Arxiu de la categoria: Opinió

Reflexions dominicals

Publicat el per , null
Respon

Així com la Bíblia diu que “el sèptim dia descansà “, un servidor fa el mateix i adesiara engronsant-se des de la seva hamaca, aquest joiós rectangle de temps penjat del cel, esbossa una sèrie de pensaments i idees que després són transcrits en aquestes “reflexions dominicals” que ara teniu davant vostre.

I aquest és l’esbart  d’idees falagueres (o més bé cadufos) que aquesta setmana vos faig arribar: tot el que va donar de si el Congrés del PP balear (intervenció de la nostra Manuela inclosa); l’escàndol de Més; la recollida de firmes per retornar el nom de Carretera de Son Servera; l’èxit de Sa Màniga infantil; un poc de futbol; i el sus a la futura taula rodona de Card.cat  (que segur que serà garrida). Continua →

Presidenta Armengol, reflexioni i rectifiqui

Publicat el per , null
Respon

Diu vostè senyora presidenta que el compromís del seu Govern amb la transparència és molt elevat”. No contenta amb això, sense cap mania, agafen com a cap de turc dels fets ocorreguts aquests dies a la part més sobiranista del govern, la de MES per Menorca i no toquen la més propera al seu partit, el PSOE.

Encanvi vostè en cap moment ha demanat ni demanarà la dimissió de cap dels més de 300 càrrecs imputats del seu partit, que té el dubtós honor de ser el segon més corrupte d’Espanya i un dels més corruptes d’Europa, i que pateix a més d’un mal encara potser pitjor, la corrupció ideològica, capaç de fer que un PSOE que es presentava com l’alternativa al PP de Mariano Rajoy, l’hagi acabat fent president. Continua →

La justícia colonial segons la llotja del Bernabeu

Publicat el per , null
Respon

No dic res que a dia d’avui no corri de boca en boca de la major part de la societat mallorquina quan exprés la meva més absoluta desavinença amb les paraules «la justícia és igual per a tothom».

Just fa falta parar l’orella a qualsevol conversa, ja sigui aquesta a un cafè, una llibreria, la universitat, o al carrer mateix. La sensació s’ha estès ja de forma transversal a tota la societat i tan sols els més addictes als partits polítics que gaudeixen d’aquests avantatges judicials i els seus mitjans i grans empreses afins neguen rotundament aquests fets sabent que si no ho fan, ells poden ser els pròxims. Continua →

Què en trobau?

Publicat el per , null
3

L’altre dilluns vaig anar a tirar les sobres de la calçotada del dia anterior i quan vaig arribar al Punt Verd… merda per tot! Una soll de bell nou!

“Ja hi tornam a ser”, vaig dir de tot d’una. Jo que me pensava s’havia solucionat el problema… Però després m’hi vaig fixar bé i el problema no era precisament de capacitat (de fet, hi havia contenidors buits i tot). No, senyors, el problema era d’urbanitat. Perquè a vegades, estimats lectors, els animals més porcs de tot som nosaltres mateixos, els humans.

Ho intentaré explica a través d’algunes imatges que vaig fer i segur que després opinau com jo: Continua →

13 a 15

Publicat el per , null
1

Consideracions prèvies que no convé oblidar:

Primera: ens toca viure en un entorn concret i en una època determinada que te unes determinades connotacions socials. Es a dir no hi ha res que no tengui una possible explicació ni que sorgeixi per generació espontània. Continua →

Què en trobau?

Publicat el per , null
8

Vos ha enxampat mai un radar? A mi sí, i fa un mal… Perquè ara ja no hi ha aquells punts de cortesia (un 10 % dien que era… és a dir si te descobrien circulant a 96 km/h a una carretera de 90 no passava res) i s’han posat vertaderament estrictes.

I se veu que no som l’únic, segons publica Diario de Mallorca a Balears els radars enxampen més de 210 conductors al dia (un increment del 15 % respecte a l’any passat). I curiosament la carretera on més multes s’han posat ha estat la nosta, la que du de Manacor a Sant Llorenç (sí, aquella tan recta que fa ganes almanco posar-lo a 100). Continua →

Pensaments (IV)

Publicat el per , null
Respon

Un home mai no s’ha d’empegueir per reconèixer que s’equivoca, que és tant com dir que avui és més savi del que ho era ahir (Alexander Pope)

El líder polític que s’atorga importància a ell mateix, en general, n’està mancat (Luis M. Alonso)

Les nostres vides i les nostres lleis no són jutjades per la divina superioritat, sinó simplement per la perfecció humana (Chesterton)

A vegades convé aclucar un ull, però no és prudent tancar-los tots dos alhora (Arturo Graf) Continua →

Què en trobau?

Publicat el per , null
2

L’altre dia va visitar l’Espai 36 el vicepresident del Govern i responsable de Turisme, Biel Barceló, per explicar la nova Llei de Turisme. Els que hi vàreu assistir, què en vàreu trobar? Igualment, els que coneixeu la nova Llei de Turisme (si no, aquí en teniu un resum) què en trobau? Justa o benficia només uns pocs? Massa proteccionsita o massa poc? Continua →

Reunió informativa sobre la Llei de lloguer turístic

Publicat el per , null
1

El passat dilluns, 13 de març, a les 19,30 hores, a l’Espai 36, Biel Barceló, Vicepresident del Govern de les Illes Balears i Conseller d’Innovació, Recerca i Turisme, acompanyat d’Antoni Sansó, assessor de la conselleria de Turisme oferiren  una reunió informativa per explicar la Llei de lloguer turístic que creà moltes expectatives entre els assistents a l’acte. Continua →

Reflexions dominicals

Publicat el per , null
Respon

Així com la Bíblia diu que “el sèptim dia descansà “, un servidor fa el mateix i adesiara engronsant-se des de la seva hamaca, aquest joiós rectangle de temps penjat del cel, esbossa una sèrie de pensaments i idees que després són transcrits en aquestes “reflexions dominicals” que ara teniu davant vostre.
I aquest és l’esbart  d’idees falagueres (o més bé cadufos) que aquesta setmana vos faig arribar: les reivindicacions dels diferents pobles del nostre municipi; les betcollades entre els dos aspirants a dominar el PP balear; el Barça i el Madrid i el que representen; la crisi esportiva del Cardassar; l’esdeveniment històric dels Malalts a Barcelona (amb fotos i un vídeo èpic inclòs). Continua →

Pensaments (III)

Publicat el per , null
1

Tomàs Bauzà ens ha fet arribar una altra tanda de pensaments.

Quan l’amo pot el que vol, es corre el risc de què vulgui el que no hauria de voler (Baldassare Castiglione)

Hi ha qui pensa en ell mateix, després en el partit i, per últim, en el país (Eduardo Madina)

Tot poder és deure (Victor Hugo)

La societat es basa en un crim comès en comú (Sigmund Freud)

Ningú ofereix tant com el que no ho fa comptes complir (Francisco de Quevedo) Continua →

Què en trobau?

Publicat el per , null
2

No seré jo qui posi en dubte la bellesa del Caló des Moro (a Santanyí), però fins al punt de considerar-la una de les millors platges europees com ha fet una revista francesa? I no ho dic per Europa (desconec bastant les seves platges), sinó que sense sortir de Mallorca me surten arenals de la mateixa qualitat (o més).

I vosaltres què en trobau? Continua →

De mestres i alumnes

Publicat el per , null
Respon

Tomàs Bauzà m’ha fet arribar un article sobre el paper dels mestres, que he trobat ben interessant. Jo m’he limitat a traduir-lo:

Dijous passat, Yolanda Barcina, exbatlessa de Pamplona i expresidenta de Navarra, va pronunciar el seu discurs d’ingrés a la Real Academia de Farmacia i em va cridar l’atenció que començàs la seva intervenció amb un text que em resulta especialment emotiu: la carta d’Albert Camus al seu mestre Louis Germain, el professor de l’escola pública del carrer Aumerat, a Alger, que havia descobert el seu talent i l’havia impulsat a desenvolupar-lo quan encara era un nin. Va escriure la carta el 1957, després de la concessió del Nòbel, i en ella afirma que té el deure d’expressar la seva gratitud a dues persones: la seva mare i el seu mestre. Curiosament, Camus havia rebut el premi de l’Acadèmia sueca amb una mescla d’escepticisme i menyspreu i, quan li comunicaren la notícia, se’n va anar a fer una copa amb els seus companys de la Resistència a la casa de la seva col·laboradora i amiga Jacqueline Bernard. Quan li demanaren de què faria el discurs, l’autor de L’estranger va citar, irònicament, les paraules de l’Eclesiastés: “Tot ve de la pols i tot acaba a la pols”. Continua →

Reflexions dominicals

Publicat el per , null
Respon

Així com la Bíblia diu que “el sèptim dia descansà “, un servidor fa el mateix i adesiara engronsant-se des de la seva hamaca, aquest joiós rectangle de temps penjat del cel, esbossa una sèrie de pensaments i idees que després són transcrits en aquestes “reflexions dominicals” que ara teniu davant vostre.

I aquest és l’esbart  d’idees falagueres (o més bé cadufos) que aquesta setmana vos faig arribar: el nostre lector número u, Antoni Font; la misteriosa desparició de l’oposició local; el misteriós espectacle del Circ Cutré; els exòtics Willy Fog i Romy; la recollida de signatures d’un grup de pares serverins perquè els seus fillets no raconin papers; i Donald Trump (sí, una altra vegada! Istro sereno!) Continua →

N’Urdangarín no fugirà

Publicat el per , null
3

Estic totalment d’acord amb el que han dit les jutgesses i el fiscal del cas Nóos en relació a Iñaki Urdangarín: No hi ha el més mínim risc de què fugi.

On ha d’anar que el tractin millor que aquí? Quin país trobaria on, després d’esser condemnat a sis anys i mig de presó per prevaricació, frau a l’Administració, tràfic d’influències i delictes contra la Hisenda Pública, el deixassin viure a l’estranger sense cap tipus de fiança fins que el Tribunal Suprem ratifiqui la sentència?

Continua →

Què en trobau?

Publicat el per , null
2

No seré jo qui es vanagloriï d’una cançó amb insults i frases de dubtós gust. Sempre he estat més partidari de lletres poètiques plenes de simbolisme i metàfores (supòs que aquí em marca un poc el meu perfil de filòleg); per no anar més enfora, quina lletra té més força i denúncia que L’estaca, de Lluís Llach, i no hi té cabuda ni tan sols  cap paraula malsonant. Però d’aquí a acceptar que el cantant Valtonyc hagi de sofrir 3 anys i 6 mesos per aquesta causa hi va un bon tram.  Continua →