L’orde del dia del ple extraordinari d’avui de matí, si va dir ver, només tenia un punt, el segon, perquè el primer era l’aprovació de l’acta anterior i en el tercer es tractava d’assabentar-se de les dues mocions que presentaren l’Equip de Govern i el Partit Popular per rebutjar els sondejos petrolífers que fan comptes fer entre València i Eivissa.

-I per un sol punt ho pagava fer un ple extraordinari?
-Jo crec que no, a no ser que deixassin s’assumpto per darrera hora –com sol passar- i ara hagin d’anar amb presses…
-I de què anava s’”assumpto” que dius? Continua →

Davant el rebombori que va causar el fals documental sobre el 23F que va emetre ahir la Sexta, crec que val la pena fer-ne diverses consideracions:

1. Donar l’enhorabona a l’autor, Jordi Évole, per haver aconseguit que 5.200.000 persones estassin pendents del seu programa. Va esser una “pel·lícula” que va sorprendre gairebé tothom, i que va aconseguir mantenir l’atenció dels espectadors durant prop d’una hora. Aquests falsos documentals, encara que no se n’hagin fet gaire, sempre han gaudit d’un gran ressò entre la gent, començant per “La guerra dels móns”, emesa per la ràdio el 30 d’octubre de 1938, quan Orson Welles va convèncer els americans que els marcians havien invadit els Estats Units; o l'”Operació Lluna”, de William Karel, rodada el 2002, en la qual s’assegurava que els americans mai no havien anat a la Lluna i que tot era un muntatge dirigit per Stanley Kubrick. Jordi Évole també ha volgut fer el seu i s’ha de reconèixer que se’n va sebre sortir. Continua →

Els jocs se’ls endu Tòkio i a Espanya, per la seva perseverança, li donam un premi especial: li regalam, a part de la Delegació, un curset d’anglès i a les Balears, com que nosaltres tenim fama de tenir moltes herbes tranquilitzants, un caixonet d’herbes perquè es tranquilitzin i un professor perquè expliqui ben explicat a la conselleria d’Educació el refrany “no se pot passar s’arada davant es bou”.

Estan segurs que s’han de fer retallades en Cultura, Educació i Investigació perquè són massa cares? Ja no se’n recorden que la incultura és més cara?

I ens pensàvem que era el més progressista de tots!

Després d’aconseguir que l’Ajuntament de Madrid fos, amb molt avantatge, el més endeutat d’Espanya (el soterrament de la M30 va costar poc més o manco el doble que l’ampliació del canal de Panamà), el feren ministre de Justícia i en només dos anys ha envestit tres reformes que el situen a les antípodes del que la gent es pensava que era. Continua →

Treballant en un estudi sobre un llorencí del temps de la República, Joan Sanxo Tous -segons Joan Oliver Araujo, un dels grans ideòlegs de l’Esquerra Republicana Balear-, he trobat un escrit titulat “De cara a les joventuts”, del qual em fa ganes reproduir-un fragment, que per ventura es podria aplicar avui en dia a la política de na Trepitja, encara que l’escrigués fa 79 anys:

“Un ministre de la República, Salvador de Madariaga, a preguntes d’uns mallorquins sobre per què no es feia extensiu a Balears el decret de Bilingüisme, respongué unes paraules plenes d’ironia i de veritat: “En la duda sobre si en Baleares han de poseer una cultura española o catalana, se ha resuelto que no tengan ninguna cultura”. Una gran veritat. Una tràgica veritat”.