Paraula poc usada en el Sant Llorenç preturístic. De les persones majors consultadescap n’ha sabut notícies.
Seria una referència, idò, a les partaules, més o manco usades, que ens arribat via lectures o televisió .
Bravejar, xalucar, mentir…serien sinònims usats habitualemnt en el nostre entorn per a atendre el mateix significat de xerrar, amb raó, des del desconeixement. Continua
De les diverses accepcions que mostra el diccionari, crec que solamen la tercera s’ha sentida aplicada en el nostre entorn en sentit de renyada forta i, potser, desmesurada.
A vegades també s’ha sentit el castellanisme “trepe” (-li ha donat un bon trepe!) per a cobrir el mateix significat.
La paraula no és recollida en el Normatiu.
En la recerca avançada sols hi apareixen les referències de .l’Alcover-Moll. Continua
Segurament d’aqui una estona, part del llorenciins, dels mallorquins, si mes no una petita part, anirà a matines per escoltar la Sibil·la i celebrar després la nit de Nadal amb xocolata i ensaïmada. Una ensaïmada encara, en alguns casos, casolana.
Una tradició que arrela endins i que diu molt del nostre ésser en aquest primer terc del segle xxi.
Però, pel camí, es perden baules…
Molts parlen directament de “Nochebuena”, d’altres, més curosos parlen de “nit bona”. gairebé a l’oblit resten el vell “dissabte de Nadal” o el normatiu “nit de Nadal”. Continua
Una altra de les aportacions del la secció n’és evidenciar la complexitat de la comunicació humana.
Qui proposa la paraula pot fer-ho en un determinat sentit i qui la redacta o presenta, agafar un sentit diferent. Segurament passa moltes vegades.
En aquests cas concret, quan van proposar “atapins”, vaig entendre que era sinònim d’anar-se’n, expressió usada en el Sant Llorenç preturístic; però és una interpretació. Continua
Paraula interessant que ens pot portar a la filosofia del propi pensar.
Comsideram que hi ha feines matusseres?, o són persones matusseres?
A partir d’aquí es podria establir el debat.
Sembla obvi que totes les tasques realitzades, en tots els àmbits poden tenir un marge de millora si entenem que la perfecció -tota vegada superats els processos temporals d’enamorament- no existeix.
I també resulta obvi que ni totes les persones posen el mateix interès en cada una de les accions que realitzen, ni tots els camps d’acció resulten igualment motivadors per persones diferents.
I així es podria estirar el fil… Continua
Més que un mot, el que es presenta avui és una frase, una locució, una manera de referir-se als altres.
Ja sabem que l’asèpsia no existeix i que el llenguange no se n’allibera, no se’n pot alliberar, de la condició dels humans que l’usen.
La locució proposada es aquella de “ets més beneit que es cagar de panxa”. Expressió que no he sabut trobar en el diccionari. Però si n’hi ha d’altres semblants. Es veu que tant n’Alcover com en Moll a l’hora de redactar el diccionari es deixaren algunes expressions escatològiques sense relacionar (També potser que tal expressió no s’usàs en aquelles saons). Continua
Fa part d’aquell ampli ventall de mots que es poden considerar perduts, o no, en funció de l’edat de les persones.
“Pisar” o trepitjar, segurament en serien paraules substitutòries per a la majoria dels parlants del nostre Terme Municipal.
Val a dir que tampoc es senten gaire els mots “descarcañalar” o “destalonar” usats pels usuaris de la llengua castellana.
De tot el broll de mots que, darrerament, ha tramès n’Antoni Font, hem escollit el darrer, daça.
Mot molt usat en el Sant Llorenç rural, bé com a substitut del posterior dona-m’ho, bé usat en l’entorn de caça: porta’l i daça eren a la conversa habitual entre persones i cans de caça, normalment preuades cusses eivissenques.
Els costums canvien. Ja ben pocs caçadors disposen de cans eivissencs i encara manco són el que converteixen les caceres amb motiu de socialització vora la foganya i conreu d’aquell, verbal i corporal, llenguatge singular i específic.
Heu gaudit de sentir contar eixides de caça?.. Continua
Aquesta paraula, servirà avui per parlar de la memòria i de les jugades que aquesta, a vegades fa.
Crec que en el nostre entorn hem sentit utilitzar meula amb el significat de miula (però ens podem errar, potser la memòria ens enganya) i també nyeula amb el mateix significat (ja publicada)
Tot sorgeix a l’escoltar la veu, singularment alta i estrident d’una persona.
-Vaja ,miula què té!. -Que és miula o meula?…diccionari!
Potser miula o nyiula (meula és una altra cosa) Continua
-Ahir no vares venir, t’haurem de posar una falta!
-No. De cap de les maneres, jo dure un paper quan mentres
Potser algú dels lectors recordarà un diàleg semblant.
No he sabut trobar la locució ni a la veu quan ni tampoc a mentres que, en canvi, mostra “com mentres”
Algunes de les persones de més edat consultades si que la coneixien, usada a menra de justificació.
Es deixarà, idò, com a presumpte localisme. Segurament com assenyala el filòleg Pau Quina deformació de “com mentres”. Continua
Es diminutiu d’embat, el vent que va de la mar a la terra. Quan arribava a les nostres eres, en temps de batre els cereals, ho feia de forma suau per això l’ús del diminutiu.
Mot ben viu al llarg de generacions, fins que es perdé el contacte amb la Terra. El control de l’embatol resultava fonamental a l’hora de ventar el gra, una vegada batut. Aiximateix era important per endolcir la feina a fora vila
Recordo una entrevista amb l’amo en Rafel de sa Fontpella. Feia calor de juliol. em va dir -Anem en es porxo d’aquí una estoneta arribarà s’embatol i estarem bé. I efectivament un poc passades les deu del matí arribà el ventet fresquet.
Cada gereració que desapareix se’n porta els coneixements que els va ensenyar el viure. Continua
Per extensió, a vegades s’aplica quan un no acaba d’estar fi -estic atabacat!, diu.
Pot semblar que el mot ve del tabac i que no trobar-se bé deriva de l’excés de fumar (a diferència d’ara sobre tot en aquells anys on tothom -fonamentalment homes- fumava.)
Podria ser un exemple d’ús habitual de paraules que, per desconeixement, s’usen sense tenir en consideració el seu sugnificat. Continua
En el Sant Llorenç agrícola no sols era un mot ben viu sinó que era motiu de disputes i confrontacions entre veïnats.
En el fons era indicador de lluita entre agricultors i ramaders, entre hortolans o propietaris de sembrats de cerals i pastors.
-M’han fet tala!. Saps de qui podien ser les ovelles? Continua
Amidar, en la seva dicció midar, va ser molts anys mot ben viu i usat. Fonamentalment en tots aquells anys dels segle xx on les dones llorencides es dedicaren al brodar i congecció de bruses i vestits.
Es canaven les terres i es midaven les robes.i es mesurava el blat.
Com en molts altres cases, segurament per seblança amb el castellà el “medir” va anar agafant força i substituí bona part de les paraules específiques. Continua
Al canviar i refrescar-se el temps, com passa aquesta dies, solen arribar els constipats. Normalment provoquen moc i malestar. A vegades van uma mina més enllà i apareix una mica de febre.
Quan la temperatura del cos puja una mica sense arribar a tenir febre forta de colgar-se -que en tot cas dependrà de cada un dels cossos- es quan per aquí diem, o deien abans, que “està un poc escaufeït” o “me sent escaufeït”
També s’aplicava a l’hora d’encalentir una mica un menjar o un beure. Escaufeir s’usava com a sinònim de “llevar-li la fredor”
En el nostre entorn, segons recordança, s’usava i encara s’usa aldà com a sinònim “d’objecte poc consistent” que té “perill de caure o espatllar-se”.
(Es a dir, fem una adaptació del significat que mostra el diccionari.
També es diu aldà a la persona de salut prima i trencadissa.
Fet que està en consonància amb la primera de les accepcions que mostra l’Alcover-Moll. La segona de les accepcions ens resulta desconeguda.. Continua
Abans, mentre es traballava a fora vila, les persones cantaven. Gairebé hi havia una tonada per a cada tasca: segar, llaurrar, batre…
Ja grans, tant l’amo Antoni Fai com l’amo en Rafel de sa Fontpella ens mostraren i deixaren testimoni d’aquesta afecció o, tal vegada, necessitat.
Aquests llorencins fa anys que ens deixaren, però encara resten persones que serven , circunstancialment, el costum, el tresor de les tonades camperoles.. Va passar ahir vespre, en es Molí den Fraret a Manacor fent part de l’espectacle de dansa “Margalida, sa farina!”. La tonada de llaurar, cantada per madó Margalida, acabà amb un “Roig, serva el solc!”. Continua
Paraula bella. Tant a nivell estructural com a nivell de contingut.
Molt usada en el nostre entorn, sobre tot, en l’accepció 4. Us que, com sempre dependrà d’edat i families.
També usat “tenir enginy” o “ser enginyós” per destacar l’habilitat aliena per fer una determinada cosa.
(En l’època en que es tenien en consideració les habilitats alienes) Continua
Eren periodistes, bé, no ho sé, potser eren animadors, que parlaven per la ràdió pública de les Illes Balears. Si , aquella que pagam entre tots i que, de segur, ha de disposar d’un gabinet de correcció lingüística.
Idò no deixaren de parlar de “tostades”: que si m’agradaven així o aixà, a tal hora o a tal altra… en un programa realment insuls. Continua
N’Antoni, que proposà el mot, assenyala que potser és el verb més usat. Quan no es sap definir l’acció d’usa el dallonar o el seu sinònim daixonar.
Certament és una paraula molt usada quem curiosament, encara no havia sortida.. Idò la daixonarem, és a dir, la posarem avui. Continua