Arxiu de l'autor: Guillem Pont

Imatge amb text / Text amb imatge

Publicat el per
Respon

Ara mateix són temes de conversa. El possible estacionament en els guals. La reforma circulatòria, de moment aplicada de forma parcial. L’ampliació del pont des Camp Roig. L’ús exclusiu dels carrers per part dels negocis particulars…

Vist amb perspectiva sembla que es repeteix un mateix procés o model (desde la creació de sa Màniga, a la reforma circulatòria, passant per sa Torrentada del 2018): davant els dubtes sobre un possible funcionament s’encarreguen informes tècnics a persones especialitzades. Després no es manifesta la voluntat o la força d’aplicar tals recomanacions tècniques.

Les gairebé imperceptible formigues voladores sobre un marès gastat serveixen de bací, de palangana a la reflexió. Continua →

Presentació de “Meu”

Publicat el per
Respon

Na Marga Serrana ens fa a mà aquesta informació:

PRESENTACIÓ DEL LLIBRE
“Meu” d’Andreu Matamalas Fons
Poemes i gloses

Presentació: Dijous dia 23 de juny a les 19,30h. Al pati de la
Institució Pública Antoni Maria Alcover (Carrer del Pare Andreu
Fernández, 12. Manacor)
Intervendran: L´autor, Andreu Matamalas; l´editora de Purpurina
Editorial, Marga Serrano; na Margalida Rosselló, que presentarà el
llibre, i na Cati Eva Canyelles, glosadora, que improvisarà unes gloses
a partir dels poemes de l’autor. Continua →

Mots perduts: llum d’encrulla

Publicat el per
Respon

En la conversa de cafà, a vegades, una idea despert la curiositat d’altres persones (com va passar amb “la retxeda daurada dels picarols”) i provoca investigació i debat. Altres vegades la idea plantejada a manera de provocació no despert més interès que la dels mots perduts.

Va passar amb el “llum d’encrulla” un mot ben viu fins a l’aparició de la electricitat a les viles -1914 a Sant Llorenç- i de sistemes més moders i lluminosos com els llums de carbur a fora vila. Continua →

Imatge amb text / Text amb imatge

Publicat el per
Respon

Hi ha una sentència camperola que ho defineix “d’on manco t’esperes surt la llebre”. No podem saber ni anticipar el que ens depara la vida.
Preparar-se per a l’inesperat és un entrenament com qualsevol altre.

Reflexionar sobre de renúncies, rendicions i retirades és, potser, una manera d’entrenar-se, de visualitzar el que pot passar quan hom deixar de fer el que ha fet.. Continua →

Mots perduts: escarxell

Publicat el per
Respon

Aquesta vegada la vam agafar al vol.
N’Antoni parlava de figueres. Més concretament de jardins de figueres que han acabat en un no-res i on sols hi queda algun escarxell.

Una de les accepcions, concretament la tercera fa referència a una cosa magre, mal endreçada tot agafant una frase de Mn. Salvador Galmés “En això de dides, un escarxell torna una dama”

Curiosa la descripció de l’accepció. Es veu que ni el DCVB s’allibera de les “naturalitzades” fórmules patriarcals. Continua →

Mots perduts: trast

Publicat el per
Respon

-És una paraula que m’agrada: sonora, curta, contundent…m’agrada!. La germana de sa meva padrina sempra anava al trast a culejar, ara sempre diem solar.

Si fa no fa, amb aquestes paraules na Margalida ens recordava el mot en desús. Un mot carregat d’accepcions.

(En negreta l’accepció usada en el nostre entorn, sinònim de solar). Continua →

Imatge amb text / Text amb imatge

Publicat el per
Respon

Una imatge de Sant Llorenç, llunyana i amb sol ponent pot representar el “massa lluny”. Quan pens sobre els propis pensaments o sobre coses que m’han passat directament podria representar el “massa a prop”.

Cal cercar la “distància òptima” que sigui suficient propera per veure els detalls i que et permeti co-sentir, i alhora un poc llunyana, que et permeti agafar distància per poder mirar des d’una certa asèpsia.
(Distància òptima és un concepte explicat per Itamar Rogovsky) Continua →

De la premsa: Roba natural per salvar la mar

Publicat el per
Respon

Anam venuts. La desinformació ens manté enganyats.
Per no saber ni sabem on, ni com es cultiven els ciurons que es venen empotats a la botiga de més aprop.
Ni com es crien els pollastres d’on surten aquelles aletes tan saboroses.

Adesiara sorgeixen noves informacions que, massa vegades, passen sense captar la nostra atenció: és el cas de la roba sintética.

Vegeu un interessant i vell article sobre la necessitat de canviar els costums en l’ús de la roba.

(Imatge de l’article)

 

Mots perduts: barquera

Publicat el per
Respon

L’entrada es podria titular “la màgia dels mots” o “com el significat de les paraules varia segons l’àmbit familiar”.

Fa quatre anys, a la descripció de mot “barquerer”   sortgit en una conversa entre agesos, se’n va destacar una de les accepcions: la part en espècie que s’emportaven els missatges.

Avui voldria enfocar el significat que més havia sentit a casa, referit als fills d’una família. Continua →

Entorn: Carxofera borda

Publicat el per
Respon

Carxofera borda (Cynara cardunculus)
Ara, enguany a finals de maig, en el nostre entorn comencen a florir les carxoferes bordes, també conegudes, entre altres, com a “card de formatjar”.
Normalment es troben en terrenys no cultivats i a les voreres dels camins.
En altres indrets, fonamentalment en el nord peninsular, fan part de la cuina tradicional. Continua →

Imatge amb text / Text amb imatge

Publicat el per
Respon

Sortia ahir publicat a la premsa els metres de platja que hem anar perdent en aquests darrers anys.
La interrelació gel (temperatura)-aigua-roca (terra) és constant. Una cosa condiciona l’altra i no de forma lineal: una mateixa platja de torrentera potser ara un roquissar, poc temps deprés un caramull d’alga, o es por presentar coberta de fina arena.

La imatge d’una mar tranquil·la conforma, pot conformar, una metàfora relacional.
Les persones que ens condicionen (i condicionam) són les que fregam, les properes amb qui ens relacionam. Continua →

Mots perduts: bòlit

Publicat el per
Respon

Vet aquí un mot curiós.
Segurament tots coneixem persones que, gairebé sempre, “van de bòlit”, altrament dit “a esclata bufetes”. Una manera de dir que van estressades, agobiades, que tenen més tasca de la que poden realitzar.
Es ben viva una de les accepcions, i perdudes les altres.

En l’Alcover-Moll surt la paraula “bòlit”, sempre recollida a terres peninsulars i referida al bastonet d’un joc infantil. Si es segueix la veu “anar” tampoc he vist referència a  “anar de bòlit”.
En aquest cas és el normatiu que aporta el concepte habitual del mot referit al fer per fer. Continua →

Immers en el roquissar

Publicat el per
Respon

No es conformava amb el clàssic i superficial “es qüestió de caràcter”, dit com si el caràcter no arrelàs en aprenentatges. Mentre feia la baixada pel tortuós camí s’anava demanat on arrelava aquests atractiu que, per a ell, tenia el Torrent de Pareis. Per què li agradava fer el torrent cada una sèrie d’anys?. A vegades fa mal indagar sobre els propis sentiments i les pròpies creences. ¿Per què li resultava atractiu un cim o un roquissar i no tant jugar a dominó o un viatge en globus?. Continua →

Mots perduts: petit, -ita

Publicat el per
Respon

Certament la paraula és molt usada…però no en el sentit que volem destacar.

En una d’aquestes converses habitual amb n’Antoni Pascual -després de l’anècdota aquella de que la seva padrina l’enviava a la botoga a comprar un bòtil de vi-, també comentà que altres vegades la seva padrina li donava un setrill i l’enviava a comprar “una petita d’oli“.

Mirant en el diccionari, vertader tresor, trobàrem l’accepció (destacada en negreta) Continua →