A la fi he pogut veure un ple. Com que l’hora m’anava bé (just abans de dinar) l’he vist en directe, no fos cosa, com la darrera vegada, després el vídeo no es deixàs penjat i no pogués fer aquesta humil crònica. Perquè sí, retransmetre els plens en directe (i sobretot deixar-los penjats al canal perquè els ciutadans el puguin veure o consultar quan puguin) ofereix molts de beneficis. Des de la part periodística permet fer una crònica còmodament des de casa, sense haver-hi d’assistir físicament ni estar subjecte a horaris. Fins i tot permet botar-te els trossos que no interessen i anar directament al fragment o punt tractat que vulguis. Des de la part ciutadana, en el fons la més important, se sap què se cou a la Sala, que al final ens pertany a tots; quina és l’actitud i opinió dels partits polítics respecte a alguns temes, que abans desconeixíem; i com se’n desfan cada un dels integrants del Ple (important per poder jutjar qui cal triar d’aquí quatre anys a les eleccions, entre d’altres coses). En resum, que es guanya en transparència i informació, i per això aplaudim aquesta nova iniciativa demandada des de fa temps a Card.cat  i pregam que es mantengui en el temps i que també es deixin penjats els diversos plens que es facin. Segurament no és l’única passa que s’ha de fer cap a la informació i transparència que sovint falta en política, però sí una d’important.

Però deixam-nos de preàmbuls i entrem de ple en la crònica d’aquest ple extraordinari Continua →