Per els que, adesiara, en portam alguna, és mot ben viu. Però es va perdent. L’ús de guants de feina i la precaució fan que sigui una paraula en situació de desús.
El DCVB mostra diverses accepcions. A la banca de Llevant masculinitzam la primera; a l’animal li diem “mostel”.
El Normatiu deriva la nostra “mostela” a sangtraït. Continua
Sobre una imatge manllevada a National Geogràphic un text d’Antonio Lozano.
Adesiara s’assenyala que “cada aportació de la ciència tomba una de les idees que hem anat encobeint sobre el que som”. Però aquestes aportacions, fonamentalment si fan referència a les ciències socials, no sempre es fan presents ni es tenen en consideració. Un exemple paradigmàtic en resultarien els continguts de la darrera campanya electoral.
Cada persona, enfrescada i donant per bo el “seu relat” de vida va fent el que considera. Continua
Demà eleccions. Ens haurem de guiar per les emocions. De fet sempre ens guiam per les emocions.
A nivell local. les diferències resulten subtils. Sembla que els grups s’han copiat i no volen rompre harmonies.
Feia anys que no havia sentit el mot. M’ha transportat als anys d’adolescència d’estudiant a Manacor. Continua
No surt en el “Vocabulari de Batbgarismes del Català de Mallorca” de J. Corbera. Mot Abans molt usat en el nostre entorn a manera de sinònim de branca, insistir, pegar…
Tampoc surt en el “Normatiu” Continua
El diari arabalears.cat mostra un article d’Aina Borràs fent referència a un estudi de la Universitat Autònoma de Barcelona /UAB) sobre les actualitzacions de les pàgines web, enmarcades en el concepte de “Transparència”
Sense entrar en detalls sobre la validesa del concepte -segurament la transparència hauria d’anar molt més enllà que el manteniment de la web corporativa- es veu que, amb aquest tema, Sant Llorenç des Cardassar ha anat de més a menys. Continua
Per a les persones de la meva edat encara no és pot considerar mot perdut; els balls a la plaça i determinades festes solen ser vitencs/vitenques.
Alhora es podria considerar un d’aquells nombrosos mots de rondaia que tenim emmagatzemats en la memòria.
En el nostre entorn s’utilitza o utilitzava el mot per definir manifestacions populars nombroses, alegres i vitals. Continua
N’Antoni enfocà el mot en eines de construcció. Suposadament es referia a l’accepció destacada en negreta.
Mot polisèmic que ha perdut bona part dels usos, bé perquè s’han deixat d’usar les eines, s’ha controlat la plaga de l’ortòpter que feia malbé les patates, o s’han trobat mots substitutius. Continua
Tal vegada tengui raó en Mircea Eliades, els llibres que triam llegir defineixen el que “voldriem ser”.
Segurament tots ens hem demanat, alguna vegada, ¿per què ens “arriben” més determinats llibres que altres? ¿Per què els de determianada temàtica ens fan “vibrar”? ¿Per què la majoria dels llibres de la biblioteca particular són d’una temàtica i no d’una altra?… Continua
El diari “Ultima Hora” d’avui, amb text de Pascual Ribot i caricatura de Bibi, mostra una ressenta de na Maria dels Angels Salas, “persona muy querida en el pueblo”. Continua
L’altre dia, poc abans de ploure hi havia un gran moviment de tractors que retiraven els “rollos” o les “bales” de farratges seques. Es a dir el negoci de les farratges és ben viu.
També, si és un bon any, després de “cosetxar” n’hi ha que embalen la palla i després la venen o la guarden pel bestiar.
La feina és viva, però el mot és perdut,
Feia referència a les persones que, després de batre, mercadejaven amb la palla, si més no de forma temporal. Normalment es servia en llençols de loneta fina o tela de sac i es dipositaven en el sostre..
Resta el malnom a manera de descripció de l’antic ofici. “En Joan, es palloler!” Continua
Les pedres grises i el càrritx també gris de la vella barraca de carboner amb petites i gairebé imperceptibles fulles verdes d’heura, podrien representar una metàfora de la força inconscient de les nostres arrelades creences (representades pel gris), front l’acció conscient (representada pel verd). Continua
En Miquel, com jo mateix, no l’havia sentida mai. La va escoltar en una recepta de cuina, una manera de fer bacallà, i la va arxivar en la seva memòria.
Entrar en el món de les paraules i del seu ús resulta una aventura. I en aquest cas amb el valor afegit de ser aventura compartida. Wow!
No sé si es pot considerar mot perdut. Segurament el seu ús dependrà de l’edat de qui diu.
Personalment m’evoca el món de les rondaies contades. Potser per això la consider una paraula bella, descriptiva i radical. Continua
El Laboratori Interdisciplinari sobre Canvi Climàtic de la UIB (LINCC UIB) publicà en el darrer butlletí /05/05/2023) la imatge que s’adjunta i parla sola.
A nivell general moltes reunions i acords però incapaços de canviar la tendència.
A nivell local ni es plantegen necessitats de canvi de rutines.
Això gira malament però com deia aquell: “Al cosmos no li importa gens el canvi climàtic”. Continua
Mircea Eliades, romanès nascut a Bucarest el 1907 va ser conseller cultural i posteriorment, i al llarg de trenta anys professor dd¡Història de les Religions a la universitat de Chicago.
Ens convida a deslligar acció i recompensa. Una frase sobre la imatge de la meravellosa Basílica de Son Peretó. Continua
En el nostre entorn era d´ús habitual. Posteriorment passà a ser “oís” i mes modernament un esternut.
Segurament, i segons l’edat, de qui en parla es pot considerar ben viu.
El DCVB no dona gaire informació addicional i mostra: Continua
Pedra seria el genèric. Mac i còdol serien, segons la grandària, mots específics.
En negreta s’han destacat les accepcions més locals.
Una, la de la baldufa resta molt llunyana. Les altres potser no ho son tant, però al estar lligades a la pagesia s’han perdut o es van perdent. Continua
Dues paraules d’una mateixa arrel i de significat ben diferent.
La primera, fotim, ja es pot considerar ben perduda i és una altra referència a Salvador Galmés en el DCVB
La segona no es tan perduda. Encara s’usa. “Un fotimer de gent!” Continua
Un grup e persones mira el paisatge meravellades per la bellesa. Pot semblar que un dels experts assenyala amb el braç estirat indrets i noms.
El posicionament dels cossos poden indicar diversos graus d’interès en la presumpta conversa. No ens podem ni imaginar, ni potser ens importi, el que pugui pensar cada un dells… Continua
Més que mot perduts potser s’hauria de considerar mot curiós. Tal vegada no s’usa gaire però, com a objecte és molt viu i usat.
La curiositat esdevindria perquè nosaltres, aquí, el citam de forma castellanitzada “parafangos”. I també perquè s’hi posam “parafango” a les imatges de Google surten moltes imatges referides al fang com a instrumet de bellesa i atenció porporal.
L’evolució de les paraules!
Referit als cotxes, el que abans eren “parafangos” ara s’han integrat a l’estructura del vehicle o, en general, s’anomenen “defenses”. Continua