En aquesta entrega, es passa de la J a la L.
El llenguatge de Salvador Galmés, en aquests retall que mostra el DCVB no deixa de soprendre.
Avui en destacaria el “caràcter jeroglífic”, “jonquívol”, “anhels jubilosos”, “sogres barbudes i banyudes, aferradisses just sargantanes”, “nigromància”, “perllogna”, “energies latents”, “llampec picardiós”…
Seguint amb la relació de les entrades més visitades del “Refexionari” ens topam amb una de vella, del 2014 referida a les condicions, al voltant, a l’entorn.
L’autor, Luc Hoebeke a “Mejorando los sistemas de trabajo”, parla de biologia, però ho aplica als sistemes de treball. Idea radical que lliga amb una nova mirada a l’educació, a les entitats i associacions i a qualsevol activitat humana.
Cap persona pot pensar per una altra persona.
El que pot fer es treballar per canviar les condicions que empenyen una determinada manera de pensar.
La imatge també és significativa. Un abegot inserit en una flor de boca de lleó. Pot tenir varies lectures. Continua
Adesiara m’ho deman: on nien les meves creences actuals?. A quin moment vital una determinada creença començà a tenir força?. Quines conseqüències m’ha portat al llarg de la vida?.
Gairebé dotze anys d’entregues setmanals de cites, majoritariament derivades de lectures, donen per molt. Qui en fa la feina introspectiva o intel·lectual, normalment és qui en treu més profit. Si més no en aquest cas treballar el “reflexionari” m’ha ajudat a canviar la mirada, a desterrar creences i a qüestionar certeses.
Havia pensat de fer-ne una síntesi, un resum de resums, però el treball m’ha portat a una doble vessant. D’una banda les més “transcendents”, segons el meu entendre i que tractare més envant. D’altra banda les més “populars” o visitades. La més vsitada és la present, referida a la totalitat.
Sobre un fons d’otiga, planta que es fa ben present en forma d’urticària quan l’acaricies, sencara que singui sense desig, una de les aportacions més radicals de la teoria qüàntica..
Implica desfer aprenentatges escolars i arrelades creences. Tots fem part d’un tot. Prendr’en consciència implica canviar hàbits, per exemple al tirar un plàsstic en el foc o a la mar estem malbaratant l’ecosistema, estem danyant el conjunt d’ésser vius d’aquesta Terra. Cal superar l’etapa de l’egocentrisme. Hi ha valors superiors al propi benestar.
Normalment aquestes entregues setmanals acostumen a ser de 10 paraules, aquesta vegada m´he permès la llicència de posar-ne onze i és que això de tenir bona o mala jeia és una d’aquelles expressions perdudes o mancades d’ús en època de la nostra generació.
Persisteixen els altres aspectes sovint comentats, el vessant poètic: “Les ninetes… fulgurant esguarts d’intensitat torbadora” i el vessant sensorial i humà: “Elements integrants de l’atmosfera passional”.
Tractar el tema del dol per la partida d’un ésser estimat, en l’ambit infantil, no acostuma a ser gaire habitual.
D’aquí la transcendència del llibre (en format de petit conte) que es presenta- Continua
El dBalears en article de Miquel Ripoll mostra la nova estructura territorial del Bisbat de Mallorca. Mn. Jaume Mercant, el nostre Rector és nomenat arxipreste de Llevant. Continua
Vaig intentar trobar una imatge plàcida i del nostre entorn. Em va semblar escaient la combinació de terra, mar i cel. Tot clar, sense concessions ni possibles confusions.
Tres, també són els elements amb els quals vull jugar, els amics i amigues o companys, les persones que ens han deixat que se n’han anat, potser abans d’hora i el meu sentir.
La frase de Camino Garcia a “Per sempre”, també és clara i sense confusions. Continua
La primera vegada em passà amb “Sincronicitat”, un llibre que m’havien regalat; el vaig llegir, no em va dir gaire cosa i el vaig deixar a la prestatgeria. Passats uns anys el vaig tornar llegir i em va semblar tan transformador que en vaig regalar un raig.
La conclussió evident és que cada llibre té el seu moment i els seu lector. No vaig acabar de sintonitzar amb “”Regles” malgrat el resum que es presenta.
De l’epìleg en destacaria:“El major honor és rompre-les. Les regles no sols tenen excepcions: defineixen i son definides per les seves excepcions, com la dreta defineix l’esquerra”
En aquesta entrega, la que fa cinquanta, voldria destacar l’actualitat de les reflexions galmesianes. Han passat més de cent anys…i les protestes segueixen ofegades de respecte forçós i d’impotència, adesiara te n’adones de complicitats inconfessades i de les transformacions ràpides i inconscients.
També les indumentàries dels jovencells ofereixen certa uniformitat…
Les lectures -i els comentaris derivats- són sempre personals. I em fa gràcia enfocar el nom de Lina, vella reducció illenca de Catalina. Ara, empesos pels usos de la llengua castellana s’imposa Cata per a la mateixa funció.
Segons com es miri ens deixam portar per la vida com si fóssim surets sobre les ones de la mar.
Hi ha tantes coses que fugen del nostre abast directe que hem assumit com a pròpies tota una sèrie de creences, interessades i no ges asèptiques, que ens aboquen a posicionaments ben generalitzats que van des del “tanmateix…” (no hi ha res a fer), fins al “tots són iguals…” (referit a les persones que es dediques a la política), passant pel “ja veurem…” (quer implica desconfiança vers les persones que pensen de manera diferent a la pròpia). Continua
El dBalears.cat en article de Mariu Verdú assenyala:: Unió de Pagesos denuncia que «el 70% dels pagesos es queden sense ajuda, mentre set empreses aglutinen el 35% del total» Continua
El dBaleats.cat mostra un interessant article, al meu entendre, de Laura Atero Garcia. El titula “El 8 de març: De la lluita de classe a la mercantilització de la protesta” tota una declaració de contingut.
I és que el “sistema” s’ho engoleix tot. El que havia de ser societat del lleure es converteix en societat de consum, el que havia de ser consciència ecològica es converteix en una marca verda de productes a l’hipermercat, s’amaguen els orígens dels aliments que consumim….i es mercantilitza el que era lluita reivindicativa. Continua
Lorraine Daston és historiadora de la ciència. En el seu darrer llibre parla de les regles que al llarg de la història ens han anat condicionant.
A l’apartat “Regles antigues” fa referència al “què” i al “com” posant l’accent en el “com” de la mateixa manera que han fet altres autors.
Sempre ens mou un “perquè” que ens orienta sobre les coses a fer, el “que”. Però es veu que el que resultra realment important és el com fem el que fem. (Una idea per donar-li dues voltes) Continua
Seguim en la línia habitual: mots en desús (Homoniqueu, honta, hunne…) i prosa poètica (Niguls atravessats horitzontalment per una cella sancosa…)
Sé que es una frase descontextualitzada, però voldria destacar el seu posicionament en relació a Llevant que mostra a “El Llevant, l’iman del cor”
A l’anecdotari llorencí enfocam avui el tema de l’evolució dels horts a Sant Llorenç. A manera de pinzellada superficial trescam des dels molins d’aigua que ja trobaren els cristians al conquerir l’Illa fins a la situació actual de gairebé un pou a cada una de les cases, residèncues turístiques, de fora vila. Continua
S’intueix la retxa de llum tant a la suau ona de la mar, com en l’arena banyada.
Retxa de llum que ens serveix de metàfora en el dubte que planteja la novella Nobel de Literatura, la coreana Han Kang, “tot i que estigui segura que no ha passat”.
La nostra mirada sempre resulta parcial i esbiaixada, convé idò alimentar els dubtes. Continua
L’entrega d’avui segueix el que es podria anomenar la tònica general. D’una banda l’aportació de mots en desús (gremolejar, grenyal, groller, grumalló, guanyança,,,)
I també aquesta vitalitat poètica revestida d’una diguem-ne humanitat ben excepcional en els clergues de la seva època: (Esperava l’amor amb l’ardència del cos grenyal, sentiments gresolats pel dolor, aquella celistia dolça de llet i claror de solada de grumallons de llum…)
De banda, voldria enfocar, avui, la personalització de les paraules. Segurament derivat de l’ús de familiars i amics o potser d’altres motius, hi ha paraules que ens sonen millor, que ens cauen més simpatiques que no les altres.
De la present entrega em resulten singularment atractives “grumallò” per allò de “s’arrós va a grumallons” i “grenyal” antany molt utilitzat a nivell local en les diverses accepcions.
Ja ens advertia Chomsky que, atès la voràgine d’informacions, a vegades ens costa diferenciar la palla del gra.
Avui, dues informacions de l’arabalears.cat referides a la transformació paulatina però constant del canvi del nostre entorn més immediat. Continua
La premsa de Pâlma es fa ressò avui, i en àmplies informacions, tant dels noranta anys amb plenitud, com de l’edició d’una biografia de Juan Llull -en el nostre entorn conegut com “Joan Monget”- l’influent empresari hoteler del nostre Terme Municipal, de Malloirca i de més enllà.. Continua