El dbalears.cat es fa ressò d’una notícia d’agència. L’estat espanyol gasta 60 milions d’euros cada dia en despesa militar. Cada dia!.
De forma paral·lela es pot llegir el llarg temps d’espera per a una intervenció quirúrgica o la manca de suports a les escoles.
No resulta gens estrany que alguns pensem que, en conjunt, hem perdut la xaveta. Continua
Per posar a la llista de mots “poc usats”.
Més enllà de les dues accepcions (no se n’ha destacada cap en negreta pel seu ús en la nostra comunitat) és, era, un mot utilitzat per assenyalar distància, diferenciació, però des d’un cert carinyo i acceptació.
Vull dir que no tenia la contundència d’un “beneitarro o beneitarra” i altres semblants.
A vegades sorgeixen preguntes que inciten la curiositat. ¿De quina pedrera provenen els maresos de l’eglésia?
Després de considerar les eines de l’època i el color de marès s’arriba a la suposició, pendent de confirmació definitiva, que el marès segurament prové de les pedreres de sa Murtera. Continua
A vegades les lligades entre dues coses, com les que mostren les parets de la façana de migjorn de l’església, si mes no de forma aparent, resulten febles, subtils.
Les accions personals referides a temes globals (canvi climàtic, llengua, comunitat educativa, transparència…) es fonen en la immensitat. Generalment no es troben devolucions de la seva eficàcia. Continua
Es recordà el mot al parlar de pells; de la tècnica per deixar la pell blana, humil per poder-la treballar.
Fets puntuals a banda, la tècnica del treball de la pell, de forma artesanal, ja fos per fer una estora amb la pell d’un cabrit o per fer-ne simbombes, correspon al passat. A un passat que ja sembla llunyà. Continua
En aquest cas va d’educació i d’escola.
Els autors analitzen l’evolució de l’escola a diverses parts del món des de 1960 ençà.I en deriven unes conclusions que defineixen com a “quarta via”.
Si l’hagués de sintetitzar en dues idees simples diria:
a.- La realitat que ens toca viure no acosella fonamentar l’educació en termes del passat. S’imposa una transformació.
b.- Tots ens hi haurem d’implicar. Tot és relaciona amb tot.. Continua
Qui festeja i no té amor,
poreu pensar quin gust passa!
Un granot dins una bassa
ja en deu sentir, de frescor!
Al estirar-se el dia, quan el sol comença a encalentir, si s’està vora una bassa, es detecta el seu alegre i incessant raucar. Segurament havien hivernat en una escletxa de la paret seca o sota una pedra…és conforma una mena d’aparició cíclica de l’inexistent; d’un dia per l’altre comença a fer-se present el que abans no hi era. Mal dit, hi era i no ens n’adonàvem. De tot el que ens volta en sabem ben poca cosa!. Continua
Amb la proliferació de persones i pous han minvat les basses. I si no hi ha basses d’aigua, no hi ha granots. I si no hi ha granots no es pot sentir el seu raucar.
Per això l’hem de considerar mot perdut.
I si resta algun granot i sentim el seu cant, segurament li direm “croar”, com ho fa la llengua castellana i que el DCVB també recull (No així el normatiu ni tampoc Antoni Lull Martó en el seu “Vocabularis temàtics”). Continua
La vella soca de pi, amb reina assecada pel temps, és indicatiu de ferida o anormalitat. La nafra és, però i alhora, part de la normalitat vital.
La imatge resulta un bon canemàs per posar en evidència el nyu-nyu de la queixa interna. Idees recurrents que, sense motiu objectiu, ens poden empènyer al malestar.
Contava una eixida.
Va ser així que, parlant d’una sindriera, suposadament espectacular, que havia sembrada una persona, assenyalà: -Era un poc bravata!
Mot que, en general, s’ha anat substituint per altres conceptes manllevats al castellà com “xulo”, “pretenciós”, o altres com bravejador…
Amb una subtil i alhora fonda diferència. Bravata fa referència a la parla, els seus substituts fan referència a qualitats de la persona. Continua
A.- Una lectura de dades:
Illeta conformada pels carres Nou, Puig Creu i Rector Pasqual. Cotxeries localitzades: 13. Cotxeries amb gual permanent, cap. Cotxeries que, suposadament s’utilitzen per estacionar-hi cotxes: 3 (23%) . Cotxeries que s’utilitzen com a trasters, magatzems i altres usos: 10 (77%).
Dades parcials, limitades que no possibiliten generalitzacions (En tot cas l’Ajuntament disposa, o pot disposar, de dades més globals i fiables) Continua
Aquestes darreres i subtils pluges han despert l’herbatge de fora vila. Entre humitat i allargament del dia, ens alguns indrets, s’ha posat un bon mandrungo.
Havia sentit la paraula com a definició de “nova producció, espontània, desordenada i poc útil de noves herbes”.
(No surt en el Normatiu) Continua
A vegades ve rodat. Altres no. Du feina lligar imatge i text.
Volia destacar l’efecte formador de l’errada. De les errades com a font d’anàlisi i transformació.
Cerca qui cerca, he utilitzat una vella imatge de les pedreres de Son Ribot. Passar-se de tall, no encertar, de forma milimètrica la linia, pot suposar perdre una capa. Continua
“No existeix una formula senzilla per trobar la felicitat. Amb tot i amb això, els nostres enormes cervells ens permeten avançar amb pas ferm cap al futur, i, al manco, ens permeten entendre què ens fa travelar”.
Amb aquestes paraules acaba l’epíleg de la tercera edició del llibre. Continua
Certament no recordava haver-la sentida mai. En aquest, nostre entorn, s’emprava “estufera” o un subtil “ha de mostrar ses plomes”.
I això que, en genetral, n’anam ben carregats. Continua
-Te’n diré una, vejam si la saps…
-Digués
-Desengaubar
-Uep!. No surt aquí (DCVB) l’haurem de cercar.
-Crec que és cosa de pescar, treure un peix de l’am o de la xarxa..
-I que també vares ser pescador?
-Hi vaig anar unes quantes vegades amb en Guiem de sa Coma.
-No surt, però la cercarem…
Si fa no fa aquesta va ser la conversa. I la vaig cercar…i no la vaig saber trobar!.
Potser és un mot local. O, tal vegada, personal… Tal vegada era mot usat i no recollit… resta ponedent d’aclarir. (Desengaubar podria ser llevar-li l’alegria del viure) Continua
Dia ennigulat. Horabaixa plàcid fins arribar a les roques. Restes de la forta llevantada, les ones encara peguen amb força. De la força se’n deriva boirina que arriba a la pell. Res a fer-hi, cal esperar…vendrà la calma.
Els esclafits de les ones contra les roques resulten bona metàfora.
A vegades intentam canviar els altres (sigui des de la tarima de l’escola o en discussió a la taula del cafè). No estem acostumats a exercitar l’escolta. Continua
Va d’escola. De la necessitat d’aprofundir en aquest moviment de transformació escolar que just s’acaba d’iniciar.
Els canvis socials, econòmics, tècnics…s’acceleren de cada dia més; la incertesa es fa present de forma continuada.
Caldrà preparar els infants perquè s’adaptin a un nou món encara per descobrir. Continua
Sorgí parlant dels pellers, la seva funció i les seves tasques.
Que tenguessin una eina anomenada pixot resultava sorprenent…
El DCVB mostra la definició de la paraula. A la definició de “baldufa” també fa una decripció de l’eina, d’una eina seblant.
Mentre parlàvem. en Felip en va fer un petit dibuix. Continua