De sempre he estat republicà, molt abans fins i tot d’interessar-me per la política i afiliar-me a Esquerra Republicana.

Mai he entès que hi hagi d’haver la figura d’un ésser intocable que a més és un dels caps d’estat sense que ningú hagi tengut la possibilitat d’escollir-ho a les urnes i que a més aquest càrrec es transmeti de pares a fills, tot plegat em sembla massa anacrònic i sense sentit per els temps que vivim.

Tampoc m’han agradat mai les dictadures, no crec que hi hagi dictadures de dretes i d’esquerres, les dictadures són dictadures i són totes absolutament injustes i indefensables. A més sense jo saber-ho, la meva padrina que ara té 94 anys em contà que son pare (el meu repadrí) fou segrestat i traslladat a Son Coletes amb la finalitat d’afusellar-lo, tot i que al final i gràcies al valor i empenta d’ella, fou un dels pocs que es Continua →

Estic ben d’acord que en els darrers temps era necessari un canvi de formes a la política. El despotisme de les cúpules (els pobles són una altra història) d’alguns partits, sobretot del PP i el PSOE havia arribat a nivells insultants. Amb la força de qui sap que té la pella pel mànec feien i desfeien sense importar-lis el més mínim la gent.

Cert és que el PSOE no estava ni de molt tan tocat per la corrupció com el PP, però així com al votant del PP ja li va bé i en certa manera té assumit que el seu partit sigui corrupte, fiqui la mà al calaix i fins i tot molts d’ells reconeixen que farien lo mateix, part de Continua →