Pedro Servera, lector seguidor d’aquesta secció, ens ha fet arribar aquest interessant mot que jo, personalment, desconeixia. Aquí en teniu la fitxa corresponent: Continua
Mots perduts: flotó
Respon
Arxiu de la categoria: Mots perduts
Mots perduts: baldana
En la realització de la tasca, sense pensar-hi, va sortir a la conversa -Has fet les baldanes?.
En la primera de les accepcions, la utilitzada, és un d’aquell mots que tenim emmagatzemats de forma inconscient, per haver-els sentit alguna vegada. A més té el valor afegit de la referència a Flor de card de Salvador Galmés.
També s’usa la quarta de les accepcions. El guisat de baldana de me. entre altres coses amb patates i pastanagò, és un plat deliciós.
Desconeixia les altres accepcions
Mots perduts: manyà
Desconeixia aquest mot que tant pot desiganr l’ofici relacionat amb els panys com tot el contrari (amb sentit irònic, el que ara se designa sota el barbarisme chapucero.. Aquí en teniu la fitxa respectiva: Continua
Mots perduts: agombolar
No és perdut del tot, en alguns indrets, i segons l’edat de les persones, encara s’usa. Però poc.
Es mot bell en tots els sentits.
De les diverses accepcions la primera i la quarta són les que em resulten més familiars (però això, com sabeu va per redols i famílies) Continua
Mots perduts: morrió
Continuant amb la llista de mots perduts, ara que anàvem per la lletra m, aprofitam per exposar l’aportació del nostre company Tomàs Martínez: morrió. Continua
Mots perduts: golafre
En el nostre entorn s’usava, i encara s’usa, en sentit figurat, Una persona golafre és aquella que ho vol tot per a ella. Segons l’ús habitual es podria considerar sinònim d’egoista.
L’usam malament,perquè, en sentit estricte la golafreria va lligada a l’acte de menjar. Continua
Mots perduts: mandanga
“Vaja una mandanga” senties a dir abans. Ara no és que no n’hi hagi; de fet, n’hi ha, i molta, però la gent li diu marxa, merder, trull, gresca, festa… Continua
Mots perduts: formiguer
No, no vull fer referència al cau de formigues. Vull fer referència als caramulls de terra que encara fumejaven a fora vila en els anys cinquanta del segle passat.
Es mot, i activitat ben perduda.
Es deia que per fer bons pebrers no hi havia res com la terra de formiguer.
Mots perduts: llavorar
-Què tal, com va mestre Andreu?
-Bé, venc de s’hort. No ho necessit, però no t’ho creuràs; em cansa més estar tot lo dia a canostra que si vag a llavorar un parell d’hores.
Escoltar les converses de la gent major és com anar a cercar en aquesta època, . Sempre surt algún mot imprevist.
De passada ja vam tractar el mot a “llavorim”, però amb un altre sentit. Continua
Mots perduts: mariol·lo
Els joves d’avui ja no en duen. Ara duen camisetes interiors, o fins i tot “abanderados”, però no mariol·los. Una llàstima perquè vaja paraula guapa i curiosa! Continua
Mots perduts: llema
Ara que hi ha bona saò, que ha fet brusques i més brusques…també, en algun moment ha fet boirina, gotines petitones que gairebé no banyen, el que nosaltres en diem normalment “cama d’aranya” (segons el DCVB: Cama d’aranya (Mall.) o cama de mosca (Men.): plovisquella molt prima, de gotes menudes.) .
Aquest concepte de pluja fina també l’he sentit com a llema.
Encara que el mot, també te altres accepcions, per a mi, fins ara desconegudes Continua
Mots perduts: aluda
S’ha esmentat altres vegades, si param atenció en les paraules que usa la gent gran trobarem molts mots perduts. Tal és el cas.
El castellà “cucurucho” ha envait el que s’anomenava aluda (en el cas present, dit “luda”). Segons el diccionari també es podria dir paperina, cucurull i ruda.
En alguns restaurants i cafès, amb el nom castellanitzat, es serveixen aludes de patates frites. Idò! Continua
Mots perduts: mallenga
Paraula antiga que tenia apuntada en el meu arxiu i que almanco la meva generació ja no usa, signe que potser sigui mot en extinció. La relació que té amb l’ocell Parus caeruleus (mallenga en mallorquí) és curiosa. Segons el diccionari “vulgarment s’atribueix a la mallerenga el vici de xerrar molt, car és un ocell molt cantador i fa un crit especial que sembla que articuli determinades expressions”. D’aquí el seu significat pejoratiu referit a persones. Continua
Mots perduts: ramera
Parlant de vent i arbres sorgí el mot a la conversa. No és idò mot perduts, si mes no, en l’entorn agrícola.
Potser resulta interessant que surti a rotlo per la predominança de la tercera de les accepcions, un castellanisme que recull l’Alcover-Moll.
L’interlocutor es referia a branques sobrants dels arbres joves, però consultat el diccionari és mot de múltiples accepcions.
Mots perduts: engalavernat
L’altre dia va sortir el mot “engalavernat” en una conversa entre amics de la meva edat referit a un nirvi que tenia atrofiat (és el que té intentar fer certs esforços físics o esports de risc a certa edat)- És ver que nosaltres encara l’usam de tant en tant (de cada cop més substituït per sinònims més generals com “fotut”, “fet pols”, “travat”…), però no tant els joves (no sé si tant pel seu parlar modern o per la seva bona forma física). Continua
Mots perduts: xeu
Encara, adesiara, es sent “hi ha poc xeu” – amb cert allargament de la “e”-. Es refereix a poca gent, poca assistència a un acte, poca quantitat d’alguna cosa…
El diccionari mostra tres accepcions. La usada en el nostre entorn tendria relació amb la segona, en sentit negatiu. (A les altres dues no les havia sentit mai)
No surt en el normatiu
Mots perduts: mènxera
Paraula ben graciosa que me deien els meus pares quan els perdia la paciència (i ja podeu suposar que era sovint), la qual de cada pic se sent més. Pel que indica el diccionari Alcover-Moll és un mot ben dialectal, només propi de la zona de Manacor.
PD: observau bé d’on prové el mot. No ho hagués dit mai! Continua
Mots perduts; verinada.
Mots de diverses accepcions segons indrets i costums.
En el nostre entorn s’usa, s’usava, fonamentalment la segona la del “Suc brut que destil·la d’una cosa posada en remull”
Mots perduts: rovís/rovissos
Segurament aquest mot aportat pel nostre company de revista Joan Umbert no sigui un mot perdut del tot, però sí que les generacions més joves l’usen de cada cop menys (substituït per altres sinònims com sobres, restes…). Només el temps decidirà si finalment entra en la categoria de mot extingit. Continua
Mots perduts: mostós
Forma part d’aquella col·lecció de mots que usam normalment en sentit figurat; deixant de banda, si més no en part, el significar real.
En el nostre entorn una peça de roba mostosa és la que no acaba d’estar neta, la que ha mesclar o perdut colors, la que ha quedat mastegada o descuidada…
També es pot (es podia) sentir aplicar a un color o a qualsevol altra cosa que no acabàs d’estar com el costum assenyalava.