De la premsa: Important i urgent

A finals dels anys vuitanta, el teòrics de l’organització laboral administrativa, recomanaven separar les tasques en tres calaixos o caramulls: importants, urgents i les altres.

Es veu que a nivell polític les coses funcionen d’altra manera. Tenim un tema terriblement important i urgent i l’acció es limita a una campanya publicitària per la televisió que pagam entre tots.

La conclussió evident és que hi ha moltes maneres d’amagar el cap sota l’ala.

Escarrufa l’article de de Jaume Perelló a “arabalears.cat” referit als aqüífers. Segons l’article Sant Llorenç és municipi que ultrapassa la capacitat d’explotació Continua →

Salvador Galmés en el DCVB/70

De banda els mots en desús “poalejar”, “polissonada”. “polsimar”… haurem d’enfocar, també, els “rebots”:: “rúfol”, “marxando”, “debategar”…

I els rempells de prosa poètica sensual que són marca personal: “Un goig placèvol polsimat de rubor delitosament picant,”

Aquesta entrega, a manera de singularitat, mostra, a la veu “porxo”, la descripció del Pou Vell

Continua →

Text amb imatge. Resum/6

Triar una frase del “Reflexionari” implica deixar de banda les altres. Deiem la setmana passada que tot el que es diu, es dit per algú; des d’aquesta mirada parcial una sentència universal en paraules de Viktor Frankl

El que ens passa pot resultar més o menys important i transcendent. El que realment compte és el nostre posicionament; l’actitud en que encaram el que ens passa. Continua →

Na Despuntada, una pàgina de l’anecdotari llorencí

Ara mateix es fa difícil imaginar la connexió de les persones amb la terra en aquell Sant Llorenç dels anys quaranta i cinquanta. I encara més de les famílies que vivien a fora vila.

Aucellons, un conill o una llebre, una perdiu…eren complements alimentaris i font d’una proteïna alternativa o complementària al porc de la matances.

Na Despuntada o el valor addicional de l’atzarós defecte físic. Continua →

In memoriam: Antònia Garcia Servera

Dies passats, ens deixà Antònia Garcia Servera.

Manacorina de naixement des de la jubilació ençà va viure a la Colònia de Sant Pere. Persona coneguda a la nostra comunitat, per haver treballat de mestre a l’escola (1958-60), per ser l’esposa del metge Joan Ramis, mare dels germans Felip, Miquel, Catalina i Joan Ramis Garcia. També, i de banda les seves col·laboracions a la revista local “Flor de Card”,  entre altres coses destacà pel seu compromís i activisme social (La imatge és dels campament de 1973 a Cala Virgili) i per haver fet part del Grup Independent de Sant Llorenç en les primeres eleccions democràtiques.

 

Salvador Galmés en el DCVB/69

Manllevaré a Mn. Alcover la descripció que fa de “Pinzell” per fer referència a l’estil de Mn. Galmés “La manera de descriure vivament; l’estil descriptiu d’un autor, d’una facultat, etc”.

No deixarem de banda aspectes descriptius: “Experimentà crexences de planta assaonada”, “Esplendidesa de formes palpitants ab sacsaments de plètora”, “Hi havia una pedra planera, rodonenca”

Ni els mots en desús com “plètora”, “pigota”…

Continua →

Salvador Galmés en el DCVB/68

Es continua en la línia oberta des del principi: repescar determinats mots ja perduts (Els moliners ja no existeixen ni tampoc les “perllongues” dels molins); recordar mots usats pels nostres pares o padrins (“perllongar” en sentit de retardar o canviar)…

I la capacitat descriptiva i poètica del Capellà Capirró “Sos ulls d’or fulguraven ab pichs lluminosos com agitats d’una febre estranya,”.

La singularitat d’aquesta entrega es situa en la descripció de “sa Trebolina”: ” N’Angelina… li deyen també sa Trebolina, feminisant el nom sense arribar a personificar-lo anteposant-li l’article Na”,

Continua →

Text amb imatge. Resum/5

També de Rafael Echeverria. D’alguna manera resulta deducció lògica de la idea de la setmana anterior.

Si no hi ha una realitat diferenciada del nostre mirar, si vivim en mons interpretatius, si no existeix ni l’asèpsia ni una realitat preexistent ni fets indiscutibles… llavors haurem de posar especial émfasi en saber com ens arriben les informacions, qui diu el que es diu… perquè com ens recorda el biòleg Maturana “No existeix res en si mateix, tot és lectura d’un observador”. Es així que “Tot el que es diu, es dit per algú”.

Des de quins coneixements?, amb quina finalitat o amb quins interessos?. Per a què?

Una idea que, a mi, m’ha ajudat a agafar distància, a veure les coses amb certa perpectiva, a adonar-me’n (Resum 1) de determinades circumstàncies. En definitiva a qüestionar-ho tot.

Continua →

Jaume Santandreu, petjada

Novembre de 1972. Entorn del Club Card. Jaume Santandreu presenta el seu  “NU.Poemes” amb l’acompanyament del serverí Joan Palerm que havia musicat alguns dels poemes.

Vetlada que deixà petjada. “Clam per un home bo, mort abans d’hora”, “El poltre trinitari”, “Andalussos amics”, “Humanitat en sòtils”…i “Voltro captiu”. Continua →

Salvador Galmés en el DCVB/67

De l’entrega d’avui en voldria destacar les paraules, el vocabulari.

En alguns casos mots perduts o en desús: “pelleringo”, “pellucar”, “pentura”, “percintar”, “perfondre”, “perhom”…

I també voldria enforcar el que podriem anomenar “rebots” o paraules dites de passada: “espirall”, “resclosa”, “merlet”, “reverberació”, “llantoner”, “pinya”…

(A la imatge destacada, Antoni Maria Alcover)

Continua →

Text amb imatge. Resum/4

Potser és una de les idees més transformadores pel que té de trencadora.
En la línia de la teoria quàntica, envia en orris totes les imatges de “certesa” que tenim emmagatzemades en el cervell.

Ni mil pins a duro són mil duros, ni els fets es poden deslligar de les interpretacions. Una frase de Rafael Echeverria per plantar a la capçalera del llit.

La imatge del globus que es desinfla pot resultar ben il·lustrativa Continua →

Salvador Galmés en el DCVB/66

El Pare Rafel Ginard en l’homenatge que els intel·lectuals li rendiren (1951) assenyalà: “Mossèn Galmés és un gran novel·lista frustat. Com n’Angelina en Flor de Card, esqueixà amb en Jaume, per fer-se monja, Mossèn Galmés renuncià practicament, a la seva amor per les belles lletres, per seguir la vocació que el cridava a una vida austera i de poc encís: treure’s els ulls i espanyar-se la salut en la lectura, confronta i transcripció dels codis lul·lians. (Lluc. Maig, 1976).

En quan al vocabulari, voldria enfocar, avui: “passional”, “patrioter”, “pedestal” i “peixir”

Continua →

Ventall urbanístic

D’una banda el “Cas Nadal”, d’altra banda el cas d’aquell company que ha passat de tenir un pis llogat a llogar una habitació en un pis compartit.

D’una banda una casa amb un pressupost de milió i mig d’euros, d’altra banda qui s’arregla una construcció alegal com a habitatge permanent.

Qui viu a caseva i qui, a més, lloga un barracó com a “habitatge turístic”

El ventall urbanístic és ampla. Continua →

Salvador Galmés en el DCVB/65

Ara mateix, quan comencen els merescuts fastos del “‘Any Llompart” permeteu-me que li manllevi unes paraules, de “La literatura moderna a les Balears”(1964) relatives a Salvador Galmés: “Línia naturalista que podríem enomenat hispànica, contempladora de l’home en funció de la terra, com un ésser primari mogut per les forces profundes de la natura, immers en un paisatge sobre el qual pesa una fatalitat (que també ell, l’home, sent com l’empeny amb poder irresistible)”

En quan a vocabulari vull destacar els conceptes de “pampallola”, “pansir”, “pantaix” i també “parell”, referit a dos

Continua →

De la premsa: A l’hora de la veritat…

Deia el fa poc finit Pere Sampol, justificant-ho en la seva experiència com a senador, que “Espanya no té remei”. Haurem de fer nostre aquella idea si consideram el que fan els nostres polítics en relació a les llengues, també oficials en bona part dels territoris de l’Estat.

Una vertadera desvergonya! Continua →