Se pot sentir a dir encara, és ver, però de cada cop és més substituït per altres mots més generals com tros, bocí… A part, la paraula amaga altres significats més que interessants, els quals, a pesar que el diccionari Alcover no especifiqui que són propis del territori llorencí, particularment no me sonen tan llunyans. Continua
A vegades, la proposta d’un mot deriva cap a un altre. Seria el cas. En una de les seves llistes na Bel Alemany va proposar “duella”. La consulta del diccionari em porta cap a dolla.
Dolla em porta, amb la imaginació, al record infantil del jocs de baldufa i de les dolles que es cercàven amb no gaire bona intenció. I també a les eines (sobre tot quan el mànec surt de la dolla o de la duella!)
Continua
Presenta la curiositat de dos significat segons sigui, o no, paraula accentuada.
Alhora la paraula accentuada mostra dues accepcions
La primera accepció accentuada és una d’aquelles paraules agrícioles abans molt usades, però ara…
El boldró que mostra el sembrat identifica redols de terra femada o remoguda Continua
Els oficis, com tot a la vida, van evolucionant i canviant. Per això és normal que els mots que designaven treballs que ara ja no se fan (o se fan de manera industrialitzada) hagin desparegut. També en el món de la pagesia hi ha avanços i industrialització i també moltes eines i oficis van passant a millor vida. És el cas de missatge, que ja va esmentar en Guillem Pont en una altra entrega, i també el de pareller o oguer, dels quals ens encarregam avui.
Aquests dos mots, de fet, igual que missatge, jo mateix (ciutadà nio ja de l’era industrilaitzada, sinó que també tecnològica) els conec gràcies a les contarelles del bo d’en Salvador Galmés. Si bé encara llauram (pareller), però no amb muls, i tenim eugues i les cuidam (oguer), pocs són els que se dediquin exclusivament a fer aquestes feines. D’aquí segurament la desaparició dels mots. Continua
Festa de Sant Antoni, patró dels animals.
En la desfilada era possible alguna guitza, aquella coça que, amb una o les dues potes de darrera alhora tirava una bístia a la defensiva o per molèsties diverses
També té altres significats. Continua
Un mot singualr que no ha apregut per aquesta secció encara és ovís (també escrit oís), referit a un esternut o un atxem. Aquest dos darrers encara se senten bastant, però no així el mot que mostram avui. Continua
Segons llocs i famílies potser una refenta, esclafada, coca de pa o prima. Son paraules sinònimes.
El vaig sentir no fa gaire, dit per una persona major. Es pot considerar mot perdut perquè resten lluny les pasterades casolanes. Es així que ja no sobra pasta una vegada fets els pans. i si en sobra ningú ja fa ersclafades o refentes; els valors són uns altres!
Encara que ben mirat, i després de consultar la Viquipèdia, tal vegada es podria recuperar. M’ha fet goles tastar una refenta calenta amb sal i oli.
Continua
Mot de moltes accepcions.
En el nostre entorn, i segons el meu coneixement, s’usaven fonamentalment les destacades en negreta.
En el Sant Llorenç preturístic encara era ben habitual veure algunes dones o els forners amb una capçana sobre el cap per traginar, en cada cas, objectes o la post dels pans. Continua
Pedro Servera ens torna a fer arribar una nova col·laboració. En aquest cas en forma d’instrument ja en desús, concretament una arma que remet a l’antic tir en fona. Continua
Crec que aquí encara no es pot considerar mot perdut.
Es el clàssic mot que usen els estudiants mallorquins a Barcelona per bravejar de llengua ja que és mot deconegut pel català peninsular. Continua
Per començar l’any un mot potent: esca de caramutxa
Esca, en algunes de les accepcions encara és mot ben viu. Per a la gent de la mar la primera, pels amants de les plantes l’esca de garrover…
Morí la popularització del fumar en pipa i molt abans havia desaparegut el costum d’encendre la pipa amb esca de caramutxa.
Preparar l’esca de caramutxa era una tasca que tenia certes dificultats. Encendre la mica d’esca dipositada sobre el tabac amb un ferro i una pedra foguera, era tot un art. Continua
La proposta de “mots perduts” per part dels lectors es pot considerar, també, un instrument que serveix per mesurar l’evolució del llenguatge. Molts del mots són encara vius, i ben vius! -sols es perden els que ja no resulten útils- però no vol dir que “s’usin habitualment”. Uns pocs anys de diferència d’edat validen la proposta d’avui. Continua
Si bé és un mot que encara es pot sentir, de cada cop és més rellevat per altres de sentit més general com ara desastre, merda… Esperem, idò, que amb els anys no passi a millor vida! Continua
De tots els mots que tenc pendents de recrear, potser el més nadalenc és el de les “mans balbes”.
Qui no recorda unes mans fredes abans d’entar o al sortir de matines?.
Estirar les mans cap a la ximenea abans de la xocolata amb ensaïmada és un acte gairebé reflex per aixecar la temperatura de les mans i l’esperit
Sens dubte hi ha moltes i variades imatges nadalenques. La de les mans fredes potser seria la més ximple i desconsiderada, però present i compartida Continua
Si bé referit a ous i gallines és una expressió ben viva, no podem dir el mateix de quan es refereix a persones, substituïda per altres més generalitzades. Continua
Pedro Servera, adesiara ens serveix mots perduts, generalment d’arrel artanenca.
Ja s’ha comentat altres vegades que cada poble, cada família, té una mena de “vocabulari habitual”. Essent les paraules d’ordre general, i normalment recollides en el DCVB, són usades més en un indret que no en un altre.
Les distàncies, les professions, les feines…propiciaven l’ample, gairebé màgic, ventall d’usos i costums Continua
Continuen les aportacions de Pedro Servera. En aquesta ocasió ens fa arribar la paraula volando, la qual m’ha reocrdat al marxando que ja va publicar Guillem Pont fa uns mesos, ja siqui per compartir la curiosa terminació final -ando o per designar un tipus d’home o ofici. Veiem la fitxa completa: Continua
-No m’agafes, cacai…
-Jo en tenc més que tu, cacai…
-Jo he pujat i tu no, cacai…
Es una expressió que en el nostre entorn -i també en altres entorns- feia referència propostes infantils d’intervenció o de posició.
Quan en Pep la va proposar ja va assenyalar que no l’havia trobada en el DCVB
Ni en el DCVB, ni en el Corpus de fraseologia, ni en el Diccionari d’expressions lingüístiques. Continua
Acabada la lletra m passam a la llista de mots que tenc amb n, que, la veritat, són ben pocs. Però per damunt de tots destaca aquest que tenia apuntat que me sona haver recollit d eles rondalles de Mossèn Alcover:noningú/-una. Havíeu sentit mai aquesta curiosa doble negació? Continua
Parlàvem de temps enrere. Del que s’ha anomenat Mallorca `preturística. (A nivell general es considera que el “turisme de masses” s’inicià a l’entorn de 1965, però a nivell local no es generalitza fins el 1974, quan es tancaren els tallers de brodats i moltes de les dones passaren de ser brodadores a netejadores d’hotel. Uns anys abans, també a nivell local, els homes havien deixat fora vila per ser picapedrers, cambrers o botiguers).
De quan imperava l’estretor econòmica i tothom s’havia d’espavilar amb el poc que tenia. Continua