Joana Maria Morro, en la seva secció Llengua amb tàperes del diari “arabalears.cat” mostra, de forma divertida, com i perquè s’hauria de subtituir “cucurutxo” per caperutxa. Continua
De la premsa: caperutxa de gelat
Respon
Arxiu de l'autor: Guillem Pont
El pou de les set corrioles/2
Poalejant en el pou del coneixement, aquesta vegada amb el poal i la corriola de la física, ens trobam amb les aportacions de Mario Bunge
Com acostuma a passar fer-ne tria de les idees no és gens fàcil, i en tot cas, la tria depebdrà de l’esperit, de les circumstàncies del moment.
La imatge de la “cosetxadora” ens sembla adient. Tot és sembrat, però al agafar una grapada de gra s’hi pot destriar, ordi, civada i petites llavors de l’herbatge incontrolat. Continua
Qüestions obertes: Atzar o dret intrínsec de la naturalesa?
El títol fa part d’un dels meravellosos axiomes de Wagensberg que mantenc de forma permanent a la meva llista de blogs. Realment poques vegades coneixem l’abast d’això que en diem sort o casualitat.
La majoria de les famílies represaliades després del 36, tenien propietats en els establita de la possessió de Balafi. Casualitat?. Continua
El pou de les set corrioles/1
La imatge amb text d’avui, el reflexionari també és podria titular “El pou de les set corrioles”. El pou és un i es podria considerar metàfora del coneixement, de la ciència.
Cada corriola suporta un poal, una branca d’aquesta ciència.
Començam per la teoria quàntica (David Bohm) perque, entre altres coses, evidencia la necessitat de desaprendre conceptes newtonias arrelats des de l’època escolar.
Sobre el fons de diverses flors d’un mateix card coler o card de formatjar, inseparable d’altres plantes de camí (en aquest cas de l’ordi a punt de madurar) una idea transformadora. Continua
10 de juliol, Sant Cristòfol
En Joan, de passada ens ho va recordar.
Sant Cristòfol, anys passats era una data ben assenyalada Continua
De la premsa: La columna del talaiot
La premsa d’avui (arabalears.cat) es fa ressò d’un acte vandàlic a s’Illot. Ni més ni manco algú (alguns) va tomar una columna de 3000 anys d’antiguitat que hi havia a l’interior del talaiot.
De banda el despreci al patrimoni que és tots implica una alta despesa d’estudi i reconstrucció. Continua
Petit tall
Alguns assenyalen que una cosa és apresa quan es pot fer sense haver de pensar. Un exemple paradigmàtic és el procés de conducció d’un vehicle. Es manté la tensió però no s’ha de pensar que per canviar una marxa primer s’ha de desembragar.
Es el que passa amb les canonades superficials d’aigua. Quan en veus una que vessa, compres una unió i la poses, sense donar-hi gaire voltes. Continua
Allà ens veiem, Pepe.
Es veia venir, tenia mala ferida, tots ho sabíem, ell també. Malgrat això sempre resta una espurna d’esperança: tal vegada girarà cap a bé. La lluita cel·lular no para i arriba un moment en que el cos fineix.
Resta, però, l’esperit, l’energia, la informació que s’escampa i mai desapareix. Es així que ens retrobarem, seguirem fent part de la Terra.
Ara mateix resten els records dels nombrosos moments compartits. D’aquella mirada crítica vers el joc social i d’un singular concepte d’art lligat a l’observació i experimentació, ben lluny de l’actual i escampada mirada economicista i egocentrista.
Un concepte d’art que el convidava a experimentar i girar fulla; segurament ni tan sols deu disposar de currículum actualitzat, per què l’hauria de mester? Continua
Defunció a Sant Llorenç
Es comunica la defunció de
José Caro Dagnino de 78 anys
Conegut com Pepe Dagnino
El comiat serà demà dilluns dia 8, de 16:00 a 20:00h en el tanatori municipal.
Imatge amb text / Text amb imatge
Com cada diumenge, una d’aquelles frases que, a mi, m’ajuden a pensar.
Aquesta també és d’Humberto Maturana i es mostra sobre una fulla d’arbre caribeny -no en sé el nom- de diversos tons i colors.
Una vegada llegida la frase, si la te fas teva, s’arriba a la conclusió que si es necessiten control és que no hi ha un projecte compartit. Continua
Salvador Galmés en el DCVB/17
Encetam la lletra “d” amb una tanda de 10 paraules (i frases de Salvader Galmés)
Com gairebé sempre bona part de les frases, a més de mostrar l’ésser galmesià són per al record. Si avui n’hagués de destacar una seria aquesta: “La jove queya en desfici… cremant-se afanys d’esser esclava d’amor en una dedició absoluta de sos pensaments y afectes al amat”
Imatge amb text / Text amb imatge
La frase és treta del “Biologia del emocionar” un llibret afe conjuntament amb Humberto Maturana. Susana Bloch és una reconeguda psicològa creadora del sistema “Alba emoting”.
Assumida la dificultat del “agafar distància”, la frase assenyala aquesta dificultat. Al estar en una acció, sigui la que sigui, en resultes condicionat.
Tot sobre una imatge del concert de Victoria Lerma a Lleida Continua
Salvador Galmés en el DCVB/16
Alguns estudiosos assenyalen que les errades no existeixen. Al fer una cosa es fa, tothom la fa a consciència, després amb el pas del temps, es veurà si el que s’havia fet era encertat o errat.
Va ser així que em vaig adornar que m’havia errat. No havia fet correctament el “copiar i enganxar” de les paraules, per això vag donar per acabada la lletra “C” quan encara no ho era. Vet aquí el serrell que havia quedat.
Si hagués de destacar alguna idea segurament em decantaria per les galmesianes ·”cruya vilentament el cor” i “olivera que el mestral esbranca”.
Qüestions obertes: qui paga l’errada?
Resulta obvi que és una errada . Segurament una errada innocent. És errada perquè l’Ajuntament té l’obligació de “Promoure l’ús del català en tots els àmbits de la vida del municipi” (BOIB 12.11.1988).
No és qüestió que decideixi el partit o coalició que governa, és una part del sou de tots els regidors, tant dels qui governen com dels que estan a l’oposició, és part de la seva feina, si mes no mentre no canvii el reglament.
Per això retolar “BICICLETAS” en comptes de “BICICLETES” s’ha de considerar errada que quedarà resolta canviant solts una lletra. Continua
Del BOE: Francisca Ramis a l’Audiència Nacional
La notícia ja és vella. De fet ja es va publicar imatge del diari el 08/04
Avui, parlant a la taula del cafè, ha sortit el tema i ens en fem ressò formal: Continua
Cada dia surt el sol: nyarros
Em meravella aquesta capacitat i lluïdesa que, determinades persones, tenen a l’hora de contar un conte, una història, un sentir…
Compondre paraules per expressar una idea és com a compondre pedres per fer-ne una paret. Quan està fet te n’adones del resultat.
Hom es pot recrear amb el que acaba de fer, o ho pot mirar amb ulls crítics i fer un llistat mental d’aspectes positius i negatius, passar comptes en diem. Continua
Qüestions obertes: Ajudes o fas osques?
Es la pregunta que adesiara m’envesteix quan d’una o altra manera particip en una d’aquestes activitats que, amb acord generalitzat, qualificam de “solidària”.
Segons determinats pensadors, com Galeano, la solidaritat és horitzontal i s’estables entre iguals, quan ve de dalt a baix, de qui té cap a qui no té, més que solidaritat es tractaria de caritat. Una caritat que pot enganyar i acontentar a qui dóna i alhora ofensiva per a qui rep. Continua
Imatge amb text / Text amb imatge
Una traducció parcial i casolana seria allò de “ens anam fent”. El concepte, més afinat. que es va inventar Maturana va ser “autopoiesis” (amb ironia comentava que si et doctores a Harward i no t’inventes una paraula no ets ningú).
En aquests anar-nos fent d’abast universal, hi tenen una incidència singular les persones amb les que ens relacionam de forma continuada.
A vegades les relacions curtes, en determinats entorns, també resulten transformadores. Tres dies de feina amb Humberto Maturana i Ximena Dàvila a més de divertits transformen el pensar i el sentir. Continua
El temps, el clima, empeny
Podem aplicar el conegut i nostrat “…i el darrer que apagui el llum” o, siulant, podem mirar cap a un altre indret. Però tanmateix, segons el Laboratori Interdisciplinari sobre Canvi Climàtic de la UIB (LINCC) la tendència és una altra.
Segons una enqusta mundial, el 80% vol polítiques de protecció climàtica més ambicioses.
Pel que fa a Balears, segons AEMET, s’espera un estiu més calent i sec del normal
De la xarxa: Plataforma per la Llengua, entitat consultiva de l’ONU
Plataforma per la Llengua aconsegueix una fita important: passa a ser entitat consultiva de l’ONU. Continua