L’autor i editor d’aquesta casa, Tomàs Martínez Miró, presenta el seu llibre “En Tià de Sa Real” a l’Espai 36.
La presentació, a càrrec de Gabriel Barceló Bover, serà el proper dissabte 23 a les 20h. Continua
“No farà massa català això?” foren les paraules que vaig escoltar fa un parell de dies d’una amiga d’una quarentena d’anys a una altra que estava posant una cinta amb la senyera per a fer el llaç per a un regal.
Record com quan era petit la padrina ens comanava les típiques cintes amb la Mare de Déu quan anàvem a Lluc a on també hi podíem comprar postals com la que podeu veure al final d’aquest escrit o quan eren les festes del poble i el cadafal es vestia també amb la típica tela de senyera, també a gran part dels pobles de l’illa la senyera és la bandera escollida quan arriben els dies de festa major -tant en tela com en les més modernes (i lletges) de plàstic-, i a la major part dels pobles i ciutats forma part de la bandera municipal. Aquesta mateixa senyera també formava part dels logos d’associacions, sindicats, partits polítics, centres educatius,… podríem seguir i fer tot un mostrari de la seva representació a multitud de representacions ja sigui en forma de pintures, poemes, cançons…
Sembla però, que aquests darrers anys d’atacs constants a la nostra simbologia han aconseguit fer forat i coses que quan jo era nin eren el més normal han començat a agafar el perillós camí de convertir-se en una mena de tabú social. Continua
Comunicat de l’Assemblea Sobiranista de Mallorca
Aquest diumenge dia 3 d’abril hem retut homenatge a Guillem Riera, primer mallorquí que donà la seva vida en defensa de les nostres llibertats com a poble el dia 4 d’abril de 1715, enfront el primer intent de desembarcament a Mallorca de les tropes borbòniques. Abans d’ell molts mallorquins i eivissencs havien donat la seva vida com artillers al setge de Barcelona.
Ha estat un acte molt emotiu i seriós, a la Torre del Serral dels Falcons. Hem recordat la nostra història, hem fet referència al nostre futur que volem lliure. Les entitats sobiranistes i els partits del país han fet, al nostre costat, l’ofrena a l’heroi caigut. El Pi havia excusat la seva absència. Continua
Demà dia 3 d’Abril, l’Obra Cultural Balear i l’Assemblea Sobiranista de Mallorca organitzen un simbòlic homenatge a en Guillem Riera, el talaier e la Torre del serral dels falcons que morí fent fugir i evitant el desembarcament dels primers vaixells borbònics que s’acostares a Mallorca l’any 1715. Continua
Avui de la veu d’en Leoardo de l’Associació d’amics del tren, hem pogut escoltar un petit resum de la història del ferrocarril a l’illa, en el que serà el Museu del Ferrocarril de Mallorca.
Mentre en Leo ens explicava la història no podia amagar en molts de moments del seu discurs la profunda indignació que sentia pel fet que a dia d’avui el tren estigui menyspreat i a hores d’ara la seva continuació tant del tram de Manacor-Capdepera com la connexió de Palma amb l’Aeroport estigui abandonada. Continua
La revista Pissarra, revista d’ensenyament de les Illes, editada per l’STEI, publicava en el número 145, abril-juny de 2014, una sèrie d’articles sobre la figura de Ramon Llull com a “sus” de la commemoració del VIIè centenari de la seva mort (1315-1316?). Continua
A través de l’Associació de la Premsa Forana de Mallorca ens ha arribat una entrevista a Gabriel Ensenyat Pujol, professor titular de la UIB, historiador i investigador de la figura de Ramon Llull, publicada a la revista N’Alí.
Quin era el marc històric del segle XIII, quan visqué Ramon Llull?
El marc històric de Ramon Llull l’hem de situar en el món mediterrani, caracteritzat pel conflicte politicoreligiós entre jueus, musulmans i cristians. Durant els segles anteriors l’Europa cristiana havia duit a terme una política agressiva contra el món musulmà, a base de croades, que tanmateix varen fracassar. Per això, al segle XIII s’obre pas la idea d’intentar la conversió d’aquells infidels (ja que militarment no se’ls podia derrotar). Continua
L’1 de febrer de l’any 1929, ara fa 87 anys, s’instal·là l’enllumenat públic a Son Carrió. El propietari de la central era José López Calza.
Aquesta informació ha estat extreta del llibre de Josep Cortès “Sant Llorenç des Cardassar. Cronologia 1236-2007”.
Mossèn Llorenç Lladó, és originari de Valldemosa. Capellà de base, activista, progressista, a vegades polèmic, que, a més, compta amb la simpatia d’un sector de gent independentista perquè és un home amb un sentit molt desenvolupat de país.
Ha estat a les diòcesis de Sóller, Palmanyola, Felanitx, Binissalem i Bunyola. Actualment és el rector dels hospitals de Son Llàtzer i Joan March. Continua
Tot seguit podeu veure imatges i el vídeo d’aquest tradicional esdeveniment. Continua
Per motius aliens a la meva voluntat, la presentació del llibre “Un passeig per Son Torrella”, del qual en som l’autor, s’ha hagut d’avançar un dia i no es farà el dijous 17 de desembre, tal com estava anunciat en el programa del Nadal Cultural, sinó el dimecres dia 16, a les 20.00, a la biblioteca de Sant Llorenç.
En el llibre es descriu una de les possessions més elegants de Mallorca, al temps que s’inclouen les biografies d’alguns personatges llorencins i altres de renom internacional de la família Hillgarth, tots relacionats amb Son Torrella: Jocelyn, un dels lul·listes més prestigiosos del món; Mary, neboda de lord Carnarvon, el noble anglès que va finançar les excavacions de Howard Carter que conduiren al descobriment de la tomba de Tutankamon, tan d’actualitat aquests dies; i Alan, el diplomàtic que va participar a les dues guerres mundials i a l’espanyola i es convertí en un dels espies anglesos més actius de les dècades trenta i quaranta del segle passat.
Avui de matí ha tengut lloc un acte relacionat amb la Guerra Civil: un recorregut per alguns dels indrets on hi va haver enfrontaments durant les tres setmanes en què les forces del capità Alberto Bayo varen romandre a la platja de Sa Coma.
L’acte, promogut per l’Associació Memòria de Mallorca, l’Ateneu Libertari i la CGT, ha començat a les 10 del matí, quan una setantena de persones de diferents indrets de l’illa s’han dirigit al cementiri de Son Carrió per fer una ofrena floral a la fossa comuna on hi enterraren centenars de republicans morts al front. Continua
El proper dissabte 31 d’octubre tindrà lloc l’itinerari cultural vinculat a Miramar, a la figura de Ramon Llull i a l’Arxiduc Lluís Salvador. Continua
Col·locar a un president o dictador que consenti vendre a tota la seva gent i els recursos del país a canvi dels seu propi guany, tombar-lo i posar-ne un altre sense importar la gent que hi mori i quan s’hagin expoliat tots els recursos del país en qüestió, abandonar-lo de qualsevol manera sense voler-ne saber res. Tot i que els imperis talment com es coneixien en el passat ja no existeixen, del que no hi ha cap dubte és que l’actitud imperialista és -per desgràcia- ben present al món d’avui en dia, i és sense cap dubte, la causant de tots aquesta onada de refugiats i part dels immigrants que hi ha avui en dia en terres europees. Durant aquestes dues setmanes passades he tengut el plaer d’acudir a dues xerrades que, poc o molt, tenien a veure amb això. Continua
Definició de refugiat: Persona que, havent hagut d’abandonar la seva terra per motius polítics o a causa de catàstrofes naturals o d’una guerra, ha estat acollida en un país que no és el seu, sense poder gaudir dels mateixos drets que els autòctons.
No hi ha ningú que fugi de la seva terra per gust, però encara és pitjor quan ho has de fer per aquests motius.
Per casualitat m’he assabentat que a la nostra revista amiga i veïna, Cap Vermell (de Cala Rajada i Capdepera), el meu article sobre el matemàtic Alan Turing (enllaç) ha tengut ressò i fins i tot resposta a través d’un article d’Andreu Nadal (el qual no tenc el gust de conèixer, però que des d’aquí li agraesc l’interès mostrat).
Concretament Andreu Nadal amplia alguns punts sobre la biografia de Turing i exposa el seu punt de vista sobre l’assumpte. Us recoman llegir-lo… Aquí teniu l’enllaç de l’article publicat a Cap Vermell : Continua
Una iniciativa literaria, que fa un recorregut per pobles i emplaçaments mallorquins, ha començat a despertar curiositats entre vianants i aficionats a la literatura. Fa poc publicàrem una notícia al respecte i avui el Diario de Mallorca ha tret una referència al nostre municipi:
Un any més, i en van set, la delegació de Sant Llorenç de l’Obra Cultural Balear, en el marc de les festes de Sant Llorenç, dugué a terme l’acte denominat “ELS POETES I LA MEMÒRIA HISTÒRICA”.
Continua
