Joana Maria Salas, una nova centenària llorencina

Avui, na Joana Maria Salas Bauzà, «de sa Central» compleix 100 anys i s’afegeix a la ja llarga llista de centenaris llorencins que la varen precedir: Francesca Sansó Planisi «Coll» (1944), Francesca «de Son Violí» (1981), Isabel Vaquer «Corema» (1987), Pere Antoni Galmés «de Son Berga» (1991), Pere Antoni Sanxo «Pisca» (1992), Àngela Riera Llinàs (2000), Catalina Genovart Riera «Garrida» (2012), Catalina Massanet Sanxo «Petita» (2013), Aina Soler Femenias «Molinera» (2014), Margalida Sanxo Ginard «Garriguera» (2015), Isabel Servera Riera «Busca» (2016) i Isabel Sanxo Salas «Pisca» (2019). Cal observar que d’aquestes tretze persones, onze són dones. Continua

Antivacuna

D’ençà que es va presentar la primera vacuna, el 1796 contra la pigota, hi ha hagut moviments en contra d’aquests medicaments preventius. Al principi tenien un caire religiós, ja que provenia d’un animal, la vaca –d’aquí li ve el nom–, i deien que anava contra la voluntat de Déu. Avui el rebuig està més motivat per la creença que debiliten el sistema immunitari, provoquen alèrgies o autisme –en el cas de la triple vírica– o fins i tot, en el arguments més esperpèntics, que estan impulsades per grans empreses multinacionals que pretenen inocular-nos un xip que controlarà les nostres accions futures. Continua

Cronologia 2020

20 gener.- A rel de la tempesta Gloria, cauen a Sant Llorenç 230 l/m2, es desborda el torrent de sa Blanquera i s’han de tallar diversos camins del municipi. Com que també afecta la mar, les ones se’n duen una bona part de l’arena de Cala Millor –que haurà d’esser regenerada per l’Ajuntament–, deixant al descobert els fonaments dels nius de metralladora (Card).
Continua

Nou llibre d’Antoni Riera i Melis

El dia 15 de desembre es va presentar, a Barcelona, el darrer llibre d’Antoni Riera i Melis: El patrimoni gastronòmic català i la seva cuina, escrit conjuntament amb Joan Santanach i Sunyol, escriptor, professor de la Universitat de Barcelona i responsable científic de l’Editorial Barcino. La presentació va tenir lloc a la Biblioteca de Catalunya i estava presidida per la consellera de Cultura de la Generalitat.

El llibre fa un repàs a la història de la cuina catalana, que s’inclou dins el sistema «mediterrani», basat en una triple herència: clàssica, europea i àrab, i fa esment de les aportacions culinàries que ha rebut al llarg del segles. Dels púnics, grecs i romans diu que no només ens dugueren la famosa trilogia del pa de blat, el vi i l’oli d’oliva, sinó que també van introduir «animals (la gallina), condiments (el gàrum i les espècies orientals) i tècniques de conservació noves (les salaons)». En els segles V i VI es potencià la caça i la ramaderia brava i en el IX, «els musulmans van introduir aliments procedents de l’Orient llunyà (la canyamel, l’arròs, els cítrics, l’albergínia, els espinacs, la síndria), i van millorar conreus ja existents (l’olivera i els arbres fruiters)». Continua

Cinisme

Un día d’aquesta setmana, en el programa Cuatro al día, el presentador va donar la notícia de què una empresa d’alarmes xinesa havia fet l’anunci del seu producte emprant una imatge de Pablo Iglesias.
Tant el presentador com els tertulians s’esbutzaren de rialles quan un d’ells va fer la broma que compraria aquesta alarma, si podia evitar que el dirigent de Podemos entràs a caseva.

Continua

Bildu

Aquest dies, a rel del recolzament que ha manifestat Bildu a l’aprovació dels Pressuposts, s’han alçat nombroses veus de la dreta, esqueixant-se les vestidures per si el PSOE gosa acceptar els seus vots. Però no només ha estat la dreta la que s’ha escandalitzat, sinó també els anomenats «barons» del Partit Socialista: García Page, Fernández Vara, Javier Lambán, Susana Díaz… i alguns que fa anys que estan a la reserva, com Guerra o Ibarra. Sobre aquesta actitud m’agradaria fer-ne alguns comentaris. Continua

De nobles i nobleses

Avui que s’ha sabut que el Rei emèrit se’n va d’Espanya, aprofitaré per fer una petita reflexió sobre la noblesa.

Si cercau la paraula “noble” al diccionari Alcover/Moll hi trobareu dues entrades: 1. Que, per naixença o per gràcia del sobirà, pertany a una classe social considerada distinta de la dels simples ciutadans i que gaudeix de privilegis hereditaris. 2. Elevat entre els altres en dignitat, mèrit, distinció; incapaç de sentiments baixos.

D’altra banda, sembla clar que, etimològicament, el substantiu “noblesa” prové de l’adjectiu noble, per la qual cosa pareix que en principi hauríem de suposar que són nobles tots els que pertanyen a la noblesa. No hi estic d’acord. Vegem per què. Continua

De “moros” i “gitanos”

Com que ara sembla que està de moda el llenguatge políticament correcte, m’agradaria fer algunes aportacions al respecte, per allò de què s’ha de col·laborar amb totes les iniciatives que ajudin a millorar la convivència.

La primera és la figuera de moro, que, evidentment, necessita amb tota urgència canviar-li el nom, no fos cosa que algun magrebí primmirat s’ofengués. Si volgués presumir d’intel·lectual proposaria el seu nom científic: opuntia ficus, però crec que la gent passa de llatinismes i tendria més bo d’acceptar el de figuera punxeguda, per raons més que evidents. Continua

Antoni Riera Melis publica “Un regne dins en la mar”

La col·lecció Verum et Pulchrum Medium Aevum, dirigida per Flocel Sabaté –ex-alumne seu i el primer a qui va dirigir la tesi–, de la Universitat de Lleida, s’ha embarcat en una llarga tasca de recerca, a fi de què els estudiosos d’història puguin gaudir de l’obra completa d’Antoni Riera Melis, en Toni Xaret, per a nosaltres. Així, publicarà les seves obres ja exhaurides o de més difícil accés, a més d’incloure la seva extensa bibliografia, que conté aproximadament 220 títols. Continua

Confinament

Els experts m’adverteixen que sortir
de canostra em pot fer perdre la salut;
i que encara que em suposi estar abatut
m’insisteixen en què hauré de “resistir”.

Els polítics no s’aturen d’advertir
que aquesta punyetera solitud
passarà, però que ara l’actitud
més prudent és passar d’emmalaltir. Continua

El Decameró

“Per a tractar aquesta malaltia no semblava que hi valgués o fes efecte consell de metge ni cap virtut de medecina: ans al contrari, fos perquè la naturalesa de la malura no ho permetia, o perquè la ignorància dels remeiers (dels quals, ultra els metges, sense haver tingut mai estudis de medicina, el nombre havia esdevingut molt gran) no sabia com tractar-la i consegüentment no es prenia el remei adient, no sols ben pocs en guarien, sinó que quasi tots al tercer dia de l’aparcició dels senyals es morien. I aquesta pestilència fou de major força per tal com els malalts que la tenien l’encomanaven als sans en comunicar-se entre ells, tal com ho fa el foc a les coses seques o greixoses quan s’hi acosta molt”.

Continua

Alguns pensaments sobre l’epidèmia

“El ràpid creixement de la població humana i la seva destrucció del medi natural han alterat uns equilibris complexos que han desencadenat efectes imprevistos. En realitat, no és que nosaltres hàgim de protegir el medi ambient, és que el medi ambient ens protegeix a nosaltres”.

Xavier Domènech
Historiador i polític Continua

El discurs del Rei

Avui és un dia especial, entre els tres o quatre que ja duim de confinament, i en trob molt més esperançat d’ençà que el discurs del Rei em va donar coratge –una de les tres coses que es poden donar sense tenir-ne; les altres són la raó i la culpa– per aguantar amb paciència les setmanes que hauré d’estar sense sortir de cameva. Les seves paraules sobre la unitat de tots els espanyols i la certesa de què el tot això no és més que un parèntesi en la nostra vida, però que en acabar tot recuperarà la normalitat, demostren que tenim un Rei que toca amb els peus a terra i que se sap posar al costat dels seus súbdits quan fa falta. Continua

Qüestions víriques

Segons l’estat d’alarma decretat ahir pel president del Govern, no podem anar a passejar per la via verda, però sí que podem treure el ca per a què corri un poc. I si duim el ca a la via verda, hi podem anar o ens posaran una multa? Vol dir això que els animals tenen més dret que les persones a estirar les cames?

Una de les coses que sí que podem fer és anar a la perruqueria. La pregunta és: com ens tallaran els cabells si s’han de fer un metre i mig enfora? Tenen tisores tan llargues? No hi havia activitats més urgents que les perruqueries, per a la població? Continua

Comunicat del Consorci de Turisme

Margalida Vives ens ha tramès el següent comunicat:

Durant les visites que hem rebut a la zona per part de les diferents autoritats insulars, autonòmiques i nacionals, i per mitjà d’informes exhaustius sobre la situació del nostre litoral, des d’ambdós ajuntaments i des del Consorci de Turisme us hem traslladat la importància i la necessitat de tenir en compte i valorar els efectes econòmics i socials que la inexistència d’arena en una part important de la nostra platja pot ocasionar davant l’imminent inici de la temporada turística. Continua

Egmont

“Egmont” és una obra de teatre de Goethe, basada en fets reals esdevinguts en el segle XVI, que va esser musicada per Beethoven. Conta la història del comte d’Egmont, un dels prínceps de Flandes, que va passar d’esser un cortesà pintoresc i ric a lluitar per la llibertat del seu poble, oprimit pel rei d’Espanya, Felip II. El va empresonar el duc d’Alba, Fernando Álvarez de Toledo, que el va fer jutjar en el Tribunal dels Tumults i el va comdemnar a mort, juntament amb un milenar més de ciutadans dels Països Baixos. Continua

Tiramisú

Hi ha una llegenda sobre l’origen del tiramisú, el famós postre italià, que no podria assegurar que fos certa, perquè en circulen d’altres que no són tan suggerents com aquesta. Així i tot la reproduïré, perquè em va fer gràcia.

La llegenda se situa fa un poc més de mig segle a la banda del gregal d’Itàlia, a la regió del Véneto, i s’assegura que va néixer a un bordell, o sigui, a una casa de putes. La contà Arturo Filippini, el propietari de la cadena de restaurants Toulá, al diari Il Corriere della Sera. Continua