El dBalears en article de Miquel Ripoll mostra la nova estructura territorial del Bisbat de Mallorca. Mn. Jaume Mercant, el nostre Rector és nomenat arxipreste de Llevant. Continua
De la premsa: Mn. Jaume Mercant, arxipreste de Llevant.
1
Arxiu de l'autor: Guillem Pont
Imatge amb text / Text amb imatge
Vaig intentar trobar una imatge plàcida i del nostre entorn. Em va semblar escaient la combinació de terra, mar i cel. Tot clar, sense concessions ni possibles confusions.
Tres, també són els elements amb els quals vull jugar, els amics i amigues o companys, les persones que ens han deixat que se n’han anat, potser abans d’hora i el meu sentir.
La frase de Camino Garcia a “Per sempre”, també és clara i sense confusions. Continua
Una de llibres: Regles
La primera vegada em passà amb “Sincronicitat”, un llibre que m’havien regalat; el vaig llegir, no em va dir gaire cosa i el vaig deixar a la prestatgeria. Passats uns anys el vaig tornar llegir i em va semblar tan transformador que en vaig regalar un raig.
La conclussió evident és que cada llibre té el seu moment i els seu lector. No vaig acabar de sintonitzar amb “”Regles” malgrat el resum que es presenta.
De l’epìleg en destacaria:“El major honor és rompre-les. Les regles no sols tenen excepcions: defineixen i son definides per les seves excepcions, com la dreta defineix l’esquerra”
Salvador Galmés en el DCVB/50
En aquesta entrega, la que fa cinquanta, voldria destacar l’actualitat de les reflexions galmesianes. Han passat més de cent anys…i les protestes segueixen ofegades de respecte forçós i d’impotència, adesiara te n’adones de complicitats inconfessades i de les transformacions ràpides i inconscients.
També les indumentàries dels jovencells ofereixen certa uniformitat…
Les lectures -i els comentaris derivats- són sempre personals. I em fa gràcia enfocar el nom de Lina, vella reducció illenca de Catalina. Ara, empesos pels usos de la llengua castellana s’imposa Cata per a la mateixa funció.
El sol surt per a tothom/19: El descontrol del preu
Segons com es miri ens deixam portar per la vida com si fóssim surets sobre les ones de la mar.
Hi ha tantes coses que fugen del nostre abast directe que hem assumit com a pròpies tota una sèrie de creences, interessades i no ges asèptiques, que ens aboquen a posicionaments ben generalitzats que van des del “tanmateix…” (no hi ha res a fer), fins al “tots són iguals…” (referit a les persones que es dediques a la política), passant pel “ja veurem…” (quer implica desconfiança vers les persones que pensen de manera diferent a la pròpia). Continua
De la premsa: El repartiment d’ajudes als pagesos
El dBalears.cat en article de Mariu Verdú assenyala:: Unió de Pagesos denuncia que «el 70% dels pagesos es queden sense ajuda, mentre set empreses aglutinen el 35% del total» Continua
De la premsa: El 8 de març
El dBaleats.cat mostra un interessant article, al meu entendre, de Laura Atero Garcia. El titula “El 8 de març: De la lluita de classe a la mercantilització de la protesta” tota una declaració de contingut.
I és que el “sistema” s’ho engoleix tot. El que havia de ser societat del lleure es converteix en societat de consum, el que havia de ser consciència ecològica es converteix en una marca verda de productes a l’hipermercat, s’amaguen els orígens dels aliments que consumim….i es mercantilitza el que era lluita reivindicativa. Continua
Imatge amb text / Text amb imatge
Lorraine Daston és historiadora de la ciència. En el seu darrer llibre parla de les regles que al llarg de la història ens han anat condicionant.
A l’apartat “Regles antigues” fa referència al “què” i al “com” posant l’accent en el “com” de la mateixa manera que han fet altres autors.
Sempre ens mou un “perquè” que ens orienta sobre les coses a fer, el “que”. Però es veu que el que resultra realment important és el com fem el que fem. (Una idea per donar-li dues voltes) Continua
Salvador Galmés en el DCVB/49
Seguim en la línia habitual: mots en desús (Homoniqueu, honta, hunne…) i prosa poètica (Niguls atravessats horitzontalment per una cella sancosa…)
Sé que es una frase descontextualitzada, però voldria destacar el seu posicionament en relació a Llevant que mostra a “El Llevant, l’iman del cor”
AL59 Horts
A l’anecdotari llorencí enfocam avui el tema de l’evolució dels horts a Sant Llorenç. A manera de pinzellada superficial trescam des dels molins d’aigua que ja trobaren els cristians al conquerir l’Illa fins a la situació actual de gairebé un pou a cada una de les cases, residèncues turístiques, de fora vila. Continua
Imatge amb text / Text amb imatge
S’intueix la retxa de llum tant a la suau ona de la mar, com en l’arena banyada.
Retxa de llum que ens serveix de metàfora en el dubte que planteja la novella Nobel de Literatura, la coreana Han Kang, “tot i que estigui segura que no ha passat”.
La nostra mirada sempre resulta parcial i esbiaixada, convé idò alimentar els dubtes. Continua
Salvador Galmés en el DCVB/47
L’entrega d’avui segueix el que es podria anomenar la tònica general. D’una banda l’aportació de mots en desús (gremolejar, grenyal, groller, grumalló, guanyança,,,)
I també aquesta vitalitat poètica revestida d’una diguem-ne humanitat ben excepcional en els clergues de la seva època: (Esperava l’amor amb l’ardència del cos grenyal, sentiments gresolats pel dolor, aquella celistia dolça de llet i claror de solada de grumallons de llum…)
De banda, voldria enfocar, avui, la personalització de les paraules. Segurament derivat de l’ús de familiars i amics o potser d’altres motius, hi ha paraules que ens sonen millor, que ens cauen més simpatiques que no les altres.
De la present entrega em resulten singularment atractives “grumallò” per allò de “s’arrós va a grumallons” i “grenyal” antany molt utilitzat a nivell local en les diverses accepcions.
De la premsa: Dues informacions
Ja ens advertia Chomsky que, atès la voràgine d’informacions, a vegades ens costa diferenciar la palla del gra.
Avui, dues informacions de l’arabalears.cat referides a la transformació paulatina però constant del canvi del nostre entorn més immediat. Continua
De la premsa: Els 90 anys de Joan Llull
La premsa de Pâlma es fa ressò avui, i en àmplies informacions, tant dels noranta anys amb plenitud, com de l’edició d’una biografia de Juan Llull -en el nostre entorn conegut com “Joan Monget”- l’influent empresari hoteler del nostre Terme Municipal, de Malloirca i de més enllà.. Continua
Imatge amb text / Text amb imatge
De fet fa cinc anys que a “Reflexionari” ja e va publicar la mateixa frase però ara mateix es dónen dues circumstàncies que conviden a refrescar-la.
Una el temps que ens toca viure on, si més no de forma aparent, s’han incrementat la barra, la manipulació i el retorns a velles idees que consideràvem superades.
La segona és la depreciació de la salut de Noam Chomsky, un dels pensadors més influents d’aquests darrers setanta anys.
Frase sobre les iodades, reconfortants i calmes ones de sa Coma…
“En castellano, por favor!
Diuen, els qui en saben, que sempre cal dur una llibreta a la butxaca per poden engospar pensaments. Si els deixes passar es volatilitzen i es perden.
Cosa semblant passa amb aquest feix d’informació de ens arriba de forma continuada. Sense anar més lluny ahir, o potser abans, veig llegir un deliciós article referit a la llengua. L’he cercat com un endimoniat per fer un “De la premsa” i no l’he sabut trobar. Continua
Salvador Galmés en el DCVB/47
De banda els aspectes, diguem-ne filosòfics (“Experimentà un glassament de fret moral”, “El dubte comensava a gratar les rels de sa convicció”…), voldria enfocar, en aquesta entrega, els mots que surten “de rebot”, molts d’ells en desús com podrien ser “carretel·la”, “peces de dos”, “canonet de canya”, “grapes”, “salvatgina”…
De la premsa: Els contes de sa Blanquera a s’Agrícola de Manacor
Josep Cortès i ariadna Perelló presenten a Manacor “Els contes de sa Blanquera”
Vegeu-ne la ressenya d’Antoni Riera a centxcent. Continua
Conversa vespertina
Després de la conversa i del comiat, vaig entrar a casa amb un mig somriure. Sorprès per la seva tranquil·litat i la seva barra.
Després em revingué un glop de tristesa. ¿Continuaran en aqueixa mateix línia al arribar a la pubertat i després a l’edat adulta?
Cert és que tots mentim, però el nivell d’aquells dos infants és de nota. Continua
