N’Angelina i en Jaume

Tal com era previst, avui matí s’ha fet la presentació dels nous gegants locals: Angelina “sa Trebolina” i en Jaume “Belluguins”, que substitueixen els vells estandaritzats (és a dir comprats fets a Catalunya).

L’activa colla gegantera disposa, idò, de tres gegants (Mn. Galmés, N’Angelina “sa Trebolina” i en Jaume “Belluguins”  i un gegantó, en Rosset-Baió, amb paraules de Galmés: “un jay ravescós, falaguer com una titina y més maleït que peste“, tots ben nostrats. Continua →

Imatge amb text / Text amb imatge

Abans d’acabar amb aquestes notes quer conformen la relació de les més “visitades” del reflexionari, convendrà confessar que amb una mateixa consulta no sempre em surten els mateixos resultats. Vull dir amb això que la resposta a una consulta, si la faig jo, no sempre és matemàtica. Potser és una manca de domi9ni de l’eina, no ho sé.

Per acabar aquesta tanda de reflexionari, una que no prové de lectura sinó d’experiència. Es totalment lògica, però em va costar assumir la seva transcendència. Continua →

Salvador Galmés i la col·lecció “es Pou Vell”

Tal dia com avui, el 25 d’abril de 1951, després d’una lenta i llarga agonia, moria a Sant Llorenç des Cardassar, Salvador Galmés i Sanxo, “es capellà Capirró”.

A manera de recordança i també per celebrar el dia del llibre, amb la col·laboració de l’Ajuntament, l’associació “Flor de Card” ha muntat una paradeta per donar sortida a volums emmagatzemats de la col·lecció “es Pou Vell”. Continua →

AL62 Herbes i remeis

Amb la imaginació o la recordança ens haurem de situar en el Sant Llorenç rural, quan no sempre es tenia la possibilitat d’un metge avinent, llavors si el problema no es considerava gaire greu, es cercaven remeis casolans..

En parlarem l’altre dia a la taula del cafè. Segurament amb altres persones la relació seria diferent, però aquesta és la que tenim Continua →

Imatge amb text / Text amb imatge

En la relació de les imatges amb text més visitades s’hi ha de situar aquesta de la infrutescència, la de la figa xapada, amb un trext nou, derivat de la teoria quàntica.

Vé a dir que del que pensam saber, realment no en sabem res. Que una cosa és la utòpica realitat i l’altra cosa, ben diferent, és  els que nosaltres pensam i creiem.

Tot plegat té una transcendència singular, les certeses se’n van en orris, cal conrar el dubte permanent i l’acceptació de la diferència. Continua →

La doble polèmica

A dir ver les converses de cafè han anat per altres tiranys: la nombosa participació a les processons, els nous passos, la participació de persones externes…i també les noticies de premsa, la televisió, o simplement els quilòmetres caminats…cada persona és un món. Es així que hi ha tantes realitats com persones contadores. Continua →

De la premsa: panades calentes

A l’article de l’Arabalears.car, Aina Vidal es demana si es poden menjar les panades calentes o han d’esperar a que refredin.

D’entrada pot semblar una ximplesa, però no és tal cosa. Si mes no a nivell local existeix -o potser s’ha d’assenyalar en passat?, existia- el mite que les panades calentes poden resultar perilloses. A algun difunt se li atribuí el fet, a nivell popular, d’haver menjat panades calentes com a causa de la seva mort. Es veu que aquesta crrença popular no era massa fiable. Continua →

Divendres Sant i sentiment.

No, malgrat la temptació no vull parlar del sentiment aparent dels confrares de la processó.

L’afany és indagar sobre el propis sentiments de culpa. Faig referència a un en concret de quan era infant. Encara ara me’n recordo, vol dir, idò, que em va afectar.

On se’s vist mai anar a robar ametlons en el divendres més assenyalat de la quaresma! Continua →

Salvador Galmés en el DCVB/57

Mots per un Dijous Sant, Alguns en desús derivats dels canvis laborals i socials: “messes des sembrar”,  “mestressa”. Altres sense motius massa clars: “mesclança”, “mestralada” o “migdiada” referit al temps que volta el migdia.

La galmesiana frase “La catalèpsia canicular de la mixdiada s’esveyeix” és d’aquelles per recordar.

Continua →

“SES XEREMIES” a la Universitat de les Illes Balears.

El Departament de Cultura ens fa a mà aquesta nota de premsa:

“SES XEREMIES” a la Universitat de les Illes Balears.

Conferència sobre Ses Xeremies celebrada a la Universitat de les Illes Balears, realitzada dins el cicle de conferències durant el Congrés d’Estudiants de Filologia Catalana que enguany es va fer a Mallorca.
Durant la segona setmana d’abril es va celebrar a Mallorca el XXII Congrés d’Estudiants de Filologia Catalana el qual es sol fer cada any a un lloc diferent dins l’àmbit dels Països Catalans, o de parla catalana. Continua →

Salvador Galmés en el DCVB/56

Cada lector, com és natural, en fa les seves interpretacions.

En aquesta entrega voldria destacar els mots “maregassa” no referit a la mar sinó a la mare massa permissiva. Al perdut, tant la paraula com l’objecte “marfegó”. Poser també s’ha de considerar mot en desús el “marruqueig” d’ençà que el costum de tenir coloms a casa com a complement alimentari també s’ha perdut.

I no seria una entrada normal de 10 paraules galmesianes si no hi hagués alguna referència a la sensualitat com aquesta “ullada ardenta del sol meridià”.

També és de destacar la referència al dimoni de les “riallasses mafestifèliques”

Continua →

Imatge amb text / Text amb imatge

També és una de les entrades més visitades.
Interessant perquè implica rompre mites i desaprendre.
El tradicionals “llest com una centella” o “és molt viu” s’hauran de suplir per les intel·ligències múltiples.
I la intel·ligència personal, per una altra intel·ligència relacional.
Els altres, la situació que un adolescent agafa en el grup d’estudiants resulta més transcendent del que pensàvem Continua →

Mots perduts: llambri

Si l’havia sentit alguna vegada, aquest mot s’havia disolt en la immensitat de l’oblid.

A la taula de cafè parlaven de galines, ara es bon temps per posar polles ponedores, i una persona de la taula recomanava a l’altra que no les posas d’aquestes blanques: –no convenen són llambrines!

En sentit figurat assenyalava que tals galines eren més eren esquerpes, salvatges,  desconfiades que les altres, les suposades “normals”. Això de les galines ve a ser com tot, hi ha espècies que es posen de moda, i les modes van i venen.  Fins a saber que eren “llambrines”, aquestes blanques tenien la fama, sense cap tipis d’anàlisi comparativa, de ser bones ponedores i poc menjadores. Continua →

Salvador Galmés en el DCVB/55

D’aquesta entrega potser en destacaria una teringa de mots fins fa poc ben vius en la nostra localitat: “moridora”, “malavidós”, “maldeventrada”, “maleït”, “malfet”, “mancabar” i “mans-fentes”, “mancabar”…

Els conceptes de “malànima” i “malla”, en sentit de xarxa, fins ara, em resultaven desconeguts, i això que també surten en el normatiu DIEC2

Continua →

El sol surt per a tothom/20 Rètol i llengua

M’enfado amb mi mateix. Em dic, per què ho fas si no serveix de res?. Son dues feines, enfadar-se i després haver d’esfumar l’enfadament!

Encara que, a vegades, es bo indignar-se. Implica certa sensibilitat i, sobre tot, adonar-se’n de les tendències de present, i potser de futur. No, no gira bé. Pagesos i intel·lectuals s’avenen al preveure una mena de reserva on s’arraconi l’ésser dels mallorquins, llengua inclosa. Continua →

Salvador Galmés en el DCVB/54

En aquesta entrega es passa de la lletra l a la lletra m

“ginya” en sentit de rail de tren, “lluminar”, “macilència”…fan part d’aquelles paraules galmesianes ara en desús.
Voldria enfocar els mots “llosca” molt nostrat però en desús i “loco” no admès ara en el normatiu.
Com resulta habitual, no hi ha entrega sense que Galmés mostri sensualitat (“voluptuositats orientals”, “la rojor magrana de sos llavis”).

Però d’aquesta entrega en voldria destacar la maça de picar càrritx, un element imprescindible a les llars llorencines fins a l’arribada de la demanda de mà d’obra barata per a la manufactura de borses d’argent, prèvies als brodats.

Continua →

Imatge amb text / Text amb imatge

Seguim amb les idees més visitades del “reflexionari”.
Aquesta també és vella, de l’any 2014 i parla de la manera d’aconseguir riquesa segons opinió de Daniel H. Pink (La sorprendente verdad sobre qué nos motiva).

Ve a dir el que tots ja sabem i que sovint oblidam: tothom desitja autonomia a l’hora de fer el que fa, de poder triar el que vol fer i amb qui es vol relacionar.
Massa vegades, de manera contundent i altres de forma més subtil,  es volen imposar els propis criteris a les altres persones. I això no acostuma a donar bons resultats.

La imatge de fons és santantoniera, els dimonis representen el que volem allunyar de nosaltres, el que ens impedeix arribar a una vida més rica. Continua →

Salvador Galmés en el DCVB/53

“Fusada”, “repulsiva”, “oratjol”, “polsar”, “asceta”, “parar l’orella”. “arrufament”. “engolirse”…potser farien part d’aquelles paraules en desús que surten de rebot en les referències que el DCVB fa d’en Salvador Galmés.

Amb tot i amb això, en aquesta entrega voldria descatar el “llenderejar”, referit a pegar mab una llendera. “Llepolia”, no en el sentit de menja dolça, sinó de desig i, sobre tot “llinatge” en el sentit de menjar excessivament

Continua →