Això és periodisme?

Aquests dies, cercant informació per al llibre sobre la torrentada, he tengut ocasió de parlar detingudament amb David Robinson, marit de Joana Lliteras i pare d’Arthur i Úrsula Robinson, que es veieren afectats per la inundació: Joana i Arthur perderen la vida i Úrsula va aconseguir salvar-se gràcies a l’ajuda que li prestà Daniel Thielk. La seva història s’explicarà de manera exhaustiva en el llibre, però, en resum, els fets foren els següents:

Joana se n’anava de Manacor sa Capdepera i, per tal com la rotonda d’on parteix la carretera de Son Carrió estava tallada, va haver de creuar el poble de Sant Llorenç. Tot just després del pont de vora el magatzem de Can Salvador, els va aplegar la torrentada i els va fer navegar a la deriva pel passeig de les Brodadores fins on hi havia el basar xinès. Allà, la correntia que venia de la plaça de l’Ajuntament va empènyer el vehicle, que pegà al capdecantó de la seva dreta i amb el cop es va rompre el vidre del maleter. Com que l’aigua, en aquell indret, va arribar als dos metres d’altura, el cotxe va començar a omplir-se, però na Joana va aconseguir sortir amb els dos nins. El que no pogueren evitar és que la correntia se’ls emportàs a tots tres fins al final del carrer Gabriel Carrió, que entrassin al llit del torrent i que hi continuassin fins passat el pont de l’estació. Allà, se separaren: na Joana va continuar per dins el torrent i el seu cos va esser trobat l’endemà vora el pont de na Capirrona, dins Son Carrió; els seus fills sortiren de la correntia però seguiren dins l’aigua, fins que regolfà cap a la dreta després del magatzem de la Cristalleria Sant Llorenç, amb sort desigual per a cada un d’ells: Arthur va pegar a un arbre, es va enfonsar i va perdre la vida, i Úrsula va passar per dins un portell i per sobre d’una pareteta i va quedar asseguda enterra al començament del camí de sa Tafona, on fou recollida per Daniel Thielk. Continua

Defunció

Ha mort, a Sant Llorenç, en Miquel Umbert Pasqual, a l’edat de 84 anys. Les exèquies seran demà, dia 7, a les 18.10, en el cementiri de Sant Llorenç.

El funeral serà divendres, dia 8 a les 19.00, a l’església de Sant Llorenç.

Descansi en pau.

Cervantes i Albert Rivera

D’ençà de les eleccions a Andalusia, Albert Rivera no s’havia cansat de repetir que les negociacions per formar govern només eren entre Ciudadanos i el Partit Popular, i que no volien sebre res de Vox (supòs que era per no pedre vots a Catalunya i a la resta de l’Estat en favor del nou partit d’extrema dreta). Hi ha nombroses declaracions seves al respecte, com per exemple: “En aquesta taula no hi ha ningú més, ni hi serà”, “Si volem que els populistes no governin, ens hem de posar d’acord el PP i Ciudadanos” (El País, 13.01.10); “Només pactarem amb forces constitucionalistes” (La Sexta, 30.1.218); “Rivera compara Vox amb ultres com Bolsonaro, Farage i Le Pen” (Infolibre, 9.01.19); “Susana Díaz s’hauria d’abstenir perquè no hàgim de menester Vox” (Diario Sur, 15.12.18). Podríem seguir, però crec que no fa falta. Continua

Anys amb nom propi

Hi ha anys –la majoria– que passen desapercebuts pel calendari, perquè en el seu decurs no ha succeït res extraordinari, almanco per gran part de la gent. A nivell individual sí que poden esser molt importants per qualcú –naixements, defuncions, noces, canvis de feina…–, però per a la majoria de la gent no tenen res que els distingeixi de qualsevol altre.

N’hi ha d’altres, en canvi, que es recorden durant generacions, moltes vegades pels aspectes negatius que els caracteritzaren. Com que l’any passat va esser un d’ells, he fet un poc de memòria per recordar aquells anys que, per dir-ho d’alguna manera, tenen nom i llinatges propis. Continua

Cronologia 2018

Gener.- El llorencí de 12 anys, Miquel Montoro, resident a Artà, penja a Youtube un vídeo sobre les taronges que triomfa pertot arreu i es fa viral a internet, la qual cosa comporta que surti a diversos programes de TV3 i IB3 i també a tots els diaris publicats en català. Posteriorment en penjarà altres sobre temes relacionats amb el camp. Abans de l’estiu també publicarà el vídeo musical “Lo Pau de Ponts” (Card).

20 gener.- Bel Fullana, de Son Carrió, guanya el Premi Antoni Gelabert d’Arts Visuals, del certàmen dels Premis Ciutat de Palma (Card).

15 febrer.- El llorencí Joan Morey, guanya el Premi Ciutat de Barcelona d’Arts Visuals, pel projecte de vídeo “COS SOCIAL [Lliçó d’anatomia]” i la performance “Tour de Force” (Departament de Cultura gencat.cat). Continua

Distribució d’ajudes als afectats per la torrentada

A la sessió plenària celebrada avui de matí, amb un únic punt, relatiu a la distribució de les ajudes que ha rebut l’Ajuntament a través dels diversos comptes bancaris, s’han tengut en compte diversos aspectes:

a.- Com que la Comunitat Autònoma ja ha proporcionat els nivells d’inundació que varen patir tots els habitatges afectats, gràcies als informes que els equips d’arquitectes els proporcionaren, s’ha considerat que la distribució de les ajudes es faria d’acord amb la puntuació que s’hagués atorgat a cada un d’ells –amb un valor aproximat de 4 euros el punt–, seguint el següent criteri:
1- Per cada immoble afectat d’ús residencial: 700 punts.
2- Addicionalment, pel immobles residencials habitats: 300 punts
3- Immobles d’ús residencial en que la part afectada no correspon a habitatge: 250 punts.
4- Immobles afectats d’ús no residencial: 150 punts
5- Elements comuns dels habitatges titularitat de comunitats de propietaris: 300 punts. Continua

Bernat Estelrich Galmés, “Carbó”

Bernat Estelrich Galmés, de malnom Carbó, va néixer a Sant Llorenç el 1890 i era membre d’Esquerra Republicana des del novembre de 1930, essent el segon llorencí que s’hi afilià i el seu representant fins el 1936, tot i que aquest partit va canviar diverses vegades de nom. Estava casat amb Joana Riera Llinàs, Meca, una modista filla d’en Toni Garrit, el contador de rondaies esmentat per mossèn Alcover, que té una escultura a la plaça dels morers. Continua

Pere Orpí, premi Aina Moll de l’OCB

Dissabte que ve, dia 22, l’Obra Cultural Balear distingirà Pere Orpí Ferrer amb uns dels Premis 31 de Desembre, l’Aina Moll, destinat a una persona o entitat que s’hagi distingit per dur a terme, des del voluntariat, activitats de promoció, difusió o prestigi de la llengua catalana a qualsevol indret del seu domini lingüístic.

Pere Orpí va esser proposat a aquest guardó per la delegació de l’OCB a Sant Llorenç, presidida per Tomàs Martínez, en reconeixement a tota la seva trajectòria, sobretot en el camp de la poesia: Encara que no em donin la paraula (1975), Entorn de la paraula (1978), A contrallum (1979), A cara i creu (1986), Simfonia en blau major (1995), Fent camí amb el poble (2002) i Versos per cantar (2018). Aquest darrer llibre, presentat dijous passat a Ciutat en un acte que presidí el bisbe, inclou totes les cançons d’església que ha fet al llarg de la seva vida, la majoria de les quals s’han cantat a Sant Llorenç sense que els feligresos sabessin qui n’era l’autor. Continua

Parc de Llevant

El Parc Natural de la Península de Llevant ens ha fet arribar la següent informació:

Avui dissabte 15 de desembre hem ampliat un bosc amb moltes mans. 140 voluntaris de diferents grups: Creu Roja, Gadma, Amics de la terra, Club Rotary, Xarxa forestal, famílies i gent compromesa amb el medi ambient i amb la lluita contra el canvi climàtic. Hem sembrat 1000 alzines a una garriga a prop de les cases de s’Alqueria Vella. El Parc de Llevant des de fa molts anys ha duit a terme una política de repoblació, amb l’objectiu de retornar la Serra de Llevant al seu estat original. Enhorabona als participants i que en puguem fer moltes més. Continua

Ignasi Umbert i Roig

Tot i que feia anys que estava malalt, avui de matí, de manera sobtada, ha mort d’Ignasi Umbert i Roig, a l’edat de 70 anys. Havia nascut a Ciutat, però als 3 anys va esser adoptat per una família de Sant Llorenç, on hi va arrelar profundament. Tota la seva vida laboral la va desenvolupar dins el món de l’hosteleria, fins al punt d’esser director-gerent de l’associació Badia de Cala Millor durant 15 anys.

N’Ignasi va esser una persona que va tenir un paper important dins diversos estaments d’àmbit local. El primer va esser la política: el febrer de 1977 va obrir un local del PSOE i l’any següent una delegació de la UGT. A les primeres eleccions democràtiques, l’any 1979, va esser elegit regidor, juntament amb Pere Bauzà i un mes després, batle, amb el suport dels grups independents de Sant Llorenç i Son Carrió. Durant el seu mandat es creà el Patronat de la futura biblioteca (1979), s’eliminaren tots els noms dels polítics franquistes de places i carrers (1980), es posà el nom de Guillem Galmés a l’escola (1981) i s’amplià el camp de futbol, suprimint les peraltes (1982). Aquell quatrienni, però, també va tenir punts obscurs, quan un enfrontament amb el Grup Independent de Sant Llorenç va comportar que dimitís la resta de membres de la candidatura i s’hagués d’acabar la legislatura amb només 10 regidors. A les eleccions de 1983 amb la llista del PSOE entraren ell i en Mateu Puigròs; a les del 87, repetiren els dos mateixos, però amb en Mateu de cap de llista. Continua

El Campionat Mundial d’Scrabble a Manacor

Antoni Riera Vives ens ha tramès la següent informació:

Més de vuitanta jugadors lluitaran a Manacor per la corona mundial de l’Scrabble en català

La vuitena edició del Mundial de Scrabble en Català es disputarà els dies 17 i 18 de novembre a la nova seu d’Estel de Llevant

Falten poc menys de dues setmanes perquè se celebri a Manacor la vuitena edició del Campionat Mundial de Scrabble en Català. Serà, aquesta, la primera vegada que la màxima competició d’aquest joc de taula arribi a l’illa de Mallorca. Continua

Excursió a la Talaia Freda

Els responsables del Parc Natural de la península de Llevant ens han passat la següent informació:

El passat diumenge, dia 4 d’octubre, pujàrem 32 persones a sa Talaia Freda, una de les muntanyes més altes de les Serres de Llevant (561m). El grup excursionista Un Raig d’Artanencs, amb en Mateu Alorda al capdavant i en Bernat Ginard, el president del grup, ens varen guiar fins al mirador més fantàstic del Parc Natural de la península de Llevant. Quan passàrem pel campament dels presos ens aturarem i en Jaume Morey ens va explicar la trista i desconeguda història dels presoners de la dictadura. Tots els participants quedaren encantats i amb ganes de tornar a fer més rutes pel parc, ara que fa aquest bon temps per caminar. Continua

Marca Espanya

La sala segona del Tribunal Suprem, presidida pel jutge Manuel Marchena –que també ha de presidir el judici contra el “procés”– considera que no hi ha indicis per investigar si Pablo Casado va aconseguir el seu Màster Oficial en Dret Autonòmic i Local de manera irregular. En base a aquesta decisió, crec que, segons aquest jutge, és lícit considerar que: Continua

Com al Far West no hi ha res

Ara que fa un any que a Catalunya s’esdevingueren els fets que van portar independentistes a la presó i a l’exili, trob que hi escau que recordem la cançó de la Trinca que dóna nom a l’article. La cançó va esser publicada el 1981, fa 37 anys, però crec que una bona part del seu text és de rabiosa actualitat. Si la voleu sentir, clicau sobre l’enllaç

https://www.youtube.com/watch?v=P7_FG5wbZZQ