Mots perduts: llenturar

Un dels mots lligats a la pagesia i a l’economia de subsistència que s’ha perdut.

Per a mi pertany al grup dels desconeguts, no recordava haver-lo sentit mai. L’aportació, idò d’en Pere Mesquida resulta doblement interessant: el mot (de caràcter ben local, l’Alcover-Moll el referix a Manacor) i la llargària dels vencills.

Realment amb el mots passa quelcom semblant a les persones, hi ha aquells més propers, els que s’usen regularment, en un altre nivell aquells que saps que hi son però que s’usen poc o gens. I després hi ha el nosmbros grups dels mots desconeguts, dels absents, dels que ni has setit ni usat mai. Llenturar, per a mi, era d’aquests darrer grup. Continua

Mots perduts: entrescador

Aquesta vegada és n’Antoni Font, entre altres coses amant i col·leccionista d’eines i instruments del passat, qui ens ofereix una imatge i ens recorda un mot perdut.

Les serres (verducs, xerracs…) ja no són les mateixen d’antany, s’han imposat altres models en teoria més fins i eficients. L’eina que entrescava les puntes, una cap aquí i una cap allà, ha perdut, idò, la seva utilitat. Continua

Mots perduts: barcella

Es fa referència al recipient, no a la mesura. Encara se’n troba alguna que s’utilitza com a element decoratiu. S’han de cuidar; altrament, si no s’utilitzen, la fusta es resseca de tal manera que amolla i es descompon. Així la barcella és converteix en un trasto.
Es mot perdut perquè l’eina ha perduda la seva utilitat. Fa una setentena d’anys que ja no s’usen les barcelles per mesurar res. Continua

Mots perduts: rasadora

En sentit estricte és una paraula pagesa, l’eina que s’emprava per treure el gra sobrer de la barcella. Sí, abans de l’arribada del turisme, abans de la mecanització de les feines de foravila, els cereals, fonamentalment el blat, era bé preuat. Els sacs s’omplien a barcelles i en el repartiment de les amitges, una grapada tenia el seu valor. Continua

Mots perduts: solfa

Sols és mot perdut en determinat sentit. Pau Quina el mostrà, en un comentari, com a sinònim de vessa, peresa…I efectivament en una de les seves accepcions es parla “lentitud excessiva”.
En Pau diu que en te un enfilall de mots perduts. Bò serà, idò, que anem alternant l’edició dels mots.
Tornant al tema, el DCVB mostra: Continua

Mots perduts: vessa

A proposta de Tomàs Martínez, de guilant a vessa.
Amb una mateixa pronúncia el DCVB mostra dos conceptes diferents. La vessa, referida a peresa i la veça referida a la planta Vicia sativa.
Els dos conceptes, en la parla generalitzada es perden. La primera segurament per sintonia amb la llengua castellana i la segona perquè l’abandó de la pagesia afecta el desconeixement generalitzat de les plantes herbàcies. Continua

Mots perduts: arruix!

Com d’altres no és encara perdut del tot, però en du camí. Arruix! interjecció, en el sentit de ves-te’n de forma despectiva i enfurismada es va substituint per diverses formes del verb anar més en sintonia amb la llengua castellana.
Com es veurà en les diverses accepcions d’arruixar, és un d’aquell mots polisèmics que, segons el context o entorn, pot significar varies coses diferents.
Amb aquest es comença una teringa de mots aportats per Isabel Alemany (Cadireta) Continua

Mots perduts: galejar

Pels qui laboram en premsa local, poques satisfaccions com aquesta: constatar que una determinada secció arrela. Quan algunes persones, espontàniament, ofereixen “mots perduts” que recorden o els passen pel davant.
Aquest també és regal de Tomàs Martínez i és el títol d’un espectacle. Mot ben encertat per a aquests dies de “festa major”, com les anomenava Mn. Galmés.
Val a dir que, malgrat la descripció de l’Alcover-Moll, no recordava haver sentit mai el mot en el meu entorn familiar. Continua

Mots perduts: quern

En Tomàs Martínez, sempre atent, ens fa a mà el present missatge: “Per Sant Llorenç, figues a querns. Aquesta paraula sí que s’ha perduda. Hi deu haver algú que la recordi?”.
No podria resultar més adient després del repic de campanes i la hissada de bandera prèvia a “ses festes”
Què és un quern? Els nostres padrins ho sabien bé, ara segurament hem de recòrrer al diccionari. Continua

Mots perduts: cot

Pescar mots perduts és una afecció com qualsevol altra. Basta escoltar i disposar de paper i llàpis per anar anotant els que sents; altrament la memòria és curta i així com arriben se’n poder tornar.
Aquest com altres ja comentats és un regal del Director de la Coral, Tomeu Ginard: és difícil entrar d’hora si es té el cap cot. Continua

Mots perduts: betzà

Crec recordar que l’amo Antoni, fa anys, em va dir que els polls d’oca eren betzans. Vaig entendre que volia dir que eren esburbats, que posaven els peus dins les menjadores.
Tenia el concepte tort betzà interioritzat i vaig poder comprovar que, tant aquí com al migjorn encara era un concepte viu.
Vaig mirar “Els aucells de les Balears” de Joan Mayol amb bells dibuixos d’Aina Bonner -imatge destacada-. Casant la descripció que em feren els caçadors amb el que hi havia ecrit es podia deduir que el tord betzà era la mateixa cosa que la grívia (Turdus viscovarus) Continua

RME – Valors

Recreació de mots essencials – Valors
És paraula de moda. Que si educació dels valors, direcció per valors, l’ensenyament de valors, els valors d’un grup o associació, els valors d’una persona…

De fet en l’àmbit del desenvolupament hi ha diversos jocs que poden ajudar a fer presents els valors, des de la llista de “les deu coses més importants per a tu”, fins a les identificacions raonades amb una imatge, un ésser viu…tot pot ajudar a descobrir els propis valors.
El substrat psicològic on es fonamenta la transcendència dels valors és aquell que assenyala que sempre s’ha de partir dels punts forts que tota persona té per poder trescar món a la recerca de l’aventura del viure, com fan els herois i heroïnes de les rondalles i dels contes. Continua

RME – Negociar

En un principi havia pensat titular el post Comprar/vendre, però després de donar-hi dues voltes vaig optar per Negociar com a acció prèvia a tot intercanvi.

Aparentment ho tenim molt clar. Necessitam arròs, anam a la botiga, miram el preu i si ens convé el compram. El mateix passa a l’hora de vendre, collim les garroves, les portam al magatzem, ens diuen que van a tant, si ens convenç les deixam i després cobram. Les dues accions corresponen a la primera de les accepció del mots que mostra el DCVB de comprar i vendre: “Adquirir alguna cosa a canvi d’una suma convinguda” i Transferir a canvi d’una quantitat de diners” respectivament. Continua