Més de 100 persones han participat aquest any de les activitats municipals esportives

L’Ajuntament ens ha fet arribar la següent informació:

Dissabte matí al Camp de Futbol “Es Moleter” es van donar per acabades les activitats d’aquest curs amb un acte de cloenda

Aquest dissabte 2 de juny, el Camp de Futbol d’Es Moleter ha estat l’escenari on s’ha posat el punt final a les activitats esportives municipals del curs 2017-2018.

Aquest any, s’han inscrit a alguna d’elles un total de 125 persones. Tots aquests han pogut triar entre una oferta àmplia i és que s’hi han fet activitats per a tots els gustos. Pàdel, vòlei, zumba, judo, multiesport, tenis, psicomotricitat i futbol s’han impartit durant els mesos d’hivern. Continua

Les obres realitzades als tallers del Centre d’Adults ja llueixen a l’Espai 36

L’Ajuntament ens ha fet arribar la següent informació:

L’exposició s’ha inaugurat aquest divendres 1 de juny i romandrà oberta fins dia 6 d’aquest mes

Aquest divendres 1 de juny a l’Espai 36 s’ha presentat l’exposició que obre al públic les obres que han anat fet durant aquest any els participants als diferents tallers del centre d’adults de Sant Llorenç, als que enguany s’hi ha inscrit 404 persones.

L’exposició, que romandrà oberta fins al 6 de juny, està composta per obres de tots els materials i formes; s’hi poden veure obres en paper, amb llatra, fotografies i fins i tot, també, treballs de patchwork o de costura. Continua

Espipellades

En Pedro Sánchez diu que vol llevar en Mariano Rajoy i esser ell el president del Govern, però no vol negociar res amb els que espera que el votin. O sigui, que demana un xec en blanc per fer el que li doni la gana, sense ni tan sols explicar el que pensa fer si guanya.
Jo, d’ençà que tenc ús d’internet, que deia aquell, no he vist a cap lloc del món cap polític que actuï així. Deu esser que només li interessa agafar una mica de protagonisme a la premsa i al Parlament, ara que no és diputat?
Si a Espanya les mocions de censura no fossin constructives (no es tracta només de tomar el Govern, sinó de formar-ne un altre), crec que la majoria dels diputats votarien a llevar en Rajoy i no a posar en Sánchez en el seu lloc. Continua

TDP: Traductor de discursos polítics

L’altre dia, rebostejant per dins calaixos, vaig trobar el TDP, aquell aparatet que havia comprat al basar xinès el 2016, que serveix per traduir els discursos dels polítics i que no l’havia tornat emprar d’ençà que vaig decidir fer dieta informativa. Les piles estaven gastades i vaig haver de rascar amb un ganivet aquell líquid verdós que sol desbordar, però encara es va encendre el llumet verd i sembla que funcionava. Com que, amb l’excusa de la sentència del cas Gürtel, en Pedro Sánchez ha presentat una moció de censura a M. Rajoy (la tercera en quaranta anys i les altres dues no prosperaren), he cregut que podria esser interessant tornar-lo posar en marxa. Vet-aquí el que va respondre. Continua

A Son Carrió fan maig (o era matx?)

És ben ver que cada dia, si un s’hi fixa, pot aprendre coses noves! En el programa de les festes de Son Carrió d’enguany, en Mateu Frau, que signa la presentació, diu que l’expressió “fer maig” probablement és d’origen carrioner i que fa referència a “fer festa”, “gaudir”, perquè és en aquest mes quan se celebren les festes del seu poble i la gent surt al carrer per celebrar-ho.

Continua

Albert Rivera

Com que diuen que quan un ase no sap què ha fer amb la coa mata mosques, l’altre dia em demanava per què molta gent de Ciudadanos sempre està tan enfadada. Quan els entrevisten per algun programa de televisió –millor si és Antena3, que sembla que són els seus preferits–, tant n’Albert Rivera, com en Juan Carlos Girauta, en José Manuel Villegas o en Javier Nart, sempre sembla que estan malsofrits, com si tenguessin una buranya al ventrei, amb les celles que es toquen i no s’aturen de renyar els seus adversaris polítics, sobretot si són d’esquerres –a les dretes del Partit Popular també els renyen, però amb la boca més petita–. Mai no els veus amb una rialla fresca i si per casualitat se’ls escapa un mig somriure, sembla com a forçat, com en aquelles fotografies que et fan quan no tens ganes que te’n facin. Continua

Espipellades

Els opositors sirians a Baixar al-Àssad poden estar contents, perquè amb l’atac que feren ahir els americans, els anglesos i els francesos ja no els mataran amb armes químiques. A partir d’ara, només els podran matar amb bombes, a trets de fusell o tallant-los el coll amb matxets. Les democràcies occidentals han donat un gran pas amb aquest avanç ètic i tecnològic!

Continua

Siau qui sou

L’any 1906, Miquel Costa i Llobera va voler retre un homenatge a Horaci dedicant-li setze composicions poètiques, que va titular Horacianes. A una d’elles, la XII, que va dedicar i titular Als joves, s’inclou la famosa sentència siau qui sou, recuperada l’any 1980 per Guillem d’Efak, quan va estrenar una rapsòdia històrica amb el mateix títol, a la qual hi va posar música el també manacorí Antoni Parera Fons.

El poema, a més d’instar els joves a esser fidels a la terra i a les tradicions mallorquines, els recomana que s’allunyin de “buidors lluentes, de la coloraina i l’oripell, pomposos tresors de la misèria“, per això he considerat que podia anar bé com introducció a una petita reflexió sobre màsters i llibres. Continua

Sostenella y no enmendalla

A la pàgina d’internet que porta el títol “Xarbet”, hi ha a següent explicació de la locució Sostenella y no enmendalla: “Aquesta expressió, que ve del castellà antic, apareix a Las mocedades del Cid, obra de Guillem de Castro, del segle XVII, i es refereix a l’orgull i obstinació equivocat del pare de dona Jimena.

Defineix l’actitud de qui persisteix obstinadament en errors colossals, fins i tot sabent-ho, per orgull o per mantenir les aparences, encara que entestar-se en l’error causi un mal pitjor que rectificar. És l’actitud i el concepte de l’honor dels antics “hidalgos” que, segons alguns, si havien desembeinat l’espasa per mor d’algun agravi, encara que sabessin que s’havien equivocat, no tenien més remei que sostenir-la i usar-la fins el final, per no quedar en entredit”. Continua

Què canten els poetes espanyols ara?

(Traducció lliure i processada del poema de Rafael Alberti “¿Qué cantan los poetas andaluces ahora?”)

Dedicat als silencis de Sabina, Aute, Serrat, Víctor Manuel i Ana Belén

Què canten els poetes espanyols d’ara?
Què miren els poetes espanyols d’ara?
Què senten els poetes espanyols d’ara?

Canten amb veu (impostada) d’home…
però, on són els homes?
Amb ulls d’home miren,
però on són els homes?
Amb pit d’home diuen que senten,
però on són els homes? Continua

Un jutge just i imparcial

Vet-aquí la imatge d’un home satisfet, un home gojós per haver complit amb el seu deure d’impartir Justícia amb majúscules, d’un home imparcial i feliç, que ha fet valer la separació de poders que assenyalava Montesquieu quan va definir els pilars de la democràcia, indiferent a les més que probables pressions o “suggeriments” del Gobierno de España.

És ver que 650 juristes d’arreu de l’Estat, agrupats sota l’anomenat “Col·lectiu Praga”, han enviat un informe al Consell d’Europa denunciant que s’ha vulnerat la llibertat d’expressió, de reunió, de sufragi, d’esser elegit o el dret a tenir un jutge imparcial, però aquesta denúncia no té fonament, perquè Pablo Llarena és una persona justa i imparcial, que no té altre objectiu que defensar la Constitució i la unitat d’Espanya. Continua

Tabàrnia

Avui, fent zapping, he vist que na Susana Griso ha dedicat una part important del seu programa a Antena3 per parlar de Tabàrnia, perquè sembla esser que en Boadella se n’anirà a Waterloo per fer befa d’en Puigdemont. Per la premsa he llegit que no és la primera vegada, ja que el tema de Tabàrnia el troben molt interessant i jo crec que fan molt bé, si consideren que això és important per a la seva audiència. Al contrari del que estableix la “Llei mordassa”, jo som partidari de la llibertat d’expressió, sobretot si no estic d’acord amb allò que es diu. Continua

Les caretes

Que la independència que reclamaven dos milions grossos de catalans, a hores d’ara, no ha arribat a bon port és un fet que poca gent podria discutir. Probablement els mancaven, com a mínim, una d’aquestes dues premisses: o un bon exèrcit capaç de defensar allò que havia votat la majoria dels catalans, o un ampli reconeixement internacional que pressionàs l’estat en aquesta direcció, i s’ha pogut comprovar que no en tenien cap de les dues. Potser també caldria afegir-n’hi una altra: una gran majoria de catalans que es decantàs per la separació, cosa que tampoc no han aconseguit.

Així i tot, però, hi ha una cosa que sí que han aconseguit: llevar la careta als partits de dretes PP i Ciutadans, al PSOE, a la majoria de la premsa espanyola –diaris i canals de televisió– i al grup de suposadament progressistes que solien alçar la veu davant demandes socials com la igualtat de la dona o l’IVA cultural. No pretenc que tots aquests grups es decantin a favor de la independència si no hi estan d’acord; tenen el seu dret i la seva opinión és tan respectable com la dels altres. Continua

Fibra òptica

A l’entrevista que el 20 de febrer en Xerafí va fer a Conectabalear no s’esmenta –crec– el temps que es torbaran a acabar la instal·lació dels cables de fibra òptica, si és que arriben a aconseguir el permís per acabar-la.

Ho dic perquè en el carrer de l’Esperança fa algunes setmanes que hi ha un gran rodet d’aquesta fibra, mig desfet i amb alguns trossos tallats, que fa nosa per voltar i ocupa l’espai d’un aparcament de cotxe, ara que n’anam tan escassos. Si no fan comptes acabar prest l’esmentada instal·lació, crec que l’haurien de llevar, o l’empresa o l’Ajuntament, no fos cosa que passàs com les barreres grogues que hi ha escampades aquí i allà des de temps immemorials. Continua

Flor de Card 45 (XVII)

1988

Aquell any, la revista no va publicar gaire articles de ressò –exceptuant el mes de febrer, amb el cas de l’hepatitis a l’escola–, tot i que les seves pàgines, com sempre, es feren ressò de l’actualitat llorencina: la sèrie d’articles mensuals d’Alfred Fuster Arnau sobre els jaciments talaiòtics del terme, la compra de ca ses Monges per part de l’Ajuntament (gener), la publicació de la tesi doctoral de Pere Rosselló Bover, sobre la vida i l’obra de Salvador Galmés (abril) i la inauguració de la Unitat Sanitària (agost). Només n’esmentaré tres: Continua

Cospedal i TV3

Maria Dolores de Cospedal, aquella ministra que assegurava que a Luis Bárcenas li havia pagat una indemnització en diferit en forma de simulació, assegura que “a una inmensa mayoría de ciutadadanos de Cataluña y, por descontado, del resto de España, creemos que TV3 ha dejado de ser un medio de comunicación social para pasar a ser un medio de propaganda política y de manipulación”, per la qual cosa és del parer que, si se segueix aplicant l’article 155, el Gobierno hauria d’intervenir TV3, sigui per tancar-la, sigui per controlar-ne tots els continguts. Continua

Ulleres, papada, xuleria…?

Tenc un dubte: no sé com és que na Soraya Sáenz de Santamaria alça tant el cap, a la fotografia publicada avui al diari Ara.

Deu esser perquè encara no s’ha avesada a les ulleres progressives noves que s’ha comprat i no hi acaba de veure-hi bé per la banda de baix? O per dissimular la papada que comença a congriar davall la barra que té (perdó per lo de la barra; no ho deia en sentit figurat). O tal vegada és per demostrar un puntet de xuleria davant el repte que li han plantejat Puigdemont i el president del Parlament, Roger Torrent? Continua