Ja s’ha dit altres vegades, la llengua, com el caràcter, te molt de familiar; en aquest entorn més intim sentim paraules que fem nostres i usam habitualment. Posteriorment amb lectures i altres entorn relacionals anirem ampliat la llista de paraules usades.

Però l’univers de la llengua va molt més enllà. Existeixen les “paraules inexistents”, aquelles que mai has usat ni has sentit. Tota una lliçó d’humilitat.
Predre’n consciència també és objectiu de la present secció.

En negreta s’assenyalen les accepcions recollides en entorns propers. Continua →

Mot un tant singular. Molt usat pel jovent en els anys setanta del segle passat, no s’esmenta en el DCVB (“brusca” va per altres tiranys) i en canvi el recull el Normatiu.

Si un brusquer és tota persona que té dèries,tots som una mica brusquers. O no? Continua →

Una curiositat que acompanya el mot és que, en el nostre entorn i des del meu coneixement, “treure la moca” fa referència a treure la ventresca, fonamentalment, dels peixos. Continua →

No surt en el “Vocabulari de Batbgarismes del Català de Mallorca” de J. Corbera. Mot Abans molt usat en el nostre entorn a manera de sinònim de branca, insistir, pegar…

Tampoc surt en el “Normatiu” Continua →

Per a les persones de la meva edat encara no és pot considerar mot perdut; els balls a la plaça i determinades festes solen ser vitencs/vitenques.
Alhora es podria considerar un d’aquells nombrosos mots de rondaia que tenim emmagatzemats en la memòria.

En el nostre entorn s’utilitza o utilitzava el mot per definir manifestacions populars nombroses, alegres i vitals. Continua →

N’Antoni enfocà el mot en eines de construcció. Suposadament es referia a l’accepció destacada en negreta.

Mot polisèmic que ha perdut bona part dels usos, bé perquè s’han deixat d’usar les eines, s’ha controlat la plaga de l’ortòpter que feia malbé les patates, o s’han trobat mots substitutius. Continua →

L’altre dia, poc abans de ploure hi havia un gran moviment de tractors que retiraven els “rollos” o les “bales” de farratges seques. Es a dir el negoci de les farratges és ben viu.

També, si és un bon any, després de “cosetxar” n’hi ha que embalen la palla i després la venen o la guarden pel bestiar.

La feina és viva, però el mot és perdut,
Feia referència a les persones que, després de batre, mercadejaven amb la palla, si més no de forma temporal. Normalment es servia en llençols de loneta fina o tela de sac i es dipositaven en el sostre..

Resta el malnom a manera de descripció de l’antic ofici. “En Joan, es palloler!” Continua →

En el nostre entorn era d´ús habitual. Posteriorment passà a ser “oís” i mes modernament un esternut.

Segurament, i segons l’edat, de qui en parla es pot considerar ben viu.

El DCVB no dona gaire informació addicional i mostra: Continua →

Pedra seria el genèric. Mac i còdol serien, segons la grandària, mots específics.

En negreta s’han destacat les accepcions més locals.

Una, la de la baldufa resta molt llunyana. Les altres potser no ho son tant, però al estar lligades a la pagesia s’han perdut o es van perdent. Continua →