Més per Mallorca. Assumim els errors i refermam el compromís amb la transparència

COMUNICAT DE MÉS PER MALLORCA

Els darrers dies s’ha publicat informació relativa a una sèrie de contractes adjudicats per institucions on governa MÉS per Mallorca a empreses vinculades amb qui va ser el coordinador de la campanya electoral de la formació l’any 2015, Jaume Garau.

Respecte a aquests contractes:

1) Assumim que, com a organització, hem comès un error polític. Aquest error ha estat la quantitat de contractes a una persona vinculada a MÉS per Mallorca i que no hagin estat en procediments oberts, encara que la llei no hi obligàs. Demanam disculpes a la ciutadania en general, i a totes les persones que han confiat en el nostre projecte en particular. Continua

Crema d’avellanes ” Nutella” casolana i vegana.

L’altre dia em varen regalar dues carabasses i vaig decidir de fer la recepta que havia vist per internet de com es fa la nutella o crema d’avellanes casolana i, a més, vegana.

Aquesta recepta que comparteixo amb tots vosaltres és una modificació de ses dues que em varen agradar més.

He de dir que per ser la primera vegada m’ha sortit bastant bé, al manco això diuen  els que l’han tastada. Continua

La justícia colonial segons la llotja del Bernabeu

No dic res que a dia d’avui no corri de boca en boca de la major part de la societat mallorquina quan exprés la meva més absoluta desavinença amb les paraules «la justícia és igual per a tothom».

Just fa falta parar l’orella a qualsevol conversa, ja sigui aquesta a un cafè, una llibreria, la universitat, o al carrer mateix. La sensació s’ha estès ja de forma transversal a tota la societat i tan sols els més addictes als partits polítics que gaudeixen d’aquests avantatges judicials i els seus mitjans i grans empreses afins neguen rotundament aquests fets sabent que si no ho fan, ells poden ser els pròxims. Continua

Guillem Llinàs i Bartomeu Duran: dos maçons llorencins (III)

Quan assassinaren el seu oncle polític, el qui esperava esser el seu sogre –un comerciant que venia bacallar i arengades a una botiga del carrer del Sindicat i que tothom coneixia com “el Bacallaner”– li recomanà que s’entregàs voluntàriament per fer el servei militar amb els nacionals, ja que sinó s’exposava a seguir el mateix camí, però ell, una vegada entregat, no se n’acabava de refiar i, treient-se la roba de soldat al peu de la murada de Ciutat, enfront de la Catedral, es va llençar a l’aigua i va nedar fins a un vaixell carboner francès que hi estava fondejat, esquivant el far de Portopí que il·luminava les aigües de la badia per a què ningú no s’escapàs. Va demanar asil polític i va marxar amb el vaixell cap a Marsella, on hi va estar aproximadament fins l’any 1941, treballant a la distribuïdora de fruites d’un comerciant solleric. Continua

Què en trobau?

L’altre dilluns vaig anar a tirar les sobres de la calçotada del dia anterior i quan vaig arribar al Punt Verd… merda per tot! Una soll de bell nou!

“Ja hi tornam a ser”, vaig dir de tot d’una. Jo que me pensava s’havia solucionat el problema… Però després m’hi vaig fixar bé i el problema no era precisament de capacitat (de fet, hi havia contenidors buits i tot). No, senyors, el problema era d’urbanitat. Perquè a vegades, estimats lectors, els animals més porcs de tot som nosaltres mateixos, els humans.

Ho intentaré explica a través d’algunes imatges que vaig fer i segur que després opinau com jo: Continua

13 a 15

Consideracions prèvies que no convé oblidar:

Primera: ens toca viure en un entorn concret i en una època determinada que te unes determinades connotacions socials. Es a dir no hi ha res que no tengui una possible explicació ni que sorgeixi per generació espontània. Continua