Dues paraules d’una mateixa arrel i de significat ben diferent.
La primera, fotim, ja es pot considerar ben perduda i és una altra referència a Salvador Galmés en el DCVB
La segona no es tan perduda. Encara s’usa. “Un fotimer de gent!” Continua
Es un d’aquell casos en que el redactor també va ben perdut.
Una paraula escrita en un paperet on no hi consta altra referència: font, motiu, conversa… Deven ser coses de l’edat! Continua
Divendres, 28 d’abril, a les 19.30h a l’Espai 36, Pere Orpí presentarà el seu llibre “Versos per recitar”.
Aquest divendres a les 20.30h tindrà lloc el concert dels Arpellots Havaneres Band on presentaràn “Tres poetes amics” a l’Espai 36.
Cert és que en el nostre entorn “Entabanat” o “pareixes entabanat!” es diu a una persona descentrada, que no posa esment en el que fa…que, si fa no fa, respondria a la primera de les accepcions.
Ara mateix, però, època de presentació de candidatures, potser convé destacar la segona.
Atès que no hi ha una realitat objectiva sinó tantes com persones. Atès la importància del gradient emocional en el vots, convendrà entabanar un poc l’electorat, no? Continua
Mot bell i curiós.
No sabria ben bé dir d’on vaig treure “xanxejar”. Escrit a llàpis era en un gastat paper reciclat que serveix de punt de lectura. Continua
Tant els amos de posessió com , poisteriorment els petits propietaris amb casa a fora vila solien tenir una casa en el poble, sa posada, que utilitzaven els diumenges i festes de guardar, quan venien a missa.
La posada, amb l’abandonament de les cases de foravila dels anys seixanta i setanda, passà a convertir-se en vivenda habitual.
Les cases de fora vila, en els anys 90 i amb la compra de terres, a la nostra zona generalment per part dels alemanys, adquiriren nou valor.
Amb la nova situació les “posades” i també el concepte, han desaparegut Continua
Ara mateix no és mot perdut perquè és una marca de vi de la bodega Binigrau de la família de qui va ser molts anys company de feina Maties Batle (D’altra banda creadors de la marca Macià Batle).
El mot es va destapar parlant del vi. No sé si en el nostre entorn anys enrera, era paraula utilitzada. Crec que a nivell familiar no l’havia sentit mai. Continua
En el nostre entorn, pronunciat amb accentuació aguda (peixí), es refereix fonamentalment a l’alimentació que fan els coloms a les seves cries.
Crec recordar haver-ho sentit també referit al pasturar de les ovelles.
Si miram el concepte en castellà “pacer” ens adonarem de l’amplitud del mot
Però és una paraula amb set accepcions, moltes d’elles ben perdudes Continua
Ve de la conversa de les panades. De la descripció que, els tertulians, en feien de la tècnica de preparar la carn del me.
Normalment es feien amb les petites “escapcions” sobreres del desnossat. Continua
La conversa anava de panades. Cosa ben habitual aquests dies.
Es veu que “desfer el me” també precisa d’una determinada tècnica i que no tothom ho fa de la mateixa manera.
Ls panades també han evolucionat des de les de pasta dura i ossos amb trocets de carn, s’ha passat a les actuals sense ossos i de pasta més refinada.
-Les panades de Pasqua es solien fer amb la brosta del me. Brosta?
No sé si és per extensió de “coses petites”, o de “parts sobrants” però es veu que a l’hora de desfer el me, de desnossar les cuixes, o el coll van sorgint petites escapcions de carn. Idò aquestes són les que s’empren (empràven) per fer les panades.
Continua
-Has anat a veure la Casa Santa?. Hi ha més de vint brulles!!
Vaig sentir la conversa de passada. També vaig sentir que les brulles (en la parla habitual “bruies”) es podien fer de diverses maneres,, de llenties, de veça… Que per fer-se han d’estar a les fosques -sinó tortnarien verdes!- en lloc humit, deixant les llavors superficials –Just un polsimet de terra!. Continua
A vegades els castellanismes són tan arrelats que ni te n’adones. Vas al diccionari segur de trobar una descripció i…no trobes res!.
Sort de Gabinet d’Assessorament Lingüístic als Mitjans de Comunicació (GALMIC) que, en situcions com la present t’ajuda a sortir del desconeixement. Continua
Al ser un mot fonamentalment pagès es pot considerar en vies de desaparició.
Un bastonet, una “pisca”, una palla…han anar substituint els conceptes diversos i primigenis dels mot.
(Un indicador de l’ús dels mots també en podria ser el resultat de la consulta e les imatges de Google)
Segurament considerar el mot “perdut” seria desconsideració vers les persones -en determinades famílies i grups d’edat- que encara l’usen. Feria part, idò, de la llista dels mots en desús.
“Idea fixa acompanyada de desig“, la definició porta a reconèixer la feina d’Alcover i Moll, nodrint-se de fonts diverses -cançons, contes, escrits…- a l’hora de redactar les definicions de tots i cada un dels mots de la magna obra del Diccionari.
La parla habitual -generalment i segons entorn i families-, enfoca i posa limitacions a les paraules.
En el nostre entorn “dur curolles” tenia, també, el sentit d’estar ocupat en coses diferses i no gaire productives. Continua
-Li va donar un bon arrap!
A vegades posam, als mots, el significat que ens interessa. En definitiva adaptam els mots a les idees en comptes de cercar mots escaients o exactes a les idees.
L’interlocutor quan va amollar la frase “Li va donar un bon arrap”, pel context explicatiu ho va dir, o ho vaig entendre -això és una altra vessant- en sentit de “renyada”. o “passada”.
Mires en el diccionari i apareix la sorpresa.
Continua
Ja tens les teves entrades?
A l’Espai 36 trobareu una gran oferta d’actes per a tots els gustos: música, poesia, teatre… Continua
Mot habitual en el Sant Llorenç d’abans de l’establit de les possessions del Terme (Per dir alguna cosa entre 1900 i 1940). La paraula no surt en el Normatiu.
En els vells contractes s’hi estipulaven el preu del lloguer i un enfilall de objectes a aportar (un moltó, una olleta de brossat, dos capons…)
En la segona de les accepcions, la paraula no s’usa, però el concepte, amb altres noms -propines, hores extres…- és ben viu encara. Continua
Aquest entretingut i participatiu joc dels mots perduts, a vegades, presenta sorpreses.
Tal és el cas. No recodava haver sentit mai el mot. Lògic si es considera que en la nostra família ni van ser caçadors de perdius ni diriguen -si seguien- aquelles sucoses converses a l’entorn de les eixides de caça. Segurament en altres famílies era un mot habitual.
La disparitat dels mots familiars es pot establit, també, segons edat, entorn…. Continua
