Vola-vola titines

El Banc d’Espanya diu que dóna per perduts els més de 60.000 milions d’euros que va costar el rescat a la banca, però jo crec que va equivocat: aquests dobbers no s’han perdut, només és que han canviat de butxaca. Fins i tot m’atreviria a dir que sap exactament dins quines butxaques són, així que no crec que sigui ver que s’hagin perdut, només xerren per xerrar.

Els que per ventura es perdran –almanco per a nosaltres– són els 1.400 euros que li costarà la broma a cada lector de Card.cat.

Vola-vola titines!

Flor de Card 45 (VIII)

1979

Aquell any va estar marcat per les primeres eleccions municipals –celebrades el 3 d’abril–, que aclapararen gairebé tot el protagonisme, tant abans com després, amb els insòlits resultats que es donaren a Sant Llorenç a l’hora de triar el batle.

La veritat és que no sé ben bé com hauria d’envestir l’article corresponent a Flor de Card de 1979, perquè molts dels que dúiem el maneig de la revista ens implicàrem de ple en la candidatura del Grup Intependent de Sant Llorenç i això comporta que difícilment en podria esser imparcial: el director oficial (Bartomeu Domenge) i l’oficiós (jo mateix) érem els representants legals del GISLL (jo n’era el secretari i el representant davant la Junta Electoral); Continua

Flor de Card 45 (VII)

1978

A la revista del gener d’aquell any, a més de començar a fer boca de cara a les primeres eleccions municipals després de la Dictadura –que ja se suponien més o manco properes–, hi ha tres articles que reivindiquen la nostra llengua i la nostra cultura. Un és del rector Joan Rosselló, titulat “Qui era la Balenguera”, un altre de Guillem Pont sobre “Catalanismes” i un tercer de Pere Josep Llull, que parla del “Català, idioma oficial”. En aquells anys, gairebé cada mes hi havia articles semblants, intentant posar el nostre granet d’arena de cara a la normalització de l’ús del català i del coneixement de la nostra història. Continua

Dediquen un carrer de Peguera a una llorencina

Ahir, a través del batle Alfonso Rodríguez, l’Ajuntament de Calvià, va destapar la placa del carrer que han dedicat a la llorencina Isabel Servera, Busca, en el nucli urbà de Peguera, per haver estat la primera pionera de la comunitat turística que va arribar als cent anys.

A la fotografia, el batle, el regidor de Peguera i les dues filles de la protagonista, Bàrbara i Maribel.

Flor de Card 45 (VI)

1977

La represa de Flor de Card, que es corresponia amb els mesos de gener i febrer i que ja va començar a publicar-se íntegrament en català, es va obrir amb un Editorial en el qual s’establia un cert paral·lelisme entre la revista i el descans hivernal del camp, que es començava a despertar. També ens reafermàvem amb els principis fundacionals de la revista: “mitjà d’expressió”, “vehicle de cultura” i “oberta a tothom” que hi vulgués col·laborar. En aquest sentit, ja que s’atracaven les primeres eleccions generals de la recentment estrenada democràcia, s’oferiren les seves pàgines a tots els partits i el primer que va agafar les messions fou Antoni Ramis, del PSOE, que dos anys després seria elegit conseller del Consell Insular de Mallorca i, el 1982, senador. Continua

Dimonis?

El que més va intrigar el sergent va esser aquella intensa pudor de sofre que se sentia per tota la casa, i, per bé que escorcollava tots els recons, no trobava cap indici que li pogués aclarir d’on provenia. També el va sorprendre, és clar, el desordre que hi havia pertot arreu i, encara més, que no quedàs cap dels anglesos que l’havien llogada per gravar-hi el reality show de la televisió britànica, ni els protagonistes, ni el director…, ningú. Era com si mai no haguessin estat a les cases de sa Real, encara que les càmeres estassin tirades p’enterra, els diaris haguessin donat la notícia i a la fàbrica de sa Cova hi romangués, abandonada, la carpa on s’havien centralitzat les tasques de producció. Continua

L’Adagio Albinoni

L’engany musical és una espècie de mentida, segons la qual un músic composa una peça i l’atribueix a un altre, sempre de categoria superior. El més prolífic en aquest aspecte fou Fritz Kreisler (1875-1962) que va assignar fins a 16 obres seves a Boccherini, Bach, Couperin o Vivaldi, per només esmentar alguns grans compositors. També és famós Henri Casadesus (1879-1947) i el seu germà Marius (1892-1981), que van composar i atribuir diverses peces seves a Bach, Händel i Mozart. N’hi ha molts més, però avui m’interessa parlar de Giazotto, nascut a Roma el 1910 i mort a Pisa el 1998.

Remo Giazotto va esser un musicòleg italià conegut per la seva catalogació i classificació de les obres de Tomasso Albinoni (1671-1751), del qual en va escriure una biografia. Va esser crític musical i editor de la Rivista musicale italiana i fou professor d’Història de la Música a la Universitat de Florència, a més de moltes altres activitats relacionades amb la música. Continua

Flor de Card 45 (V)

La represa. Qüestions prèvies

Després d’un any i mig d’inactivitat –o, millor dit, d’una activitat ralentida, perquè ja s’ha dit que entre el juliol de 1975 i el desembre de 1976 tiràrem dues revistes amb informació local–, a principis de 1977, un grup reduït dels que hi havíem treballat des del començament ens plantejàrem la possibilitat de tornar reemprendre l’edició de Flor de Card, cercant nous col·laboradors. Aquesta decisió no fou fàcil, perquè sabíem que hauríem de canviar radicalment la manera d’editar-la, ja que no disposàvem d’un local social com el que tenia el Club Card a la segona planta de l’Ajuntament. Abans, gairebé tota la feina era col·lectiva: molts dels articles es discutien de manera conjunta, encara que un se’n cuidàs de redactar-los, els il·lustradors que estaven disponibles (Antoni Quetglas, Guillem Nadal, Miquel Rosselló, jo mateix…) feien la seva tasca, els mecanògrafs (els que tenien un poc més de pràctica) passaven els articles a clixé, els de la multicopista (Guillem Quina, Pere Mesquida, Andreu Amer…) se’n cuidaven de la impressió, i, entre tots, enrevoltàvem la revista i la grapàvem.

Continua

La Guerra Civil a Sant Llorenç

Divendres que ve, dia 21 d’abril, a les 20.30, a l’Espai36, es presentarà el llibre “La Guerra Civil a Sant Llorenç”, del qual en som l’autor.

El llibre està estructurat en nou capítols. Els quatre primers parlen dels precedents del conflicte (els antecedents, en el primer terç del segle passat; les arrels socioeconòmiques: població, agricultura i indústria; la Segona República: eleccions, partits, associacions, personatges…; els poders locals: l’Església, la Falange, la corporació…). Continua