Parlàvem dels marges, de la riquesa dels marges vegetals que volten les finques.. Alguns eren partioners, les soques determinaven fins on es podia arribar.
De banda estatge d’animalons diversos, les visites als marges sempre resultaven profitosos. S’hi podia trobar llenya prima per al forn, una troçada que servis de mànec d’eina o d’arada, i un pal llarg per al gatzoll.
-No saps que és un gatzoll? Continua
De la difícil aventura de poder-se comprar un cotxe a la situació actual.
Unes pinzellades amb mirada de milana Continua
Si poguéssim aplicar qualificatius a les plantes, diríem que el càrritx (Ampelodesmos mauritanica) és la més abundat i humil de les nostres plantes.
No és el cas, tot ésser viu viu el viure que vol viure, és així que els qualificatius son ocurrències humanes que obeeixen als interessos de qui els usa. Continua
Tal vegada una de les imatges tòpiques d’un espitrellat, en sigui la imatge del legionari amb la seva presència i fama de mascle alfa.
La modalitat local -el mateix diccionari remet a “espitregar”, recollit també en el “Normatiu”- espitrellat que es presenta es nodreix d’una referència a un escrit de Salvador Galmés. Continua
Els notres relats són diferents. Tu tens el teu i jo tenc el meu. He de tenir clar el meu relat, sobre tot saber el que vull conservar.
Imprescindible per poder compaginar relats.
De frma inconscient sempre ho fem així, altrament sortim, de la relació Continua
Els infants ho volen provar de fer amb els seus pares. A vegades una part del joc es portar en pes a un altre
Concepte molt usual, en el joc lliure i també en altres ambients. Portar en pes una senalla de terra, pdur en pes u bolic de roba….
L’acció es manté però potser ha perdut aquell esperit de proesa que comportava. Continua
-S’altre dia vaig pensar amb tú. Saps un que fa molt de temps que no he sentit: terringo, Pegar un terringo hahaha.
-Espera que si no ho apunt després no les recordo…
Aquestes frases entre l”escomesa i la curta conversa sobre el món i la bolla. Ben aviat ja vam tenir un cotxe al darrera. No ens poguérem allargar més.
Curiosa la diferència entre l’accepció recollida a Manacor i la recollida a Palma. Continua
Pujava pel vell camí dels horts de Balafi. Un camí que desde es Sebel·lins anava als horts. Camí que es transfigurà pel seu tardà asfaltatge. Les persones, a vegades, som com els animals, no anam pel camí més curt sinó pel més còmode.
Deia que pujava pel camí amb una canya llarga. Ell davant, les cabres darrera. Utilitzava la canya per espolsar les garroves que guaitane en el camí… Continua
No sé ben bé si es pot considerar “mot perdut”. En tot cas entre l’absolescència programada i el costum d’usar i tirar, les osques dels ganivets no són moda.
Ja sorprèn escoltar el característic so del xiulet dels esmoladors que feien desaparèixer les petites osques de tisores i ganivets.
En negreta s’assenyales les accepcions i expressions més habituals del nostre entorn. Continua
A diferència del que passa a la Serra de Tramuntana, en el nostre entorn no es troben gaire alzinars. Rere Calicant, ja dins el terme de Manacor, vora l’hort de ses Planes… Més que d’alzinars s’hauria de parlar de petits grups d’alzines que es poden trobar a qualsevol indret.
Es fa referència a alzinars vells i es deixen a banda els petits aulets sembrats a manera zona enjardinada. Continua
En el nostre entorn s’utilitza el castellanisme “roncero”, fonamentalment en l’accepció destacada en negreta
L’altre dia, amb paraules manllevades a Mn. Galmés, vam encetar l’afegit “Més hermós seria…“, amb la guia del “Vocabulari de Barbarismes del Català de Mallorca” de Jaume Corbera i Pou.
La paraula que presenta Jaume Ferrer ens vé, idò, com anell al dit. Continua
En un dels punts del resum de la proppassada Assemblea de Card.cat, a l’apartat de Reptes per al 2023, es deixa constància de “Mantenir el CONCURS GLOSES. Aquí cal destacar el vot particular en contra de l’editor Guillem Pont, que preferiria una mostra”. Una proposta que, amb el mateix èxit, ja havia feta l’any anterior.
Em ve de gust explicar el meu posicionament. Continua
Diumenge passat moria Josep Maria Espinàs.
Sobre uns ulls, imatge parcial d’una pintura de Damià Arnau, una de les frases de la just iniciada lectura de la seva “Una vida articulada”. Continua
Un d’aquells mots singulars, nostres, recollits a la zona, relativament vius i no recollits en el diccionari normatiu.
Hi ha mots “oblidats” que, a vegades, sense saber ben bé perquè, es fan presents. Complexitat de la memòria i del funcionament del cervell. Continua
Un dia d’hivern, vora la foganya ens contà l’anècdota. Era xerrador i, sobre tot, contador de coses que recordava de la seva jovenesa.
Francesc Clapés “es Germà Migollo” vivia en el seu estimat Béjar “-Heu de venir un dia…”, però cada any solia fer estada a Sant Llorenç. Li agradava la festa de Sant Antoni, visitar la família i fer seguiment del seu germà Jaume. Continua
Havia sentit l’expressió, en el sentit que quan una cosa gira malament….mala barraca!
Res a veure, idò, amb l’accepció patriarcal i sexista que recull el diccionari
El diccionari no recull l’expressió local. Si no ho vaig entendre malament, els assessors lingüístics de Galmic recomanen no publicar paraules o expressions “no recollides” ja que, al ser molt locals i potser sols familiars, poden induir a confusions.
Farem, idò, una excepció. Continua
Gairebé totes les persones nascudes en un poble, si més no les que ho feren en les dècades dels anys quaranta i cinquanta del segle passat, coneixeran bé la planta de la vinagrella.
Potser altres també.
Al llarg de molts anys era considerada planta “amiga”, es feia a les vores dels camins i els infants arrabassaven les seves tiges florides per xuclar aquell característic sabor fort i aspre. Continua
El DCVB , des de fa pocs dies, disposa d’una consulta avançada que, entre altres coses, permet fer recerca de “text lliure” referit a múltiples diccionaris.
Això permetrà treballar algunes expressions en desús, com la que es presenta Continua
Un caramull de pedres. Material reciclat i triturat. Totes semblants, cap d’igual. Forma, origen i tamany determinen la seva singularitat.
Amb el caramull de fons, una frase de Stephen R. Covey. Les nostres percepcions, la lectura que en fem del que ens arriba pels sentits és el que hem de començar a canviar, si es que volem canviar determinades situacions. Continua
La sala era gran i les persones comptades. Era de nit, en el carrer bona serena.
Hi feia fred. Tant que va tenir l’ocurrència “-Haurem de dur un maridet!”. “-Ha sortit maridet?”.
No. No havia sortit. L’objecte i el mot són perduts. Corresponen a altre temps i altres costums. Avui, aquí, ja no resulten útils (Per això es perd l’ús i el nom).
El Diccionari Normatiu també recull el mot. Continua