Així com la Bíblia diu que “el sèptim dia descansà “, un servidor fa el mateix i adesiara engronsant-se des de la seva hamaca, aquest joiós rectangle de temps penjat del cel, esbossa una sèrie de pensaments i idees que després són transcrits en aquestes “reflexions dominicals” que ara teniu davant vostre.
I aquest és l’esbart d’idees falagueres (o més bé cadufos) que aquesta setmana vos faig arribar: Continua
Aquest passat estiu més que mai s’ha trobat a faltar la manca d’efectius de la policia local a la zona costanera -tant pel que fa a les platges com a les zones urbanes- del nostre municipi.
Robatoris, turistes que invadeixen les zones protegides, transit rodat que circula per allà a on no li és permés posant en perill els vianants, venedors ambulants il·legals que fan la competència deslleial als nostres comerciants… La limitació de contractació de personal per part de l’administració central és en gran mesura la gran culpable d’aquesta situació, però com que no pareix que les coses hagin de millorar gens en aquest sentit cal cercar solucions a aquesta situació que any rere any es va agreujant. Continua
“Els poetes són com els superherois, no perquè tenguin superpoders, ni defensin la justícia, ni res d’això; simplement perquè també tenen dues feines”. (Conversa al vol agafada en una entrevista per Ràdio 3, d’autor desconegut) Continua
Aquestes són algunes novetats que s’han fet o s’estan preparant des de les “altes esferes” per als centres escolars: Continua
Ara que Son Carrió ja compta amb un parc infantil bell i espaiós (a pesar que pel meu gust per ser perfecte li falten més accessoris infantils) què trobau dels parcs que tenim a Sant Llorenç per als més petits? Continua
“Se pot enganar a tots durant algun temps, se pot enganar a alguns durant tot el temps, però no es pot enganar a tots durant tot el temps”. (Abraham Lincoln, expresident d’Estats Units) Continua
L’horari del servei d’atenció al públic d’oficina que ofereix Correus a Sant Llorenç s’ha vist minvat una vegada més.
A partir de dia 1 de novembre les oficines restaran obertes de dilluns a divendres de 13,30 a 14,30. Això diu el cartell col·locat al vidre de la porta d’entrada amb un telèfon de Cala Millor i un telèfon 902. Quin horari més comercial! Continua
Dia 27 d’octubre es celebrà un dels plens més importants de l’any, tan important era que l’únic punt de l’ordre del dia era l’aprovació dels pressuposts (l’aprovació i no el debat, perquè aquí ja fa estona que sabem com acabarà la festa abans que comenci). Amb tot, un tema força important perquè és quan es decideixen qüestions com ara: on van els meus imposts? Quants de doblers s’invertiran en educació? Quants en turisme? Per això, no puc deixar de lamentar la total absència de públic. Per una part la lament, per altra i per molts de motius, la comprenc.
Els pressuposts es van aprovar i sí, com cada any, amb l’oposició del Partit Popular. Per què? Continua
Avui fa cinc anys de la 8ª Marxa pel Tren de Llevant. Després que el Govern Bauzà avortàs la possibilitat d’aquesta infraestructura és hora de reclamar al nou govern de les Illes Balears una empenta decidida cap al transport públic ferroviari a Mallorca.
La presidenta Armengol i el vicepresident Barceló, abans de les eleccions, apostaren decididament per tal que el tren arribàs Continua
“Ell pot parèixer un idiota i actuar com un idiota, però no es deixi enganar. És realment un idiota”. (Groucho Marx, humorista i actor) Continua
L’altre dia (30/10/16), el diari El Mundo publicà una interessant entrevista al Dr. Joan Torrecabota, llorencí d’adopció, ruralita. Continua
El nou govern espanyol va ser avalat aquesta setmana passada pel millor de cada casa: el PP, comandat per un Mariano Rajoy que tot i parèixer que la cosa no va amb ell va ser qui va dir a Barcenas “Luís se fuerte”, a Rita Barberà “Rita eres la mejor”, a Jaume Matas “Vamos a intentar hacer en España lo que Jaume y todos vosotros hicisteis en Baleares” o a Francisco Camps “Paco estamos contigo”. Cal recordar i no oblidar que el PP des d’aquest mateix any ha passat a ser l’únic partit imputat a causa de la destrucció dels discs durs de l’abans citat Luís Barcenas.
Però com diu en Joan Lladó “En política hi ha una classe de corrupció que és com a mínim tan greu com la corrupció econòmica, és la corrupció ideològica”. Precisament aquesta és la que va portar a terme el PSOE quan es va abstenir sense cap condició prèvia i sense consultar a la seva militància, per fer president a Mariano Rajoy. Val a dir que els qui encapçalaren a dins el PSOE la posició de regalar el govern al PP fou del sector andalús-castellà-extremeny comandat des de l’ombra per l’ex-president i ara multimilionari Felipe González i amb l’ajuda entre d’altres del president extremeny Guillermo Fernández Vara (ex PP), un sector del PSOE extremadament enfangat en casos de corrupció. Continua
Segons la Wikipèdia, “La paranoia (del grec antic παράνοια, bogeria, de para, fora i nous ment) és un procés distorsionat del pensament caracteritzat per una ansietat o por excessives, sovint fins al punt de la irracionalitat i el deliri. El pensament paranoic sol incloure creences persecutòries corresponents a un complot”. No crec que el qui va redactar aquesta difinició pensàs en alguns dirigents andalussos o extremenys del PSOE –actuals o del passat més o manco recent–, però, segons com es miri, per ventura se’ls hi podria aplicar. Continua
“Quina mania de matar, si la gent es mor tota sola. Basta que els donis temps”. (Manu Leguineche, El club de los faltos de cariño) Continua
“Susana Díaz governa a Andalusia gràcies a Ciutadans; es vol abstenir perquè governi Rajoy i, fins i tot, Esperanza Aguirre en parla bé. Quin currículum per ser un líder de l’esquerra espanyola, eh! És fabulós”. (Jordi Évole, periodista) Continua
Si un té el vici d’escoltar les declaracions dels polítics –un vici del qual per ventura convendria confessar-se’n–, moltes vegades es troba amb què no diuen el que en realitat pensen, sinó el que consideren que cal dir en aquell moment per quedar bé davant els qui els escolten o llegeixen. En aquest sentit, sol esser bastant freqüent que quan a ells els convé alguna cosa, diguin que aquella mateixa cosa convé a tot Espanya o a tota la comunitat on pertanyen, quan en realitat no sempre sol esser així.
Per solucionar aquest problema de comprensió dels polítics, aquesta setmana he anat a la botiga xinesa que hi ha a l’antiga ferreteria i m’he comprat un TDP (traductor de discursos polítics) que va la mar de bé. És més petit que un telèfon mòbil i funciona amb piles carregables, així que sempre el puc dur damunt per si trob algun polític pel carrer o en sent qualcun per la ràdio o la televisió. Com que sempre m’embull amb els manuals d’instruccions, per sebre com funcionava he fet la prova amb alguns comentaris recents i vet-aquí el que m’ha contestat: Continua
Cal dubtar sempre de qui jutja la part pel tot, d’aquella gent que diu estar a la contra de tot un col·lectiu, tant si aquest col·lectiu és el l’educació i la sanitat públiques com si el col·lectiu és l’hoteler o el llinatge d’alguna família rellevant.
Quan algú detecta que algun d’ells comet irregularitats el que ha de fer és donar nom i llinatges i proves, si a més qui ho detecta ostenta un càrrec polític té l’obligació de denunciar-ho públicament. Ara bé, així com vaig estar obertament en contra de la forma de fer política de José Ramón Bauzá i els qui li feren costat, no em puc quedar impassible davant qui intenta treure un rèdit polític personal atacant a col·lectius o families a qui prèviament ell ha col·locat intencionadament a l’altre bàndol. Continua
“Vaja partit… Això és com la maionesa: hi ha maionesa de pot i maionesa de veres. Això definitivament ha estat futbol de pot”. (Tolo Roig “Pocholo”, bon amic de tota la vida, després de veure’m debutar amb el Petra a Tercera Regional). Continua
Per mi no és un premi qualsevol, sinó que confirma (tampoc ho necessitava, però una empenta sempre ve bé) una de les teories que sempre he defensat: moltes lletres del rock i el pop dels segles XX i XXI són pura poesia. Continua
Els nostres companys artanencs i gabellins ens han enviat aquest escrit sobre l’experiència viscuda a Grècia per ajudar els refugiats sirians. Està escrita en primera persona per ells mateixos:
“Aquesta és la història d’un grup de joves que hem viatjat a Grècia per ajudar als camps de persones refugiades. Volem mirar de reflectir les vivències de la nostra estada i intentar descriure el dia a dia d’aquest problema que continua i s’està convertint en una de les pitjors crisis humanitàries dels nostres temps. Podem dividir el nostre voluntariat en dues etapes diferenciades: uns dies a Atenes i la resta a l’illa de Quios. Continua