Politiqueig

Un periodista pretén parlar de corrupció al Sr Rajoy. El Sr Rajoy, tot seriós i sense despentinar-se, li contesta: Bé, per desgràcia sempre s’afica qualque ovella negra dins la política. Gràcies a Déu dins el PP ni n’hi ha, ni n’hi haurà, ni n’hi ha haguda mai, i si un moment donat n’hi ha qualcun el treim del disc i ja està. Idò, que no és guapo això?

Volia donar les gràcies al Sr Montoro per haver-me avisat per carta de la puja de la pensió. Perquè si no ens avisa, jo que ja tenc el cor un poc gastat, m’exposava a patir un infart veient els números. Però hi he trobat a faltar que amb el mateix escriure no ens hi posàs una carta amb els consells sobre on poder invertir el sobrant, ell que està dins això.

Nova enquesta de Card.cat

L’Ajuntament de Sant Llorenç té un dilema: el municipi està format per diferents pobles (Sant Llorenç, Son Carrió, Sa Coma i part de S’Illot i Cala Millor). Això fa que hagi d’anar alerta amb les gelosies i intentar tractar tothom per igual.

Tot aquest problema ho podem veure en una cosa tan senzilla com “la presentació de la informació als veïns”. Com l’ha de presentar? De manera separada o unificada? I, sobretot, quin valor fomenta en cada cas?

Vota com trobes tu que hauria de presentar la informació el nostre ajuntament i de passada digues la teva a través dels comentaris: Continua

Crònica informal

Com que tothom sap que les cròniques dels plens que faig des de l’any tirurany són informals, a la del ple ordinari del 23 de gener, sant Climent –que els que el coneixeren asseguren que era tan gelós que feia perdre la collita de tot el que sembraven avui, per no haver-li guardat la festa-, em limitaré a comentar alguns aspectes d’aquí i d’allà, ja que en Xerafí em va dir que penjaria el vídeo a la xarxa i els lectors interessats el podran consultar sencer. Així que no espereu trobar res  de sessions anteriors, ni de trens turístics, ni de consorcis, ni de TICS ni de la majoria de les preguntes –o eren precs?- que va fer l’oposició al llarg de l’ordre del dia.

Començaré pel punt 5, que era el que més m’interessava: Declaració dels símbols d’interès local i a favor de la llibertat d’expressió. Amb més voluntat que traça –tot s’ha de dir-, el batle va llegir la moció que justificava el punt, la qual, després d’esmentar diversos articles de la Llei i de la Constitució, va concretar la seva proposta: Continua

Avorrit de cobrar massa?

A partir d’una surrealista notícia que va sortir en la qual Felipe González reconeixia que marxava de Gas Natural “per avorriment ” (i això que hi cobrava més de cent mil euros), Juan José Millás en fa un article d’opinió breu, irònic i punyent que, a part de criticar l’actitud de l’expresident, posa en qüestió el sistema que tenim muntat a l’Estat espanyol (com és que tots els expresidents acaben fent feina en una multinacional? Sovint en una que han ajudat, curiosament, a privatitzar?). Us recoman fermament que li doneu un cop d’ull: Continua

La meitat de la riquesa del món en mans d’un 1% de la població

Oxfam Intermon ha publicat un informe titulat “Gobernar para las élites. Secuestro democrático y desigualdad económica”. Aquest informe s’ha elaborat  uns dies abans que  el Fòrum Econòmic Mundial es reuneixi a la ciutat de Davos entre els dies 22 al 25 de gener, on els principals caps empresarials, polítics i financers del món analitzaran els problemes més importants del món actual. Continua

El TIL a Madrid, un desastre

FEDEA és una fundació que va néixer l’any 1985 per iniciativa de  Luis Ángel Rojo, director en aquells moments del “Servicio de Estudios del Banco de España”. L’objectiu fundacional de FEDEA és influir positivament en la societat fent investigació sobre les qüestions econòmiques i socials actuals i fent la divulgació posterior d’aquestes investigacions. La seva pàgina web defineix FEDEA com una fàbrica d’idees. Continua

La màfia que ens governa

“Algú ha sentit a comptar mai històries d’aquell temps en que havien d’anar a avortar a Londres, no es podia parlar en català a l’escola, no hi havia llibertat d’expressió, i molts emigraven a Alemanya per fer quatre duros…Qualsevol dia veureu passar n’Imanol Arias dins un SEAT 1430. El PP ens ha fet viure ‘Cuéntame’ a la vida real”

En principi aquestes paraules són tan sols un escrit a una xarxa social que vaig poder llegir aquests passats dies, però estan carregades de raó i si ho penses bé posen la pell de gallina.

Aquesta gent que ens governa no creuen ni han cregut mai en la democràcia, són uns impresentables “fills de papa” que tan sols ocupen el seu lloc corresponent a un entramat Continua

Ramon Llull està de moda

Ramon Llull, beat mallorquí, doctor il·luminat, va néixer a la Ciutat de Mallorca l’any 1232, poc després que el rei Jaume I conquerís la ciutat i morí l’any 1315 no se sap molt bé si quan tornava del seu viatge de Tunísia cap a Mallorca o si fou linxat per una turba d’aïrats musulmans en aquella mateixa ciutat. Era fill de  Ramon Amat Llull i Isabel d’Erill, una família barcelonina acomodada que arribà a Mallorca després de la conquesta. Continua

Crònica informal

Aquesta Corporació no té terme mig i tant els és començar un quart tard com amb una puntualitat britànica. En el ple extraordinari de dia 12, per exemple, el cronista es va entretenir parlant amb en Gento, que sempre té molta xerrera, i quan va entrar al saló d’actes, amb només tres minutets de retràs, ja estaven acabant d’enllestir el punt dos. A na Manuela li va passar el mateix i per poc no arriba també misses dites. En Jaume i n’Antoni no hi eren, i el cronista no sabria dir si era perquè tenien altres feines o perquè arribaren tard, ja que en deu minuts va estar enllestia la sessió.

El punt dos deia: Resolució d’al·legacions, aprovació definitiva dels estatuts i creació de la societat mercantil “Empresa Intermunicipal de Mallorca de Prestació de Serveis, SA”. Aquí el cronista no pot afegir-hi res més, ja que quan va arribar començaven les votacions: 3 en contra i 8 a favor. Continua

Països Catalans

Primer tancaren les emissores de ràdio i televisió que només emetien en català; després suprimirien les ajudes a les entitats situades clarament a favor de la llengua; més tard eliminaren l’obligació de saber català per accedir a una plaça a l’administració; darrerament han aprovat la llei de Símbols, per evitar que en els establiments públics –sobretot a les escoles i instituts- s’hi poguessin penjar les quatre barres; fa poc aprovaren el TIL, no perquè els alumnes aprenguessin més bé l’anglès, sinó per reduir les hores de català; ara han aprovat que els Països Catalans no existeixen, negant una història i una cultura que ve dels temps del Rei en Jaume…

Quina serà la pròxima passa? Que el mallorquí no és català? Que no podem veure TV3?