La Sagrada Unitat de la Pàtria

Veient, un dia, Els matins de TV3, es va posar damunt la taula, tot i que no hi aprofundiren gaire, la qüestió sobre d’on provenia un sentiment tan arrelat dins la gent sobre la Unitat de la Pàtria. El tema em sembla interessant, sobretot després de veure com han reaccionat els partits autodenominats constitucionalistes –des de l’extrema dreta fins al centre-dreta–, gairebé la totalitat de la premsa escrita d’àmbit estatal, els canals de televisió –exceptuant TV3–, els intel·lectuals “de la cella”, aquells de tendència progressista que feren costat a José Luís Rodríguez Zapatero quan es va enfrontar a Mariano Rajoy, i, en general, una gran part de la societat espanyola. No som sociòleg ni antropòleg, per la qual cosa els meus coneixements sobre la matèria són totalments nuls, per això he considerat oportú fer-me públicament algunes preguntes al respecte, per si algú les sap contestar. Continua

Flor de Card 45 (XIV)

1985

A l’Editoral del mes de gener, la revista agraeix a Bartomeu Domenge que hagi volgut figurar com a director de Flor de Card des del 1977 ençà, encara que en realitat fos jo el qui se’n cuidava. Havíem acordat fer-ho així perquè ell feia feina pel seu compte, mentres que jo treballava per una entitat financera i consideràrem que, donat el caire polític i reivindicatiu de la revista, era més prudent no arriscar-se. Aprofitant l’avinentesa, en Guillem Pont va publicar una nota anunciant que, en endavant, no redactaria més Editorials, ja que era del parer que se n’havia de cuidar el Consell de Redacció, recentment implantat. Així que, des d’aquell any fins que la revista va deixar d’editar-se, jo en vaig esser oficialment el director i el redactor dels Editorials, després d’haver estat discutits i aprovats cada mes pel Consell de Redacció. Continua

Crònica informal i falsa

Repassant revistes antigues per la secció “Flor de Card 45”, em vaig topar amb una Crònica informal de gener de 1985, que em fa ganes reproduir, per veure si qualcú riurà un poc. És aquesta:

“… i clar, llavors resulta que els lectors estan queixosos i diuen que no els tenim informats, però, què hi podem fer si la nostra il·lustríssima Corporació no considera oportú convocar els plens a hores raonables? Bé saben que jo estaria disposat a sacrificar-me i deixar la feina a mitjan matí per poder assisstir a les sessions de les dotze, però el meu patró i jo –mirau per on!– mantenim en aquest punt una petita discrepància, amb els resultats que ja us podeu figurar. Com a única alternativa per mantenir entretenguts els milions de llorencins que m’ho demanen, no  se m’ocorr altre camí que inventar-me un ple, i així, a més de redactar jo mateix l’orde del dia amb els temes que bonament se’m vénguin a l’escudeller, em facilita la possibilitat de fer dir als polítics allò que em doni la gana, possibilitat que –ho reconec– m’engresca de valent. Continua

Cronologia (IX)

2015

19 març.- Per primera vegada en tota la seva història, l’Ajuntament de Sant Llorenç no té cap deute bancari (Card).

22 abril.- De la mà de Xerafí Lliteres, es presenta en el poble el partit Esquerra Republicana de Catalunya (Card).

25 maig.- A les eleccions municipals celebrades avui s’han donat els següents resultats: GISC, 1.162 vots (35’98%, 6 regidors); PP, 617 vots (19’10%, 3 regidors); PSOE, 484 vots (14’98%, 2 regidors); PI, 342 vots (10’59%, 1 regidor); MES, 253 vots (7’83%, 1 regidor) (Card).

13 juny.- Mateu Puigròs és elegit per sisena vegada batle de Sant Llorenç des Cardassar, amb els vots de GISC, PSOE i MÉS (Card). Continua

Cronologia (VIII)

2014

 20 gener.- Es posa en marxa, en el nucli de Sant Llorenç, el sistema de recollida de residus porta a porta (Card).

30 gener.- S’inauguren dues pistes de pàdel en el nucli de Sant Llorenç; la resta d’instal·lacions del mateix recinte queden pendents (Card).

7 març.- L’associació cultural Flor de Card i l’Ajuntament signen un conveni per donar continuïtat a la col·lecció Es Pou Vell, que a partir d’ara gestionaran de forma conjunta. Continua

Dieta informativa

Quan ja tens una certa edat, t’adones que no pots menjar tot el que et posen damunt la taula: el colesterol amenaça les coronàries, la panxa no et deixa ajupir-te amb la facilitat que abans, l’excés de saïm et provoca agrura, si et passes amb el vi, la cervesa o els licors ho pagues amb maldecap…, així que no et queda més remei que fer una mica de dieta per evitar mals majors. És ver que et perds alguns plaers gastronòmics, però també ho és que en guanyes d’altres, per ventura no tan excitants, però que, ara que ja no ets cap nin, saps valorar en la mesura que consideres adequada. Continua

Cronologia (VII)

2013 

Gener.- Surt al carrer la darrera revista Flor de Card. El primer número es va publicar el febrer de 1972 i durant aquests 41 anys se n’han publicat 444. El dia 18 de maig els col·laboradors i simpatitzants faran un sopar de comiat.

21 gener.- El llorencí Bartomeu Caldentey, del restaurant Molí d’en Bou, estrena a IB3 el programa de cuina “Això és mel” (Card). Continua

Flor de Card 45 (XIII)

1984

El primer trimestre de 1984 va tenir un cert protagonisme en Guillem Galmés Riera, Conier, sobretot a partir del 28 de gener, en què el BOE publicà el nou nom de l’escola de Sant Llorenç, que passà a denominar-se “Colegio Público Comarcal Mestre Guillem Galmés”. El mes de febrer, la revista en va fer un Editorial, explicant que les informacions rebudes anys abans, quan recolzà la proposta de posar el seu nom a l’escola, no eren tan exactes com ens pensàvem i, en certa manera, en demanàvem disculpes per no haver-ho comprovat. El mes de març Bàrbara Ferrer, envià una carta a la revista explicant que l’escola que aleshores ella dirigia mai no va enviar cap instància a l’Ajuntament sol·licitant el canvi de nom, sinó que fou Llorenç Galmés el que ho manejà tot, sense comptar amb el recolzament de cap mestre ni, evidentment, del Claustre de Professors. Continua

Cronologia (VI)

2012

17 febrer.- En el sopar d’aniversari de Flor de Card, s’atorga el Card d’Argent a Mateu Domenge, en reconeixement de la seva tasca d’ajuda a l’església de Sant Llorenç durant gairebé cinquanta anys (FC).

Maig.- Guillem Pont presenta el seu llibre “Destapa’t”, sobre l’entrenament personal i la dinàmica de grups (FC). Continua

Extrema dreta

Un dels edificis més visitats d’Amsterdam és la casa d’Anne Frank, la nina autora del famós diari, que va morir en el camp de concentració d’Auschwitz. Després d’esser vençut en Hitler, el nazisme va esser prohibit i perseguit als Països Baixos i així i tot, el Partit per a la Llibertat de Geerd Wilders, d’extrema dreta, va aconseguir 20 escons a les eleccions celebrades a Holanda el març d’enguany.

França, juntament amb Anglaterra i els Estats Units, va liderar la lluita contra el nacionalsocialisme alemany, durant la Segona Guerra Mundial i es va fer famosa la seva resistència contra la invasió alemanya i el govern de Vichy. Així i tot, Marine Le Pen, capdavantera del Front Nacional, va aconseguir el 33’9% dels vots a la segona volta de les eleccions Presidencials celebrades enguany. Continua

Cronologia (V)

2011

27 febrer.- Flor de Card atorga el Card d’Or a Francesca Duran, Recona, per la seva participació en diversos moviments populars del municipi durant més de seixanta anys: boleros, ximbomba, cors parroquial, Coral llorencina, teatre… (FC).

16 març.- S’inaugura l’escoleta del CP Mestre Guillem Galmés, al camí del Purgatori. Acollirà els infants d’entre 3 i 6 anys (FC).

20 març.- S’inaugura el Centre de dia de Son Carrió. Està ubicat a l’antic convent de les monges franciscanes i compta amb tres plantes: a la baixa hi ha el menjador, la sala d’estar, un despatx i la capella; al primer pis, un gimnàs, despatxos i una sala multiús; al segon, la biblioteca (FC). Continua

Flor de Card 45 (XII)

1983

Després d’haver-ho repassat de dalt a baix diverses vegades, he de reconèixer que, segons la meva opinió, aquell any no vàrem publicar gaire articles que destacassin partdamunt els altres, si exceptuam l’àmplia informació que desplegàrem en motiu de les segones eleccions municipals de la democràcia. Com s’ha dit, l’evolució dels primers quatre anys no es va correspondre amb les expectatives que ens havíem fet, amb un ajuntament que tenia el batle socialista, però que estava controlat per UCD, i amb tota la llista dels independents que havia renunciat a l’escó, llevat del seu capdavanter, en Mateu Girart. Continua

Cronologia (III)

2009

27 febrer.- Flor de Card atorga el Card d’Or al cor parroquial, representat per la seva directora Antònia Ordines (FC).

Abril.- Uns lladres entren a l’església de Sant Llorenç i roben dos àngels del retaule de la Mare de Déu Trobada i alguns canelobres (FC).

7 juny.- A les eleccions europees s’han donat els següents resultats, en el terme municipal de Sant Llorenç: PP, 819 vots; PSOE, 545; Unió Mallorquina, 215; Esquerra Republicana, 68; Esquerra Unida, 31 (FC).

12 juny.- S’inaugura la rehabilitació de l’estació de tren de Sant Llorenç (FC). Continua

Plaça és massa?

A rel de la revitalització que l’Ajuntament vol donar al mercat dels dijous, per tal que sigui l’encletxa per on entri una suposada dinamització del poble de Sant Llorenç, m’he plantejat alguns dubtes que m’agradaria compartir amb els lectors.

Quan me’n vaig de viatge per conèixer altres indrets, hi ha alguns aspectes de les ciutats que em solen atreure i que abans ja he investigat a través de les guies i per internet: m’agraden les pedres velles, en forma de monuments de tota casta i època, m’agraden els jardins i parcs, amb arbres antics i espectaculars, m’agrada l’art i per això solc visitar algun museu, m’agrada l’ambient de carrer, amb músics espontanis, el cosmopolitisme dels bars, la gastronomia local, el cromatisme dels mercats, etc; també m’agraden els paisatges naturals, però aquest no és el cas. Continua

Gastro Market

Ahir, dimarts, l’Ajuntament va convocar una roda de premsa per informar sobre el seu projecte de revitalització del mercat dels dijous, en el nucli de Sant Llorenç. Va obrir l’acte el batle, Mateu Puigròs, i després va donar la paraula a la tècnica de Cultura, Rafela Riera, que va explicar les accions que tenen previstes per dinamitzar el que en endavant denominaran Gastro Market, al que han posat l’eslògan “Plaça serà massa”.

Va dir que el fet que Sant Llorenç estigui enmig de tres nuclis amb mercats molt potents –Manacor, Artà i Son Servera–, els va fer pensar que li haurien de donar un caire diferent, que fos atractiu per a la gent, tant local com externa, per això es decantaren per una oferta gastronòmica, amb un companatge musical i cultural; es tractaria, per tant, d’atreure gent de fora a través del mercat, amb la col·laboració dels bars, restaurants i botigues de Sant Llorenç. Continua

Cronologia (II)

2008

18 gener.- L’Institut Nacional d’Estadística publica les xifres demogràfiques de l’Estat espanyol corresponents al 2007. A Sant Llorenç hi ha 8.095 empadronats, 2.341 dels quals són estrangers, el que representa un 28’92% del total. D’aquests estrangers 1.786 són europeus; 226, africans; 271, americans; 57 asiàtics; i 1, d’Oceania (FC).

23 febrer.- En el seu tradicional sopar d’aniversari, Flor de Card entrega el Card d’Or a Joan Font, Mendia, en representació de la Germandat de Donants de Sang (FC).

9 març.- A les eleccions generals es donen els següents resultats, al conjunt de les taules del municipi de Sant Llorenç: PP, 1.497 vots; PSOE, 1.241 vots; Unitat (PSM+UM), 313 vots; altres, 135 vots (FC). Continua

Quan van venir…

Al poema sense títol que erròniament se sol atribuir a Bertold Brecht (1898-1956) –quan en realitat és de Friedrich Gustav Emil Martin Niemöller (1892-1984)–, se li podria incloure una estrofa que fes referència a la manera com el Partit Popular s’està botant els fonaments de la democràcia: llibertat d’expressió, detenció d’independentistes que no han comès cap delicte, ús de les clavegueres de l’Estat per atacar políticament els catalans, imposició de multes molt superiors a les que han imposat als corruptes del seu partit, instruccions als tribunals perquè segueixin les ordres del govern i renunciïn a la seva independència, empresonament per una suposada sedició als qui havien de revisar l’escrutini… I dic que se li podria incloure perquè la majoria dels intel·lectuals contraris al procés, tot i mantenint-hi la seva oposició, no haurien de callar davant els abusos que està cometent el govern, perquè si ara estan fent una guerra bruta contra els nacionalistes només per exigir el dret de votar, demà també la poden fer contra qualsevol altre dels drets que una democràcia real tocaria respectar i defensar. Continua