Ens imaginam dos llorencins típics d’aquests que se passen hores a una terrassa del bar xafardejant (uns paroles, en resum) . Se pot imaginar que són jubliats, funcionaris amb molt de temps per berenar o autònoms que se queixen d’estar “molt enfeinats”, però que miraculosament sempre tenen temps de berenar al bar. En XISCO serà més de dretes i en TOMEU el podríem qualificar d’esquerrà de soca-rel.
-
- Xisco, i què fas per aquí bergant?
- I què he de fer? Venc a fer es cafè com cada diumenge.
- No sabia si series a Madrid. Com que ara als independentistes els feis terroristes, te feia per los Madriles a protestar.
