Els regalims de terra roja a les pedreres de Son Ribot conformen, avui, els fons la imatge que sustenta el text.
Una altra idea fonamentada en experiències científiques: fomentar la passivitat no és bon negoci (per a la persona que exerceix tal passivitat).
Es tema conegut i explicat, però com adesiara passa, una cosa és el coneixement i l’altra el compromís. Continua
Encara, adesiara, es sent “hi ha poc xeu” – amb cert allargament de la “e”-. Es refereix a poca gent, poca assistència a un acte, poca quantitat d’alguna cosa…
El diccionari mostra tres accepcions. La usada en el nostre entorn tendria relació amb la segona, en sentit negatiu. (A les altres dues no les havia sentit mai)
No surt en el normatiu
La família Mas i Rigo ens ofereix la publicació de la present nota:
Des del més profund dolor que comporta la inesperada pèrdua d’una persona estimada volem reconèixer i agrair totes i cada una de les manifestacions d’acompanyament en aquest dol.
Compartir presència, mirades, paraules i silencis ha fet que ens sentíssim ben acompanyats i alhora ha evidenciat l’alta consideració i estima que s’havia sabut guanyar en Pedro.
Moltes, moltíssimes gràcies.
Famílies Mas i Rigo
Justificació:
-Es coneguda la sentència: “tothom s’oposa al que s’imposa”.
-Tots coneixem persones que després de treballar de jornalers en una empresa, amb el temps decidiren fer-se independents per crear la pròpia empresa. (També en coneixem que no volgueren assumir riscos i treballaren tota la vida a sou).
-Les empreses procuren fidelitzar els seus empleats, fent que sentin els colors de l’empresa; per això, per evitar fugues dels bons treballadors, normalment hi destinen recursos.
Em va semblar il·lustradora l’experiència que es presenta. Es pot aplicar a molts àmbits de la vida: municipi, entitats i associacions, empreses…
Experiència: Continua
Mots de diverses accepcions segons indrets i costums.
En el nostre entorn s’usa, s’usava, fonamentalment la segona la del “Suc brut que destil·la d’una cosa posada en remull”
“Per sant Lluc, nesples pelluc” (18 d’octubre)
“Amb temps i palla d’ordi maduren les nesples”
Fruita de l’arbre anomenat nespler o nesprer (Mespilus germanica) que en el nostre entorn es feminitza i es conegut com a nesplera.
No es podia tancar aquesta tanda de fruites singulars sense fer referència a les nesples. Antany fruita ben habitual. Continua
Dan Ariely, professots de psicologia i economia del comportament a la universitat de Duke ens orienta sobre la manera que tenim de prendre decisions.
“No sols som irracionals a l’hora de prendre decisions, sinó que som “previsiblement” irracionals”,
Per què compram el que cpompram?, porten engay les ofertes?. Influeixen les marques en el grau de satisfacció?… Continua
Agenda 2030 a Sant Llorenç des Cardassar.
Una declaració d’intencions.
La pesada i mostosa gota de reina de la soca del pi podria suggerir tristesa. Una tristesa derivada de les dificultats en entendre la complexitat de la comunicació humana o, de forma més concreta, en el control de la pròpia comunicació.
L’eixida del “Chemombo” de Margaret Mead ens ajuda a discriminar l’entendre del comprendre. Continua
Forma part d’aquella col·lecció de mots que usam normalment en sentit figurat; deixant de banda, si més no en part, el significar real.
En el nostre entorn una peça de roba mostosa és la que no acaba d’estar neta, la que ha mesclar o perdut colors, la que ha quedat mastegada o descuidada…
També es pot (es podia) sentir aplicar a un color o a qualsevol altra cosa que no acabàs d’estar com el costum assenyalava.
Justificació:
-Per què parlant en mateix idioma no sempre ens entenem?. O millor dit, ¿per què entenent les paraules no som capaços de comprendre el missatge?
-La comunicació humana, un tema estudiat i apassionant… però d’aplicacions complexes.
-De banda l’engany, la voluntat de sortir-ne amb la meva, les mentides interessades…¿Quines són les variables que enterboleixen la comunicació?
-Hi ha varis exemples, maneres i formes de presentar les divergències entre el missatge que vol emetre la persona emissora i el que pot entendre la persona receptora. Avui “Chemombo”. Continua
Madona de Sa Cabana, aixecau-vos dematí i veureu es sol sortir vermei com una magrana.
No es fruita estranya, es comercialitza a les grans superfícies. A més, segons sembla, el seu consum és recomanable, entre altres coses, pels elements antioxidants que aporta. Continua
Els mots sempre sorprenen. Per les accepcions, per la localització, per les descripcions…
Na Bel havia enviat “emmorronxar” però si es posa en l’Alcover-Moll, hi surt la forma reflexiva que no apareix en el normatiu. La definició remet a “emmorronyar-se” o emmorronyar recollit a Menorca.
En el nostre entorn emmorronxar-se és fer morros, disgustar-se. Estar emmorronxat seria sinònim, si fa no fa, d’estar enfadat.
Actuam a conveniència per satisfer les nostres necessitats. Pel cami més fàcil que no sempre és el més curt… també ho fan les formigues, les ovelles i tots els altres animals.
Justificam el que volem justificar cercant els arguments que més ens convenen… Continua
L’ombra de la buguenvíl·lia de flors vermelloses, d’un violeta encès que s’enfilava al reixat de la pèrgola em proporcionà una inesperada, discreta i arrecerada talaia.
Sol alt, de mig horabaixa que es situava al lateral dret. Dia plaent, de primavera endolcida per la llarga sequera. Les figueres comencen a mostrar la seva singular ungla que conforma els incipients borrons. Moment, idoni, assenyalà en Miquel, per sembrar els nous brots de tres o quatre tanyades. Continua
Va sorgir de forma espontània en la conversa; mentre n’Antoni (Cus) parlava de la productivitat de les galines que te en el solar de Son Patró.
Es mot ben perdut. En el nostre entorn agafa la forma de “cocover”. Certament, a nivell industrial, hi ha producció d’ous i d’aviram. Ha desapareguda la professió lligada al tradicional ús de la barata que tant s’usava fins en els anys cinquanta del segle passat, quan la producció i comercialització d’ous era part fonamental de l’economia familiar.
Un d’aquell mots que resta en el record de les persones majors. Continua
L’arbocera (Arbutus unedo) és arbre mitològic que, normalment i en el nostre entorn agafa forma arbustiva. En aquesta època, a la tardor, comença a mostrar tant els seus vistosos fruits vermells, com les flors dels fruits de l’any vinent. Es a dir, tot un any per passar de flor a fruita. Continua
La imatge és escaient. Les roques de la mar poden agafar formes curioses derivades de la duresa de pedra, de la situació i de l’efecte de les ones. Sobre la imatge una idea.
Es ben conegut, a manifestació pública d’un compromís li dona consistència. Es una de les bases de les conegudes teràpies de grup. Continua
L’avantatge d’escoltar el parlar de les persones de certa edat. N’Antoni “Cus” va parlar d’engronyo. Quan quan poses el mot en recerca apareix engronyonir que remet a engrunyonir-se.
També apareix en el normatiu (Diec2) amb el significat “Un mecanisme, moure’s més feixugament per haver-s’hi posat pols, fet rovell, etc.” Continua
El Nacional.cat publica avui una interessant entrevista de Pep Antoni Roig al famós youtuber llorencí Miquel Montoro.
(Imatge d’Aida Molano | Carlos Baglietto que apareix a l’article)