Arxiu mensual: octubre 2020

Entorn: Canvis ocellaires

Publicat el per
3

S’atribueix a Heràclit, que va viure fa uns 2500 anys, aquella idea de que la única cosa permanent és el canvi constant.
Ens afecta a tots i també a l’entorn que ens volta. Ja ho varem comentar a l’entrada referida a la cardassa, però, avui, voldria enforcar la mirada vers dues aus que, en pocs anys, s’han fet ben populars: el tudó (Columba palumbus) i l’esplugabous (Bubulcus ibis)  (A vegades, tant per la forma que es destria de lluny com per les plomes grogues dels mascles adults dels esplugabous, es pot confondre amb l’agró blanc (Egretta garzetta),  Continua →

Mots perduts: mans fentes

Publicat el per
Respon

No sé si és perdut del tot. La meva mare, que era carrionera, i el padrins l’utilitzaven adesiara. La familia de part de para utilitzava més sovint els “mans plegades”.

Tant a una banda com a l’altra es valorava l’acció, l’activitat. Vull dir que s’utilitzava el mot en la seva consideració negativa: “no estiguins mans fentes!” Continua →

La grip espanyola. Una pandèmia de fa més de cent anys ( i VI)

Publicat el per
Respon

La pandèmia de la grip de l’any 1918 que es perllongà fins a l’any 1920, matà entre el 2,5% i el 5% de la població mundial. Fins l’any 1930 no s’aconseguí aïllar el virus de la grip, que s’havia cregut que era un bacteri. L’any 1940, amb l’ajut de l’exèrcit dels EEUU, la Universitat de Michigan desenvolupa la primera vacuna contra la grip. Mentrestant, passada la pandèmia, però amb la malaltia encara activa, es cercaven medicaments per afrontar l’epidèmia.  A la Ciutat de Mallorca, el poble, cercava solucions que, avui en dia, ens semblen ridícules. Continua →

El reconeixement a Rafel Nadal

Publicat el per
2

El títol de fill adoptiu i el nom del carrer atorgat per l’Ajuntament de Sant Llorenç a Rafel Nadal per l’ajuda que va brindar  al poble llorencí a la torrentada, encara dona de xerrar. La revista manacorina Cent per Cent aquesta vegada aporta les pertinents explicacions de la regidora Antònia Bauzà i l’oposició del cap d’ER, Serafí Lliteres. Continua →

Reunió informativa Catequesi 2020/2021 Església Santa Maria de sa Coma

Publicat el per
Respon

La reunió informativa per a la Catequesi dels nins i nines que es volen preparar per a la Primera Comunió, per a pares o tutors legals a l’Església de Santa Maria de sa Coma, serà el diumenge dia 25 d’octubre a les 10:00 H del matí.
A més,de la reunió informativa de sa Coma, el rector Fra Pere Vallespir, de la Unitat de Pastoral de “Cala Bona, Cala Millor, S’Illot, Sa Coma, i na Morlanda» , informa que només es podran inscriure els nins i nines que estiguin residint de forma continuada en els nuclis de l’esmentada Unitat de Pastoral indicats.
Per qualsevol dubte el telèfon de contacte és el mòbil 696 907 945 o mail “fraperetor@yahoo.es Continua →

Entrevista a Antoni Sansó Servera, comissari de la Mostra d’Art Contemporani de l’Auditori Sa Màniga

Publicat el per
Respon

Del 25 de setembre al 28 de novembre romandrà oberta una interessant Mostra d’Art Contemporani a Sa Màniga de Cala Millor, amb,19 artistes, i el comissari de la Mostra és el llorencí Antoni Sansó Servera, que a part de la seva feina, relacionada majoritàriament amb el turisme, fa més de 30 anys que segueix el tema de les arts plàstiques, i amb el temps ha assolit coneixements i està ben informat en art contemporani. tant a nivell institucional com privat. Encara que sigui un autodidacte en la matèria, podem afirmar que és un tema que coneix molt bé, tant a nivell institucional com privat.
A nivell privat, ha fet crítica d’art a diferents mitjans, ha donat conferències sobre art contemporani, ha presentat exposicions, ha escrit per diferents artistes, ha tingut part a una galeria d’art, a més, ha comercialitzat amb art i és un assidu visitant d’exposicions, fires, museus i centres d’art. Continua →

Dos llorencins a la premsa

Publicat el per
Respon

El pintor Guillem Nadal i l’enginyer Joan Riera (de ca ses Canyetes)  han sortit a la premsa aquesta setmana a casusa del seu bon què fer en la seva feina. En Guillem noi més ni manco estrena exposició a Londres (a pesar que per mor de la pandèmia no l’ha pogut inaugurar) i en Joan Riera ha estat l’encarregat de dur a terme un innovador projecte d’energia fotovoltaica en el sector hoteler.

Continua →

La grip espanyola. Una pandèmia de fa més de cent anys (V)

Publicat el per
Respon

L’any 1918 fou conegut com s’any des grip. En aquells moments de pandèmia, com ara, aflorà allò més bo i allò més dolent del gènere humà. Hi havia persones que hi deixaven la pell per atendre els malalts i n’hi havia d’espavilats que intentaven aprofitar-se de la situació. Lluís Fàbregas ho descriu així: “S’Any des Grip, tremenda prueba que vivió Mallorca, no ha podido borrarse por más vicisitudes que el transcurso del tiempo nos ha deparado. Si la vieja ciudad sufrió tan doloroso y mortífero zarpazo, descubrióse el valer y sentido humano de los hombres, pese la diferencia de credos. Continua →

In memoriam

Publicat el per
3

No ha pogut ser.

Superada amb èxit l’operació semblava que es podria celebrar una mena de renaixement personal, però va resultar un miratge.

Ens restarà el conhort d’haver pogut compartir caminades i cims; de gaudir de la seva companyonia i generositat. I també el reconeixement per haver portat, en una certa època ja llunyana, el timó del grup local “Els trescadors”. Continua →

L’Ajuntament de Manacor demana als ciutadans que reparteixin les visites al cementiri més enllà del dia de Tots Sants per evitar aglomeracions

Publicat el per
Respon

Per accedir al recinte municipal serà obligatori el DNI, d’acord amb les darreres instruccions de les autoritats sanitàries, i la capacitat serà limitada.
L’Ajuntament de Manacor demana als ciutadans que espaiïn les seves visites al cementiri municipal de Son Coletes i hi acudeixin més enllà del dia de Tots Sants per evitar aglomeracions. Continua →

Refranys: De lo que…

Publicat el per
Respon

De lo que costa poc, donar-ne molt

Bona part dels refranys són polisèmics, el seu significat, dependrà, idò, del context i de la intenció del qui l’usa. Es dona el cas que el nombre de refranys que es coneixen i s’usen en un entorn familiar concret sempre és limitat; això fa que no sempre s’apliquin amb la intenció concreta en que es van popularitzar. Continua →

Mots perduts: bigalot

Publicat el per
4

Des del confinament ençà no havíem parlat més. Potser per això la retrobada amb n’Antoni “Cus”, guardant les distàncies, això si, va resultar singularment afable. Gairebé al final de la conversa em digué, -en sé una, bigalot!. I així em va contar que en la seva infantesa cada casa tenia una manera de fer els bigalots, era un cert signe de distinció. Veien el bigalot sabien d’on era la cussa eivissenca. Continua →

De Paris: Diari d’un confinament i d’un nou començament

Publicat el per
Respon

(tria de notes preses entre el 17 de març i el 12 doctubre d’enguany)

17 de març

Orly, Porta d’embarcament. Intercanvii correus amb Pere Rosselló. M’acomiad per telèfon de Tatiana i de Francesc Bordas. A la cua, sent darrere meu: “Que ets tu o no ets tu?” Era Rosa Capllonch, acompanyada del seu filòsof francès, el mateix amb qui prenguérem cafè a ca seva (que fou antany la casa del poeta Miquel Ferrà) fa uns anys.

Molt content de retrobar ma mare des d’avui vespre. A mitjanit –se sap des d’ahir– França es confina i tanca els seus aeroports. Vaig reservar el vol abans del 14, quan començà el confinament a Espanya. Gràcies a l’Esperit Sant hauré pogut “fugir de París”. Continua →

La grip espanyola. Una pandèmia de fa més de cent anys (IV)

Publicat el per
Respon

Aquests darrers mesos hem vist, a través dels mitjans de comunicació, com els pagesos, als pobles, i Emaya, a Ciutat, desinfectaven els carrers per ajudar a fer front a l’epidèmia de la Covid-19.

Fa més de cent anys, a Palma, també feien una cosa semblant, segons relata a Ca Nostra, Lluís Fàbregas Cuxart: “La desinfección se organizó rápidamente, tanto es así que las calles fueron constantemente regades con zotal y creolina y las viviendas de gente humilde, desinfectadas al igual que todos los domicilios en donde se registraba alguna defunción. En el zaguán municipal se montó una oficina encargada de proporcionar al público toda clase de desinfectantes. También hubo un Comisariado de socorros en metálico y entrega de leche al público. El servicio de conducción se hizo por medio de tiros de caballos y mulos de la Intendencia Militar, Artilleria e Ingenieros. Los soldados guiaron los coches mortuorios. Continua →