Astrazenecats

Som un d’aquests agosarats que fa unes setmanes es va anar a posar la vacuna. Curiosament la setmana que me la posaven era un “privilegiat”  i ara, de sobte, he passat a ser un “ximplet”. Sí, com bé heu suposat, estic parlant de  la famosa vacuna Astrazeneca. Si bé per ara encara no m’ha sortit cap coa, ni cap cresta ni res fora del normal, tampoc ho descart. Sobretot si llegim la premsa aquests dies…  Continua

Vacunes

Probablement, si esmentava els noms d’Ugur Sahin, Ozlem Tureci, Sarah Gilbert, Derrick Rossi o Noe Mercado, la majoria dels lectors no sabrien de què els estic parlant, com també em passava a mi abans de cercar-los per internet. En canvi, si posava els noms Pfizer, Astra Zeneka, Moderna o Johnson & Johnson, molta gent veuria tot d’una que estava xerrant de quatre de les vacunes que s’han desenvolupat per protegir-nos del covid-19. Continua

Batles democràtics (V)

MIQUEL VAQUER MELIS
Maig de 1991 – Maig de 1995

Com ja es va explicar a l’article dedicat a Bartomeu Brunet, el juny de 1970 Tomàs Rosselló, que havia estat batle de Sant Llorenç des del setembre de 1953, va presentar la dimissió i el governador d’aleshores, Víctor Hellín, nomenà Miquel Vaquer per substituir-lo, quan comptava amb 47 anys d’edat. Com era habitual en aquells anys i gràcies a la seva fidelitat al governador, el març de 1974 va esser nomenat diputat de la Diputació Provincial.

Els seus primers nou anys com a batle, a les acaballes del franquisme, varen esser més o manco tranquils i coincidiren amb l’expansió del turisme, sobretot a sa Coma. Així, el 1970 s’aprovà el sanejament de Cala Millor, s’inaugurà l’actual edifici de l’Ajuntament (1971), s’aprovà el servei de recollida de fems (1971), es normalitzà el nom del poble: Sant Llorenç des Cardassar, que abans s’anomenava oficialment San Lorenzo de Descardazar (1974) i s’inauguraren els primers establiments hotelers de sa Coma, els apartaments Hausmann (1978). Continua

Batles democràtics (IV)

BARTOMEU PONT ESTELRICH
Juny de 1987 – Maig de 1991

La participació de Bartomeu Pont en la política local li venia del febrer de 1961, quan a les «eleccions» municipals fou elegit regidor pel terç d’Entitats. Fent un incís, en aquells anys figurava que feien eleccions municipals, encara que els regidors fossin elegits a dit pel batle: dividien la corporació en tres terços, el Familiar, el Sindical i el d’Entitats i en aquest darrer hi solien col·locar empresaris. Aleshores el batle era Tomàs Rosselló, que li encarregà l’organització de les festes de Sant Llorenç, una època en què Antonio Machín i José Guardiola protagonitzaren unes de les verbenes més populars de Mallorca.

El 1974, Josep Melià es presentà a les eleccions a Procuradors en Corts, recolzat pels sectors més progressistes del règim –Miquel Herrero de Miñón, Pío Cabanillas…– i s’enfrontà a Julio Barrado, que estava proposat per la part més immobilista del règim. El batle d’aleshores, Miquel Vaquer, es va posicionar obertament a favor de Barrado, mentres que Bartomeu Pont va fer costat a Josep Melià, a qui estava agraït per unes gestions particulars que l’advocat havia fet en relació al seu negoci. Continua

Ja passa d’hora que es faci més visible el paper de la dona al nostre entorn diari

Avui a la presentació a l’Espai 36 de l’excel·lent curtmetratge “Confinades” (Premi Art Jove 2020) de l’associació feminista llorecina “Figues de Cosines”, a l’hora de fer el col·loqui posterior a la projecció, m’ha semblat reviure una sensació de “deja vu” que es va repetint cada any quan es reivindiquen els drets de les dones. Aquesta sensació ve arrel de la poca visibilitat que tenen les dones al nomenclàtor dels carrers, edificis i monuments, no tan sòls del municipi llorencí, sinó de tota l’illa de Mallorca i de la vital importància que això té per a la societat en general. Continua

Reflexions incomodes a les cinc de l’horabaixa

Qui més qui manco té ganes de que restaurants i els cafès puguin romandre oberts fins a l’hora de sopar, jo el primer. Durant aquesta primera setmana de reobertura he sentit com la gent qüestionava el fet que, per qüestions sanitàries això no fos possible, però així com aquests reclamaven amb part de raó que es pogués tornar a obrir fins tard, hi ha hagut altra gent que de forma imprudent i des del primer moment ha incomplit de forma egoista i sistemàtica les recomanacions sanitàries per prevenir el contagi del virus i d’aquesta manera la seva expansió. Continua

Batles democràtics (III)

BARTOMEU BRUNET RIERA
Maig de 1983 – Juny de 1987

L’interès de Bartomeu Brunet per esser batle li venia de tretze anys enrere, quan ja havia intentat que el nomenassin l’any 1970, recolzat per l’antiquari manacorí Jaume Bover, un amic íntim del seu germà Nofre que estava ben relacionat amb els cercles de poder de Madrid –deien que quan Carmen Polo, la dona del dictador, venia a Mallorca, l’anava a veure–, però en aquells anys l’expansió del turisme estava desbordada i va tenir més influència Miquel Vaquer, que comptava amb el suport de Jaume Llinàs i fou l’elegit per substituir Tomàs Rosselló, quan aquest va presentar la dimissió. Continua

Món: el color de la pell en els humans

Quina explicació té la diferència de color en els humans? Sabeu quina diferència hi ha entre una persona negra i una blanca? Idò 1 gr de pigment, anomenat melanina, i record que això és una mil·lèsima part d’un Kg.

Llegint damunt l’evolució de l’home, em demanaven d’on venien els negres i no trobava cap resposta que em deixàs satisfet. Un dia vaig canviar la pregunta: d’on vénen els blancs? I ho vaig veure clar: el blancs venim dels negres. El primer ascendent de l’home que va caminar a dues cames, segons les dades actuals, va aparèixer a l’Àfrica; els esquelets trobats ho confirmen i els estudis genètics, també. Continua

Els lligams d’alguns partits polítics

Darrerament veient les notícies i algunes declaracions de diversos polítics  no he pogut deixar de pensar que els partits, siguin del símbol que siguin, tenen alguns lligams massa estrets amb algunes associacions/entitats/grups que al final els resulta una llosa molt mala d’arrossegar. Entenc que puguis estar prop de la monarquia, dels activistes que demanen la llibertat d’expressió o qualsevol altre dret social, del col·lectiu feminista… però arriba a un punt que pareix que les formacions polítiques no poden separar-se’n gens i hi estan com encadenats, com si en depenguessin de manera excessiva.  Continua

Batles democràtics (II)

IGNASI UMBERT ROIG
Abril de 1979 – Maig de 1983

Fins allà on sé, Ignasi Umbert va esser el primer llorencí que es va afiliar al Partit Socialista Obrer Espanyol des de la mort de Francisco Franco. Va fer el primer mitin de l’actual democràcia, el 17 de desembre de 1976 i, dos mesos més tard, va obrir un local del PSOE; treballant al ram de l’hostaleria, l’any següent, també en el mes de febrer, va instaurar una delegació local de la UGT.

Quan es convocaren les primeres eleccions municipals, es va oferir per integrar-se en el Grup Independent de Sant Llorenç, amb les sigles del seu partit, però aquest grup va rebutjar la proposta perquè, essent molt heterogeni, hi havia un sector que no se sentia identificat amb els postulats socialistes. Llavors, va decidir presentar-se amb les sigles del PSOE, posant Pere Bauçà «Mauri» en el segon lloc de la candidatura, ja que aquest havia intentat sense èxit figurar entre els primers llocs de l’esmentat Grup Independent. Continua

Emoticona’t

Si he de dir ver, volia fer una especial Emoticona’t del darrer Ple (celebrat el passat dijous), però com que es va fer presencial i en aquest poble només es té el costum de gravar i penjar els plens a la xarxa quan es fan des de casa per alt risc de pandèmia, donant-se la paradoxa que quan hi ha confinament arriben més a la gent (127 visualitzacions el darrer) que quan es fan “normals” (0 espectadors),  ho he hagut de deixar anar. Suposarem que algun dia s’apostarà per la transparència plena com fan altres ajuntaments del voltant com Manacor o Son Servera, publicant tots  i cada un dels plens, però mentrestant ens haurem de conformar amb aquest Emoticona’t més reduït:

Continua

Quan he sentit en Pablo Casado dient que prest abandonarien la seu del Partit Popular del carrer Génova, a Madrid, perquè «no pensa mostrar més la cara per les accions irregulars que hagin comès en el passat persones que actuaven en benefici propi», no sé perquè, m’ha vengut al cap la cèlebre escena de Casablanca entre Rick i el capità Louis Renault: Continua

Món: Comptar el temps

Moltes vegades mos embullam amb coses que pareixen senzilles, bé perquè no ho tenim clar o bé perquè la informació que ens tocaria arribar no l’entenem o no mos arriba.

Partim de com comptam el temps en el món occidental i recordam que un any, en aquesta manera de comptar, és el temps que el nostre planeta dona una volta al voltant del sol i partim també del sistema de comptar aC (abans de Crist) i dC (després de Crist). Continua

Vaccina o vacuna?

El diccionari de la Gran Enciclopèdia Catalana descriu així la paraula vacuna: «Vaccí. Medicina. Preparat que estimula la formació d’anticossos, amb la qual cosa hom aconsegueix una immunització específica, activa i duradora contra diverses infeccions». També esmenta que vacuna i vaccina són sinònims.

El DCVB, en canvi, ho posa com a dues paraules diferents. Així, vaccí, -ina, diu que és «Pertanyent o relatiu a les vaques» i vacuna, «Substància que, inoculada a l’organisme, el preserva d’una determinada malaltia». Tot i això, esmenta que vaccinar és sinònim de vacunar. Continua

L’obsolescència o quan les coses ja no serveixen (2ª part)

Hi ha una altre tipus d’obsolescència, la que es denomina obsolescència percebuda que es dona quan ens venen un mateix producte amb un lleuger canvi de presentació. Canvia el disseny però res més.

Com hem vist l’obsolescència està propiciada pels fabricants però els consumidors també en tenim una part de culpa quan ens inhibim davant aquesta problemàtica i feim el joc als qui planifiquen la vida dels productes. El resultat és que els aparells duren menys temps, n’hem de comprar de nous Continua

Separació de poders?

Pareix esser que gairebé tots els mitjans de comunicació –almanco els que no són descaradament i de manera incondicional de l’òrbita del Partit Popular–, coincideixen en què Luís Bárcenas està decidir a destapar totes les informacions de què disposa per confirmar allò que tots sospitàvem: que el PP tenia –i per ventura encara té– una caixa B que emprava per finançar les seves campanyes electorals i construir la seva seu al carrer Génova, a més de pagar sobresous a molts dels seus dirigents. Els mitjans també coincideixen en pressuposar que Bárcenas s’ha decidit a «cantar» perquè li havien assegurat que la seva dona, Rosalía Iglesias, no aniria a la presó, circumstància que no s’ha esdevengut, perquè ja fa dos mesos que està tancada a la presó d’Alcalá. Continua

L’obsolescència o quan les coses ja no serveixen (1ª part)

L’obsolescència es defineix com a “la depreciació dels béns d’equipament com a conseqüència del progrés tècnic” (Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans) o com a “la caiguda en desús de màquines, equips i tecnologies motivada no pas per un mal funcionament del mateix equip, sinó per un insuficient acompliment de les seves funcions en comparació de les noves màquines, equips i tecnologies introduïts en el mercat (Viquipèdia). Continua