Si sabem que el qui guanyi les eleccions probablement ens omplirà d’hòsties, val més deixar-ho en mans d’un professional i votar directament el Papa, com diu La Maña.
* * * * *
Si na Manuela no ha participat a cap taula rodona perquè no es vol asseure amb un sospitós de corrupció, com assegura que és el batle, a les reunions que deu fer amb el Partit Popular sempre deu haver d’estar dreta! Continua
I si em basten dues culleradetes… per què en pos dues mitges?
Això era i no era un grup anomenat Barceló que va començar unes obres d’un mastodont anomenat Palau de Congressos, però a mitja feina va trobar que allò era massa dur i no sortia a compte, així que va decidir deixar-ho anar i el Palau es quedà “compuesto y sin novia”. Res, que anys després el Govern, després d’acabar les obres així com va poder, amb molta i molta suor, el va treure a concurs per explotar-lo i el mateix que l’havia deixat tirat, Barceló, s’hi va presentar i, mirau per on, ha guanyat i ara l’explotarà durant anys.
I que no és guapo això?
Després de quedar ben empatxats de panades i rubiols, aquesta setmana convendria prendre una mica de Brou de Card per desembafar. Aquesta vegada el brou porta: Continua
Per començar a fer boca de cara a les vinents eleccions municipals, em fa il·lusió reproduir una entrevista que vag fer l’any 1987 a don Andreu Galmés, el metge, perquè es rumorejava que havia d’esser el cap de llista d’Unió Mallorquina, però al final optaren per Joan Santandreu. Desconec si l’entrevista va tenir res que veure amb el canvi.
“No hi ha dubte que don Andreu és un personatge popular. És un d’aquells pocs llorencins que, avantposant el don al seu nom propi, queden completament identificats. No cal especificar que es tracta de don Andreu Galmés, el metge, el senyor de Calicant. Tot això hi és de demés. D’andreus n’hi pot haver molts, però de don Andreu, a Sant Llorenç, només se’n coneix un.
A mi, tant pel físic com pel posat irònic i com a despistat, sempre em recorda el Walter Matthau de Primera plana. Sembla que visqui en un món diferent del nostre, que “passi” dels trulls quotidians que preocupen a la majoria dels mortals. Em va confiar, rient, que sols no havia dit a la seva dona que per ventura es presentaria a les eleccions. Ho va haver de sebre per la criada, que, tota alçurada, li va demanar a veure si era ver que volien fer batle don Andreu. Continua
Tornaran aquelles absurdes felipades
a ses pàgines de card.cat publicar,
i altre vegada sense to ni so
a veure què diran. Continua
Varietat d’espectacles magnífics aquest abril a l’Auditori sa Màniga
L’Ajuntament de Sant Llorenç ha apostat novament per l’excel·lència i diversitat cultural aquest mes d’abril a l’Auditori sa Màniga de Cala Millor. Ja podeu consultar tota la programació a la web www.samaniga.es. Continua
L’any 1998 Agustín El Casta inicia el seu camí en solitari tot creant els seus personatges més coneguts: Lorenzo Llamas (el latin lover mallorquí que va fer ell tot sol el túnel de Sóller), Klaus Kartoflen (l’alemany resident que es vol integrar) o Don Diablo (el dimoniet delegat dels pecats carnals a la Terra), entre d’altres.
El tema de la independència és seriós, però sempre es pot prendre amb un poc d’humor, com fa el programa APM:
Ha arribat l’hora de tornar empassar-nos un bon Brou de Card. Hem encès el fogó i posat l’olla al foc…el brou ja bull, és hora d’afegir els ingredients. I tenim:
“Alí Babà i els quaranta lladres” és un dels contes que formen part de l’aplec “Les mil i una nits”, que, segons tradicions orientals, són les que va passar Xahrazad explicant històries al sultà per a què no la matàs, ja que cada vespre el deixava amb l’endarrer de com acabaria el conte, que no acabava fins l’endemà.
D’altra banda, en un viatge que vaig fer a Marràqueix, em va venir denou que els comerciants de la plaça Jemaa el Fna, quan intentaven vendre’m alguna cosa, em cridassin sempre amb el nom Alí Babà, com si fos un malfactor, però després em digueren que feien el mateix amb tots els que duien barba. Continua
El gran actor Toni Gomila novament actuarà a l’Auditori sa Màniga de Cala Millor amb un dels seus millors espectacles: ACORAR. Aquesta obra es va estrenar a sa Màniga i immediatament es va convertir en un èxit de públic i crítica. Espectacle escrit i interpretat per Toni Gomila, premi de la crítica “Serra d’Or” al millor text de teatre, ara torna a sa Màniga, on va néixer aquesta magnífica obra amb la direcció de Rafel Duran.
Hem aprofitat l’ocasió per plantejar unes preguntes al seu protagonista, Toni Gomila. Continua
Ja fa dies que ha acabat l’any, ha passat Nadal i també Sant Antoni. Qui més qui manco se n’ha enduit una bona empatxada entre tanta festa i no li anirà gens malament una mica de brouet. No xucleu ràpid que crema!
Aquesta recepta del Brou de Card porta un barreja d’ingredients que el fan ben golós. Quin brou que fa la mescla: Continua
Programació d’actes al municipi de Sant Llorenç des Cardassar. Continua
No sabia exactament si posar aquesta imatge que ens han enviat a Notes d’humor o aquí, a Què en trobau? Resulta que al poliesportiu del poble l’estan reformant (crec que el paviment, entre altres coses) i durant tot el dia deixen en marxa aquests ventiladors (supòs que per secar).
Som jo o aquest no és un mètode excesivament prehistòric? No hi ha altres maneres? És que veure això en ple hivern… Algú m’ho pot explicar? Continua
Com que en Serafí Lliteres, l’intrèpid reporter de Card.cat, ja dóna abast tot sol amb la seva càmera (no és estrany que fos mereixedor d’una glosa a l’argument 2015, la qual podem recordar: En Serafí l’heu reparat? Sabia cert que hi seria , ja torna estar preparat per fer una fotografia), un pobre servidor com jo es veu relegat senzillament a presentar l’anomenada “altra cara de Sant Antoni”, en la qual l’humor, la ironia i el sarcasme intenten pal·liar la mala fotografia. Continua
A la fi ha arribat el seny i tant PSM com Esquerra Republicana han rectificat i signat la pau. Tant uns, encapçalats per Biel Barceló, com altres, amb Joan Lladó a primera fila, han reconegut els seus errors i pel bé d’un projecte comú d’esquerres nacionalista han fet una passa enrere i s’han disculpat respectivament. Continua
Fa tot just dos anys, la familia Lliro i en Sebastià Riera ja ens feren riure amb el “Lliro style” (més de 55.000 visites al youtube), una paròdia del Gangnam Style, per promocionar les nadales subversives que cada any tenen lloc al Bar del carrer de Ciutat manacorí.
Enguany l’afectat per aquest esperit nadalenc tan particular és l’anunci de la Continua
Aquest mes a BROU DE CARD hi ha un poc de tot. Una miqueta de mescladissa.
Abans de començar bufau que crema…no ens hem de bufegar. Continua
