Festa de Sant Antoni, patró dels animals.
En la desfilada era possible alguna guitza, aquella coça que, amb una o les dues potes de darrera alhora tirava una bístia a la defensiva o per molèsties diverses
També té altres significats. Continua
Segons llocs i famílies potser una refenta, esclafada, coca de pa o prima. Son paraules sinònimes.
El vaig sentir no fa gaire, dit per una persona major. Es pot considerar mot perdut perquè resten lluny les pasterades casolanes. Es així que ja no sobra pasta una vegada fets els pans. i si en sobra ningú ja fa ersclafades o refentes; els valors són uns altres!
Encara que ben mirat, i després de consultar la Viquipèdia, tal vegada es podria recuperar. M’ha fet goles tastar una refenta calenta amb sal i oli.
Continua
Mot de moltes accepcions.
En el nostre entorn, i segons el meu coneixement, s’usaven fonamentalment les destacades en negreta.
En el Sant Llorenç preturístic encara era ben habitual veure algunes dones o els forners amb una capçana sobre el cap per traginar, en cada cas, objectes o la post dels pans. Continua
Crec que aquí encara no es pot considerar mot perdut.
Es el clàssic mot que usen els estudiants mallorquins a Barcelona per bravejar de llengua ja que és mot deconegut pel català peninsular. Continua
Per començar l’any un mot potent: esca de caramutxa
Esca, en algunes de les accepcions encara és mot ben viu. Per a la gent de la mar la primera, pels amants de les plantes l’esca de garrover…
Morí la popularització del fumar en pipa i molt abans havia desaparegut el costum d’encendre la pipa amb esca de caramutxa.
Preparar l’esca de caramutxa era una tasca que tenia certes dificultats. Encendre la mica d’esca dipositada sobre el tabac amb un ferro i una pedra foguera, era tot un art. Continua
La proposta de “mots perduts” per part dels lectors es pot considerar, també, un instrument que serveix per mesurar l’evolució del llenguatge. Molts del mots són encara vius, i ben vius! -sols es perden els que ja no resulten útils- però no vol dir que “s’usin habitualment”. Uns pocs anys de diferència d’edat validen la proposta d’avui. Continua
Pedro Servera, adesiara ens serveix mots perduts, generalment d’arrel artanenca.
Ja s’ha comentat altres vegades que cada poble, cada família, té una mena de “vocabulari habitual”. Essent les paraules d’ordre general, i normalment recollides en el DCVB, són usades més en un indret que no en un altre.
Les distàncies, les professions, les feines…propiciaven l’ample, gairebé màgic, ventall d’usos i costums Continua
-No m’agafes, cacai…
-Jo en tenc més que tu, cacai…
-Jo he pujat i tu no, cacai…
Es una expressió que en el nostre entorn -i també en altres entorns- feia referència propostes infantils d’intervenció o de posició.
Quan en Pep la va proposar ja va assenyalar que no l’havia trobada en el DCVB
Ni en el DCVB, ni en el Corpus de fraseologia, ni en el Diccionari d’expressions lingüístiques. Continua
Parlàvem de temps enrere. Del que s’ha anomenat Mallorca `preturística. (A nivell general es considera que el “turisme de masses” s’inicià a l’entorn de 1965, però a nivell local no es generalitza fins el 1974, quan es tancaren els tallers de brodats i moltes de les dones passaren de ser brodadores a netejadores d’hotel. Uns anys abans, també a nivell local, els homes havien deixat fora vila per ser picapedrers, cambrers o botiguers).
De quan imperava l’estretor econòmica i tothom s’havia d’espavilar amb el poc que tenia. Continua
En la realització de la tasca, sense pensar-hi, va sortir a la conversa -Has fet les baldanes?.
En la primera de les accepcions, la utilitzada, és un d’aquell mots que tenim emmagatzemats de forma inconscient, per haver-els sentit alguna vegada. A més té el valor afegit de la referència a Flor de card de Salvador Galmés.
També s’usa la quarta de les accepcions. El guisat de baldana de me. entre altres coses amb patates i pastanagò, és un plat deliciós.
Desconeixia les altres accepcions
No és perdut del tot, en alguns indrets, i segons l’edat de les persones, encara s’usa. Però poc.
Es mot bell en tots els sentits.
De les diverses accepcions la primera i la quarta són les que em resulten més familiars (però això, com sabeu va per redols i famílies) Continua
En el nostre entorn s’usava, i encara s’usa, en sentit figurat, Una persona golafre és aquella que ho vol tot per a ella. Segons l’ús habitual es podria considerar sinònim d’egoista.
L’usam malament,perquè, en sentit estricte la golafreria va lligada a l’acte de menjar. Continua
No, no vull fer referència al cau de formigues. Vull fer referència als caramulls de terra que encara fumejaven a fora vila en els anys cinquanta del segle passat.
Es mot, i activitat ben perduda.
Es deia que per fer bons pebrers no hi havia res com la terra de formiguer.
-Què tal, com va mestre Andreu?
-Bé, venc de s’hort. No ho necessit, però no t’ho creuràs; em cansa més estar tot lo dia a canostra que si vag a llavorar un parell d’hores.
Escoltar les converses de la gent major és com anar a cercar en aquesta època, . Sempre surt algún mot imprevist.
De passada ja vam tractar el mot a “llavorim”, però amb un altre sentit. Continua
Ara que hi ha bona saò, que ha fet brusques i més brusques…també, en algun moment ha fet boirina, gotines petitones que gairebé no banyen, el que nosaltres en diem normalment “cama d’aranya” (segons el DCVB: Cama d’aranya (Mall.) o cama de mosca (Men.): plovisquella molt prima, de gotes menudes.) .
Aquest concepte de pluja fina també l’he sentit com a llema.
Encara que el mot, també te altres accepcions, per a mi, fins ara desconegudes Continua
Parlant de vent i arbres sorgí el mot a la conversa. No és idò mot perduts, si mes no, en l’entorn agrícola.
Potser resulta interessant que surti a rotlo per la predominança de la tercera de les accepcions, un castellanisme que recull l’Alcover-Moll.
L’interlocutor es referia a branques sobrants dels arbres joves, però consultat el diccionari és mot de múltiples accepcions.
Encara, adesiara, es sent “hi ha poc xeu” – amb cert allargament de la “e”-. Es refereix a poca gent, poca assistència a un acte, poca quantitat d’alguna cosa…
El diccionari mostra tres accepcions. La usada en el nostre entorn tendria relació amb la segona, en sentit negatiu. (A les altres dues no les havia sentit mai)
No surt en el normatiu
Mots de diverses accepcions segons indrets i costums.
En el nostre entorn s’usa, s’usava, fonamentalment la segona la del “Suc brut que destil·la d’una cosa posada en remull”
Forma part d’aquella col·lecció de mots que usam normalment en sentit figurat; deixant de banda, si més no en part, el significar real.
En el nostre entorn una peça de roba mostosa és la que no acaba d’estar neta, la que ha mesclar o perdut colors, la que ha quedat mastegada o descuidada…
També es pot (es podia) sentir aplicar a un color o a qualsevol altra cosa que no acabàs d’estar com el costum assenyalava.
Va sorgir de forma espontània en la conversa; mentre n’Antoni (Cus) parlava de la productivitat de les galines que te en el solar de Son Patró.
Es mot ben perdut. En el nostre entorn agafa la forma de “cocover”. Certament, a nivell industrial, hi ha producció d’ous i d’aviram. Ha desapareguda la professió lligada al tradicional ús de la barata que tant s’usava fins en els anys cinquanta del segle passat, quan la producció i comercialització d’ous era part fonamental de l’economia familiar.
Un d’aquell mots que resta en el record de les persones majors. Continua