Pedro Servera, adesiara ens serveix mots perduts, generalment d’arrel artanenca.
Ja s’ha comentat altres vegades que cada poble, cada família, té una mena de “vocabulari habitual”. Essent les paraules d’ordre general, i normalment recollides en el DCVB, són usades més en un indret que no en un altre.
Les distàncies, les professions, les feines…propiciaven l’ample, gairebé màgic, ventall d’usos i costums Continua
Continuen les aportacions de Pedro Servera. En aquesta ocasió ens fa arribar la paraula volando, la qual m’ha reocrdat al marxando que ja va publicar Guillem Pont fa uns mesos, ja siqui per compartir la curiosa terminació final -ando o per designar un tipus d’home o ofici. Veiem la fitxa completa: Continua
Avui es compleixen quaranta anys de la mort de Manuel Sanchis Guarner. Té un carrer dedicat a Palma però poca gent coneix la seva vida i la seva trajectòria.
Nascut a València el 9 de setembre de l’any 1911 morí a la mateixa ciutat el 16 de desembre de 1981.
Escriptor, filòleg i historiador durant la Guerra Civil va estar al costat de la legalitat republicana i fou repressaliat pel franquisme amb una condemna de presó a Madrid entre els anys 1939 i 1943, any en què arribà a Mallorca. Continua
-No m’agafes, cacai…
-Jo en tenc més que tu, cacai…
-Jo he pujat i tu no, cacai…
Es una expressió que en el nostre entorn -i també en altres entorns- feia referència propostes infantils d’intervenció o de posició.
Quan en Pep la va proposar ja va assenyalar que no l’havia trobada en el DCVB
Ni en el DCVB, ni en el Corpus de fraseologia, ni en el Diccionari d’expressions lingüístiques. Continua
Acabada la lletra m passam a la llista de mots que tenc amb n, que, la veritat, són ben pocs. Però per damunt de tots destaca aquest que tenia apuntat que me sona haver recollit d eles rondalles de Mossèn Alcover:noningú/-una. Havíeu sentit mai aquesta curiosa doble negació? Continua
Parlàvem de temps enrere. Del que s’ha anomenat Mallorca `preturística. (A nivell general es considera que el “turisme de masses” s’inicià a l’entorn de 1965, però a nivell local no es generalitza fins el 1974, quan es tancaren els tallers de brodats i moltes de les dones passaren de ser brodadores a netejadores d’hotel. Uns anys abans, també a nivell local, els homes havien deixat fora vila per ser picapedrers, cambrers o botiguers).
De quan imperava l’estretor econòmica i tothom s’havia d’espavilar amb el poc que tenia. Continua
El proper dimecres, 15 de desembre, s’instal·larà al Port de Palma una placa commemorativa en memòria de la ‘Gran Eixida’, l’expedició lingüística d’Alcover-Moll de 1921 que va recórrer de cap a cap els territoris de parla catalana, al llarg de més de cinc mesos de 1921, per recollir paraules i expressions per al Diccionari Alcover-Moll.
Amb aquest acte l’Institució Moll arranca l’Any del Diccionari i convida a totes les poblacions del territori de llengua catalana a dedicar carrers, places i plaques en homenatge a Alcover i Moll amb motiu dels 60 anys de la culminació del ‘Diccionari català-valencià-balear’. Continua
Pedro Servera, lector seguidor d’aquesta secció, ens ha fet arribar aquest interessant mot que jo, personalment, desconeixia. Aquí en teniu la fitxa corresponent: Continua
En la realització de la tasca, sense pensar-hi, va sortir a la conversa -Has fet les baldanes?.
En la primera de les accepcions, la utilitzada, és un d’aquell mots que tenim emmagatzemats de forma inconscient, per haver-els sentit alguna vegada. A més té el valor afegit de la referència a Flor de card de Salvador Galmés.
També s’usa la quarta de les accepcions. El guisat de baldana de me. entre altres coses amb patates i pastanagò, és un plat deliciós.
Desconeixia les altres accepcions
Desconeixia aquest mot que tant pot desiganr l’ofici relacionat amb els panys com tot el contrari (amb sentit irònic, el que ara se designa sota el barbarisme chapucero.. Aquí en teniu la fitxa respectiva: Continua
Entre sentències del Constitucional referides a les hores de llengua castellana a les escoles i el pactes/no pactes per l’ús de la llengua catalana e les plataformes digitals, el tema de la llengua torna a ésser notícia.
Aparentment hi ha persones i institucions que quan no tenen res calent, que sacsegi els ànims, els agrada treure el tema de la llengua…i ja hi tornam ésser! Continua
No és perdut del tot, en alguns indrets, i segons l’edat de les persones, encara s’usa. Però poc.
Es mot bell en tots els sentits.
De les diverses accepcions la primera i la quarta són les que em resulten més familiars (però això, com sabeu va per redols i famílies) Continua
Continuant amb la llista de mots perduts, ara que anàvem per la lletra m, aprofitam per exposar l’aportació del nostre company Tomàs Martínez: morrió. Continua
A la nostra estimada geganta Angelina li feren un regal enverinat en forma de floc blau.que porta creuat en el tors.
En una sola paraula “Travolina” dues faltes d’ortografia. “Na Trebolina” de Mn. Galmés, el personatge central de “Flor de card”, era trebolina per la seva vitalitat, igual que el sobrenom d’en Jaume que, per la mateixa raó era “Belluguins”. Continua
En el nostre entorn s’usava, i encara s’usa, en sentit figurat, Una persona golafre és aquella que ho vol tot per a ella. Segons l’ús habitual es podria considerar sinònim d’egoista.
L’usam malament,perquè, en sentit estricte la golafreria va lligada a l’acte de menjar. Continua
“Vaja una mandanga” senties a dir abans. Ara no és que no n’hi hagi; de fet, n’hi ha, i molta, però la gent li diu marxa, merder, trull, gresca, festa… Continua
No, no vull fer referència al cau de formigues. Vull fer referència als caramulls de terra que encara fumejaven a fora vila en els anys cinquanta del segle passat.
Es mot, i activitat ben perduda.
Es deia que per fer bons pebrers no hi havia res com la terra de formiguer.
–Port de Barcelona i Institució Moll commemoren el centenari de la
‘Gran Eixida’ filològica amb un tòtem davant l’edifici Portal de la Pau
-La inauguració tendrà lloc dissabte 27 al Port Vell
-Es compleixen cent anys de l’expedició lingüística del 1921 d’Alcover i Moll
El Port de Barcelona, a iniciativa de la Institució Francesc de Borja Moll, dipositària del llegat del Diccionari català-valencià-balear, instal·larà un tòtem recordatori de la ‘Gran Eixida’, expedició lingüística d’Antoni Maria Alcover i el mateix Moll el 1921. L’acte inaugural tendrà lloc dissabte 27 de novembre, a les 11 hores, al Port Vell, Continua
-Què tal, com va mestre Andreu?
-Bé, venc de s’hort. No ho necessit, però no t’ho creuràs; em cansa més estar tot lo dia a canostra que si vag a llavorar un parell d’hores.
Escoltar les converses de la gent major és com anar a cercar en aquesta època, . Sempre surt algún mot imprevist.
De passada ja vam tractar el mot a “llavorim”, però amb un altre sentit. Continua
Els joves d’avui ja no en duen. Ara duen camisetes interiors, o fins i tot “abanderados”, però no mariol·los. Una llàstima perquè vaja paraula guapa i curiosa! Continua