Flor de Card 45 (X)

1981

Aquell any, segons la meva opinió, no hi va haver cap esdeveniment que sobresortís partdamunt els altres a les pàgines de Flor de Card, encara que n’hi va haver que tengueren la seva importància, alguns només entre els lectors interessats, altres perquè provocaren un cert rebombori en el poble, i uns altres que només eren per deixar constància d’alguns fets esdevinguts en el poble. Continua

Cervesa a les festes

Lluís Seda ens ha fet arribar la següent informació:

Els aromes i sabors de l’autèntica cervesa inundaran els carrers de Sant Llorenç des Cardassar

• El St. Llorenç Boscana Craft Beer & Swing Festival amenitzarà les festes del municipi el dia 11 d’agost amb música i mostra de cerveses artesanes
• L’esdeveniment entra dins del marc de les festes del municipi i es podran degustar 20 tipus de cervesa de tota l’illa i estranger. Continua

Flor de Card 45 (IX)

1980

En el mes de febrer hi ha un article de cinc pàgines, en el qual l’Escola de mallorquí (que entre els mestres només comptava amb en Guillem Pont i jo), proposava uns determinats criteris a l’hora de canviar els noms dels carrers del poble, ja que en el plenari del mes passat s’havia acordat admetre propostes en aquest sentit. Algunes de les que proposàrem eren les següents: Posar-los a tots en català estàndard, conservant només la forma salada en els de caràcter popular, com per exemple Carrer d’es Pou; eliminar tots els que feien referència a la Guerra Civil, tant de persones com de símbols (Franco, Carrero Blanco, Victòria, Belchite…); conservar els relacionats amb la història i la cultura de Mallorca i afegir-hi els d’alguns personatges que hi manquen (Rei Sanç, Antoni Maria Alcover, Costa i Llobera…); conservar els de caràcter religiós que ja s’han convertit en populars (Carrer de la Creu…); conservar els de personatges locals que s’hagin distingit en algun aspecte (Salvador Galmés, Jaume Llinàs…). Val a dir que moltes de les nostres propostes foren acceptades per l’Ajuntament. Continua

Cent vint-i-cinc anys com a municipi independent

Avui fa cent vint-i-cinc anys que Sant Llorenç va separar-se definitivament de Manacor, per tant, també en fa vint-i-cinc que celebràrem el Centenari de la nostra independència com a municipi. Aquell dia, el 3 de juliol de 1992, hi va haver festa grossa en el poble i jo en vaig fer una crònica per Flor de Card. Pels que no la llegiren o ja no se’n recorden, consider que, en una data tan assenyalada, no està malament recordar-la, encara que sigui més llarga que les que solem publicar a Card.cat. Vet-l’ací:

-Una festada, et dic que va ser una festada. Aquest pic la gent va respondre i va sortir una vetlada gairebé rodona, encara que les principals autoritats autonòmiques fossin de viatge a Sevilla.
-Com que hi havia refresc…
-No ho crec. Un dia així, tots els llorencins que s’hi senten havien de comparèixer a fer acte de presència, maldament no hi hagués hagut refresc. En aquests casos, el qui no se sent el cuquet és que és un descastat que ha perdut les senyes d’identitat. Continua

Vola-vola titines

El Banc d’Espanya diu que dóna per perduts els més de 60.000 milions d’euros que va costar el rescat a la banca, però jo crec que va equivocat: aquests dobbers no s’han perdut, només és que han canviat de butxaca. Fins i tot m’atreviria a dir que sap exactament dins quines butxaques són, així que no crec que sigui ver que s’hagin perdut, només xerren per xerrar.

Els que per ventura es perdran –almanco per a nosaltres– són els 1.400 euros que li costarà la broma a cada lector de Card.cat.

Vola-vola titines!

Flor de Card 45 (VIII)

1979

Aquell any va estar marcat per les primeres eleccions municipals –celebrades el 3 d’abril–, que aclapararen gairebé tot el protagonisme, tant abans com després, amb els insòlits resultats que es donaren a Sant Llorenç a l’hora de triar el batle.

La veritat és que no sé ben bé com hauria d’envestir l’article corresponent a Flor de Card de 1979, perquè molts dels que dúiem el maneig de la revista ens implicàrem de ple en la candidatura del Grup Intependent de Sant Llorenç i això comporta que difícilment en podria esser imparcial: el director oficial (Bartomeu Domenge) i l’oficiós (jo mateix) érem els representants legals del GISLL (jo n’era el secretari i el representant davant la Junta Electoral); Continua