Segurament un dels bens patrimonials naturals més importants que tenim, com a municipi, és el savinar de sa Punta de n’Amer. Un bé protegit, les savines hi estan i també el lloc on es troben, que s’hauria de posar en valor encara més.

La savina, aquí generalment anomenada sivina, (Juniperus phoenicea) és un arbre, generalment i en el nostre cas, de forma arbustiva, amb llenyam de gran resistència. Per això tradicionalment s’usava per fer la base d’envelades i porxos i també puntals i estaques per estar a la intempèrie. Continua →

Resten lluny aquell anys en que a les escoles hi havia tinters sobre les taules. Uns tinters de ceràmica que servien per mullar-hi els plomins abans d’escriure. Certament també tenien altres utilitats, però no és el moment d’estendre’s sobre les activitats paral·leles que oferia l’escola de finals dels anys 50 del segle passat.

Però voldria, avui, enfocar l’atenció en les “tintes naturals” que també utilitzaven els infants. Continua →

Tothom ho sap!. Les canyes es tallen en lluna vella de gener. En el mateix període de lluna hi havia el costum de podar els rosers. D’ençà que els jardiners i els pagesos van a escarada els sentit de les llunes en agricultura ha perdut adeptes.

Malgrat tot, i segons assenyalen els pagesos, hi ha casos de singular sensibilitat, com el cas de les canyes o de la mata llentisclera. Continua →

I per començar l’any, una planta diferent, metzinosa.

Metzines (Solanum linnaeanum).Planta invasora que, segons la font prové d’Austràlia i Nova Zelanda o d’Africa del Sud. Atenent les severs característiques segurament se li assignà el nom.
L’Alcover-Moll a la veu metzina, entre altres, mostra: “2. (usat principalment en pl., metzines) Substància verinosa preparada; cast. Veneno”.

És una de les planters que pares i padrins mostren (mostraven) als infants amb toc d’alerta: -Vius!, aquesta no és bona! Continua →

Assenyala Campbell que “tot ésser humà és educat en algun tipus de mite”, potser s’hi podria afegir que cada família i cada persona té, a més, els seus mites particulars.
Els mites, tots els mites, aquests fets falsos que es donen com a vers es fonen o s’esbuquen amb el coneixement.
Un exemple paradigmàtic de mite familiar en podria ser “l’arbre de la sínia”. Just a peu de la tenassa de la sínia de l’hort de sa Begura, a la banda de mestral hi havia l’esponerós arbre mític.. Continua →

L’experiència de ses Sitges, amb les seves etapes i daltabaixos es perllongà al llarg de trenta-dos anys entre certa indiferència local, però també amb identificacions, implicacions i compromisos encoratjadors. Hi pens cada vegada que pas vora el Ginkgo que ens regalà el felanitxer Pere Vicenç en una d’aquelles colònies d’estiu on hi portava la seva filla. Un meravellós obsequi . Segurament no el vam saber sembrar; ho vam fer massa prop d’un fasser i amb la lluita per viure aquests és desenvolupa més ràpidament que no el Ginkgo. A l’hora sembrar no sempre es te en consideració el posterior desenvolupament.

Es una de les plantes a qui volia retre homenatge abans d’acabar l’any, i encara a temps per poder fotografiar les singulars fulles, ja grogues poc abans de caure. Continua →

La imatge no potser més clarificadora: en un coconet d’una roca, dos petits esclata-sangs gairebé superposats.
Es una de les condicions màgiques dels esclata-sangs. En ésser el seu temps, els pots trobar a qualsevol indret de l’agre.
He afinat amb això del “qualsevol indret de l’agre” perquè si no hi ha agre (Tros de terra molt apropiat per criar-s’hi una planta determinada, que s’hi fa més fàcilment i vigorosament que en altres llocs) no hi ha esclata-sangs. Continua →