Espipellades

Els opositors sirians a Baixar al-Àssad poden estar contents, perquè amb l’atac que feren ahir els americans, els anglesos i els francesos ja no els mataran amb armes químiques. A partir d’ara, només els podran matar amb bombes, a trets de fusell o tallant-los el coll amb matxets. Les democràcies occidentals han donat un gran pas amb aquest avanç ètic i tecnològic!

Continua

Siau qui sou

L’any 1906, Miquel Costa i Llobera va voler retre un homenatge a Horaci dedicant-li setze composicions poètiques, que va titular Horacianes. A una d’elles, la XII, que va dedicar i titular Als joves, s’inclou la famosa sentència siau qui sou, recuperada l’any 1980 per Guillem d’Efak, quan va estrenar una rapsòdia històrica amb el mateix títol, a la qual hi va posar música el també manacorí Antoni Parera Fons.

El poema, a més d’instar els joves a esser fidels a la terra i a les tradicions mallorquines, els recomana que s’allunyin de “buidors lluentes, de la coloraina i l’oripell, pomposos tresors de la misèria“, per això he considerat que podia anar bé com introducció a una petita reflexió sobre màsters i llibres. Continua

Sostenella y no enmendalla

A la pàgina d’internet que porta el títol “Xarbet”, hi ha a següent explicació de la locució Sostenella y no enmendalla: “Aquesta expressió, que ve del castellà antic, apareix a Las mocedades del Cid, obra de Guillem de Castro, del segle XVII, i es refereix a l’orgull i obstinació equivocat del pare de dona Jimena.

Defineix l’actitud de qui persisteix obstinadament en errors colossals, fins i tot sabent-ho, per orgull o per mantenir les aparences, encara que entestar-se en l’error causi un mal pitjor que rectificar. És l’actitud i el concepte de l’honor dels antics “hidalgos” que, segons alguns, si havien desembeinat l’espasa per mor d’algun agravi, encara que sabessin que s’havien equivocat, no tenien més remei que sostenir-la i usar-la fins el final, per no quedar en entredit”. Continua

Què canten els poetes espanyols ara?

(Traducció lliure i processada del poema de Rafael Alberti “¿Qué cantan los poetas andaluces ahora?”)

Dedicat als silencis de Sabina, Aute, Serrat, Víctor Manuel i Ana Belén

Què canten els poetes espanyols d’ara?
Què miren els poetes espanyols d’ara?
Què senten els poetes espanyols d’ara?

Canten amb veu (impostada) d’home…
però, on són els homes?
Amb ulls d’home miren,
però on són els homes?
Amb pit d’home diuen que senten,
però on són els homes? Continua

Un jutge just i imparcial

Vet-aquí la imatge d’un home satisfet, un home gojós per haver complit amb el seu deure d’impartir Justícia amb majúscules, d’un home imparcial i feliç, que ha fet valer la separació de poders que assenyalava Montesquieu quan va definir els pilars de la democràcia, indiferent a les més que probables pressions o “suggeriments” del Gobierno de España.

És ver que 650 juristes d’arreu de l’Estat, agrupats sota l’anomenat “Col·lectiu Praga”, han enviat un informe al Consell d’Europa denunciant que s’ha vulnerat la llibertat d’expressió, de reunió, de sufragi, d’esser elegit o el dret a tenir un jutge imparcial, però aquesta denúncia no té fonament, perquè Pablo Llarena és una persona justa i imparcial, que no té altre objectiu que defensar la Constitució i la unitat d’Espanya. Continua

Tabàrnia

Avui, fent zapping, he vist que na Susana Griso ha dedicat una part important del seu programa a Antena3 per parlar de Tabàrnia, perquè sembla esser que en Boadella se n’anirà a Waterloo per fer befa d’en Puigdemont. Per la premsa he llegit que no és la primera vegada, ja que el tema de Tabàrnia el troben molt interessant i jo crec que fan molt bé, si consideren que això és important per a la seva audiència. Al contrari del que estableix la “Llei mordassa”, jo som partidari de la llibertat d’expressió, sobretot si no estic d’acord amb allò que es diu. Continua

Les caretes

Que la independència que reclamaven dos milions grossos de catalans, a hores d’ara, no ha arribat a bon port és un fet que poca gent podria discutir. Probablement els mancaven, com a mínim, una d’aquestes dues premisses: o un bon exèrcit capaç de defensar allò que havia votat la majoria dels catalans, o un ampli reconeixement internacional que pressionàs l’estat en aquesta direcció, i s’ha pogut comprovar que no en tenien cap de les dues. Potser també caldria afegir-n’hi una altra: una gran majoria de catalans que es decantàs per la separació, cosa que tampoc no han aconseguit.

Així i tot, però, hi ha una cosa que sí que han aconseguit: llevar la careta als partits de dretes PP i Ciutadans, al PSOE, a la majoria de la premsa espanyola –diaris i canals de televisió– i al grup de suposadament progressistes que solien alçar la veu davant demandes socials com la igualtat de la dona o l’IVA cultural. No pretenc que tots aquests grups es decantin a favor de la independència si no hi estan d’acord; tenen el seu dret i la seva opinión és tan respectable com la dels altres. Continua

Fibra òptica

A l’entrevista que el 20 de febrer en Xerafí va fer a Conectabalear no s’esmenta –crec– el temps que es torbaran a acabar la instal·lació dels cables de fibra òptica, si és que arriben a aconseguir el permís per acabar-la.

Ho dic perquè en el carrer de l’Esperança fa algunes setmanes que hi ha un gran rodet d’aquesta fibra, mig desfet i amb alguns trossos tallats, que fa nosa per voltar i ocupa l’espai d’un aparcament de cotxe, ara que n’anam tan escassos. Si no fan comptes acabar prest l’esmentada instal·lació, crec que l’haurien de llevar, o l’empresa o l’Ajuntament, no fos cosa que passàs com les barreres grogues que hi ha escampades aquí i allà des de temps immemorials. Continua

Flor de Card 45 (XVII)

1988

Aquell any, la revista no va publicar gaire articles de ressò –exceptuant el mes de febrer, amb el cas de l’hepatitis a l’escola–, tot i que les seves pàgines, com sempre, es feren ressò de l’actualitat llorencina: la sèrie d’articles mensuals d’Alfred Fuster Arnau sobre els jaciments talaiòtics del terme, la compra de ca ses Monges per part de l’Ajuntament (gener), la publicació de la tesi doctoral de Pere Rosselló Bover, sobre la vida i l’obra de Salvador Galmés (abril) i la inauguració de la Unitat Sanitària (agost). Només n’esmentaré tres: Continua

Cospedal i TV3

Maria Dolores de Cospedal, aquella ministra que assegurava que a Luis Bárcenas li havia pagat una indemnització en diferit en forma de simulació, assegura que “a una inmensa mayoría de ciutadadanos de Cataluña y, por descontado, del resto de España, creemos que TV3 ha dejado de ser un medio de comunicación social para pasar a ser un medio de propaganda política y de manipulación”, per la qual cosa és del parer que, si se segueix aplicant l’article 155, el Gobierno hauria d’intervenir TV3, sigui per tancar-la, sigui per controlar-ne tots els continguts. Continua

Ulleres, papada, xuleria…?

Tenc un dubte: no sé com és que na Soraya Sáenz de Santamaria alça tant el cap, a la fotografia publicada avui al diari Ara.

Deu esser perquè encara no s’ha avesada a les ulleres progressives noves que s’ha comprat i no hi acaba de veure-hi bé per la banda de baix? O per dissimular la papada que comença a congriar davall la barra que té (perdó per lo de la barra; no ho deia en sentit figurat). O tal vegada és per demostrar un puntet de xuleria davant el repte que li han plantejat Puigdemont i el president del Parlament, Roger Torrent? Continua

Flor de Card 45 (XVI)

1987

El mes de gener d’aquell any començà una nova secció, Gent de la nostra gent, amb textos de Guillem Pont i dibuixos de Josep Cortès, sobre personatges llorencins d’ara i de sempre, que conclouria l’any 1995 amb la publicació d’un llibre amb el mateix títol, dins la col·lecció Es Pou Vell.

Pel maig es presentà el primer volum de l’esmentada col·lecció Es Pou Vell: Sant Llorenç, ahir, amb fotografies antigues de Sant Llorenç comentades per Guillem Pont. Fins al dia d’avui –és a dir, en trenta anys– se n’han publicat 17, signats per Guillem Pont, Josep Cortès, Ignasi Umbert, Pau Quina, Pere Josep Santandreu, María Isabel Muñoz, Jaume Galmés, Tomàs Martínez, Antoni Vicenç Santandreu de Son Garbeta, Lourdes Melis i Joan Gomila. Val a dir que aquell primer volum fou presentat pel doctor Joan Ramis, aleshores president d’Edicions Card, i Maria Antònia Munar, presidenta de la comissió de Cultura del Consell Insular de Mallorca, entitat que el va patrocinar. Continua

Circulació a Sa Coma

Pedro Pol ens ha fet arribar aquest article

Hola, us  remet aquest informe per si hi ha algú que ens ajudi a posar un poc de seny en el desgavell en què s’ha convertit la circulacio pels carrers Romaní, Dàlies, Garballó, etc., després del canvi de direcció de Baladres i l’apertura de Mareselva, el que demostra que, com quasi sempre, no es té en compte l’opinió dels veïnats que vivim permanentment aquí i només es fa per donar tranquil·litat als que només hi viuen un màxim de quatre mesos. Vet-aquí les dades, documentades, de les quals les màximes autoritats polítiques i policials en tenen coneixement: Continua

Cronologia (XI)

2017

 30 gener.- Sebastià Parera Barceló guanya el campionat del món per equips de Phaeo Vermell Mosaic –una varietat de canari de color– i la medalla de bronze de la mateixa especialitat, en el 65è campionat celebrat a Almeria (Diario de Mallorca).

21 abril.- Josep Cortès presenta el llibre “La Guerra Civil a Sant Llorenç. Republicans a Sa Coma i a Son Carrió” (Card). Continua

Flor de Card 45 (XV)

1986

El 1984, el capellà llorencí Mateu Galmés va organitzar la I Dimoniada, a Manacor i, en vista de l’èxit, l’any següent feren la segona a sa Pobla; el 1986 l’Ajuntament de Sant Llorenç va agafar les messions per cuidar-se’n de la tercera, de la mà de Pere Bauçà, i l’altre any se n’encarregaren els murers. Desconec si se n’organitzaren més, però la de Sant Llorenç va esser tot un èxit i Flor de Card en va fer el seguiment a la revista del gener, amb fotografies, l’Editorial i diversos textos, en els qual s’alabava l’excel·lent organització per part d’en Mauri.
El mateix mes, en Guillem Pont començà la sèrie “13 anys de campaments”, iniciats el 1972 sota la capa del Club Card, continuats el 1977 pel Centre d’Esplai, que compartí amb la Parròquia el 1980 per a la seva organització, fins el 1984, en què s’entregà a l’SMOE. La sèrie d’articles va acabar el maig de 1987. Continua

Els arbres em fan la punyeta

L’ofici del foraviler és dur: o plou massa o no plou gens; l’herba et passa davant; el becut roig, la tuta, la xilella, l’aranya roja, el poll, la mascara, els fongs, el mildiu… envaixen els teus camps i la feina de la temporada se’n pot anar en orris en un santiamèn. I ara, per afegir-hi al banyat, els arbres no em fan ni punyetero cas, la qual cosa em pot suposar conseqüències imprevisibles amb la justícia.

Dic això perquè, tot i l’explícita prohibició de propagar onsevulla el color groc, s’han proposat fer-me la punyeta i m’han omplit la finqueta de fulles grogues. A mi, que m’en cuid de podar-los quan és l’hora, adobar-los, regar-los a l’estiu, que fins i tot vaig fer un curset de manipulador de productes fitosanitaris per poder-los fumigar així com cal… Continua

Cronologia (X)

2016

18 març.- S’inaugura l’Espai36, la nova Casa de Cultura de Sant Llorenç. Està ubicada al carrer Major, on abans hi havia el cinema Sala Rigal. A l’entrada s’hi col·loca un gran quadre en forma de díptic, del pintor llorencí Guillem Nadal (Card).

10 abril.- Amb motiu de la inauguració de l’Espai36, la Banda de Música estrena la “Marxa Rigal”, de la qual n’és el compositor Antoni Genovart (Card).

16 abril.- Jaume Galmés publica “Les ales”, el volum II de Poesia, que comprèn els poemes escrits entre 1984 i 1998. Està inclòs dins la col·lecció Es Pou Vell, amb el número 16 (Card). Continua

La Sagrada Unitat de la Pàtria

Veient, un dia, Els matins de TV3, es va posar damunt la taula, tot i que no hi aprofundiren gaire, la qüestió sobre d’on provenia un sentiment tan arrelat dins la gent sobre la Unitat de la Pàtria. El tema em sembla interessant, sobretot després de veure com han reaccionat els partits autodenominats constitucionalistes –des de l’extrema dreta fins al centre-dreta–, gairebé la totalitat de la premsa escrita d’àmbit estatal, els canals de televisió –exceptuant TV3–, els intel·lectuals “de la cella”, aquells de tendència progressista que feren costat a José Luís Rodríguez Zapatero quan es va enfrontar a Mariano Rajoy, i, en general, una gran part de la societat espanyola. No som sociòleg ni antropòleg, per la qual cosa els meus coneixements sobre la matèria són totalments nuls, per això he considerat oportú fer-me públicament algunes preguntes al respecte, per si algú les sap contestar. Continua