Si he de dir la veritat, frissava de què es convocàs un altre ple ordinari, perquè estava endarrer de l’actitud de na Manuela després de la seva fulminant destitució com a responsable de l’Institut de la Dona. Seguirà donant canya a l’equip de govern o passarà olímpicament de la política del Partit Popular?,  em demanava. Però vet-aquí que el mateix dia del ple, el 18 de juliol (vaja una data!) els diaris publicaven la notícia de què n’Antoni Aguilar abandonava el PP per “la pèrdua de confiança en el partit i el desacord amb la línia política a nivell autonòmic i en general” i que es passava al grup dels “no adscrits”. Abans de començar el ple ell mateix em va donar un comunicat de premsa, en el qual explicava la seva baixa del partit després de 24 anys de militància i, sense manifestar´ho explícitament, deixava la porta oberta a una “nova etapa política” que no va considerar oportú concretar. Continua →

Diferències entre les dretes i les esquerres: les dretes s’atreveixen a parlat de l’herència rebuda; les esquerres, no. Ni tan sols parlen dels hereus, que són els que tenen els dobbers.

La Sra. Cospedal cobra tres o quatre sous, i en un mes cobra el mateix que un obrer normal en dos anys; després parla de retallar-los els sous, que suen per poder guanyar el menjar.

El govern de dretes, com si tots fóssim imbècils, intenta fer-nos creure que l’única manera de salvar la nació és retallar als treballadors, als pensionistes, a Sanitat, a Cultura, a Investigació, a Educació… i a tot el que no sigui molestar-se ni molestar els seus amb poder. L’esquerra creu en la política contrària i molts d’ells també, però com que són uns lladres, uns corruptes i uns incompetents  els va molt bé així. Foteu-vos, poble.

Jo em pensava que un parlament era per parlamentar, per debatre idees i opinions diverses, per discutir sobre allò que afecta al ciutadà i trobar les millors solucions davant els problemes que vagin sorgint… Per això també em pensava que els parlamentaris havien d’esser bons oradors, d’aquells que passes gust d’escoltar encara que no hi estiguis d’acord amb el que exposen. Però es veu que no és així. Allà els únics que parlen són els portaveus de cada partit i a l’hora de votar n’hi ha un que els marca quin botó han de pitjar, i si qualcú no creu se’l carreguen. A més, jo no puc triar els parlamentaris que teòricament m’han de representar, sinó que és el partit el qui els tria i a mi m’ofereix un paquet on s’especifica: o tot o res. Per això no m’acaben d’agradar aquesta casta de parlaments, que crec que s’haurien de dir votaments. Continua →

Ara que ha de començar la temporada turística es tornen penjar medalles perquè ha baixat un poc l’atur, poc, no val la pena fer números, però bé, els fa il·lusió i no els la llevarem. Continua →

En realitat, aquest escrit no serà una crònica del ple del 23 de maig, perquè no consider correcte fer-la més d’una setmana després d’haver-se celebrat la sessió. El retràs ha estat motivat per un viatge que vaig fer l’endemà del ple, en el qual no me’n vaig portar l’ordinador i, la veritat, tampoc no em feia gaire pla posar-me a escriure estant per altres indrets. Així i tot, però, crec que val la pena parlar de dos aspectes de l’ordre del dia que tenen una certa relevància.

Continua →