De “moros” i “gitanos”

Com que ara sembla que està de moda el llenguatge políticament correcte, m’agradaria fer algunes aportacions al respecte, per allò de què s’ha de col·laborar amb totes les iniciatives que ajudin a millorar la convivència.

La primera és la figuera de moro, que, evidentment, necessita amb tota urgència canviar-li el nom, no fos cosa que algun magrebí primmirat s’ofengués. Si volgués presumir d’intel·lectual proposaria el seu nom científic: opuntia ficus, però crec que la gent passa de llatinismes i tendria més bo d’acceptar el de figuera punxeguda, per raons més que evidents. Continua

Antoni Riera Melis publica “Un regne dins en la mar”

La col·lecció Verum et Pulchrum Medium Aevum, dirigida per Flocel Sabaté –ex-alumne seu i el primer a qui va dirigir la tesi–, de la Universitat de Lleida, s’ha embarcat en una llarga tasca de recerca, a fi de què els estudiosos d’història puguin gaudir de l’obra completa d’Antoni Riera Melis, en Toni Xaret, per a nosaltres. Així, publicarà les seves obres ja exhaurides o de més difícil accés, a més d’incloure la seva extensa bibliografia, que conté aproximadament 220 títols. Continua

Confinament

Els experts m’adverteixen que sortir
de canostra em pot fer perdre la salut;
i que encara que em suposi estar abatut
m’insisteixen en què hauré de “resistir”.

Els polítics no s’aturen d’advertir
que aquesta punyetera solitud
passarà, però que ara l’actitud
més prudent és passar d’emmalaltir. Continua

El Decameró

“Per a tractar aquesta malaltia no semblava que hi valgués o fes efecte consell de metge ni cap virtut de medecina: ans al contrari, fos perquè la naturalesa de la malura no ho permetia, o perquè la ignorància dels remeiers (dels quals, ultra els metges, sense haver tingut mai estudis de medicina, el nombre havia esdevingut molt gran) no sabia com tractar-la i consegüentment no es prenia el remei adient, no sols ben pocs en guarien, sinó que quasi tots al tercer dia de l’aparcició dels senyals es morien. I aquesta pestilència fou de major força per tal com els malalts que la tenien l’encomanaven als sans en comunicar-se entre ells, tal com ho fa el foc a les coses seques o greixoses quan s’hi acosta molt”.

Continua

Alguns pensaments sobre l’epidèmia

“El ràpid creixement de la població humana i la seva destrucció del medi natural han alterat uns equilibris complexos que han desencadenat efectes imprevistos. En realitat, no és que nosaltres hàgim de protegir el medi ambient, és que el medi ambient ens protegeix a nosaltres”.

Xavier Domènech
Historiador i polític Continua

El discurs del Rei

Avui és un dia especial, entre els tres o quatre que ja duim de confinament, i en trob molt més esperançat d’ençà que el discurs del Rei em va donar coratge –una de les tres coses que es poden donar sense tenir-ne; les altres són la raó i la culpa– per aguantar amb paciència les setmanes que hauré d’estar sense sortir de cameva. Les seves paraules sobre la unitat de tots els espanyols i la certesa de què el tot això no és més que un parèntesi en la nostra vida, però que en acabar tot recuperarà la normalitat, demostren que tenim un Rei que toca amb els peus a terra i que se sap posar al costat dels seus súbdits quan fa falta. Continua

Qüestions víriques

Segons l’estat d’alarma decretat ahir pel president del Govern, no podem anar a passejar per la via verda, però sí que podem treure el ca per a què corri un poc. I si duim el ca a la via verda, hi podem anar o ens posaran una multa? Vol dir això que els animals tenen més dret que les persones a estirar les cames?

Una de les coses que sí que podem fer és anar a la perruqueria. La pregunta és: com ens tallaran els cabells si s’han de fer un metre i mig enfora? Tenen tisores tan llargues? No hi havia activitats més urgents que les perruqueries, per a la població? Continua

Comunicat del Consorci de Turisme

Margalida Vives ens ha tramès el següent comunicat:

Durant les visites que hem rebut a la zona per part de les diferents autoritats insulars, autonòmiques i nacionals, i per mitjà d’informes exhaustius sobre la situació del nostre litoral, des d’ambdós ajuntaments i des del Consorci de Turisme us hem traslladat la importància i la necessitat de tenir en compte i valorar els efectes econòmics i socials que la inexistència d’arena en una part important de la nostra platja pot ocasionar davant l’imminent inici de la temporada turística. Continua

Egmont

“Egmont” és una obra de teatre de Goethe, basada en fets reals esdevinguts en el segle XVI, que va esser musicada per Beethoven. Conta la història del comte d’Egmont, un dels prínceps de Flandes, que va passar d’esser un cortesà pintoresc i ric a lluitar per la llibertat del seu poble, oprimit pel rei d’Espanya, Felip II. El va empresonar el duc d’Alba, Fernando Álvarez de Toledo, que el va fer jutjar en el Tribunal dels Tumults i el va comdemnar a mort, juntament amb un milenar més de ciutadans dels Països Baixos. Continua

Tiramisú

Hi ha una llegenda sobre l’origen del tiramisú, el famós postre italià, que no podria assegurar que fos certa, perquè en circulen d’altres que no són tan suggerents com aquesta. Així i tot la reproduïré, perquè em va fer gràcia.

La llegenda se situa fa un poc més de mig segle a la banda del gregal d’Itàlia, a la regió del Véneto, i s’assegura que va néixer a un bordell, o sigui, a una casa de putes. La contà Arturo Filippini, el propietari de la cadena de restaurants Toulá, al diari Il Corriere della Sera. Continua

Botín, sicav, Granots

L’any 2011, la família Botín va ingressar 200 milions d’euros a Hisenda per blanquejar la fortuna que tenia a Suïssa, que deia que era de 2.000 milions però que diversos experts en temes fiscals sospiten que se situava als voltants dels 6.000 milions. És a dir, que si els Botín no deien mentides, pagaren un 10% d’imposts en aquella famosa amnistia fiscal; si els que tenien raó eren els experts, en realitat només pagaren un 3’3%. Aquesta família té repartides les seves inversions en múltiples empreses, no només en la branca bancària i les seves influències abasten des de la pròpia comunitat autònoma fins a tot l’Estat espanyol. Continua

Cronologia del 2019

Sense data.- L’any passat, en una data que desconeixem, Joan Sureda, un nin de Son Carrió de 12 anys, va guanyar el campionat de Balears de Motocross, en la categoria de 65 cc (Centxcent).

9 gener.- A l’Espai36, s’estrena el documental “Terres de fang”, realitzat per IB3 i Nova televisió, que mostra així com s’està recuperant el poble dos mesos després de la torrentada (Card). Continua

Un any passat per aigua

Com probablement no podia esser d’altra manera, l’any que acaba avui ha estat marcat, a Sant Llorenç, per la Torrentada del 9 d’octubre de l’any passat, que a hores d’ara encara no ha pogut tancar definitivament els seus efectes, tant pel que respecta a les ajudes als damnificats com a les solucions que han proposat els tècnics de cara a torrentades futures. Continua

Campionat de Balears de tennis platja

Gabriel Mascaró Bleda ens ha tramès la següent informació:

El cap de semana del 2-3 de novembre es va disputar el campionat de Balears de tennis platja a la platja de Cala Millor, amb nombrosa participación de jugadors del nostre municipi, en total de 14 parelles masculines (de les quals 3 eren del municipi de Manacor),  4 femenines i 2 infantils participaren al campionat fr Balears disputat a la platja de Cala Millor enfront del Café del Sol. Continua

Comunicat de l’OCB Manacor

Serafí Lliteres, nou president de l’OCB Manacor

 Serafí Lliteres ja és el nou president de l’OCB Manacor. L’Assemblea de socis, reunida aquest dimarts 15 d’octubre al local de l’entitat, ha elegit per assentiment unànime la nova Junta Directiva, atès que no s’hi ha presentat cap candidatura alternativa.

Els altres integrants de la Junta són Sebastià Riera, vicepresident; Antoni Martiàñez, secretari; Jordi Caldentey, secretari adjunt; Aleix Alcover, tresorer; i els vocals Sebastià Quetgles, Llorenç Galmés, Antònia Llull, Margalida Fuster, Antoni Llinàs i Miquel Sitges. Continua

La plaça del “Quesito”

El projecte de remodelació de la plaça Jaume Santandreu, popularment coneguda com la “Plaça del Quesito”, que a partir d’ara es convertirà en el punt neuràlgic en memòria de la torrentada, està exposat a l’entrada de l’Espai36, en forma d’imatges projectades a la paret. Ha estat elaborat per Brunet Arquitectes, que no han volgut cobrar res a l’Ajuntament per la seva redacció, un gest que cal agrair.

Si s’aprova el projecte, la nova plaça –més gran que abans perquè s’hi ha afegit el solar on hi havia ca na Pisca i que, a més, canviarà de nom– disposarà de tres elements principals: un gran mur simulant terra crivellada, dins els cruis de la qual s’hi posarà d’il·luminació a base de leds; vora el mur, un espai amb aigua per recordar la torrentada; i, escampats per la plaça, 13 pilons en memòria de les tretze persones que perderen la vida ara fa un any; també hi haurà jardineres allargades amb vegetació baixa. Continua