L’arabalears.cat es fa ressò de la participació de Miquel Montoro en el film “Es Gegant des Vedrà i altres rondaies” d’Héctor Escandell que s’estrenarà a Sitges. Continua
De la premsa: Miquel Montoro, actor
Respon
Arxiu de l'autor: Guillem Pont
Mots: ringo-rango
Feia temps que no sentia el mot, per això l’he caçat per a la secció.
-Bon dia, com estàs?
-Ringo-rango
Per extensió, en el nostre entorn seria sinònim de “a mitges” o “si fa no fa”, és a dir s’aplica quan les coses no acaben d’anar bé del tot. Continua
El cost econòmic
Sabem que tot té un cost.
¿Per què no hauriem de voler conèixer el cost econòmic de totes les coses que ens afecten directament?.
Els costos a nivell personal i familiar, els coneixem. ¿I el que gasten les institucions públiques i privades? Per què no se’n parla? Continua
Mots: morrell / esmorrell
El plat es pot fer un morrell. Llavors tendrem un plat esmorrellat.
En el nostre entorn, segons el moment descriptiu empram un concepte a l’altre.
Ja sabem que el Normatiu to pot atendre tots els localismes. No contempla el cas de morrel, i en el cas esmorrel ho recondueix cap a escantell, paraula estranya en la nostra parla habitual, Continua
Mots: de cor
Quan en els anys cinquanta, seixanta, setanta….anàvem a escola, era d’obligat compliment aprendre la tabla, les oracions i altres lliçons “de cor”. Volia dir que s’havia d’aprendre de memòria, paraula per paraula (i si es feien punts i comes, ja era per nota alta)
Si l’infant no entenia els conceptes, si no s’entenia res, era igual. El reconeixement venia per la precissió i velocitat de la “carretilla” .
Quina escola, aquella!
De la premsa: Carme Junyent (In memoriam)
Adesiara un company de tertulia de cafè, ja finit, em comentava que per manar una mobilette han de mester un carnet -referint-se a uns coneixements- en canvi per a ser batle no es necessita res.
Hi he pensat llegint el darrer article de Carme Junyent i lligant-ho amb les darreres declaracions de la “nostra” Consellera de Salut i amb els arguiments del Govern per retirar de la sanitat pública, la llengua catalana com a requisit.
Ja ho val! Continua
Imatge amb text / Text amb imatge
Continuam el “respàs d’estiu” amb una altra de les idees transformadores. Es el primer dels coneguts axiomes de Paul Watzlawick, expert en comunicació.
Una idea vella, de 1967 de la qual encara no n’hem pres consciència.
Es podria resumir contestant a la pregunta ¿Des d’una perspectiva de mirada candorosa, infantil, què estic mostrant quan faig el que faig? Continua
Mots: arna
A vegades, en bossetes de roba,, posàven espígol a les calaixeres de roba perquè aquesta no s’arnàs.
Cert és que no és gaire habitual, ara, sentir parlar de roba, normalment abrics, amb foradets d’arna. Les condicions higièniques, de ventilació i cura han canviat de forma radical.
Tampoc es sent parlar gaire de l’arna de les caseres d’abelles mig abandonades. Continua
N’Estel, o com es forja un ésser
A vegades la vida et regala experiències imprevistes.
És el cas. Més que descriure “n’Estel”. s’intenta una aproximació a les singulars i inesperades condicions d’un menet que es puja amb viveró. Continua
Mots: nafra
El concepte “ferida” de mica en mica ha anat engolint altres sinònims.
Fa anys els infants anaven nafrats, pagant es curaven la nafra o l’animal presentava una nafra a guarir, Continua
Dues voltes al cas “el Mallorquí”
La lectura de la interessant i recent aportació de Josep Cortès “Antoni Soler. El MALLORQUI (1882-1920). Biografia d’un pistoler” pot suggerir un feix d’interrogants, i de qüestions de present que resten obertes: ¿Com pot passar un infant llorencí, fill de moliners a ser pistoler professional? ¿Quines condicions de l’entorn el portaren a ser com era?.
Mots: flonjo
La comunicació humana és de tal complexitat que, al pensar-hi, resulta apassionant.
Fins i tot en els mots més senzills, si no es demana, no es pot saber si la idea de l’emisor coincideix amb la que es fa el receptor.
Quan en Jaume suggerí “flonjo” a que es devia referir?, ¿a una estufada coca, a una persona, a un coixí…. ? Continua
Imatge amb text / Text amb imatge
Dues idees d’un mateix tema, la primera més directa i l’aportació de Mancuso més científica.
Es continua amb la llista d’estiu del que també es podrien anomenar “conceptes bàsics que sovint oblidam”.
No es mal d’entendre, tot té un cost a diversos nivells: econòmic, energètic, relacional, didàctic, ambiental, social… Continua
Mots: bagassa
És mot perdut que es conserva, en tot cas, en àmbits literaris. A nivell de parla, en el nostre entorn, fa temps que es substituí per puta.
La paraula i el seus sinònims dónen per recordar temes, encara no resolts, sobre explotació sexual i l’arrelament del patriarcat, entre altres.
Resulta curiós el refrany destacat en negreta (que també apareix a la definició de puta).
(Per un d’aquells casuals, la premsa d’avui, amb article de Jaume Clarera a l’arabalears.cat mostra la problemàtica actual d’aquesta “professió”)
Jugar d’aficionat
Diuen que l’autocrítica és la base de tota evolució, tant personal com professional, però ni ens n’ensenyen ni en tenim creença ni costum.
Realment resulta molt més plaent l’autocomplacència i el seguiment a les creences que hem anat amuntagant, moltes d’elles sobre un feble fonament.
Vet aquí una petita reflexió sobre el que representa, pot representar, treballar en un diari virtual local com card.cat. Continua
Mots: bagada
En el nostre entorn s’usa “bagada” per fer referència, sobre tot,, a la baga que es fa amb els cordons de les sabates.
La paraula baga ja fa temps que va sortir, però enfocam, avui, aquest localisme. Fixi’s amb la diferència d’accepció segons el poble on es recull.
De la premsa: Entrevista de “El Temps” a Joan Buades
L’entrevista resulta una mica llarga per al format virtual, però ben interessant i contundent. (M’acaba d’arribar de dues fonts diferents)
Es clar que, des d’una perspectiva de medi ambient, de sostenibilitat, anam directes cap al desastre.
Però és més fàcil no pensar-hi. “El darrer que apagui el llum” he sentit avui mateix a la botiga. Continua
Mots: xotinar
Per extensió es diu quan es puja una cria, normalment d’oví, amb llet artificial.
La paraula, però, mostra un concepte més limitat: xotinar és quan es fa amb la llet d’un altre animal; una altra ovella o una cabra.
La paraula i l’acció són residus d’un Sant Llorenç rural ja inexistent.
(Paraula bella que no mostra el Normatiu) Continua
Imatge amb text / Text amb imatge
Continuam amb aquest repàs d’estiu.
Després de centrar la mirada en el adonar-se’n a manera de primera passa i de la necessitat de seguir els nous camins que ens mostra la ciència, avui dues idees transformadores: una referida a la “veritat” i l’altra a la “realitat” que esbuquen les creences tradicionals apreses a l’escola o de l’entorn. Continua
Què en trobau?. Retxes vermelles
Amb aquests interrogant, fa temps en Serafí Lliteres i en Pau Quina encetaren una secció que m’agradarà usar referit a la unitat de la llengua.
Poc després de l’anunci de la Presidenta Armengol referit a l’ús de les altres llengües oficials de l’Estat en el Congrés dels Diputats, han deixat sentir la seva veu discrepant els representants electes de la Comunitat Valenciana.
Manifesten que “el valencià” és llengua diferent del català, una enorme aberració científica, segons opinió de filòlegs, universitats i intel·lectuals espanyols. Continua