Arxiu de l'autor: Guillem Pont

Molts perduts: galamó

Publicat el per
Respon

Encara que en desús, havia sentit el mot. Si no vaig errat, fFonamentalment el dia de les matances i referit a la part baixa de les galtes del porc.

També referit a persones, la part destacada entre la barra i el coll, com el de la fotografia

En el llenguatge popular també s’anomenen galamons, als penjolls que, sota el coll, tenen els porcs de raça mallorquina.

Cercant el mot en el diccionari resulta que, en la parla popular del nostre entorn, en el meu entendre, s’estableix certa confusió entre galamó i papada. Continua →

De la premsa: Un nou concepte d’agricultura

Publicat el per
2

Front a l’agricultura extensiva i tradicional, la dels tactors, grans extensions i la dels adobs sintètics que a la llarga s’ha evidenciat que empobreixen la terra, sorgeix, -entre d’altres rera les experiències de Savory- una nova manera de mirar fora vila, tot cercant  harmonia i l’equilibri ecològic- Continua →

Mots perduts: calda

Publicat el per
Respon

A vegades, en una mateixa conversa, si a més de posar esment en el sentit del que es diu, també se’n posa a les paraules sorgeixen mots pocs usats o perduts com el present. El va citar n’Antoni Cus i, al vol, el va explicar en Felit Blau: “calda es cada una de les enrogides que es fa al ferro per tal de poder treballa´l. Els artesans bravejaven d’haver fet una determinada peça amb una sola calda!”.

Les intranscendents converses de cafè, des d’un vessant de llengua, també poden resultar interessants.

Així mateix, serveixi el mot de gratitud i reconeixença a la llarga aportació d’en Pau Quina a la secció “Mots perduts” on, fins ara, feiem aportacions alternes cada dos dies.

Entre tots intentarem mantenir roent el tema de la llengua.

Continua →

AL20 Collir ametles a Pocafarina

Publicat el per
1

Si es fes una consulta a les persones que ronden els setanta-cinc anys sobre la seva primera experiència laboral, segurament un bon grapat contestaria “anar a collir ametles a Pocafarina”.

Acceptaven els nous collidors i collidores a partir d’haver fet la primera comunió. Certament se’n començava a parlar una mica abans (-”Ja t’has apuntat? – Jo hi aniré amb sa caminona d’en Bernat Xaret!” -a Calicant- o  “-Jo hi aniré emb el camió d’en Llavorim!” -dins la caixa del camió, a Pocafarina-). El dilluns de Sant Llorenç començava la tasca. Continua →

Mots perduts: fer tat

Publicat el per
Respon

I els 2023 ja ha fet tat!
Taaat, així amb la a allargada és el joc infantil, amb infants ben tendres, que s’aplicà en el nostre entorn.
És idoni en el moment en que els infants comencen a descriminar elements extern.
Segurament no es pot considerar mot perduts, els jocs infantils són eterns, però potser si s’ha de considerar en desús. Ara és moda comprar objectes perquè els infants juguin en comptes de jugar amb els infants. Continua →

Entorn: Camins

Publicat el per
Respon

Cercant informacions complementàries sobre camins el cercador de Google em va portar a la deliciosa pàgina “Llorencins” d’Antoni Genovart Espinosa (Datada el 2002, amb actualització de 2010). Clicant sobre diversos conceptes vaig gaudir una estona del dia de Cap d’Any. Alhora, la lectura de la pàgina em portà a la reflexió sobre possibles transcendències, ofertes i presentacions de feines fetes. Continua →

Mots perduts: porgueres

Publicat el per
Respon

Avui dissabte de Cap d’Any.
Festejar la nit de Cap d’Any amb sopars,  felicitacions i desitjos, darrerament s’ha convertit en una festa gairebé universal.

Un bon moment, com qualsevol altre, per porgar l’anyada i comprovar les porgueres que hem deixat, i també, si fos el cas, les que s’han escolades en el gra.. Continua →

Mots perduts: amonestació

Publicat el per
1

La conversa girava a l’entorn de les al·lotes “robades”, aquells matrimonis que es formalitzaven sense el consentiments dels pares. Les conseqüències, barallats de per vida, representen un exemple radical de l’arrelat patriarcat.

I dels matrimonis la conversa passà a les amonestacions. Primer verbalitzades des de la trona i posteriorment anunciades, en un paperet, a l’entrada de l’església.

Un mot definitivament perduts en la tercera de les accepcions. Continua →

Entorn: Coca i ensaïmada

Publicat el per
1

Va per pobles i en cada poble va per famílies o per cases
Encara a la Nit de Nadal, en algunes cases, persisteix el costum de la xocolata amb ensaïmada.
Algunes persones prefereixen les ensaïmades, en el nostre entorn la majoria, altes i esponjoses. En altres indrets, per exemple Ciutat, les prefereixen planes.

També en altres indrets les coques de Nadal, aquí coques bambes, acompanyen les coques de torró com antany també es feia aquí.
Les modes van canviant. També a la cuina. Continua →

Mots perduts: Nit de Nadal

Publicat el per
Respon

El Gabinet d’Asessorament Lingüístic als Mitjans de Comunicació de la UIB ens envià aquesta instructiva felicitació que manllevam per felicitar els lectors de “Mots perduts”. Molts d’anys i bones festes!

“El GALMIC us desitja que per Nadal (mai Nadals) passeu unes bones festes (en minúscula). Nadal (sense article) és una època per gaudir amb la família i els amics. Per això, esperam que pugueu reunir-vos la nit de Nadal (mai Nit Bona o Nochebuena), menjar els dotze grans de raïm (si menjau dotze raïms acabareu ben tips) la nit de Cap d’Any (mai Nit Vella o Nochevieja) i recollir caramels (mai carmels) a la cavalcada (o colcada, però mai cavalgata) dels Reis d’Orient”.

(Imatge: La “neula” de la façana de l’església)

AL20 El piano

Publicat el per
1

Segons conten -en aquest cas concret l’anècdota és descrita per n’Antoni Pascual- l’inici de la fama de les verbenes llorencines s’inicià a l’any 1950 amb l’actuació de “Los Clipers”. Sembla que el grup, que sonaven i cantaven sense altaveus, quan va venir aquí ja disposava de certa fama.
La plaça de l’Ajuntament encara no estava arreglada i posaven un escenari a la banda de llebeig. Continua →

Entorn: L’univers boletaire

Publicat el per
Respon

Potser de forma més primerenca o tardana. Potser amb més o menys producció i esplendor. Potser… però els cicles de la naturalesa són continus i alhora diferents. La màgia -en sentit figurat- del viure, del conjunt d’éssers vius.

Enguany, any de pluges tardanes, una nova estampa nadalenca: verdet amb gírgoles d’estepa (Tricholoma terreum)

Una excusa com una altra per recordar el complex univers dels bolets. Continua →

AL18-Ovnis!

Publicat el per
Respon

Som de l’opinió, segurament compartida per alguns dels lectors, que les modes, totes les modes potser nascudes a un altre cap de món, acaben arribant a tots i cada un dels nostres pobles. Potser tard i un tant aigualides, però acaben arribant.
Es parla de modes en sentit genèric, pot afectar al menjar, al vestir, al moure’s i , fins i tot, al pensar.
Ningú es pot alliberar de la relació amb el altres, ni amb els mitjans de comunicació. Continua →