de Sant Antoni i donar pas als darrers dies, abans de Carnaval. Durant la glosada es farà entrega dels premis pel Concurs de Gloses de Card.cat 2024. Continua
Segurament l’hauriem de catalogar com “mot en desús”, car en funció de l’entorn i edat de parlant encara s’usa.
Tot seient fet d’obra o tota obra que es pot utilitzar per asseseure-s’hi era conegut com pedrís-
Les altres accepcions són, per a mi, desconegudes en aquests, nostre, entorn. Continua
N’Antoni assenyala que, per a ell, és un mot matancer “Quan havien d’agafar una mostra des porc, ses instruccion deien que habia de ser des trencafiles”
No he sabut trobar la forma plural de trencafila. Podria ser que, per extensió, es volgués dir que havia de ser de la part dura o resistent de la peça.
En el nostre entorn (a nivell de parla “manacorí”) també significa “paret divisòria”, es pñodria donar el cas que el significat tenmgués relació amb agafar la carn o el fetge de la vorera, per no espatllar la peça.
Nota: El DCVB no posa la traducció al castellà de la paraula
Encara hi ha bona part de les famílies llorencines que mantenen un “corral de galines” per totes aquestes persones, la paraula escainar, referit a gallines, pot situar-se en desús, però encara no “mot perdut”.
Sembla ser que, les gallines tenen una trentena de maneres diferents d’escainar, segons el missatge que volen estendre: alerta!, estic contenta, crec que podré un ou, he post un ou…
Ben mirat, de banda la primera de les accepcions, la més genuïna, en el nostre entorn s’han de considerar les altres dues.
Segons a quins indrets encara es parla a crits, i el bravejar és moda i costum. Continua
Com s’ha dit altres vegades. això de la pèrdua dels mots, sempre lligada a la seva utilitat, depèn molt de l’edat i cada una de les famílies.
Befa pot ser ben viu per algunes persones i “perdut” per altres. Fer la befa a algu, sobre tot, a les persones més febles, va ser un esport local ben arrelat.
Ho recordam ara, poc abans d’arribar als darrers dies quan, temps enrera, s’usava el tirar tests dins les cases (generalment cases de persones indefenses). Continua
En Tomàs Martínez, des del banc de la paciència, ens remet ujna paraula ben curiosa.
Primer pel cas de l’accent que, en aquest cas, no modifica significat. I també oer la deriva que pren la paraula en els diccionaris.
Segurament per la semblança amb “abundor” es va anar perdent. El refrany posat en negreta, entre paréntesi posa un aclaridor “abundor” després de la paraula “abondó”.
Una altra curiositat és l’acceptació en el Normatiu de la planta boldo Continua
Assabentat de que, ahir, era el “dia el punt volat” (que es veu que es celebra cada 24 de gener des de l’any 2017 per recordar aquesta singularitat de la nostra llengua) vaig cercar una paraula amb tal punt que es situa al bellmig de dues lletres l.
D’entrada vaig pensar amb la paraula fal·lera però, al detectar que ja havia sortit en vaig cercar una altra.
En aquest cas el “Normatiu” aporta més accepcions.
Una de les evidències que apareixen al treballar aquesta secció, és la de la complexitat de la comunicació humana.
Quan una persona proposa una paraula, a quina de les accepcións es refereix?. O com passa en aquest cas on un simple accent deriva cap a un significat o un altre.
Segurament ambdós -accentuat i sense- es troben en cert desús, llevat que es treballi en el món de la fusta o de les estelles de llenya. D’altra banda, i d’ençà que es ven el pa llescat, sols la gent major parla de “tasco de pà”.
A manera de curiositat afegida “tasco” i ” tascó” comparteixen significat.
El “Normatiu”, com acostuma a passar, és més restrictiu.
En el nostre entorn normalment en diem “sòcul”.
El mot presenta varies singularitats, primera les descripcions del “normatiu” són més amples i sempre orientades a la construcció que no el que apareix a l’Alcopver-Moll
Les accepcions 2, 3 i 4 del DCVB no tenen correspondència en el “Normatiu”. Continua
No recordava haver-la sentida en el meu entorn familiar.
Abandonat, brut, mal vestit…serien dinònims usats.
Paraula no recollida en el diccionari Normatiu. Continua
Estàs embaladit! en el nostre entorn, es diu a la persona que no posa atenció en allò que nosaltres desitjariem.
Amb to despectiu fins i tot podria indicar persona de poques llums, desinterès…
Els diccionaris aporten una versió més contundent.i positiva: perdre temporalment el mòn de vista Continua
Per als qui els va agradar caminar i descobrir muntanyes de la mà del grup excursionista local “Els Trecadors”, trescar és un mot ben viu. Generalment usat com a sinònim de caminar, segons la tercera de les accepcions.
Però el grup ja no existeix i, segurament, bona part del col·lectiu local usa habitualment caminar en comptes de trescar.
Per als apicultors i amants de les abelles, té una significança singular. Continua
Segurament és un mot ben escaient pel dia d’avui.
Es va embotir las sobrassada dins el budell i algunes persones emboteixen el seu bisbe de suc fins a entelar el cervell. Continua
Trescar el diccionari també pot portar sorpreses.
A vegades s’assenyala “aixerriada” com a cosa mal feta. Tendria certa semblança amb la primera de les accepcions, en el sentit de voler “fer fugir” la tasca esgarrada o que no ha quedat bé.
La sorpresa deriva de la segona de les accpcions, que també assenyla en “Normatiu”. Fer romandre les ovelles -les ovelles caquen i pixen on dormen- és una tècnica ben vigent que, amb el castellanisme “redileo” s’aplica en el vigent maneig holístic dels animals quan es volen canviar les condicions nutritives de la terra. Continua
El concepte “fava” té múltiples accepcions.
Tal vegada una de les que es troba més en desús, substituïda grollerament pel castellanisme “ronxa”, és la referida a la inflor de la pell Continua
Excepcions a banda, fins ben entrats els anys seixanta del segle passat, vam ser un poble girat d’esquena a la mar. Les persones dedicades a la pesca , fonamentalment, roquer, salpes i oblades es podien comptar amb els dits de les mans.
Aquells pescadors, en el cas de salpes o oblades, abans de tirar la canya, brumejaven tirant a l’aigua pa banyat amb mescles diverses.
Amb la nostra parla “manacorina” que té tendència a pronunciarr determinades “u” àtones en forma de “o” (cas de “montanya”, “corriola”, “bromejar”…) porta a la confusió entre bromejar, anar de bromes, i brumejar, tirar esca. Continua
Idò no, no havia sortit,
Tal vegada bona part dels lectors consideri que és un mot ben viu. I si no ho és el mot si que ho és el significat.
No siguis esburbat! era una recomanació habitual que anava de pares a fills o de mestres a mossets
L’estrada de l’Alcover-Moll no és gaire extensa. El Normatiu ens remet a “aixelebrat” Continua
Malgrat les dues accepcions que mostra l’Alcover-Moll, en el nostre entorn sols s’usa la segona, fonamentalment quan en tracta de allioli.
Bé, aquí podriem entrar en un altre debat sobre les diferències entre allioli i maionesa; realment el que s’acostuma a escaiar, d’ençà que hi ha el braç elèctric conegut pel nom comercial “turmix”, és la maionesa.
Usant idèntica fórmula, si mes no en aparença, nou vegades va bé, però una s’escaia!. Llavors resulta divertit fer llistat del motiu de l’escaiament: que si l’ou, que si l’ordre, que si conve posar un drap sota el pot, que si la concentració…tantes opinions com persones! Continua
A vegades, potser pere semblança en la dicció, hi ha paraules que en la parla habitual s’usen com a sinònims, quan en realitat no tenen res a veure.
Toixarrut, tossut, testarrut, caparrut. tancat… podrien sen exemples a considerar.
Però una cosa és que una persona sigui mala de convèncer i altre que s’obstini en acoseguir una determinada meta o que sigui una persona grossera o estúpida. Continua
Avui, dia dels Reis, serveix com qualsevol altre per recordar unes paraules totalment en desús.
La tasca persisteix, però no el mot, si mes no, de forma habitual. Cuidador o cuidadora han substituït el concepte nostrat. Ara en el nostre entorn, sols persones d’edat avançada parlen de tetes.
Al ser una tasca considerada “femenina” -el patriarcat encara és ben arrelat!- El concepte masculí encara resultaria més estrany. Continua