La comunicació humana és de tal complexitat que, al pensar-hi, resulta apassionant.
Fins i tot en els mots més senzills, si no es demana, no es pot saber si la idea de l’emisor coincideix amb la que es fa el receptor.
Quan en Jaume suggerí “flonjo” a que es devia referir?, ¿a una estufada coca, a una persona, a un coixí…. ? Continua
És mot perdut que es conserva, en tot cas, en àmbits literaris. A nivell de parla, en el nostre entorn, fa temps que es substituí per puta.
La paraula i el seus sinònims dónen per recordar temes, encara no resolts, sobre explotació sexual i l’arrelament del patriarcat, entre altres.
Resulta curiós el refrany destacat en negreta (que també apareix a la definició de puta).
(Per un d’aquells casuals, la premsa d’avui, amb article de Jaume Clarera a l’arabalears.cat mostra la problemàtica actual d’aquesta “professió”)
En el nostre entorn s’usa “bagada” per fer referència, sobre tot,, a la baga que es fa amb els cordons de les sabates.
La paraula baga ja fa temps que va sortir, però enfocam, avui, aquest localisme. Fixi’s amb la diferència d’accepció segons el poble on es recull.
Per extensió es diu quan es puja una cria, normalment d’oví, amb llet artificial.
La paraula, però, mostra un concepte més limitat: xotinar és quan es fa amb la llet d’un altre animal; una altra ovella o una cabra.
La paraula i l’acció són residus d’un Sant Llorenç rural ja inexistent.
(Paraula bella que no mostra el Normatiu) Continua
Amb aquests interrogant, fa temps en Serafí Lliteres i en Pau Quina encetaren una secció que m’agradarà usar referit a la unitat de la llengua.
Poc després de l’anunci de la Presidenta Armengol referit a l’ús de les altres llengües oficials de l’Estat en el Congrés dels Diputats, han deixat sentir la seva veu discrepant els representants electes de la Comunitat Valenciana.
Manifesten que “el valencià” és llengua diferent del català, una enorme aberració científica, segons opinió de filòlegs, universitats i intel·lectuals espanyols. Continua
Un petit relat derivar de l’observació casual de la naturalesa més propera i, alhora, una reflexió sobre la transcendència dels “adonar-se’n”.
Ho comentava Rogovsky referit a les organitzacions, adonar-se’n és sempre la primera passa!. Continua
Avui s’enfoca sols una de les diverses accepcions de la paraula.
Alguns maresos, no tots, del nostre entorn, molinen, es desfan. Continua
Paraula curiosa. De les cinc accepcions, en el meu record solament hi ha la cinquena (i potser la tercera)
No apareix en el Normatiu però era i és usat en el sentit de perdre l’enteniment, la comprensió de les accions, anar voluntariament pel camí que sembla errat errat…
Sebla que anam pel camí d’un futur incert. Sabem que no es pot mantenir el ritme però no ens sabem aturar, hem perdut el corbam. Continua
Una part gairebé insignificant en el conjunt de les accepcions de la paraula, però en la memòria col·lectiva, la més festera.
Al llarg de molts anys “ses festes” acostumaven a acabar amb un “castell de focs artificials”. De les rodelles davant l’església, amb el temps es passà als focs des de es Moleter i finalment es suprimiren, segons rumorologia per qüestions de pressupost.
Al cap damunt d’un pal una roda rotatòria, seblant a una grossa roda de bicicleta amb coets amarrats que s’anaven encenent i, amb la seva força feien girar la roda. A vegdes acabaven amb una roda petitona que sortia disparada i anava per amunt, amunt…
I tot acabava amb un Ooooh i alguns aplaudiments dels espectadors.
El filòlegs, plens de raons, argumenten la conveniència de no sortir del solc habitual i reconegut d’un diccionari.
Però avui farem una excepció per deixar constància d’aquell joc infantil: –Has vist quina taca que hi ha aquí, posant el dit en el pit. Quant l’infant baixa la vista, amb el mateix dit es pega un toquet en el cap del nas de l’infant dient la paraula amb suau cançoneta -Tíngol.!. (En altres indrets, pel mateix joc, s’usa la paraula “Tiula! “. Continua
El vídeo inclou el testimoni i l’experiència de persones nouvingudes com Sara Martín, dels tallers de rap i dels cursos de català en línia. La importància dels grups de conversa, del projecte Benvinguda per a persones nouvingudes, dels tallers de rap i de les classes en línia centren la segona entrega dels vídeos que l’Escola Municipal de Mallorquí ha editat amb l’objectiu de donar a conèixer l’efemèride i també la tasca de la institució. Continua
Paraula que, per la raó que sigui, no tenc en arxivada en el record. Crec que l’havia sentida en el nostre entorn però no sabria especificar ni on ni el seu significat.
Per a nosaltres, les diverses accepcions de quintana correspon a “pleta”.
(Bellesa i abast de la nostra llengua que alguns es voldrien carregar) Continua
Potser se’n pot trobar alguna però, en general, la taravasca, aquella brutor vella que feia part del cos d’una persona, sortosament ha desaparegut.
A l’estiu, entre suor i pols, era temporada idònia de taravasca abans de la generalització de la dutxa, o dutxes diàries.
Un mot, d’altra banda, ben nostre. Continua
En el nostre entorn s’usa més el sinònim acotar-se.
Ajuppir, ajupir-se és, potser, més de rondalla i de contarelles de caçadors.
En tot cas cal recordar que els mots van molt per famílies. Continua
Una de les meravelles de “mots” es detectar com les paraules, segons el context, poden disposar de múltiples interpretacions. En això s’assemblen a tots els altres éssers vius.
Ara mateix tenc dubtes sobre la idea que tenia na Bel quan va proposar la paraula que és presenta: feina o bravegera?
Però a més hi ha les posssibles “interpretacions personals”. ¿No era un fatxenda la persona despreocupada i vivaratxa que sabia destacar amigablement en una reunió?
El “Normatiu”: mostra: “Persona que tot ho fa per presumpció, per fer-se veure”.(Realment de fatxendes en coneixem uns quants,no?) Continua
Molt usat en el segle passat, sembla que va en desús.
L’acte de fer la traveta, en tot cas, implica proximitat i certa transparència (quan et gires saps qui le t’ha feta)
També s’usa, en sentit figurat, quan es fa mal de forma amagada. El que la fa ho sap, però el que la rep. Continua
L’amiga Rosa Planas, en la seva columna “El rellotge d’arena” tracta avui el tema de “Política lingüística”.
Com sol ser habitual en els seus escrits, ho fa de manera delicada, assenyada i, alhora, contundent.
Un text amb el qual molts ens hi hem sentm ben identificats. Continua
Una bellíssima imatge extreta de “Fotos antigues de Sant Llorenç des Cardassar”(Arxiu familiar de Margalida Melis), per il·lustrar les petites coses que han anar sorgint en les converses de l’anecdotari.
Son idees assenyalades de passada que, al meu entendre, guarden sentit. Continua
Totes les corretges que serveixen per aguantar, cenyir, estrényer… generalment porten sivella.
El seu ús és generalitzat i el nom també ho hauria de ser Continua
