Tots moros o tots cristians

En Joan Llinàs Riera ens ha fet arribar aquesta col·laboració:

Diumenge a vespre, un diumenge qualsevol si no fos perquè és l’hora del futbol a la televisió i avui i hi ha “Derbi” madrileny. Per un que arriba el centre del poble aviat se n’adona que les places d’aparcament se venen cares, els carrers del voltants plens, incloses les cantonades i portasses o cotxeries amb el seu corresponent gual, que crec que els propietaris ja tenen coll avall aquests moments, quan no poden fer un ús del seu dret de pas que els hi dona els cent i pico d’euros que l’ajuntament els cobra cada any. Continua

Què en trobau?

Avui mateix en surt un article a Card.cat sobre el tema de les eleccions catalanes. A la premsa, a la televisió…amb aquests tres dies, hi ha comentaris per a tots els gustos i credos….

Més enllà de les lectures, s’evidencia un esqueix entre Catalunya i Espanya. Què en trobau d’aquest fet?. Com creis que es podria solucionar?

Punta de n’Amer 30 anys (II)

El 18 de novembre de 1984 i organitzada pel GOB, tingué lloc a Sa Punta una trobada que reuní més de 200 persones en contra de la urbanització.

El desembre de 1984 la revista «Flor de Card» publicà un número extraordinari coordinat per la delegació del GOB de Manacor i el gener de 1985 va sortir al carrer el cartell del GOB, realitzat per l’artista de Manacor Jaume Ramis. Continua

Reivindicant un nou hospital per a Manacor i Comarca

El futur de la sanitat a Manacor i Comarca passa per la construcció d’un segon hospital i reconvertir l’actual en hospital sociosanitari
El 31 d’octubre de 1987, sens dubte va ser un dia històric per a Manacor i comarca, a les 9 del matí es posava en marxa la manifestació per reivindicar la construcció d’un hospital a Manacor convocada per la Plataforma Pro-hospital, una caravana que va ser batiada per Ràdio Son Servera com “Caravana de l’Esperança”. Continua

El vot per la Independència és el vot per la dignitat del Poble Català

Aquest diumenge 27 de Setembre a les eleccions del Principat de Catalunya, es decideix quelcom més que la composició d’un parlament, es decideix el futur i la dignitat d’un poble.

Un poble que ha estat i és sistemàticament menyspreat des de l’estat central i els seus delegats afins des del 1714 ençà.

Aquest menyspreu al Principat de Catalunya i a la resta de Països Catalans (o terres de parla catalana, com vulgueu) s’ha fet palès tant en forma d’imposts, prohibicions culturals, impossibilitat de tenir una legislació pròpia… i aquestes prohibicions i/o traves s’han anat succeint des de les diferents monarquies totalitàries borbòniques, la dictadura i fins i tot durant aquests 35 anys de feble democràcia. Aquest darrer punt ha estat la gota que ho ha fet vessar tot. Continua

Què en trobau?

Una trista notícia va sortir l’altre dia pel diari: un tribunal tancava el dret de pas del camí de Ternelles, a Pollença.

Supòs que si ho diu un tribunal, alguna escletxa legal han trobat els propietaris per tancar-lo, però m’és igual; com diu un amic meu potser la culpa és dels polítics per no assessorar-se bé per experts (ells amb l’ànim de protegir-lo van  declarar la zona com a PORN i ara això se’ls ha tornat en contra ja que un camí etiquetat d’aquesta manera no pot ser usat com a camí recreatiu… una paradoxa, vaja), però també m’és igual; fins i tot hi ha la possibilitat que els propietaris només cerquin privadesa, però de la mateixa manera que abans m’és ben igual, perquè per damunt de tot en ple segle XXI em pareix un barbaritat que un mallorquí no pugui arribar a peu a un lloc tan públic i d’ús general com una platja (Cala Castell) o un castell (Castell del Rei), als quals precisament només s’arriba pel camí en qüestió. És d’estudiar que aquest dret (igual passa també a Pollença amb la zona militar de Cap des Pinar) no estigui per damunt del dret de privacitat, propietat o privilegis militars. Que un mallorquí no pugui gaudir dels seus propis tresors… vergonya, cavallers, vergonya!

I vosaltres què en trobau? Continua

Els primers 100 dies de la nova Corporació

Si no ho he comptat malament, avui fa cent dies que es va constituir la nova Corporació, una data que la premsa sol aprofitar per fer un balanç dels seus inicis de legislatura, paraula que he posat en cursiva perquè no estic segur que sigui correcta, ja que els ajuntaments no fan lleis…, però bé, ja ens entenem. Sol esser costum donar aquests cent dies de gràcia perquè tenguin temps d’organitzar-se i marcar les línies d’actuació dels vinents quatre anys i, una vegada transcorreguts, és costum fer-ne una mica de balanç, que en el meu cas serà molt superficial i es limitarà a la percepció que en tenc des d’una certa distància. Continua

Ressenya de l’Elefant Verd: No! de Marta Altés

Després d’un estiu entre scànners, bosses de plàstic i llistesdelacomptra, L’Elefant Verd torna a la jungla amb una història de cans, amb una de cans amb dos noms, amb una de cans que fan coses de cans: ensumar el cul dels altres cans, encalçar moixos, cercar tresors, gratar-se, remenar la coa…amb una de cans que encantarà a tots aquells que per qualque motiu es passin el dia cridant No! sense cap resultat. Potser No! us ajudi a descobrir el perquè. Continua

Vanitat i autocrítica

I com que més que un poble som una família, ens sentim orgullosos de la nostra valua, i no acostumam a fer crítica de les nostres activitats (en tot cas tenim tendència a criticar el que fan els altres).

I tanmateix la reflexió i l’autocrítica són els motors de la satisfacció, el canvi, la creativitat… Continua

Què en trobau?

El rellotge de l’Ajuntament fa molt de temps que marca les nou manco cinc minuts. No sabem si del dematí o del vespre.

Trobau que l’Ajuntament hauria de fer arreglar el rellotge que presideix la façana de la casa consistorial o bé pensau que avui en dia tothom sap l’hora que és i no fa cap falta. Pensau que tenir el rellotge en aquestes condicions és un senyal de deixadesa o creieu que els doblers que valdrà posar-lo a punt es poden dedicar a altres coses més urgents?

a

 

Dignitat pels refugiats

Definició de refugiat: Persona que, havent hagut d’abandonar la seva terra per motius polítics o a causa de catàstrofes naturals o d’una guerra, ha estat acollida en un país que no és el seu, sense poder gaudir dels mateixos drets que els autòctons.

No hi ha ningú que fugi de la seva terra per gust, però encara és pitjor quan ho has de fer per aquests motius.

Continua

Miquel Ensenyat, president de Mallorca replica al president d’Extremadura

Miquel Ensenyat  Riutort ha estat el batle d’Esporles els darrers deu anys i ara és el president del Consell de Mallorca. Ho és com a candidat de MÉS.

Fa uns dies en una entrevista a El Mundo, Ensenyat es declarava independentista i donava suport a la reivindicació sobiranista de Catalunya. Explicava el maltracte que reben les illes Balears. Entre altres afirmacions Ensenyat deia: “Ser espanyols ens surt molt car”, “Una cosa és ser solidari i l’altre fer el ‘gilipollas'”, “Els nins a Extremadura, o a altres comunitats , van a escola amb una tablet i aquí, els nostres hi van amb les mateixes pinturetes de fa trenta anys.” Continua

Quan el peu trepitja la cara dels teus

“El conseller Gordó ha defensat que una Catalunya independent no hauria de fer oblidar la nació completa i que seria lògic contemplar la possibilitat d’estendre la nacionalitat catalana als ciutadans de la resta de territoris dels Països Catalans.”

Aquestes foren les paraules que pronuncià el Conseller de Justícia de la Generalitat Catalana fa tot just uns dies durant una taula rodona a Prada de Conflent.

Evidentment no es feren esperar els exabruptes i les males paraules dels partits amb seu a Madrid. Obviant les paraules de partits com el PP o Ciudadanos, que fan de l’agressió constant als territoris de parla catalana un dels seus nius de vots, és important passar a veure quines foren les respostes d’aquells partits que fins a dia d’avui no eren tan bel·ligerants amb la qüestió catalana: Continua

D’immigració i d’immigrants

Poca gent s’atreviria a posar en dubte que els fluxes incontrolats d’immigració arribaran a esser un problema –si no ho és ja– per als països europeus: els hospitals es col·lapsen, no hi ha feina per tanta gent, les escoles han de donar cabuda a al·lots que no saben la nostra llengua, els carrers i les places s’omplen de persones amb vestimentes estranyes, l’aigua i els aliments escassegen, es creen guetos que no s’integren en la societat que els acull, dins algunes mesquites es fomenta un extremisme ideològic i religiós difícil de detectar, augmenta l’economia submergida, s’estan introduint màfies –sobretot des d’alguns països de l’est– que afavoreixen la delinqüència i la prostitució… Continua