El divendres dia 4 de novembre, a la seu de la Institució Pública Mossèn Alcover de Manacor, en Tomeu Matalalas va presentar el seu darrer treball literari, DECLIVI.Va ser una presentació d’una obra simplement “diferent” del que havia fet fins ara en Tomeu. Continua
Una vella imatge des de l’interior d’un d’aquells nombrosos nius d’ametralladora que construits amb mà d’obra esclavitzada per la força dels vencedors, voltaven la costa de l’Illa.
Es podria establir una metàfora entre aquests mirar a fora des de dins i la frase de Michael Foucault que apareix a “El orden del discurso”.. Es difícil mirar-se cap a dins com si es miràs cap a fora. En tot cas imprecindibre per in tentar esbrinar una resposta a la pregunta. Continua
Sobre la soca ferida de l’imponent arbre de pisos, una frase de Rafael Echeverria.
Una poda imprudent provocà un raig de reina que, solidificada, llagrimeja sobre la soca rugosa i obscura.
La frase del sociòleg i filòsof representa un cant a l’esperança. Cert és que tots estem condicionats pels usos i costums del nostre entorn més immediat, però també , amb les nostres accions, hi podem provocar canvis.. Continua
El proper divendres dia 4 de novembre a les 20h. a la institució Pública Antoni M. Alcover de Manacor, es presentarà el nou llibre Declivi, del músic, dibuixant, i escriptor manacorí, Tomeu Matamalas. Llibre que se suma a la llarga trajectòria com a escriptor de Matamalas que va iniciar l’any 2003 amb el seu primer llibre Les rares pedres fines, Premi Blai Bellver de narrativa d’aquell mateix any. Continua
La imatge, en si mateixa, dona pistes. Una esponerosa washingtònia. Al darrere un cel clar, sense núvols. Les fulles indiquen suau moviment. Clarors i ombres mostren un sol baix, ponent…
Podem passar-hi mil vegades. Potser en tenim una de semblant a l’abast de la mirada… però fins que l’enfocam, fins que enfocam els detalls no ens n’adonam de la seva existència, de la seva perfecció, de la seva singularitat.
No parla, l’hem d’enfocar!.
AmB les persones passa semblant, hem d’enfocar i escoltar!
(Encara que potser ens conformem intentant imposar i escampar la nostra mirada) Continua
Una posta de sol, vermella i espectacular, rere les cases de Can Pastera en els vells establits de sa Real ofereixen un bon marc per platejar un dubte: ¿realment em conec o em deix arrossegar per la impostura del meu relat?.
Sembla que coneixer-se bé no és tan senzill com podria semblar. Continua
Divendres passat a S’Agrícola de Manacoar es va presentar «El caso Luppo» el darrer llibre que ha escrit Vicente Castro. Varen intervenir en la presentació, a més de l’escriptor, la documentalista Pilar Morey i l’autor del pròleg Rafael Gabaldón. Continua
El dijous, dia 20 d’octubre a la Institució Pública Antoni M. Alcover de Manacor, a les 20 hores, presentació del nou llibre de l’autor manacorí Antoni Tugores.LES PLOMES DE FRANCO PREMSA «NAZIONAL» DURANT LA GUERRA CIVIL (1936-1939).
Presentador: Joan Gomila, autor, director i actor teatral. Parlaran: l’editora, el presentador i l’autor. Continua
Paperins a sa Plaça Nova, distintiu de festa.
Cada fil carregat de petites tires que, des d’abaix, semblen idèntiques.(Alerta! els coloms d’un esbart, les ovelles d’una guarda, les abelles d’una casera… també ho semblen i no ho són!)
Es perceben espais buits. El vent?, victimes de la posada?, mal aferrats?…
Paperins com a metàfora de la gran quantitat d’informacions que ens arriben cada dia, a cada moment… Continua
El dilluns dia 26 de setembre a la biblioteca de Son Carrió, Mateu Morro presentà el seu llibre, Els Norats (1936-1949) de Illa Edicions, on explica la història d’ d’Honorat Tries (pare) i Jaume Tries (fill) els quals es veren obligats a fugir a les muntanyes per no acabar en mans dels falangistes després del cop d’estat del general Franco del 18 de juliol de 1936. Continua
El divendres 23 de setembre començà una nova temporada, i ja en són catorze, del Club de lectura del municipi de Sant Llorenç que es du a terme a la biblioteca de sa Coma, on l’eficaç i i feinera bibliotecària de sa Coma, Antònia Brunet, sempre heu té tot apunt.
Una temporada més n’Eulàlia Arlès és l’encarregada de presentar i moderar les tertúlies. Continua
Els sòlids estrats de pedra que comformen la bauma a la banda de migjorn del Puig Alpara, anomenada pels pagesos de la contrada “Sa cova paredada”, suporten un costum ancestral conegut, i ara redescobert per la psicologia: quan quelcom ens incomoda o ens pesa, cal parlar-ne, contar-ho… Continua
El dijous 22 de setembre, a la sala d’actes de La Institució Pública Antoni Maria Alcover, una vegada més va ser l’indret escollit per a presentar la novel·la ”La Cel·la Blanca” de Ricard Pérez Fuster. Continua
L’experiència ens porta a pensar que la correntia d’aigua de pluja fa còrrer la fullaraca de pi i la deixa sobre el camí fent formes aleatòries. Una interpretació.
En funció de la sensibilitat, de la necessitat de pluja, dels efectes d’aquesta suposada pluja, la primera interpretació ens aboca a una segona que afecta el sentir i, potser, a l’actuar. (com aquesta mateixa combinació d’imatge i text). Continua
La memòria ens sol enganyar però…. si no recordo malament feia anys que no rebia tantes picades de vespa (Polistes gallicus) com enguany. Atzar?, sequera?, calor?, descuit?, canvi climàtic?…vés a saber! Picades doloroses que, a banda de fer una petita inflamació i segons l’indret on piquen, provoquen molèsties que van més enllà d’una mica de dolor puntual. Continua
PRESENTACIÓ DEL LLIBRE “Receptes Mallorquines veganes.
Cuina de ca nostra”, de Júlia Isabel Pol Pascual.
Presentació: Dijous dia 1 de setembre a les 19,30h al cafè Ca’n Lliro de Manacor (Carrer den Joan Lliteras, 42, Manacor)
Intervendran: L´autora, Júlia Isabel Pol; Júlia Mérida, que presentarà es llibre i l´editora de Purpurina Editorial, Marga Serrano. Continua
Els niguls negres i renouers d’ahir que indicaven tormenta resulten canemàs ideal per al contundent pensament que ens regala Humberto Maturana.
(Val a dir que em sent “maturanenc” m’encanta el seu raonar que transita des de la biologia a l’amor).
La idea resulta contundent: El que vivim, sigui el que sigui. és totalment vàlid en el moment que ho vivim: alegria, tristesa, eufòria, convenciment, realitat… Però no podem saber si és una il·lisió que ens imaginam o una percepció que ens sembla tangible. Continua
Viktor Frankl és, segurament, un dels pensadors més transcendents d’aquestes darreres dècades.
Dia 2 de setembre es compliran vint-i-cinc anys de la seva mort. Per tal motiu M.T. publica a dBalears.cat aquets reconeixement i alhora encertada síntesi de la seva aportació. Continua
Com cada diumenge, un petit puntet de reflexió.
Quins són els criteris que regeixen el pensament, la conducta?
Si la resposta a la pregunta és “cap” o “no en tenc” o “el nostre criteri és l’absència de criteris”… és una mala resposta o un engany: sempre hi ha uns determinats criteris. Continua
Sen era un antic tractament que es donava als camperols d’edat avançada, és a dir que el sen Castell havia treballat tota la vida la terra i ara ja era gran.
Vivia a Son Formiga, en una d’aquelles cases que tenint el frontis a l’actual carrer Ponent gaudeixen d’un llarg corral que limita amb el torrent de ses Planes.
Casa que, aleshores, disposava de varies singularitats, primer el trespol de la casa anava per davall el nivell del carrer, disposava de soterrani i també d’una frondosa parra a la façana que, a l’estiu a més d’aportar-li l’ombra dels pàmpols oferia uns bons raïms als estadants de la casa -ja cap al final de la seva vida el sen Castell sovint era cuidat per una de les seves filles, una monja anomenada Sor Justina-. Façana que disposava d’una altra singularitat: el zum-zum de les abelles que entraven i sortien a la casera que el sen tenia sobre el sòtil i amb la boca al carrer. Continua