Per aquí s’utilitzava el concepte en un doble sentit:
– petit insecte aque afectava als grans d’arròs o de blat, en aquest cas, conceptualment seria semblant al fraró ja comentat.
-També en sentit figurat com a sinònim de persona calessa (també ja comentat) Continua
Pere Mesquida, que es declara seguidor de la pàgina, assenyalà dos mots. Un, aferra-pilla, ja ha sortit i l’altra, el present, al no trobar-se registrat, (o no haver sabut localitzar), tal vegada no hauria de sortir.
Però, atesa la llarga utilització en l’entorn escolar, en farem una excepció. Molt possiblement “cueta” vé d’acuar, de qui acua… Continua
En Pau el va pescar en una d’aquestes, sempre interessants i singulars entrevistes que Rafel Perelló publica a “centpercent”.
En aquest cas l’entrevistat era el carrioner Pere Blanch Cursach (De ses Talaies) amb el títol “La misèria fa creure i la baldor fa fer grosseries” . Continua
Una altra paraula que deriva de la conversa sobre la utilitat dels marges en el Sant Llorenç preturístic.
Contà n’Antoni que normalment, quan es feia llenya per al forn la feixaven i la col·locaven sobre una branca més grossa i oberta que, amb la bístia, es traginava fins a les cases “a la rosseguera”.
Una adaptació o localisme derivat de rossegar
Parlàvem dels marges, de la riquesa dels marges vegetals que volten les finques.. Alguns eren partioners, les soques determinaven fins on es podia arribar.
De banda estatge d’animalons diversos, les visites als marges sempre resultaven profitosos. S’hi podia trobar llenya prima per al forn, una troçada que servis de mànec d’eina o d’arada, i un pal llarg per al gatzoll.
-No saps que és un gatzoll? Continua
Tal vegada una de les imatges tòpiques d’un espitrellat, en sigui la imatge del legionari amb la seva presència i fama de mascle alfa.
La modalitat local -el mateix diccionari remet a “espitregar”, recollit també en el “Normatiu”- espitrellat que es presenta es nodreix d’una referència a un escrit de Salvador Galmés. Continua
-S’altre dia vaig pensar amb tú. Saps un que fa molt de temps que no he sentit: terringo, Pegar un terringo hahaha.
-Espera que si no ho apunt després no les recordo…
Aquestes frases entre l”escomesa i la curta conversa sobre el món i la bolla. Ben aviat ja vam tenir un cotxe al darrera. No ens poguérem allargar més.
Curiosa la diferència entre l’accepció recollida a Manacor i la recollida a Palma. Continua
No sé ben bé si es pot considerar “mot perdut”. En tot cas entre l’absolescència programada i el costum d’usar i tirar, les osques dels ganivets no són moda.
Ja sorprèn escoltar el característic so del xiulet dels esmoladors que feien desaparèixer les petites osques de tisores i ganivets.
En negreta s’assenyales les accepcions i expressions més habituals del nostre entorn. Continua
En el nostre entorn s’utilitza el castellanisme “roncero”, fonamentalment en l’accepció destacada en negreta
L’altre dia, amb paraules manllevades a Mn. Galmés, vam encetar l’afegit “Més hermós seria…“, amb la guia del “Vocabulari de Barbarismes del Català de Mallorca” de Jaume Corbera i Pou.
La paraula que presenta Jaume Ferrer ens vé, idò, com anell al dit. Continua
Un d’aquells mots singulars, nostres, recollits a la zona, relativament vius i no recollits en el diccionari normatiu.
Hi ha mots “oblidats” que, a vegades, sense saber ben bé perquè, es fan presents. Complexitat de la memòria i del funcionament del cervell. Continua
El DCVB , des de fa pocs dies, disposa d’una consulta avançada que, entre altres coses, permet fer recerca de “text lliure” referit a múltiples diccionaris.
Això permetrà treballar algunes expressions en desús, com la que es presenta Continua
Pescat en un programa televisiu, no l’havia sentit en el nostre entorn.
Mot curiós. Segons el poble on és recollit la paraula té un o altre significat.
Si es cerca en el Normatiu no recull cap dels significats assenyalats sinó que remet a la planta boixerola. Un arbust que no es troba a les Illes Balears.. Continua
Un d’aquests mots que s’han anat perdent.
Tres accepcions. Segons moments i sentit. En el Sant Llorenç tural, a vegades, s’ebarriolaven i penjaven els molons. Generalment s’ambarriolaven els camaiotsts i també els camaiots.
Les altres dues accepcions eren, encara, menys usades. Continua
Mot ben nostrat i no recollit en el Normatiu.
Mot ben viu en el segle passat. Amb el temps es va substituint per “tombarella”, més general o per “voltereta”, també recollit per l’Alcover-Moll.
La semblança amb el castellà de “voltereta” podria suggerir que es castellanisme. Tampoc es contempla en el Normatiu. En tot cas no recollit en el “Vocabulari de Barbarismes del Català de Mallorca” de Jaume Corbera i Pou. Continua
Jaume Ferrer adesiara proposa mots que fa estona que no ha sentit. El darrer que proposà fou “trescalamena” un mot, que ja havia sortit.
Al fer-li-ho saber contestà un “tualmón i la bolla”
Els “vatua” (tualmón n’és una varietat) no ha sortii encara i en certa manera es pot considerar un mot en procés de desaparició. De cada dia es flastoma manco. Certament ja sorprèn quan topes amb alguna persona que enfila vatues i altres paraules abans considerades “flestomies”.
La intuïció i el recortd em diuen que en el Sant Llorenç preturístic es flastomava més. Continua
En el nostre entorn en diem “revinglada”. En general s’empra en situacions de moure’s de forma ràpida i inesperada.
Una llebre pega una revinglada per botar una paret.
En Serafí assenyala que l’ha sentit en sentit d’arribada inespertada de dolor a l’esquena “Batualmón quina revinglada que m’ha pegat!” Continua
Es mot que es pot considerar ben perdut. Primer perquè és agrícola i les eines manuals, també a fora vila, en general, són en desús. A més el contum de comprar i tirar ha arraconat la reutilització de les eines. Avui, ja ningú fa acerons
El suggeriment d’aceró es va fer, a la par,d’un altre mot perdut ja comentat a la secció “perboc”. Un d’aquell mots on, segons l’edat de l’interlocutor, pot tenir un significat o altre. Per un pagès vell tendria a veure amb les eines de fora vila, per un més jove amb la sorpresa. Continua
En sentit estricte no és pot considerar “mot perdut” però si, tal vegada, en desús.
En la primera de les accepcions “fer nusos” substitueix el verb.
La segona i tercera accepció, éssent vives, no s’usen gaire al aplicar-se paraules substitutives. Continua
Encara que en desús, havia sentit el mot. Si no vaig errat, fFonamentalment el dia de les matances i referit a la part baixa de les galtes del porc.
També referit a persones, la part destacada entre la barra i el coll, com el de la fotografia
En el llenguatge popular també s’anomenen galamons, als penjolls que, sota el coll, tenen els porcs de raça mallorquina.
Cercant el mot en el diccionari resulta que, en la parla popular del nostre entorn, en el meu entendre, s’estableix certa confusió entre galamó i papada. Continua
I després de les festes, toca rescabalar.
Els excessos en el menjar, a partir de certa edat, s’hauran de compensar amb analítiques i exercici físic.
El mot té el valor afegit de la referència a “Flor de card” de Salvador Galmés
Continua