El TIL a Madrid, un desastre

FEDEA és una fundació que va néixer l’any 1985 per iniciativa de  Luis Ángel Rojo, director en aquells moments del “Servicio de Estudios del Banco de España”. L’objectiu fundacional de FEDEA és influir positivament en la societat fent investigació sobre les qüestions econòmiques i socials actuals i fent la divulgació posterior d’aquestes investigacions. La seva pàgina web defineix FEDEA com una fàbrica d’idees. Continua

La màfia que ens governa

“Algú ha sentit a comptar mai històries d’aquell temps en que havien d’anar a avortar a Londres, no es podia parlar en català a l’escola, no hi havia llibertat d’expressió, i molts emigraven a Alemanya per fer quatre duros…Qualsevol dia veureu passar n’Imanol Arias dins un SEAT 1430. El PP ens ha fet viure ‘Cuéntame’ a la vida real”

En principi aquestes paraules són tan sols un escrit a una xarxa social que vaig poder llegir aquests passats dies, però estan carregades de raó i si ho penses bé posen la pell de gallina.

Aquesta gent que ens governa no creuen ni han cregut mai en la democràcia, són uns impresentables “fills de papa” que tan sols ocupen el seu lloc corresponent a un entramat Continua

Ramon Llull està de moda

Ramon Llull, beat mallorquí, doctor il·luminat, va néixer a la Ciutat de Mallorca l’any 1232, poc després que el rei Jaume I conquerís la ciutat i morí l’any 1315 no se sap molt bé si quan tornava del seu viatge de Tunísia cap a Mallorca o si fou linxat per una turba d’aïrats musulmans en aquella mateixa ciutat. Era fill de  Ramon Amat Llull i Isabel d’Erill, una família barcelonina acomodada que arribà a Mallorca després de la conquesta. Continua

Crònica informal

Aquesta Corporació no té terme mig i tant els és començar un quart tard com amb una puntualitat britànica. En el ple extraordinari de dia 12, per exemple, el cronista es va entretenir parlant amb en Gento, que sempre té molta xerrera, i quan va entrar al saló d’actes, amb només tres minutets de retràs, ja estaven acabant d’enllestir el punt dos. A na Manuela li va passar el mateix i per poc no arriba també misses dites. En Jaume i n’Antoni no hi eren, i el cronista no sabria dir si era perquè tenien altres feines o perquè arribaren tard, ja que en deu minuts va estar enllestia la sessió.

El punt dos deia: Resolució d’al·legacions, aprovació definitiva dels estatuts i creació de la societat mercantil “Empresa Intermunicipal de Mallorca de Prestació de Serveis, SA”. Aquí el cronista no pot afegir-hi res més, ja que quan va arribar començaven les votacions: 3 en contra i 8 a favor. Continua

Països Catalans

Primer tancaren les emissores de ràdio i televisió que només emetien en català; després suprimirien les ajudes a les entitats situades clarament a favor de la llengua; més tard eliminaren l’obligació de saber català per accedir a una plaça a l’administració; darrerament han aprovat la llei de Símbols, per evitar que en els establiments públics –sobretot a les escoles i instituts- s’hi poguessin penjar les quatre barres; fa poc aprovaren el TIL, no perquè els alumnes aprenguessin més bé l’anglès, sinó per reduir les hores de català; ara han aprovat que els Països Catalans no existeixen, negant una història i una cultura que ve dels temps del Rei en Jaume…

Quina serà la pròxima passa? Que el mallorquí no és català? Que no podem veure TV3?

Politiqueig

El món és tan caòtic perquè hem invertit els termes: les persones varen esser creades per estimar i esser estimades, i les coses, per esser usades. Ara ho feim a l’inrevés: estimam les coses i usam les persones.

Fins aquí es podia arribar. Ara resulta que un partit que quan ens va governar fa fer un metro que feia aigua pertot, un palau de congressos que ens ha hipotecat de per vida, un velòdrom que va doblar el pressupopst inicial però no s’hi poden celebrar curses oficials, unes autopistes faraòniques i caríssimes a Eivissa, ens ha robat de pertot, tant que encara ara no ho hem pogut mesurar, produïren un desgavell d’enxufats que feren disparar la despesa pública… Aquests són els seus antecedents i ara que han tornat se segueixen queixant de l’herència rebuda! Seran P.V.I., però n’hi ha un que ha passat tots els límits. Continua

Les formes i el fons

Ara que es compleixen dos anys del govern de Mariano Rajoy i que José Maria Aznar està presentant el seu segon llibre de memòries, crec que no estaria malament fer una mica de comparació entre els dos governs conservadors, encara que la duració d’un i d’altre siguin dispars i que aquest article sigui clarament superficial, sense pretenir entrar a fons en l’anàlisi de les dues polítiques dels dirigents del Partit Popular. Continua

Crònica informal

El ple ordinari del 21 de novembre estava convocat a una hora adequada, les vuit de l’horabaixa -no com altres que se celebraren a la una del migdia o a les nou del matí-, i així i tot només hi havia dos espectadors, un expolític i el cronista. En aquella hora no hi havia futbol ni cap acte important en el municipi, tampoc no desbaratava el sopar i no havien començat els programes més populars de la televisió. Per què, idò, no va comparèixer gairebé ningú? La resposta sembla evident: perquè la política no interessa prou com per haver-se de molestar en anar fins a la Sala, i molt manco la local.
-I per què no interessa?
-Això ja seria massa llarg per parlar-ne en una crònica. Val més que ho deixem per una altra ocasió. Continua

25 anys de Serveis Socials Municipals

El passat dilluns, dia 18, la regidora de Serveis Socials de l’Ajuntament de Sant Llorenç, Maria Galmés convocà un acte a l’Auditòrium Sa Màniga per a celebrar els 25 anys de la creació dels Serveis Socials, que es varen crear el 1988. Durant aquest quart de segle hi ha hagut un procés d’implantació a nivell institucional i social. Es va projectà un audiovisual resumint el treball duit a terme pels Serveis Socials de Sant Llorenç i sobre la història dels Serveis Socials a Mallorca. Continua

Politiqueig

A mi el que m’ha deixat preocupat és la Llei de símbols i les multes que ens volen posar si no la respectam. Perquè, vegem: nosaltres vivim a foravila i cada dia ve una ambulància a cercar l’al·lot, i jo, perquè tenguin bon trobar canostra, vaig posar pedaços (com va dir un d’ells) vermells i ara pas una penada que en Bausanín o en Deladín se’n temin, vénguin a veure-ho i quan vegin allò vermell em multin. Continua