En el nostre entorn en diem “revinglada”. En general s’empra en situacions de moure’s de forma ràpida i inesperada.
Una llebre pega una revinglada per botar una paret.
En Serafí assenyala que l’ha sentit en sentit d’arribada inespertada de dolor a l’esquena “Batualmón quina revinglada que m’ha pegat!” Continua
Es mot que es pot considerar ben perdut. Primer perquè és agrícola i les eines manuals, també a fora vila, en general, són en desús. A més el contum de comprar i tirar ha arraconat la reutilització de les eines. Avui, ja ningú fa acerons
El suggeriment d’aceró es va fer, a la par,d’un altre mot perdut ja comentat a la secció “perboc”. Un d’aquell mots on, segons l’edat de l’interlocutor, pot tenir un significat o altre. Per un pagès vell tendria a veure amb les eines de fora vila, per un més jove amb la sorpresa. Continua
Si miram el lloc de recollida dels diversos significats del mot veurem que, en general, es mot usat en altres indrets.
Tal vegada s’usava aquí la primera de les accepcions.
He sentit contar que en el nostre entorn agrícola, sense maquinetes d’afaitar i amb els raors gairebé objectes de luxes o eines estrictes de barberia, amb unes tisores, pacientment, alguns pagesos que vivien a fora vila, s’escatien la barba. Continua
El meu resum de les festes de Sant Antoni 2023 és simple, la festa està més viva que mai.
A nivell emocional ha estat espectacular, tornar a veure la rectoria plena, la quantitat de gent que anava darrere els dimonis, sentir en boca de tot el poble els goigs…
Però el que sí que enyorava era el fogueró del Quesito, un lloc on m’ensenyaren gran part del que sé avui sobre cançons de Ximbomba, un lloc únic,amb essència on veterans i novells són un, els vells tornen joves i esdevé amb una atmosfera màgica de pura tradició. Ja els hi vaig fer alguna Glosa dilluns vespre, però per a ells vagi la publicació d’aquesta setmana. Gràcies. Continua
En sentit estricte no és pot considerar “mot perdut” però si, tal vegada, en desús.
En la primera de les accepcions “fer nusos” substitueix el verb.
La segona i tercera accepció, éssent vives, no s’usen gaire al aplicar-se paraules substitutives. Continua
Encara que en desús, havia sentit el mot. Si no vaig errat, fFonamentalment el dia de les matances i referit a la part baixa de les galtes del porc.
També referit a persones, la part destacada entre la barra i el coll, com el de la fotografia
En el llenguatge popular també s’anomenen galamons, als penjolls que, sota el coll, tenen els porcs de raça mallorquina.
Cercant el mot en el diccionari resulta que, en la parla popular del nostre entorn, en el meu entendre, s’estableix certa confusió entre galamó i papada. Continua
I després de les festes, toca rescabalar.
Els excessos en el menjar, a partir de certa edat, s’hauran de compensar amb analítiques i exercici físic.
El mot té el valor afegit de la referència a “Flor de card” de Salvador Galmés
Continua
7 dies,una setmana
Per encendre el fogueró
De cultura i tradició
Foc, fum que sempre engalana
El cor del poble és qui mana
El ritme, la cerimònia
Més quan un i altre dimoni
I la banda, acompassats,
Fan balls i sons anhelats
En honor de Sant Antoni
Ball, cançó, Ximbomba imposa
Dimonis, foc, fogueró
Fan mesclats de tradició
Que fan créixer el valor
De la festa i de la Glosa.
A vegades, en una mateixa conversa, si a més de posar esment en el sentit del que es diu, també se’n posa a les paraules sorgeixen mots pocs usats o perduts com el present. El va citar n’Antoni Cus i, al vol, el va explicar en Felit Blau: “calda es cada una de les enrogides que es fa al ferro per tal de poder treballa´l. Els artesans bravejaven d’haver fet una determinada peça amb una sola calda!”.
Les intranscendents converses de cafè, des d’un vessant de llengua, també poden resultar interessants.
Així mateix, serveixi el mot de gratitud i reconeixença a la llarga aportació d’en Pau Quina a la secció “Mots perduts” on, fins ara, feiem aportacions alternes cada dos dies.
Entre tots intentarem mantenir roent el tema de la llengua.
Durant uns minuts havia sortit publicat a la revista el mot tastalejar, però després de molt discutir i investigar hem arribat a la conclusió que se tracta més d’una deformació personal del mot “destralejar” i no col·lectiva. Ens sap greu la precipitació i esperem que accepteu la nostra rectificació.
Igualment aprofit l’avinentesa per acomiadar-me d’aquesta secció fent la meva darrera aportació. Continua
I els 2023 ja ha fet tat!
Taaat, així amb la a allargada és el joc infantil, amb infants ben tendres, que s’aplicà en el nostre entorn.
És idoni en el moment en que els infants comencen a descriminar elements extern.
Segurament no es pot considerar mot perduts, els jocs infantils són eterns, però potser si s’ha de considerar en desús. Ara és moda comprar objectes perquè els infants juguin en comptes de jugar amb els infants. Continua
Avui dissabte de Cap d’Any.
Festejar la nit de Cap d’Any amb sopars, felicitacions i desitjos, darrerament s’ha convertit en una festa gairebé universal.
Un bon moment, com qualsevol altre, per porgar l’anyada i comprovar les porgueres que hem deixat, i també, si fos el cas, les que s’han escolades en el gra.. Continua
Era un insult si més no desagradable, si no era dit amb ironia, ja que t’emparentaven amb la fastigosa mosca vironera, que produeix els temuts virons que poden fer malbé la carn o qualsevol producte que toquin. Ara no és no se diguin coses desagradables precisament, però aquest insult en concret ja quasi no se sent. Continua
La conversa girava a l’entorn de les al·lotes “robades”, aquells matrimonis que es formalitzaven sense el consentiments dels pares. Les conseqüències, barallats de per vida, representen un exemple radical de l’arrelat patriarcat.
I dels matrimonis la conversa passà a les amonestacions. Primer verbalitzades des de la trona i posteriorment anunciades, en un paperet, a l’entrada de l’església.
Un mot definitivament perduts en la tercera de les accepcions. Continua
Per Nadal (per ser Nadal de ver) ha de fer un poc de fred. No ho trobau? Miam si és així idò… Continua
Donant prioritat a les aportacions que ens fan els nostres lectors, avui en feim arribar una (cotonada) que Aina Maria Puigròs ens va fer arribar a través del Facebook. Si bé és una accepció que ja havíem posat a l’article anterior (vànova), és ver que quedava molt dissimulat. Així que encantats de fer cas a n’Aina li dedicarem una entrada exclusiva, que bé el mot s’ho mereix. Continua
El Gabinet d’Asessorament Lingüístic als Mitjans de Comunicació de la UIB ens envià aquesta instructiva felicitació que manllevam per felicitar els lectors de “Mots perduts”. Molts d’anys i bones festes!
“El GALMIC us desitja que per Nadal (mai Nadals) passeu unes bones festes (en minúscula). Nadal (sense article) és una època per gaudir amb la família i els amics. Per això, esperam que pugueu reunir-vos la nit de Nadal (mai Nit Bona o Nochebuena), menjar els dotze grans de raïm (si menjau dotze raïms acabareu ben tips) la nit de Cap d’Any (mai Nit Vella o Nochevieja) i recollir caramels (mai carmels
(Imatge: La “neula” de la façana de l’església)
Ara que és hivern fa ganes posar una paraula hivernenca i fredolera, per això he recorregut a vànova, paraula que tenia en els meus arxius recollida de Déu sap on (el mal vici de no documentar la font quan toca). Ara el castellanisme colxa o la més general cobrellit o cobertor li ha guanyat terreny fins al punt de ser digne d’entrar a aquesta secció. Continua
De la llista de “mots perduts” pendents de publicació, el que es presenta és el que m’ha semblat més “nadalenc”.
Menjars específics, activitats, els paquets dels reis… vaja trescalamena!
Mot en desús, però ben nostre (No surt en el Normatiu) Continua
Quan era petit sovint després d’un esforç, quan les cames fallaven sentia dir “les cames m’han fet flaca”, sobretot si anaves amb bicicleta. Ara se veu que la gent està més forta i ja no li passa tan sovint, o bé és que aquesta¡expressió ja se diu de manera més moderna, com per exemple “m’ha pegat una pájara” o senzillament “les cames no me n’anven” . Continua