Rotaboc (Lonicera implexa)
En aquest cas el nom científic es fa imprescindible. En el nostre entorn es coneix la planta amb el nom de “rotaboc”, però també es podria conèixer com a gavarrera, lligabosc, mamellera, mare-selva o xuclamel. I per si això no bastàs hi ha altres plantes, com la que nosaltres coneixem amb el nom de llampúdol bord, que també es coneixen amb el nom de rotaboc. Continua
N’Antoni no dissimula la seva satisfacció -Després de molts de dies te’n duc una! – I quina és?….-Bòtil!.
Deixa passar uns segons i segueix -Sa meva padrina me donava una botella ampla d’abaix, amb coll larg i tap de vidre i em deia: vés a cercar un bòtil de vi; anava a Ca Na Pisca, tenien un botot amb un grifo i un plat en terra i omplien es bòtil…
(En negreta també s’assenyalen altres accepcions conegudes en el nostre entorn) Continua
Per a totes aquelles persones que, de forma conscient i ponderada, ens sentim sensibilitzats amb el tema de la llengua hi ha patinades -o millor decisions de joc brut- que no sols resulten difícils de pair sinó que deixen solam.
Faig referència a l’opció “baléà” en un document oficial
Els hortolans ho saben bé, les herbes apareixen a l’hort una rere l’altra.
També saben que no s’hi valen criteris universals, cada terra, segons la composició, segons la situació, segons els moviments rebuts i els fems… necessita d’una cura específica. El bon pagès ho aprendrà mitjançant atenta observació i una continua provatura.
Certament altres professionals també apliquen aquesta mesura d’individualització de l’acció. Ho fan els mestres amb els seus alumnes, els picapedrers amb cada un dels materials… atenta observació i assaig i errada de forma continuada.
En el nostre hort, enguany les primeres herbes en aparèixer varen ser els llevamans. D’un dia per l’altre, en la primera setmana de maig d’aquest dos mil vint-i-dos, en varen aparèixer al llarg de la mànega de goteig que havia de facilitar una primera humitat a les tomatigueres de ramellet. Com si en banyeta verda, aquell dimonió simpàtic i entremaliat n’haguera fet planter just allà mateix on havia sembrades les tomatigueres. Continua
Tots en som una mica. Uns més que no els altres.
Pensam tenir raó, alcem la veu, desitjam imposar el nostre criteri…
A vegades ens enfadam per petites coises sense importància…
Treiem el geni, som geniüts.
Paraula que també surt en el Normatiu. Continua
Estepa Joana (Hypericum balearicum)
L’Estepa Joana, tant per ser endemisme de les Balears -abundant a Mallorca, rara a les demès illes-, com per la seva bellesa o singular perfum, com pel fet, un tant excepcional, de trobar-se a les nostres muntanyes -habitualment es localitza a la Serra de Tramuntana o a les muntanyes més altes d’Artà- conforma un petit i impagable tresor natural.
No en podem bravejar massa, la colònia és d’uns pocs exemplars però persisteix sobre el roquissar de la banda de llebeig del Puig de ses Voltes o “es Telègraf” (415m.) Continua
Catalina Roig Marimon
Tanatori
Diumenge, dia 15
De 10:00h a 13:00h i de 16:00h a 19:00h
(No hi haurà funeral)
A la l’Escola de Magisteri de Palma ens ho repetia Melción Rosselló, aquell vell professor, orientat a les matèries que impartia i també a l’antic art de viure: -Preparau-vos, la vida sempre et sorprèn. I la sorpresa sorgeix on manco l’esperes.
Segurament la seva intervenció em va impactar. Han passat més de cinquanta anys i encara, adesiara, la recordo.
Ahir per la defunció, també aquests dies passats quan arribà la notícia de l’ictus de na Cati, se’m va fer, altra vegada, present.
Fa pocs dies havíem riejat amb ella i n’Andreu, parlant en el carrer Major. Amb paraules atropellades però amb sentiment de complaença i satisfacció. Davant la meva insistència en relació al dol de la jubilació assegurava amb veu i expressió corporal que no l’enyorava gens a la feina i que no se’n sabia avenir de la satisfacció que li provocava el fet d’estar jubilada.
I més ara amb l’afegit addicional de ser padrins!. No hi cabien en pell. Els cossos, les cares, les paraules ho deien tot!
Na Cati Roig Marimón sempre va ser una dona molt expressiva, però ara, encara més.
I d’un dia per l’altra tot canvia, tot es modifica. Res ja no serà mai igual.
Però ves tranquil·la Cati, la petjada que deixes és fonda, no s’esborrarà.
El teu somriure, la teva singular expressivitat el teu declarat positivisme resten aquí, ben presents. A més, en el nostre cas, s’hi afegeix la petjada que deixares a ses Sitges, tant per la teva capacitat de feina com per l’innegable i excepcional atractiu que tenies per a tots i cada un dels infants.
Moltes gràcies pet haver-nos regalat la possibilitat de poder compartir nombrosos, encara que mai suficients, petits moments.
Imatge de 1984 que apareix a “L’escola a Sant Llorenç des Cardassar (1892-2015)”
-Et fotré una morma que et faré tornar xoroi.
Era una de les amenaces infantils/juvenils de principis dels anys seixanta del segle passat.
Segurament qui l’emetia no en sabia el seu significat exacte.
Segurament el receptor era més sensible a l’expressió no verbal -el tò de veu i la cara d’enfadament- i a l’edat de l’emissor que no al sentit estricte de l’amenaça. Continua
A vegades passen coses sorprenents.
Escolatava per la televisió la polèmica sorgida per la publicació, es veu que retallada, del videoclip de la ja conegura i arxifamosa cançó AY MAMA de Rigoberta Bandini
Si no ho vaig entendre malament es veu que això de mostrar mugrons femenins a la xarxa no està ben vist. O dit d’altra manera, es veu que els qui manen en els continguts de les xarxes socials van decidir que, obres d’art a banda, no convenia mostrar, de forma oberta i natural aquesta part del cos. Continua
Roselles (Papaver rhoeas)
En el nostre entorn es coneixien amb el nom “rovelles”, denominació que també recull l’herbari virtual. El DCVB recull rovella -no així el normatiu-, però la deriva a rosella.
A vegades se’n troben grups en els sembrats. Segons les condicions climatològiques i de terra, en circumstàncies singulars, es poden trobar camps tenyits de vermell que, sense voler, actuen de reclam turístic. Continua
Segurament si trescàssim les cases de Sant Llorenç encara en trobaríem alguna, o més d’una, a manera d’ornament bell però inútil.
Abans de l’electricitat i de les energies renovables, abans dels sonors llums de butà, abans dels olorosos llums de carbur…hi havia els llums d’oli i les llumeneres. Tothom disposava de llum d’oli, però no tothom podia gaudir d’una espectacular i brillant llumenera de llautó.
A vegades, comprar una llumenera era part de la dot -caixada en deien per aquí- que un dels dos nuvis aportava al matrimoni. Continua
La naturalesa mostra camí. Si es vol aprofitar la garba s’ha de segar, deixar assecar i empacar.
Si es vol fer un nou sembrat s’ha de retirar el vell o, amb l’ajuda d’animals, s’ha de regenerar la terra altra vegada.
Amb les idees i sentiments passa quelcom semblant. Cal la regeneració. Continua
Temps enrere, les persones que treballaven el camp, amb l’excusa del fumar, “sa fumada” en deien, a mitja jornada feien una aturadeta. De banda en fet concrer de fer-se el cigarret: petaca, paper de fumar i habilitat en els dits, i després fumar, s’utilitzava el moment per reposar i compartir. Aprofitaven el moment per compartir xafardeig i també observacions sobre la tasca realitzada i la que restava per fer. Continua
Al veure’l escrit el vaig recordar.
Es una paraula que, sense coneixer-ne el sentit estricte, usàvem quan en la preadolescència -finals dels anys 50 del segle passat-, jugavem a bolles o a brun sobre la terrassa que conformava el Lloc Sagrat (suposadament l’antic cementiri aferrat a la façana principal de l’església).
–Hi ha bé una cana!, deiem quan la distància era més llarga de l’habitual, quan era descomunal….quan l’altre jugador et convidava a donar el joc per perdut. Continua
Com s’ha assenyalat altres vegades el que manté de vigència d’ormejos, noms, eines…és la seva utilitat. Avui amb punts georeferènciats i el contrast entre veïnats les fites han perdut bona part de la seva utilitat.
Amb tot i amb això, al llarg del temps, les fites han esdevingut motiu de controvèrsies, algunes de les quals acabaren en plet, com aquella vella discussió entre els senyor de ses Planes i sa Real que mostrà Ramon Rosselló. A vegades, pel que he sentit contar, en nits obscures, algunes fites corrien un palm a favors d’uns dels dos propietaris… Però la mort definitiva de les fites, sobre tot en terra bona, vendria pel poc escrupolós ús de les reies fondes dels tractors. Continua
Quines són les meves fortaleses?
Els camins de recerca poden ser diversos. Existeixen guies que ajuden a discriminar si, per xeemple, som més de l’humor o de la passió.
També ho puc demanar a les persones que m’estimen, o puc fer una enquesta entre les persones que crec que em coneixen…
La qüestió es que, segons la psicologia positiva, sempre resulta més eficient partir de les fortaleses que treballar per superar les febleses. Continua
Es un d’aquell mots que, sense ésser perduts del tot, s’usa poc i, a més en el nostre entorn, s’una de manera limitada. en general, sols en la sisena de les accepcions. Continua
L’arabalears.cat d’ahir en un article de Clàudia Darder parla dels camisn que va obrir Josep Massot i Muntaner, de l’obituari del qual, en un article de Tomas Martínez, se’n va fe ressò card.cat.
L’aticle de ferència, amb intervenció de la historiadora llorencina Maria Eugenia Jaume, mostra la transcendència de les seves aportacions. Continua
Martin E.P. Seligman és el fundador de la l’anomenada Psicologia Positiva. Segons aquest autor es tracta de detectar les fortaleses personals i partir d’aquestes fortaleses per gestionar la vida. Es a dir, en comptes de seguir el costum de corregir febleses proposa exercitar aquells punts forts que tots tenim (a vegades sense esser-ne conscients). Continua