Adesiara sorgeixen coses inesperades. En potser un exemple els “Fridays for future” que han engegat, gairebé alhora, els joves de tot el món. Reclamen, amb tota la raó, que els deixem una Terra habitable.
Sense massa consciència hem anat consumint recursos i emmetzinant el Planeta. No cal anar gaire lluny, basta mirar el que passa en el nostre entorn més immediat: fums, plàstics, mata herbes… Continua
Es el que té això de prendre cafè fullejant la premsa. Algun dia, embobiat, llegeixes quelcom que et fa caure la cullereta. Després de la sorpresa penses que la persona que ha redactat el comentari (gairebé tota la darrera pàgina del DM d’ahir), deu ser jove i fa una anàlisi comparativa actual.
Si en fes referència diacrònica, el comentari segurament seria diferent. La quantitat de gorrions que, per devers ca nostra, s’han perdut en els darrers vint anys!!. El decreixement d’ocells, peixos i altres animals silvestres són indicadors clars de la pèrdua de qualitat ambiental. Continua
El fet d’arribar a la conclusió de que cal fer alguna cosa, a nivell personal, per desaccelerar una micoia de no res el canvi climàtic, no minva per res la indignació. Ja està bé de postures enganyoses!. Els administrats tenim el dret de reclamar serveis de la mateixa manera que l’Administració té l’obligació moral i laboral de respondre a les reclamacions que són de justícia. Continua
Es demanava Wagensberg en un dels seus coneguts aforismes si “¿És l’atzar un producte de la nostra ignorància o un dret intrinsec de la naturalesa?”. Vaig recordar la cita ahir mateix ja que em va semblar un dia de bajanades aparents.
Una referida a la llengua i l’altre als plàstics. Continua
Intentar la super mini lluita personal contra el canvi climàtic no resultarà cosa fàcil. M’hauré de revestir de coratge, enginy i sobre tot, perseverança com qualsevol Joanet o Aineta de les Rondaies.
L’aventura comença amb un desig, així mateix fort i arrelat, però seguint a Latouche, al davant hi apareixen tres monstres, tres impressionants Gorgones, aquelles divinitats infernals de la mitologia grega que, com Medusa pareixen disposar de múltiples caps de serp.
No, no resultarà gens fàcil. Continua
Canvi climàtic. Passa d’hora!
La gent jove, en bona part encapçalada per Greta Thunbreg ens està donant tot una lliçó. Ja ningú creu que el tema “canvi climàtic”sigui una exageració dels ecologistes. Tots hi som implicats!.
Es comencen a percebre reaccions. Per exemple ja es destina un part de l’apartat “El temps” de TV3 a parlar-ne.
Sense anar més lluny avui mostraven els resultats d’una àmplia enquesta on s’assenyalava que un 65% dels joves (adults de demà) pensa que “Cada un de nosaltres en som responsables del canvi climàtic” Continua
I qui li deguè ensenyar a banyar el pa? Continua
Centres educatius de diferents municipis de Mallorca s’han apuntat a la segona edició del projecte d’educació ambiental “La Serra de Tramuntana: un món per descobrir”, per realitzar activitats durant el primer trimestre d’aquest curs escolar. Un total de 20 centres públics i privats de Palma, Manacor, Alcúdia, Llucmajor, Sóller i Fornalutx varen respondre positivament a la convocatòria que l’associació Tramuntana XXI va llençar a finals del curs passat, perquè els centres sol·licitessin l’acompanyament de l’entitat per posar en marxa diferents activitats de sensibilització al voltant dels valors ambientals, culturals i patrimonials de la Serra de Tramuntana. Tot vertebrat a partir de materials didàctics, que inclouen làmines en gran format amb mapes topogràfics i mapes il·lustrats amb elements que fan referència a la flora, la fauna, el patrimoni i personatges il·lustres de la serra de Tramuntana. A més, s’hi han afegit dues làmines il·lustrades amb informació específica sobre flora i elements singulars. El material ha estat dissenyat per Tramuntana XXI, amb la col·laboració de la Societat Balear d’Educació Ambiental – SBEA. Continua
Sense anar més lluny, la Wiquipèdia ens dóna una àmplia informació sobre l’esser humà. D’aquesta informació se’n presenta una part on, en negreta se n’han destacat alguns punts a manera d’introducció a la paraula que es vol enfocar: “Com la majoria de primats, els éssers humans són socials per naturalesa, però també són capaços d’utilitzar sistemes de comunicació molt elaborats per fer possible l’expressió i intercanvi d’idees, així com l’organització social. Creen estructures complexes de convivència, des de famílies fins a nacions i han establert una enorme varietat de tradicions, rituals, ètiques, valors, normes i lleis que formen la base de la societat humana. També tenen una predisposició destacada per l’estètica i la bellesa, que ha conduït a fenòmens com són la cultura, l’art, la literatura i la música. Continua
Tots tenim determinades imatges del passat que, sovint, idealitzam. Són els nostres mites personals.
El gorg amb la seva vidà oculta i màgica, l’olor de l’alfals, els nombrosos aucells que alegraven l’oïda, el trempó sota el vell plàtan (des de fa anys substituit per un eucaliptus), amb l’oli en botella de vidre i sal en un canonet de canya, beure aigua corrent directament amb la cara encastada en la síquia… conformen part d’un d’aquests mites personals lligats a l’hort de sa Begura. Continua
Maria Llull, en un interessant article publicat en el diari arabalears.cat, mostra les conseqüències del paulatí i constant canvi climàtic.
A vegades en el cafè, sents parlar de la xilella o del becut, de l’abandonament de foravila, de la pobre imatge que presenta, de la tuta o dels tudos, del clima desbaratat… Bé, idò tot això ha vingut per quedar. Continua
L’Ajuntament de Sant Llorenç des Cardassar s’ha sumat a la xarxa de platges sense fum, una iniciativa de la Direcció General de Salut Pública i Participació i de la Direcció General d’Educació Ambiental, Qualitat Ambiental i Residus del Govern de les Illes Balears que vol promoure els entorns saludables mitjançant la sensibilització sobre el consum de tabac i altres substàncies nocives per a la salut, la desnormalització, així com la importància de no deixar residus que tarden molt de temps a destruir-se. Continua
Des del Parc Natural de Llevant ens han tramès el següent article:
Recol·lecció de llavors de plantes endèmiques en el Parc Natural de Llevant.
Dins l’estiu, després de la floració, és el temps per recollir les llavors de les plantes endèmiques (només es poden trobar a les Illes Balears). El tècnic Carles Cardona del Centre Forestal de les Illes Balears situat a Menut i Víctor Martínez un alumne en pràctiques de biologia, ens han explicat com agafar les llavors i com posteriorment fan la selecció per fer el planter. Continua
La Nacra és un molusc bivalves, el més gros de la mediterrània i el segon més gran del món. Pot assolir una mida de 120 cm d’allargada i viu a les praderies de posidònia. Es tracta d’un gran filtrador de l’aigua de la mar. Continua
Adesiara resulta encertat fer determinades anàlisis comparatives per clarificar l’encert o desencert dels camins que es transiten.
Hi pensava l’altre dia contemplant un d’aquells caramulls, abans habituals aquí, de contenidors, brutor i objectes inservibles d’una altra localitat. Per a nosaltres aquests caramulls de brutor provocats per l’incivisme i d’ençà de la recollida selectiva porta a porta ja són llunyà record.
Un encert que s’ha de saber reconèixer i valorar. Continua
Un interessant i aclaridor treball del periodista Antoni Janer sobre l’evolució de fora vila. Continua
La relació amb el altres sempre aporta punts de reflexió (que adesiara és disolen en la voràgine del viure de cada dia).
L’observació de la naturalesa també. Tal és el cas de la perseverança d’un petit caçamosques. Continua
Ecovidrio, l’entitat sense ànim de lucre encarregada de la gestió del reciclatge dels residus d’envasos de vidre a Espanya, en col·laboració amb Ajuntament de Sant Llorenç des Cardassar i altres ajuntaments, ha llançat la campanya estival «Moviment Banderes Verdes». La iniciativa té la finalitat de reconèixer amb aquest guardó ambiental al municipi costaner de les Illes Balears més compromès amb la lluita contra el canvi climàtic i la protecció del litoral a través del reciclatge d’envasos de vidre. Continua