Mots perduts: baldana

En la realització de la tasca, sense pensar-hi, va sortir a la conversa -Has fet les baldanes?.
En la primera de les accepcions, la utilitzada, és un d’aquell mots que tenim emmagatzemats de forma inconscient, per haver-els sentit alguna vegada. A més té el valor afegit de la referència a Flor de card de Salvador Galmés.

També s’usa la quarta de les accepcions. El guisat de baldana de me. entre altres coses amb patates i pastanagò, és un plat deliciós.
Desconeixia les altres accepcions

Continua

Mots perduts: llavorar

-Què tal, com va mestre Andreu?
-Bé, venc de s’hort. No ho necessit, però no t’ho creuràs; em cansa més estar tot lo dia a canostra que si vag a llavorar un parell d’hores.
Escoltar les converses de la gent major és com anar a cercar en aquesta època, . Sempre surt algún mot imprevist.

De passada ja vam tractar el mot a “llavorim”, però amb un altre sentit. Continua

Mots perduts: llema

Ara que hi ha bona saò, que ha fet brusques i més brusques…també, en algun moment ha fet boirina, gotines petitones que gairebé no banyen, el que nosaltres en diem normalment “cama d’aranya” (segons el DCVB: Cama d’aranya (Mall.) o cama de mosca (Men.): plovisquella molt prima, de gotes menudes.) .
Aquest concepte de pluja fina també l’he sentit com a  llema.
Encara que el mot, també te altres accepcions, per a mi, fins ara desconegudes Continua

Mots perduts: aluda

S’ha esmentat altres vegades, si param atenció en les paraules que usa la gent gran trobarem molts mots perduts. Tal és el cas.

El castellà “cucurucho” ha envait el que s’anomenava aluda (en el cas present, dit “luda”). Segons el diccionari també es podria dir paperina, cucurull i ruda.
En alguns restaurants i cafès, amb el nom castellanitzat,  es serveixen aludes de patates frites. Idò! Continua

Mots perduts: mallenga

Paraula antiga que tenia apuntada en el meu arxiu i que almanco la meva generació ja no usa, signe que potser sigui mot en extinció. La relació que té amb l’ocell  Parus caeruleus (mallenga en mallorquí) és curiosa. Segons el diccionari “vulgarment s’atribueix a la mallerenga el vici de xerrar molt, car és un ocell molt cantador i fa un crit especial que sembla que articuli determinades expressions”. D’aquí el seu significat pejoratiu referit a persones. Continua

Mots perduts: ramera

Parlant de vent i arbres sorgí el mot a la conversa. No és idò mot perduts, si mes no, en l’entorn agrícola.
Potser resulta interessant que surti a rotlo per la predominança de la tercera de les accepcions, un castellanisme que recull  l’Alcover-Moll.

L’interlocutor es referia a branques sobrants dels arbres joves, però consultat el diccionari és mot de múltiples accepcions.

Continua

Mots perduts: engalavernat

L’altre dia va sortir el mot “engalavernat” en una conversa entre amics de la meva edat referit a un nirvi que tenia atrofiat  (és el que té intentar fer certs esforços físics o esports de risc a certa edat)- És ver que nosaltres encara l’usam de tant en tant (de cada cop més substituït per sinònims més generals com “fotut”, “fet pols”, “travat”…), però no tant els joves (no sé si tant pel seu parlar modern o  per la seva bona forma física). Continua

Mots perduts: xeu

Encara, adesiara, es sent “hi ha poc xeu” – amb cert allargament de la “e”-. Es refereix a poca gent, poca assistència a un acte, poca quantitat d’alguna cosa…

El diccionari mostra tres accepcions. La usada en el nostre entorn tendria relació amb la segona, en sentit negatiu. (A les altres dues no les havia sentit mai)

No surt en el normatiu

Continua

Mots perduts: mostós

Forma part d’aquella col·lecció de mots que usam normalment en sentit figurat; deixant de banda, si més no en part, el significar real.

En el nostre entorn una peça de roba mostosa és la que no acaba d’estar neta, la que ha mesclar o perdut colors, la que ha quedat mastegada o descuidada…

També es pot (es podia) sentir aplicar a un color o a qualsevol altra cosa que no acabàs d’estar com el costum assenyalava.

Continua