La gestió de la petita secció mots, de banda l’objectiu final del vocabulari, també aporta altres aspectes, com el relacional -derivat d’aportacions i silencis- i les sorpreses d’aprenentatge, com el cas present.

Podíem tenir la suposició -sobre tot derivada del cinema- que l’instrument que defineix la paraula era present en un entorn religiós o de comunitat religiosa. Però no. Es veu que en el Sant Llorenç pre turístic i del nacionalcatolicisme de la post guerra  també es podien estilar els instruments de mortificació. Continua →

En resten algunes peces a museus i cases particulars, però segurament es pot considerar un mot perdut..

Correspon al Sant Llorenç preturístic. La ciència i la tècnica han evolucionat. Avui altres eines, menys laborioses i economicament assequibles, fan la seva funció. Continua →

La proposta de Tomàs Martínez referit al tasser ens va orientar, per semblança de contingut, a la paraula escudeller.

Quan a les cases hi havia rebost i dins el rebost hi havia prestatgeries, aquestes eren conegudes com “s’escudeller”, perque, entre altres coses,  aguantaven plats i escudelles. Continua →

Asseguraren que no hi havia res pactat, però ahir a l’hora del café dues persones es presentaren amb una borsa d’atzeroles per tastar.

Les atzeroles, com totes les altres fruites de tardor: codonys, arboces, murtons…van, de mica en mica, perdent protagonisme. Tot el que no es troba a les grans superfícies comercials té la consideració generalitzada d’inexistent. Continua →

Mot ben viu fins ben entrats els anys setanta del segle passat, quan la majoria de les dones del nostre entorn es dedicava a cosir, brodar i repassar bruses i vestits.

De les múltiples accepcions del mot, es vol enfocar aquí la que fa referència al dodet de fil. Curiosament el mot encara no havia sortit. Continua →

Potser era usat, però no el recordo haver sentit el mot en el meu entorn familiar (ja sabem que la memòria, a vegades, ens enganya!).

Però si que ho he vist usar per fer còrrer maresos i altres peces pesants i per aplanar la terra. Continua →

Ja fa cinc anys que el mot va sortir -com passa el temps!- però per dèria personal -tots tenim les nostres dèries-, consider que avui, en el nostre entorn dia de la Mare de Déu Trobada i en altres entorns “la Mare de Déu dels missatges”, ha de tornar sortir.

Inici de l’any agrícola, al llarg de molts anys, fins a l’arribada del Sant Llorenç turístic,, era el dia en que amos i  missatges, si havien de canviar, canviaves de possessió.

Agafaven el bolic, normalment una muda de roba i algunens pertinences personals cercant, a peu, nova ventura en un altre lloc de feina. Continua →