Turisme VII: Lloguer turístic i sostre de places

Un dels temes  més contestats de la nova Llei és el dels requisits per la comercialització, requisits que intentaré explicar-vos dins la gran complexitat d’aquests. En primer lloc, cal remarcar el concepte que la Llei dona al lloguer turístic, dient que: són empreses comercialitzadores d’estades turístiques a habitatges les persones físiques o jurídiques que comercialitzen turísticament la totalitat d’un habitatge residencial, per períodes de curta durada, en condicions d’ús immediat i amb finalitat lucrativa, comercialització que es pot alternar amb l’ús pròpiament d’habitatge que els caracteritza. Continua

Turisme (VI) Lloguer turístic i sostre de places

Cal tenir present que des del passat 1 d’agost és vigent una moratòria de noves autoritzacions de comercialització d’estades turístiques en habitatges. Això vol dir que no es poden donar d’alta nous habitatges turístics. Aquesta moratòria durarà, com a màxim 12 mesos, que és el termini que tenen els Consells Insulars, amb informe preceptiu dels Ajuntaments i l’Ajuntament de Palma per establir quines són les zones aptes per dur a terme l’activitat del lloguer turístic. Continua

Turisme (V) Lloguer turístic i sostre de places

 

Vull reiterar que des del principi varem manifestar la voluntat i necessitat de diàleg entre tots els sectors que formen part del procés turístic, però no sols els sectors directes ja que calia un debat social molt més profund sobre el turisme que volem i que podem sostenir. Un debat que està al carrer, que és un tema clau a cadascuna de les illes i que ens ha de permetre orientar el futur cap a un model molt més sostenible, quan les contradiccions del model actual són més evidents que mai i la majoria de la societat n’és molt conscient per demanar i exigir canvis. Continua

Turisme IV: Lloguer turístic i sostre de places

El Govern ha d’exercir amb responsabilitat les competències que li són pròpies en matèria de turisme i regular una activitat, la comercialització d’estades turístiques en habitatges, de manera que s’afavoreixi l’interès general per garantir uns mínims de qualitat i oferir uns serveis adequats als consumidors. Al mateix temps ha d’implicar les administracions que exerceixen les competències en matèria d’ordenació del territori i d’urbanisme. A més, la realitat per illes és absolutament diferent, per tant és molt difícil que la Llei trobi una solució única adaptada a cada situació. Continua

Turisme (III): Lloguer turístic i sostre de places

El debat important sobre el tema del lloguer turístic ja es va produir amb la Llei 8/2012. Que feia aquella Llei? En primer lloc, mantenia que el lloguer turístic sols era possible a habitatges unifamiliars aïllats o aparellats i deia que eren empreses comercialitzadores d’estades turístiques en habitatges, a més d’especificar clarament la seva prohibició si es trobaven en edificis plurifamiliars o adossats sotmesos al règim de propietat horitzontal. Que deia més aquella Llei? En el termini màxim de sis mesos des de l’entrada en vigor de la Llei s’ha d’aprovar la norma de desenvolupament reglamentari per aquesta comercialització. Continua

Turisme (II)

Lloguer turístic i sostre de places

Seguint amb els arguments de l’escrit anterior, malgrat el franquisme, que ofegava qualsevol discrepància política, allò que importava a la immensa majoria era el canvi econòmic que s’estava produint a les Illes Balears. Amb les vacances pagades dels europeus varen aparèixer els majoristes de viatges, els famosos TTOO, que juntament amb l’extensió dels vols xàrters, començaren a oferir la possibilitat de passar uns dies, que moltes vegades arribaven als quinze, pagant als TTOO una quantitat fitxa que incloïa el vol d’anada i tornada, l’estada a l’hotel, excursions i també, molt sovint, el dinar i el sopar. Si hi afegim la diferència en el canvi de divises, això fa que aquests turistes europeus tinguin una capacitat adquisitiva molt més gran que no al seu país d’origen. Així, no era gens estrany que es produís el primer gran boom turístic. Continua

Turisme (I): Lloguer turístic i sostre de places

El passat 1 d’agost va entrar en vigor la modificació de la Llei 8/2012, del turisme de les Illes Balears, relativa a la comercialització d’estades turístiques a habitatges, ampliada pel Decret llei 3/2017.

Dir que aquesta és una Llei tan complexa que tal vegada pot ser d’interès tenir més informació. Per això, durant unes setmanes me compromet, sobre tot com una persona implicada de ple amb tot el tema, a fer uns escrits per Card.cat explicant i fent més comprensible aquesta Llei, però també Continua

Punta de n’Amer 30 anys (II)

El 18 de novembre de 1984 i organitzada pel GOB, tingué lloc a Sa Punta una trobada que reuní més de 200 persones en contra de la urbanització.

El desembre de 1984 la revista «Flor de Card» publicà un número extraordinari coordinat per la delegació del GOB de Manacor i el gener de 1985 va sortir al carrer el cartell del GOB, realitzat per l’artista de Manacor Jaume Ramis. Continua

Sebastià Matamales

Permeteu-me expressar dues paraules que he escrit sobre l’obra d’en Sebastià Matamales. Aquest herbassar de cards que ens presenta a sa Màniga, és la seva obra més recent i la seva primera exposició individual, conseqüència d’haver guanyat el premi del Certamen de Pintura de Son Carrió de l’any passat. Continua

Aposta pública-privada per la gestió turística (2)

La col·laboració pública-privada també té punts crítics i no està lliure de dificultats, fins i tot de polèmica. El sector privat tendeix a subvalorar l’aportació econòmica dels ajuntaments. Això produeix reticències a realitzar aportacions econòmiques, els models de gestió i de lideratge són distints, no té la mateixa visió de la gestió pública … i, al sector públic li costa compartir el poder amb el sector privat i el seu temps polític no és el mateix. Continua

Aposta pública-privada per la gestió turística

Sens dubte, aquesta darrera dècada, el sector turístic ha experimentat uns canvis molt profunds motivats per moltes circumstàncies: canvis d’hàbits dels consumidors, irrupció de companyies aèries de baix cost, avanços tecnològics i de comercialització… Des de l’àmbit local, pens que s’ha de superar l’etapa de promoció i realitzar tasques de planificació estratègica i sostenible del turisme, canviant els models de gestió. Continua

Destí turístic

Dins l’àmbit competencial dels municipis, hi destaquen moltes competències que tenen una especial incidència damunt l’activitat turística. Això posa de manifest la importància i transcendència de l’escala local en la determinació del nivell de competitivitat de l’oferta i del producte turístic. El destí turístic és el principal àmbit en el que es desenvolupa l’experiència turística. Continua

El món de na Bel Fullana

Hegel deia que “l’obra d’art és essencialment una pregunta, es a dir, l’obra d’art no formula respostes sinó interrogants al que la mira”. Sens dubte, l’obra pictòrica de na Bel Fullana, que ara podem contemplar-ne una bona selecció a la Torre de ses Puntes, ens porta a fer-nos moltes preguntes i sospit que sense una resposta clara. Quina maldat es troba darrera aquests rostres angelicals? Són àngels o dimonis? Hi ha innocència o perversitat? Practica la provocació o lasorpresa? És el món de la infantesa que ens presenta na Bel? Continua