Una de les plantes més singulars del nostre entorn més immediat és, segurament, la lleterassa (Euphorbia dendroides).
Tant a l’herbari virtual de la UIB com a la Flora de Mallorca de Francesc Bonafè es poden trobar nombroses varietats d’Euphorbia. Continua
Al sentir la remor sorda, inhabitual, s’acota i es regira el cap, és reacció inconscient que s’origina a l’hipotàlem, és la por al desconegut que portam en els gens i salva vides. En poques dàcimes de segon, en el primer indicador el cervell recorda que és la remor característica d’un esbart d’estornells que passa a poca altura. Aquella por al desconegut es transforma, de manera immediata, enadmiració i respecte: ja són aquí! Continua
El passat divendres vespre es van entregar els Premis Rezero 2022 en el 3r Acte Rezero celebrat a Palma. L’Ajuntament de Sant Llorenç des Cardassar ha estat finalista d’aquests premis en la Categoria Administració Pública. Continua
L’Ajuntament de Son Servera, des de l’Àrea de Medi Ambient, posa en marxa una línia d’ajudes econòmiques per fomentar l’ús de la bicicleta al municipi i d’aquesta manera ajudar a fomentar una mobilitat sostenible. Continua
Enguany, segurament degut a les altres temperatures de l’estiu i la llarga sequera, tota la producció de forta vila sembla que s’avança uns dies; en aquests inici d’octubre, els cirerers de pastor es mostren en tota la seva plenitud de fructificació.
Les bolletes vermelles ornen partions abandonades i voreres de camins. Continua
Que són altes ses Cabrelles,
i encara no m’he colgat!
La causa és que som anat
a festejar a Son Comelles.
Ahir, 3 d’octubre, no gaire lluny de les 07:00h, tal vegada un poc passades. Escara es fosc. Comença a clarejar a la banda de llevant. Cel ennuvolat, níguls baixos en diríen. Entre l’ennuvolada un petit forat amb ses Cabrelles. Com si guaitassen pel forat.
Jordi Wagensberg en un dels seus conefuts aforismes es demana: ¿Es l’atzar un producte de la nostra ignorància o un dret intrinsec de la naturalesa?. Cap altre estel, sols ses Cabrelles. Un grupet d’uns set estels apinyats que es destrien a simple vista (es veu que n’hi ha molts més). Unes suposades Cabrelles ja que els niguls amaguen la composició global del cel de tardor a la matinada
P’es camí de Binitarda
refermàrem ses amors:
mos asseguérem tots dos
a s’ombra d’una olivarda
(Cançoner de Mallorca)
Sobre tot ara, després de les primeres brusques de tardor, al passejar de matinada per fora vila, és gairebé inevitable gaudir del perfum de l’olivarda (Dittichia viscosa). Un perfum singular, fort que desprenen les fulles aferradisses Continua
Card.cat va oferir informació la passada setmana de l’Espectacular accident del passat dia 17 que va fer malbé el Pont d’en Calet. Avui ofereim al lectors una breu informació sobre el pont i la seva història.
Història del Pont d’en Calet Continua
Anam de banda a banda en funció de les modes, la publicitat i en interessos econòmics d’això que anomenam grans empreses.
Ens van fer creure que no hi havia res com una finca neta d’herbes per aprofitar racons i llobades quan es llaurava amb bísties, és a dir de forma superficial.
Posteriorment ens van fer creure que havíem de llaurar a fons i girar la terra amb un tractor. Tractor d’un alt cost que, excepcions a banda, bona part de l’any agrícola, romania a l’interior de la cotxeria. Continua
El Govern de les Illes Balears presentà el projecte europeu LIFE AdaptCalaMillor per a l’adaptació al canvi climàtic de la badia de Cala Millor.
El projecte LIFE AdaptCalaMillor ha estat seleccionat per la Comissió Europea per formar part del seu subprograma de «Mitigació i adaptació al canvi climàtic» a partir del proper 1 de gener de 2023. Continua
(Cançó infantil)
Després de les primeres brusques d’estiu, a finals d’agost d’enguany algunes persones aprofitaren la rosada i la caminada dels matins per collir tants caragols com poguessin
Em va sorprendre una mica ja que, per imatges de record infantil, tenia identificat el temps d’anar a collir garroves amb la cria dels caragols: tot un sorprenent i espectacular descobriment, tant l’aparellament com la posta amb el cap enterrat. Continua
La memòria ens sol enganyar però…. si no recordo malament feia anys que no rebia tantes picades de vespa (Polistes gallicus) com enguany. Atzar?, sequera?, calor?, descuit?, canvi climàtic?…vés a saber! Picades doloroses que, a banda de fer una petita inflamació i segons l’indret on piquen, provoquen molèsties que van més enllà d’una mica de dolor puntual. Continua
L’Ajuntament de Son Servera proposa destinar els fons de l’impost de turisme sostenible a la compra de la finca de Na Penyal i puig de sa Font. Continua
Passades les festes de Sant Llorenç, en temps de collir ametles -abans de la xilella- i garroves es donen, passejant per fora vila, determinats fets encara recurrents: qui no sent el xisclar, inconfusible i sempre llunyà, dels abellerols?, qui no es meravella amb els caragols fent la posta amb el cos enterrat?, qui no es sorprèn amb l’intens olor de l’espareguera de gat?.
Parlem de l’esparreguera de gat (Asparagus albus). Continua
Els niguls negres i renouers d’ahir que indicaven tormenta resulten canemàs ideal per al contundent pensament que ens regala Humberto Maturana.
(Val a dir que em sent “maturanenc” m’encanta el seu raonar que transita des de la biologia a l’amor).
La idea resulta contundent: El que vivim, sigui el que sigui. és totalment vàlid en el moment que ho vivim: alegria, tristesa, eufòria, convenciment, realitat… Però no podem saber si és una il·lisió que ens imaginam o una percepció que ens sembla tangible. Continua
Després de determinades accions sorgeix la coneguda sentència “no tot és el que sembla”.
A força de veure-ho un any si i l’altra també per casa pot semblar que determinades coses, com el cultiu de síndries i melons són senzilles. També ho fa sospitar aquell veïnat que, sense esforç aparent, en treu espectacular producció. Continua
L’objectiu de l’escrit és senzill. D’una banda deixar constància del que el costum és viu. -Avui toca embotellar! es comenta a manera d’escomesa. No hi ha dades objectives sobre la quantitat de famílies que treballen la tomàtiga per això serà un simple comentari o anècdota intranscendent.
Un altre dels objectius podria ser deixar evidència que, amb una mica de terra, aigua i temps, hom es pot assegurar un aliment de proximitat, de qualitat i, amb una mica de decisió, ecològic i utilitzant varietats locals. Continua
Una de les imatges estiuenques de fora vila la presenten pades i caragolins que, en situació de repòs s’aferren, amb gran nombre a fenolleres, pals i soques dels arbres.
Una de les qüestions es que no sempre resulta fàcil navegar per les fonts d’informació.
El caragolí punxegut que nosaltres coneixem com a “pada”, segons el DCVB correspon a l’espècie Stenogyra decolata, “de closca cònica molt aguda, que habita pels jardins i camps on hi ha humitat” o la “pada de tap” que correspon a Clausilia bidens,”que es cria per soques d’arbres i parets”. Però al contrastar la recerca en altres fonts -per exemple la Història Natural dels Països Catalans- no hi ha manera de treure’n suc ni sabó. Continua
Comentava el poeta Bali Bonet que el trempó s’havia de menjar agafant un tros de pa i, amb tres dits, mullar i afegir-hi part d’un plat compartit. Opinió que també defensa Climent Picornell (2005) en l’interessant i desenfadat comentari que es deixa a “informacions”. Continua
Avui el diari arabalears.cat mostra una interessant, sucosa i valenta entrevista de Cristina Ros a Macià Blázquez, catedràtic de Geografia de la UIB:
El marge i la possibilitat de millora és a les nostres mans, però haurem de canviar conceptes interioritzats. Continua