De Cafè del Sol a Parc de la Mar

Així se dirà el nou bar reformat, anteriorment conegut com a Cafè del Sol, que lluirà a la plaça del mateix nom de Cala Millor. Se va aprovar la licitació  el passat dijous al Ple municipal per 1.2 milions d’euros (desconec amb quants de vots a favor o en contra ni la justificació d’aquests vots, siguin en un sentit o en l’altre, ja que no hi vaig poder anar  i la informació no la trob enlloc ) .

Continua →

Presentació del llibre FOSCA NEGRA

Dissabte, 7 d’octubre, a les 19,30 hores, a l’Espai 36  es presentarà el llibre FOSCA NEGRA de Joan Tomàs Martínez Grimalt. Aquest poemari va ser el guanyador del Premi Jocs Florals de Barcelona 2023.

L’acte, organitzat per l’Obra Cultural Balear, amb el suport de l’ajuntament de Sant Llorenç des Cardassar,, serà presentat per Andreu Matamalas i el llibre i l’autor seran presentats per Antoni Riera Vives.

Fosca Negra ha estat editat per edicions La Breu que descriu l’obra poètica de Joan Tomàs Martínez Grimalt com : “Poesia turbulenta que augura una apocalipsi fulgurant, tràgic i bell. En un cant, que podria ser el d’una sibil·la del segle XXI”.

Continua →

Escarabat pillastre!

No, no se diu així, ni científicament ni popularment, però és una mal bitxo pillastre igualment. Si teniu arbres fruiters (albercoquers, melicotoners, codonyers, pruneres… i fins  i tot l’he vist a algun ametller jove) malauradament segurament l’heu vist. Jo, personalment, estic cansat d’anar perseguint-lo i matant-lo pels arbres del meu foravila. Continua →

Un capvespre a un Ple (21-09-2023)

L’altre dia vaig tenir una estoneta per jo mateix, és a dir una estoneta d’aquestes que aprofites per fer aquelles coses que mai arribes a fer, que deixes de banda prioritzant-ne altres…  Quan me passa això per exemple aprofit per anar a veure el futbol al Moleter o guaitar a la Sala de Plens (per això quasi mai m’hi veuen ni a un lloc ni a l’altre, se veu que aquestes estonetes en aquesta vida “moderna i atropellada” abunden poc). Però bé, l’altre dijous al capvespre misteriosament vaig tenir aquest temps i, com que supòs que no feien futbol, vaig acabar a darrere la Sala. Continua →

El llorencí Tomàs Amer Estarellas, nou director general de l’Institut Balear de la Joventut

Ja ho anunciava fa setmanes la Tertúlia de Cafè (i és que no hi ha com un bar per assabentar-se de tot) que un llorencí seria proclamat properament director general. Ja se rumorejava el nom, però ha estat avui que s’ha publicat oficialment: Tomàs Amer Estarellas serà el nou director general de l’IBJove (Institut Balear de la Joventut). Continua →

Apunts científics (el mètode científic)

I per què cal confiar en la ciència? Per què cal creure-hi i no preferir altres pseudociències experimentals que coneguts nostres, dia sí i dia també,  ens han dit que els ha funcionat tan bé? Més enllà que qui fa ciència són professionals amb formació acadèmica seriosa (no sempre és així en les pseudociències), la clau és que es basen en el mètode científic, el qual ara explicaré i descobrirem que és el sistema més eficaç i rigorós possible (que no infal·lible) per creure-hi. Continua →

Tertúlia de cafè: sous polítics llorencins i Festes Patronals

Ens imaginam dos llorencins típics d’aquests que se passen hores a una terrassa del bar xafardejant (uns paroles, en resum) . Se pot imaginar que són jubliats, funcionaris amb molt de temps per berenar o autònoms que se queixen d’estar “molt enfeinats”, però que miraculosament sempre tenen temps de berenar al bar. En XISCO serà més de dretes i en TOMEU el podríem qualificar d’esquerrà de soca-rel.

    • Xisco com duim ses Festes?
    • No me’n xerris. Jo no sé aquest jovent d’avui en dia com pot dur aquest ritme…
    • I són joves…

Continua →

Tertúlia de cafè: els stops, les eleccions i altres brusques

Ens imaginam dos llorencins típics d’aquests que se passen hores a una terrassa del bar xafardejant (uns paroles, en resum) . Se pot imaginar que són jubliats, funcionaris amb molt de temps per berenar o autònoms que se queixen d’estar “molt enfeinats”, però que miraculosament sempre tenen temps de berenar al bar. En XISCO serà més de dretes i en TOMEU el podríem qualificar d’esquerrà de soca-rel.

  • Cagondena Xisco que quasi no arrib.
  • Ho trobava que t’estorbaves.
  • Què punyetes…. el que m’ha passat és que quasi tenc un accident.
  • I on?
  • On ha de ser? A la Carretera d’Artà! Saps quin embull que és allò… Continua →

Homenatge a Francisco Ibáñez

Amb un poc de retard vull retre un petit homenatge a un dels autors clàssics de còmic ( o tebeo) més brillants que hi ha hagut: Francisco Ibáñez. Si en una mateixa línia juntes alguns dels seus personatges (Mortadelo y Filemón, Pepe Goteras y Otilio, 13 Rue del Percebe, Botones Sacarino, Rompetechos…) te n’adones ràpidament de l’abast de l’obra d’aquest artista. I per mi parlar d’ell és recordar la meva infància, assegut a qualsevol banda (tassa del vàter inclosa) per llegir les seves divertides vinyetes. Continua →