Arxiu de l'autor: Guillem Pont

Imatge amb text / Text amb imatge

Publicat el per
Respon

Sobre una imatge manllevada a National Geogràphic un text d’Antonio Lozano.

Adesiara s’assenyala que “cada aportació de la ciència tomba una de les idees que hem anat encobeint sobre el que som”. Però aquestes aportacions, fonamentalment si fan referència a les ciències socials, no sempre es fan presents ni es tenen en consideració. Un exemple paradigmàtic en resultarien els continguts de la darrera campanya electoral.

Cada persona, enfrescada i donant per bo el “seu relat” de vida va fent el que considera. Continua →

Mots perduts: colombrar

Publicat el per
Respon

Demà eleccions. Ens haurem de guiar per les emocions. De fet sempre ens guiam per les emocions.
A nivell local. les diferències resulten subtils. Sembla que els grups s’han copiat i no volen rompre harmonies.

Feia anys que no havia sentit el mot. M’ha transportat als anys d’adolescència d’estudiant a Manacor. Continua →

De la premsa: Suspesos en transparència

Publicat el per
Respon

El diari arabalears.cat mostra un article d’Aina Borràs fent referència a un estudi de la Universitat Autònoma de Barcelona /UAB) sobre les actualitzacions de les pàgines web, enmarcades en el concepte de “Transparència”

Sense entrar en detalls sobre la validesa del concepte -segurament la transparència hauria d’anar molt més enllà que el manteniment de la web corporativa- es veu que, amb aquest tema, Sant Llorenç des Cardassar ha anat de més a menys. Continua →

Mots perduts: vitenc

Publicat el per
Respon

Per a les persones de la meva edat encara no és pot considerar mot perdut; els balls a la plaça i determinades festes solen ser vitencs/vitenques.
Alhora es podria considerar un d’aquells nombrosos mots de rondaia que tenim emmagatzemats en la memòria.

En el nostre entorn s’utilitza o utilitzava el mot per definir manifestacions populars nombroses, alegres i vitals. Continua →

Imatge amb text / Text amb imatge

Publicat el per
Respon

Tal vegada tengui raó en Mircea Eliades, els llibres que triam llegir defineixen el que “voldriem ser”.

Segurament tots ens hem demanat, alguna vegada, ¿per què ens “arriben” més determinats llibres que altres? ¿Per què els de determianada temàtica ens fan “vibrar”? ¿Per què la majoria dels llibres de la biblioteca particular són d’una temàtica i no d’una altra?… Continua →

Mots perduts: palloler

Publicat el per
Respon

L’altre dia, poc abans de ploure hi havia un gran moviment de tractors que retiraven els “rollos” o les “bales” de farratges seques. Es a dir el negoci de les farratges és ben viu.

També, si és un bon any, després de “cosetxar” n’hi ha que embalen la palla i després la venen o la guarden pel bestiar.

La feina és viva, però el mot és perdut,
Feia referència a les persones que, després de batre, mercadejaven amb la palla, si més no de forma temporal. Normalment es servia en llençols de loneta fina o tela de sac i es dipositaven en el sostre..

Resta el malnom a manera de descripció de l’antic ofici. “En Joan, es palloler!” Continua →

Imatge amb text / Text amb imatge

Publicat el per
Respon

Les pedres grises i el càrritx també gris de la vella barraca de carboner amb petites i gairebé imperceptibles fulles verdes d’heura, podrien representar una metàfora de la força inconscient de les nostres arrelades creences (representades pel gris), front l’acció conscient (representada pel verd). Continua →

El canvi climàtic i les nostres responsabilitats

Publicat el per
Respon

El Laboratori Interdisciplinari sobre Canvi Climàtic de la UIB (LINCC UIB) publicà en el darrer butlletí /05/05/2023) la imatge que s’adjunta i parla sola.

A nivell general moltes reunions i acords però incapaços de canviar la tendència.
A nivell local ni es plantegen necessitats de canvi de rutines.

Això gira malament però com deia aquell: “Al cosmos no li importa gens el canvi climàtic”. Continua →

Imatge amb text / Text amb imatge

Publicat el per
Respon

Un grup e persones mira el paisatge meravellades per la bellesa. Pot semblar que un dels experts assenyala amb el braç estirat indrets i noms.

El posicionament dels cossos poden indicar diversos graus d’interès en la presumpta conversa. No ens podem ni imaginar, ni potser ens importi, el que pugui pensar cada un dells… Continua →

Mots perduts: parafang

Publicat el per
Respon

Més que mot perduts potser s’hauria de considerar mot curiós. Tal vegada no s’usa gaire però, com a objecte és molt viu i usat.

La curiositat esdevindria perquè nosaltres, aquí, el citam de forma castellanitzada “parafangos”. I també perquè s’hi posam “parafango” a les imatges de Google surten moltes imatges referides al fang com a instrumet de bellesa i atenció porporal.

L’evolució de les paraules!
Referit als cotxes, el que abans eren “parafangos” ara s’han integrat a l’estructura del vehicle o, en general,  s’anomenen “defenses”. Continua →